Connecta amb nosaltres

Economia

Poble Sec Peix, del Poble-sec al món

Publicat

on

L’Eudosio Gutiérrez i la Mari obrien ara ja fa 21 anys una peixateria al carrer Poeta Cabanyes, tocant a Blai. La Mari ha estat darrera el mostrador vint anys fins que l’augment desmesurat del lloguer els va obligar a tancar la botiga. L’Eudosio, però, ja havia posat en marxa el recanvi: Poble Sec Peix, SL, una distribuidora que com el seu nom indica és al barri, al carrer Mata, 13, i distribueix tot tipus de peix de màxima qualitat.

“Som una empresa familiar de serveis i venem al sector de la restauració. El nostre client ens exigeix qualitat, bon preu i rapidesa, ja que els restaurants tenen, a la vegada, uns clients que valoren molt el bon producte”. L’Eudosio continua: ‘‘Els oferim peix fresc i també congelat. Tenim clients al barri, a la resta de Barcelona i a l’àrea metropolitana”.

Si us arribeu al carrer Mata, hi trobareu una nau de 200 m2 amb una oficina, una zona de congelats i una zona d’elaboració i manipulació. Tot preparat per servir als restaurants.

L’Eudosio veu algunes ombres en el sector: “Hi ha molta competència, és un negoci que perd competivitat al món de l’alimentació. Tenim cada vegada menys matèria prima i és cara i ens cal mantenir la qualitat”.

L’Eudosio, però, sembla creure en les paraules del poeta: “Tot està per fer i tot és possible”.

ERNEST MILLET

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Continua llegint

Economia

Un paradís per als lletraferits

La Social: llibres i històries

Publicat

on

Encara no fa un any que la llibreria La Social va obrir les seves portes al carrer de les Hortes, tot i que a Internet existeix des de fa nou anys. L’Antonio Martín, mexicà d’origen, va venir a Barcelona a fer el doctorat i des d’aleshores va començar a col·leccionar llibres, adquirint-los a través de biblioteques, subhastes i a la xarxa. Actualment el seu fons compta amb més de 10.000 volums, entre els quals es poden trobar llibres nous, de segona mà i una important col·lecció de llibres rars: editats per editorials petites, obres que es troben fora del circuit de la península, llibres firmats, primeres edicions… “Tinc una mica de tot: narrativa, filosofia, art, ciència política i llibres de col·leccionista”, explica l’Antonio.

Art i activitats

La Social és un espai molt acollidor que farà les delícies dels bibliòfils més exigents. El nom de la llibreria és un homenatge a un bar de Sète (França) on es reunien els militants del partit comunista francès per parlar de la república i l’exili. A més d’oferir rareses i tresors, La Social compta amb una zona destinada a exposar l’obra d’artistes emergents i organitza activitats com presentacions de llibres, sessions de conversa o una lectura del Tarot amb cartes mexicanes que hi té lloc cada dijous.

Continua llegint

Economia

Ros Joiers: una joieria familiar des de 1969

Publicat

on

Per

En Joan, artesà joier des de fa més de 50 anys, junt amb la Fina, la seva dona, van començar plegats l’aventura d’obrir un petit taller de joieria. Anys més tard aquest taller es convertiria en la Joieria J. Ros, a la Ronda de Sant Antoni 14, on ara les seves filles prenen el relleu com a Ros Joiers.

A Ros Joiers podreu trobar joies en or i plata, rellotges de marques com Festina, Lotus, Casio i Orient. Disposen d’un taller propi, servei de rellotgeria i compra d’or, on us valoren les vostres joies sense cap compromís.

Una de les seves especialitats són les aliances de matrimoni i joies per a la núvia, ja que són distribuïdors oficials de la firma Maiter Alianzas. A Ros Joiers us oferiran un configurador d’aliances on les parelles es poden dissenyar els seus anells (www.joyasmaiter.com).

Ros Joiers és una de les joieries més antigues del barri de Sant Antoni. Sempre hi trobareu un tracte familiar i proper. A més, us ajudaran i aconsellaran en les vostres compres, així com en ofertes i descomptes. I ara també podeu comprar a través de les seva botiga on line: www.rosjoyeros.com.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.