El 2017, més de 500 veïns del Poble-sec van participar en l’elaboració i valoració del Pla d’Equipaments, on es va posar en evidència que la biblioteca del Poble-sec, la Francesc Boix, s’havia quedat petita, que calia ampliar la seva oferta literària i que no estava preparada per acollir tots els estudiants que necessitaven preparar-se per als exàmens. Des d’aleshores, tot han estat especulacions sobre quin seria el lloc més idoni per traslladar la biblioteca.

Possible trasllat a la Casa de la Premsa

Gran part del veïnat, així com bona part dels grups polítics amb representació al Districte, creuen que seria un error que la biblioteca perdés la seva centralitat (recordem que es troba en una ubicació immillorable al centre del carrer Blai), però també des del Districte pensen que seria una bona opció que s’establís a la Casa de la Premsa. Des d’aquest equipament insisteixen en què ells no han demanat mai que la biblioteca s’instal·li a la Casa de la Premsa: “Aquest vol ser un espai comunitari per a entitats i veïns i sí que volem comptar amb una zona on es pugui llegir, però no creiem que sigui bona idea que la biblioteca s’ampliï aquí, perquè això limitaria molt el nostre espai comunitari i caldria molta musculatura per poder atraure la gent fins aquí”, expliquen.

Més espai i serveis

Des de la mateixa Biblioteca, el seu director, Joan Delgado, reitera la necessitat d’ampliació de l’espai: “És una de les biblioteques de barri més petites de Barcelona per a una població de més de 40.000 persones. És evident que calen més metres quadrats i més serveis”. Al mateix temps, però, afirma que des d’aquesta institució no saben res amb claredat: “Si hi ha un trasllat, la idea des del Districte és que es faci a la Casa de la Premsa, però no sabem ni quan ni si finalment es farà efectiu aquest trasllat”. Així doncs, el futur de la Biblioteca, segueix, de moment, a l’aire.

Un xiulet, un esprai de defensa i un telèfon mòbil per fer fotografies són les úniques armes que la veïna del Poble-sec Eliana Guerrero necessita per convertir-se en la justiciera del metro de Barcelona. Des de fa més de 12 anys dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies 5 i 3, alertant als viatgers de la presència de carteristes i increpant als lladres perquè marxin del suburbà.

Grup de resistència ciutadana

Durant uns mesos, Eliana ha patrullat acompanyada per unes 30 persones que van decidir formar un grup combatiu contra la delinqüència al metro. Aquest grup sorgeix d’una iniciativa anomenada Organització de Residents Contra els Robatoris (ROAR per les seves sigles en anglès), que –segons explica Eliana– “està formada per estrangers que viuen a Barcelona i estan farts de ser víctimes de robatoris i no poder fer-hi res”. En aquests moments, però, ROAR ha aturat la seva acció al metro fins que coneguin els límits legals de la seva actuació.

Llenguatge corporal 

Guerrero assegura que en aquests moments de “temporada alta” pot haver-hi entre 300 i 400 carteristes operant només a la línia verda. “La majoria d’ells són estrangers. També n’hi ha de nacionals però molt pocs, perquè saben que els trobarien i els portarien a judici més fàcilment. Molts venen a fer la temporada a Barcelona i després tornen al seu país, saben que aquí es pot robar amb impunitat”, afirma. Com coneix aquesta informació? “Ho sé perquè fa molts anys que patrullo i perquè tinc les meves fonts. Abans de baixar a l’andana ja sé quins carteristes em trobaré”, respon.

La pregunta és inevitable: no podria donar-se el cas que s’assenyalés sense proves a la persona equivocada? Eliana ho té clar: “Si no estic 100% segura, adverteixo als passatgers i no assenyalo directament, però molts cops són ells mateixos que es delaten quan intenten agredir-me en baixar del vagó”. També explica que va estudiar programació neurolingüística (PNL) i que la clau per saber si algú està a punt de delinquir és el seu llenguatge corporal.

Relació amb la policia

Eliana i la seva patrulla treballen de forma totalment altruista tot i que molts usuaris s’han ofert a donar-los diners o a pagar-los el bitllet de metro.  També mantenen una relació fluida amb els cossos de seguretat del metro: “Quan està la secreta, a vegades em demanen que no intervingui i no ho faig, marxo a una altra línia”. Diu que l’únic que volen és que la gent visqui més segura i que es recuperi l’article del Codi Penal que preveia entre un i tres anys de presó per a delinqüents multireincidents.

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.