Connecta amb nosaltres

Cultura

Què hi ha darrere dels ‘graffitis’ de l’Arnau?

El projecte Arnau Gallery es va començar a desenvolupar el novembre de 2017 i ja s’hi han fet més de vint intervencions artístiques

Publicat

on

Mentre el Teatre Arnau espera ser rehabilitat i les entitats i veïns que formen l’Arnau Itinerant van donant forma al projecte escènic i comunitari, la seva façana s’ha convertit en un projecte de mur rotatiu que s’omple de colors i d’històries gràcies a les intervencions de diferents artistes urbans. L’Arnau Gallery va néixer el novembre de 2017 de la mà del col·lectiu Difusor i d’Street Art Barcelona. El seu artífex, Antoine Careil, explica que es va inspirar en les galeries a l’aire lliure que existeixen a diverses ciutats del món: “El concepte de mur rotatiu va sorgir a París amb un projecte que es diu Le Mur i que està ubicat al centre de la ciutat. Conviden artistes urbans i el mural es repinta cada dues setmanes”.

Una de les particularitats del mur de l’Arnau, però, és que cada intervenció es fa de manera col·laborativa, amb dos artistes que pinten plegats: fins al moment ja s’han fet 23 intervencions i han participat més d’una quarantena d’artistes. Careil és l’encarregat de triar la programació, buscar els artistes i proposar-los les col·laboracions, tot i que assegura que –cada vegada més– són els artistes els qui contacten amb ell per participar en el projecte, ja que “el mur de l’Arnau és molt cèntric, dona molta visibilitat als artistes i les obres es queden durant més temps que a les Tres Xemeneies”, explica.

Temàtica lliure 

El fet que els artistes treballin a quatre mans resulta interessant perquè no només comparteixen espai sinó que també es barregen estils. Tal com diu el creador del projecte “les col·laboracions són un desafiament per als artistes i això és el que em proposo: crear-los reptes, que experimentin”. Pel que fa a la temàtica dels murals, no hi ha res escrit; en alguna ocasió s’ha pintat sobre temes relacionats amb el teatre i amb l’avinguda del Paral·lel i en altres casos s’han treballat temàtiques molt allunyades del context de l’Arnau i del món del teatre. Careil afegeix que la idea final seria fer una exposició dins del Teatre Arnau, quan aquest estigui rehabilitat, i també fer un llibre que reculli totes les obres.

Totes les intervencions artístiques es poden veure a la pàgina d’Instagram @ArnauGallery, on també s’informa sobre les sessions que es van programant.

Continua llegint

Cultura

Música, cultura i barri a l’Albareda des de casa

El Centre Cultural Albareda ofereix recursos formatius, cultura en línia i recull d’iniciatives del barri. Vídeos dels bucs confinats, Musicalment parlant online o un trivial del Poble-sec, entre les iniciatives proposades

Publicat

on

Per

Poble-sec, barri juganer

El CC Albareda ha iniciat un trivial històric del Poble-sec juntament amb CC El Sortidor i Cerhisec. El trivial ja compta amb més de 200 participants i encertar-les totes té premi: entre les persones que endevinin les preguntes se sortejaran dos passis als itineraris de la tardor que organitzen els dos centres cívics, llibres d’història del barri i de l’escriptora i veïna Júlia Costa. A més del trivial, al web s’hi poden trobar més jocs vinculats amb el barri: trencaclosques, endevina carrers, joc de memòria o bingo popular a balcons i terrasses del Poble-sec.

Que no falti la música

L’Albareda és un centre cívic especialitzat amb música. Entre les propostes engegades durant el confinament, podem trobar Els bucs confinats (vídeos dels grups que assagen als bucs del centre), l’arxiu de conferències Musicalment parlant en línia, àudios de concerts o Música als balcons del Poble-sec. També hi ha en marxa llistes musicals col·laboratives. Per Sant Jordi el centre publicarà una nova secció dedicada a recursos musicals i a llibres vinculats amb la música.

Tallers i cultura des de casa

La programació cultural segueix a la web amb un recull d’activitats en família, cinema (documental musical, cinema i música, perspectiva de gènere…), arts escèniques o itineraris. Properament també a la web s’inauguraran tres exposicions que volen mostrar com viuen el confinament persones sense llar, els joves i els usuaris de Susoespai, creació i salut mental.

Els tallers culturals han passat a ser els Tallers confinats i a la web es poden trobar recursos i propostes per fer durant la quarantena. Un recull fet pel centre amb professorat, col·laboradors i entitats del barri. Les propostes es van actualitzant cada dia.

Continua llegint

Cultura

El coronavirus ha arribat!

U. Eco: ‘‘L’Ur-Feixisme segueix viu al nostre voltant, tot i que de vegades vestit de paisà

Publicat

on

El coronavirus ja ha arribat a Catalunya i els mitjans de comunicació han iniciat la seva campanya de sobreinformació –que, com sabem, comporta una desinformació del ciutadà, incapaç de gestionar tantes dades–. Molts periodistes ja parlen, des d’un profund desconeixement mèdic, d’epidèmia, de pandèmia. Sense massa rigor, fan càlculs exponencials de les possibles morts que el coronavirus pot provocar i, fins i tot, algú podria afirmar que hi troben un cert goig malaltís en la seva croada alarmista.

Aquesta infoxicació (sobrecàrrega informativa), a més, ha comportat un auge dels episodis racistes contra persones per simples qüestions fenotípiques. No vull ni pensar què hauria passat si el focus dels primers casos registrats a casa nostra no es trobés a Itàlia, sinó a un altre país, com ara Marroc o Pakistan. Sigui com sigui, tot això ens parla de la supervivència d’un bacil que, com ja ens van advertir Albert Camus i Umberto Eco, “mai no mor ni desapareix”, el bacil del feixisme i el racisme.

Per tot això, crec que una bona mesura de contrarestar aquest bacil i abstreure’ns de tanta sobreinformació alarmista és llegir La pesta, d’Albert Camus –us recomano la traducció que en va fer Joan Fuster, que podeu trobar a qualsevol biblioteca editat per La Butxaca/Edicions 62–, i el magnífic Contra el feixisme, d’Umberto Eco (Ara Llibres), un brevíssim assaig traduït per Maria Llopis. Dos llibres que ens donaran els recursos necessaris per poder realitzar el que, segons Eco, és el nostre deure contra el bacil del feixisme: “desemmascarar-lo i apuntar amb el dit índex cadascuna de les seves formes noves, cada dia, arreu del món”.

Continua llegint

Cultura

Confinament

Publicat

on

Per

Una conversa a la botiga dels frescos de Lleida amb una senyora elegantment vestida, alta, cabell, em cal suposar tenyit de ros i guarnida amb una mena de papallona groga.
-” El meu marit està malalt del coronavirus i no trobo cap mascareta per a ell.”

Em parla amb tranquil·litat i m’afegeix que no ha volgut trucar al 061 per no col·lapsar el servei i segueix els consells del seu centre mèdic. Jo penso que no l’hagués calgut de trucar perquè el servei ja està prou col·lapsat,

A casa, la mare em retreu que parli amb qualsevol persona sense un mínim de distànciament. La mare pateix pels seus anys.

Al vespre, poc abans de les vuit, torno al carrer. De nou la mare m’aconsella que no trigui molt de tornar. Passo per casa de l’amiga i li deixo el programa de la Passió segons sant Mateu de Bach a la bústia. Ella admira Bach i jo l’admiro amb ella.

A les nou en punt una cassolada sorollosa em desvetlla de l’ensopiment. I ara què passa, que penso. Pocs minuts després m’arriba la notícia: el discurs del rei no és benvingut. Sempre arribo una mica tard a tot arreu.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.