Connecta amb nosaltres

Sin categoría

Plaça de toros Les Arenes

Quan la plaça va ser construïda no hi havia carrers al seu voltant, ni tan sols l’actual plaça d’Espanya

Publicat

on

Inaugurada el 29 de juny de 1900, la Plaça de Les Arenes va ser construïda segons un projecte de l’arquitecte August Font i Carreras (1846-1924) amb l’objectiu de complementar el Torín de la Barceloneta, que amb el pas dels anys s’havia quedat petit i vell. La nova plaça era d’estil neomudèjar, tenia un aforament de 16.000 espectadors amb una arena de 52 metres de diàmetre. Prop de tres milions de maons van ser emprats en la seva construcció. El cost del nou recinte va ser de 1.650.000 pessetes de l’època (repartits en 870.000 del terreny i 780.000 de les obres). El primer propietari va ser el banquer Josep Marsans i Rof.

Toros, política i altres espectacles

La corrida inaugural va presentar vuit braus del duc de Veragua. Sis van ser lidiats per Luis Mazzantini, Antonio de Dios Conejito y Antonio Montes. Els altres dos toros van ser picats a cavall per Mariano Ledesma i Isidro Grané.

La plaça va acollir altres esdeveniments històrics, com el famós míting de Salvador Seguí, El Noi del Sucre, del 19 de març de 1919, quan va convèncer els obrers perquè abandonessin la vaga de La Canadenca després de 44 dies de lluita i un cop assolida la jornada de vuit hores.

Les concentracions polítiques també hi van sovintejar durant la República i la Guerra Civil, fins que l’exèrcit republicà la va fer servir com a caserna.

L’any 1927 la plaça fou arrendada a l’empresari Pere Balañá. Durant el franquisme Les Arenes va acollir espectacles diversos com vetllades de boxa i demostracions a cavall de la Guàrdia Urbana. L’última corrida hi va tenir lloc el 19 de juny de 1977 amb braus de María Antonia Laá i els diestros José Manuel Dominguín, Armilita Chico i Tomás Campuzano sobre l’arena.

Deteriorament progressiu

A partir d’aleshores la plaça acull esporàdicament concerts, espectacles de ballet (Nureyev) i de circ amb la carpa situada al bell mig de la palça. No obstant, el deteriorament progressiu de l’estructura obliga a tancar-la i resta en el més absolut abandó durant més d’una dècada. Diversos projectes es plantejen per salvar la façana, entre ells l’ampliació de la Fira de Barcelona o ser la seu del nou Teatre Lliure, opcions que finalment es descarten. Paral·lelament s’aprofundeix en el debat sobre si cal salvar-la o és millor enderrocar-la atès el seu relatiu valor artístic. En els anys posteriors l’estat de la plaça va ser de total abandonament. La vegetació havia envaït el centre de la plaça i fins i tot a les graderies creixien arbres de considerable alçada. Al mateix temps, un grup cada cop més nombrós de persones sense sostre ocupava els espais coberts del recinte.

Només ha sobreviscut la façana

Finalment, el 2004 la plaça es començava a enderrocar i deixava d’existir definitivament com a recinte taurí. Les graderies i tots els espais annexos van ser suprimits i només es va conservar el perímetre de la façana circular de maó vist per acollir-hi un modern centre comercial projectat per Richard Rogers, que després de moltes vicisituds va quedar enllestit per ser inaugurat el 25 de març de 2011.

La façana neomudèjar de maó vist és l’unic element que recorda el passat taurí d’aquell recinte. Però potser també és el testimoni que en una plaça de toros s’hi poden fer altres coses que matar animals.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Sin categoría

Inquietants mons propis

La morbositat gòtica tenyeix les pàgines de la darrera novel·la de Maria Guasch

Publicat

on

Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.

Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.

Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.

Continua llegint

Sin categoría

La vida del poeta del poble

El cantautor Pau Alabajos, autor de la primera biografia de Vicent Andrés Estellés

Publicat

on

Enguany se celebra el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), el poeta que va assumir la veu d’un poble i que va decidir, ser per sempre més, poble. I com es podria celebrar el centenari d’un dels millors poetes de tota la literatura catalana i, sens dubte, un dels astres del triumvirat de la poesia valenciana amb Ausiàs March i Joan Roís de Corella? Doncs, evidentment, amb un llibre…

I això precisament és el que ens regalen el cantautor Pau Alabajos i l’editorial Sembra Llibres. Bé, això i molt, molt més que això, perquè Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble no és només la primera biografia d’aquest escriptor, no; aquest llibre és un veritable acte d’amor a qui va ser la paraula viva i amarga, al poeta que va decidir deixar de comptar les síl·labes i, amb la paraula justa, dita en el moment just, acceptar el compromís amb tot un poble.

Estellés, el fill del forner de Burjassot, sabia ben bé que, situar-se del cantó dels perdedors en un país vençut, defensar els explotats i els perseguits, era tenir ben present que allò que valia era la consciència de no ser res si no s’és poble, una elecció que el va convertir en emblema d’un País Valencià que lluitava –que encara lluita– contra la censura i l’amenaça de la ultradreta.

Una elecció, en definitiva, que el va portar a esdevenir un símbol, a convertir-se en la veu d’un poble derrotat, però mai vençut; d’un poble esperançat, que pren partit per la lluita constant i la fràgil alegria. Un poble valencià que es troba en tots i cadascun dels seus versos, i és precisament dels seus versos d’on parteix el viatge d’Alabajos per “mostrar-nos la vessant més humana de l’autor”.

Continua llegint

Sin categoría

Arriba el cinema a la fresca a la Sala Montjuïc

Del 30 de juny al 4 d’agost es farà la Sala Montjuïc 2023, amb un preu d’entre 7,5 i 10,5 euros als jardins del Castell de Montjuïc

Publicat

on

La 21a edició del cicle de cinema a la fresca als jardins del Castell de Montjuïc tindrà lloc del 30 de juny al 4 d’agost d’enguany, i hi haurà un total de 16 sessions que combinen èxits recents amb clàssics i reestrenes de tots els gèneres: comèdia, drama, musical, ciència-ficció… sempre cinema de qualitat i per a tots els gustos.

Una programació per a tots els gustos

El triángulo de la tristezaLittle Miss SunshineTodo a la vez en todas partesSeven o Her són alguns dels títols que es podran veure durant el festival, en què les entrades, que ja estan a la venda de forma anticipada a: www.salamontjuic.org, o a la mateixa taquilla del recinte els dies que hi hagi sessió a partir de les 20:30h, sempre que no s’hagin esgotat abans, varien entre els 7,5 i els 10,5 euros, depenent si es vol cadira o no. S’ha de tenir en compte que no està permesa l’entrada al recinte amb cadires o tumbones de casa. La Zona 1 és per seure damunt l’herba i es recomana portar una estora, tovallola o flaçada per seure sobre el terreny més còmodament. Com cada any, l’última projecció del festival és una pel·lícula sorpresa que es revel·la uns dies abans als espectadors. A més a més, per 3 euros més els assistents poden gaudir d’una visita guiada per l’interior del Castell de Montjuïc, tota una experiència. Un entorn únic, als jardins del Castell de Montjuïc, que permeten no desmaiar-se de calor alhora que es gaudeix de les millors pel·lícules, pícnic i concert previ en una nit d’estiu encisadora.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024