Les dades parlen per si soles: només un 11% de les dones poden accedir soles a pagar el lloguer d’un pis, davant d’un 34% en el cas dels homes. “Així és com es produeixen situacions d’infrahabitatge, amuntegament o ocupació davant el temor al sensellarisme o altres situacions de dependència econòmica, condició especialment adversa per a les dones”, tal com expliquen des de la plataforma Fem Llars Feministes, formada per diferents grups d’habitatge de tota la ciutat que s’organitzen per treballar en una línia d’habitatge i feminisme.
Ocupació el 8 de març
En aquest context de feminització de la pobresa sorgeix una acció portada a terme pel Comitè de Vaga Feminista del passat 8 de març: l’ocupació d’un bloc de pisos buit des de feia dos anys al carrer de la França Xica, “es tracta d’una proposta per visibilitzar que les dones són les més afectades per la violència immobiliària. Al barri hi ha molta especulació, s’expulsa a les veïnes i és molt difícil pagar els lloguers perquè els preus són desorbitats”, diu la Maria, que forma part del Comitè.
Així és com la Torre Feminista, el nom amb què s’ha batejat aquest bloc, esdevé tot un símbol contra la violència habitacional, que colpeja amb especial intensitat a les dones i sobretot a les dones soles, migrants i amb fills menors al seu càrrec. “Reivindiquem que la llar és un lloc on descansar, on lloc des del qual arrelar-se a un barri i crear comunitat”, expliquen les impulsores de l’acció.
Un futur incert
A la Torre hi han viscut un total de quatre famílies: dones migrants soles, dones amb fills menors i totes elles en situació de vulnerabilitat social. Una de les persones que van ocupar l’edifici és la Maribel Aurea Martínez, una dona equatoriana nacionalitzada a Espanya que va recórrer al Sindicat de Barri del Poble-sec quan va haver de marxar del barri perquè no li renovaven el contracte de lloguer: “Ens van fer fora del pis on vivia amb la meva filla i em vaig veure obligada a marxar lluny de l’escola de la meva filla i de tota la vida que havíem construït aquí”, explica. La Maribel ha viscut durant un mes a la Torre, amb la seva filla i amb les altres tres famílies que es troben, com ella, en una situació difícil: “No és que vulguem viure gratis, és una manera de cridar l’atenció, de visibilitzar la necessitat d’un lloguer social. Jo soc una dona sola, amb una filla adolescent i una nòmina de 500 euros. Com puc arribar a final de mes i pagar un pis?”.
La propietat ha interposat una denúncia i actualment l’edifici es troba amb una ordre de desallotjament cautelar tot i que, des del Comitè de Vaga, expliquen que estan fent negociacions. La Maribel i les altres companyes estan dormint a pisos d’emergència del Sindicat de Barri, però saben que és només una solució temporal.