Connecta amb nosaltres

Economia

Com regular el preu del lloguer?

Als Països Baixos des del 1917 funcionen les Comissions de Lloguer, que equilibren la balança entre l’especulació i el dret a l’habitatge

Publicat

on

L’alt preu del lloguer afecta molts barcelonins i fins i tot la convivència en alguns barris. Canviar aquesta dinàmica requereix harmonitzar interessos contraposats. Els drets de la propietat privada o pública dels pisos arrendables no han de ser incompatibles amb el dret a un habitatge digne. És inadmissible l’expulsió del barri on sempre ha viscut de qui no pot assumir l’augment del preu del lloguer o l’accés al primer habitatge, esdevingut una utopia per als més joves. El problema s’agreuja i l’alça de preus s’estén com una taca d’oli a zones cada vegada més allunyades, mentre els preus ultrapassen el 50% de la retribució neta dels llogaters. El maig passat la Generalitat va presentar un Decret per frenar el preu del lloguer que el Parlament no va convalidar. El problema de fons és que qui té gairebé totes les competències és el govern colonial espanyol, però un partit de dretes com el PSOE fins ara només ha modificat la Llei d’Arrendaments Urbans tornant a ampliar de tres a cinc anys la durada dels contractes.

Altres models a Europa

El problema no és exclusiu de Barcelona. A Berlin, el govern del land presentarà el 17 d’octubre un projecte de llei perquè l’aprovi el seu Parlament, que congela durant cinc anys els preus dels lloguers i conté una regulació per als propietaris amb dificultats econòmiques. Als Països Baixos des del 1917 (fa 102 anys!) funcionen les Comissions de Lloguer (Huurcommissie), que equilibren la balança entre l’especulació i el dret a l’habitatge. Tots els habitatges tenen una puntuació, en funció de la qual es fixa el preu. Hi ha, no obstant, una part del mercat (els habitatges més grans i amb més prestacions) sense límit de preu. Per aquest any 2019 la barrera marcada pel govern és de 142 punts, que equivalen a 720 euros. Les Comissions resolen els conflictes entre propietaris i llogaters i, si s’arriba a la justícia ordinària, gairebé sempre els jutges ratifiquen les resolucions de les Comissions. Però hi ha molts més models, com el de Viena, on el 60% dels habitatges són de lloguer. Seria un èxit que Barcelona augmentés entre un 0,5% i un 1% anual el parc d’habitatge de lloguer (sumant nova construcció, sòl públic i aportació d’habitatges existents), però mentre siguem una colònia no tenim competències per regular els preus.

Sánchez amb els propietaris

En l’àmbit polític, i abundant en el tema, Pedro Sánchez ha declarat a Onda Cero que no es regularà el preu de l’habitatge per no perjudicar els propietaris. Això em dona l’esperança que aquest president-penell ho farà algun dia. De moment, la seva ufanosa supèrbia l’incapacita per dialogar, negociar i acordar res, i es prepara per a unes possibles noves eleccions que creu que el beneficiaran. Mentrestant nosaltres hem de seguir el nostre camí cap a la independència, peti qui peti, i malgrat les misèries del partits.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

La cooperativa Art&Coop tanca després de tres anys

Han impulsat projectes com la Rua XIC i gestionat el Pla Comunitari

Publicat

on

Trista notícia per al món cultural i per al teixit associatiu del barri. Art&Coop s’acomiada aquest 31 de desembre del barri que l’ha vist néixer i desenvolupar-se durant els darrers tres anys. Res feia pensar que aquesta cooperativa plegaria veles; els seus projectes comunitaris comptaven amb molts adeptes i el seu nom ja era reconegut per tothom qui estigués interessat en la cultura amb vocació social. “Hem volgut fer una productora d’art comunitari i ens estava anant prou bé, però hem vist que el sector no està preparat per mantenir un projecte així, amb consistència i organització. No hi ha licitacions, concursos ni subvencions no puntuals destinades a aquesta mena de projectes, que permetin sostenir una estructura o tenir una previsió econòmica més enllà del curt termini”, lamenta Joel Álvarez, un dels tres socis fundadors de la cooperativa, juntament amb la Júlia Gutiérrez i l’Eva Vilanova. El panorama polític no ha ajudat; amb les eleccions municipals d’enguany, els ajuntaments han quedat aturats durant mesos i molts dels seus projectes amb ells. “Amb tot, hem vist que el projecte no se sostenia i, abans que la pilota es fes més gran, decidim plegar.”, expliquen les sòcies.

Art i comunitat, els pilars del projecte

Art&Coop va néixer l’any 2016 com una herència de l’associació Marabal. El seu objectiu era promoure accions artístiques des de la mirada comunitària i generant sempre un retorn als barris. Alguns dels seus projectes més emblemàtics són la Creació XIC –que promou la convivència en la diversitat a través de les arts escèniques i el treball entre veïnat, entitats i organitzacions del barri– o Tiretades, accions artístiques als hospitals. En aquest sentit, des de la cooperativa asseguren que intentaran que “tots els projectes es reinventin sota altres paraigües”. A més, l’any passat van formar part de l’Arnau Itinerant i enguany han gestionat el Pla Comunitari del Poble-sec, després de guanyar una subvenció pública. Pel que fa a aquest últim projecte, caldrà esperar l’any vinent per saber quina entitat el gestionarà més endavant.

No és un cas aïllat 

És un moment complicat per a la cultura de proximitat. Fa pocs mesos, ZONA SEC es feia ressò de la desaparició de les entitats Jam Circus i Porta Roja, i altres projectes del barri tampoc passen pel seu millor moment. Tal com explica Joel Álvarez, “a la cultura comunitària del barri no se la pot sostenir, i això és un mal que afecta la ciutat”. Factors com la gentrificació i la pujada dels preus del lloguer no han ajudat, però el detonant principal del tancament d’Art&Coop ha estat la manca d’una aposta real des de les administracions: “Hem trobat a faltar el suport institucional; no acaba d’haver-hi un pla estratègic en aquest sentit”, diu Álvarez. En l’àmbit personal, els socis de la cooperativa afirmen que seguiran treballant en les arts escèniques i plàstiques comunitàries i transformadores. Des d’aquest mitjà, només ens queda desitjar-los molta sort.

Continua llegint

Economia

Waku Waku, tot per a la vostra mascota

Publicat

on

Per

Denia Gámez porta 30 anys en el món de les mascotes. Va començar als 18 anys i fins a dia d’avui no ha parat de treballar en aquest sector. Ens comenta al seu despatx de la botiga de Margarit i sota l’atenta mirada d’un chihuahua, de nom Maily, que és la seva feina ideal. Cada matí es lleva amb il·lusió i nous projectes per realitzar.

Ja són tres les botigues Waku Waku amb les persianes aixecades. La primera que es va obrir, ara fa 10 anys, va ser aà Poble-sec, al carrer Margarit, 20, a un sospir del carrer Blai. En té una altra a l’Hospitalet, al carrer de Santa Eulàlia, 50, i l’última obertura d’establiment ha estat a l’avinguda del Paral·lel, 180, molt a prop de plaça Espanya. Són 150 metres quadrats dedicats a satisfer les necessitats, alimentació i els capricis de les mascotes. Waku Waku també ofereix a les seves botigues un servei de perruqueria i una residència per a petits animals: conills, ocells, hàmsters. tortugues…

La Denia, amb el seu equip de professionals, aposta pel comerç de proximitat i li dol que al Poble-sec i Paral·lel s’aposti majoritàriament pel negoci de la restauració. “Bars i restaurants estan prou bé, atrauen gent i vida al barri, però nosaltres, el comerç de proximitat, mantenim la cohesió i ajudem els veïns amb les seves compres quotidianes, sense necessitat de marxar. No volem convertir-nos en un desert”.

Gossos, gats, aus, peixos, rosegadors… Tots tenen el seu espai i la seva atenció a Waku Waku.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

L’era dels bots: la ciència ficció feta realitat

Publicat

on

Per

El 1950 el matemàtic anglès Alan Turing va inventar un test per avaluar la capacitat de la computació de fingir el comportament humà. El test, molt simple, es basa en tenir una conversa amb un humà i un computador sense saber qui és qui. Si l’avaluador no pot diferenciar qui és l’humà i qui és l’ordinador és que la prova ha estat superada i guanya la màquina.

Fins a dia d’avui ningú ho ha aconseguit, però estem molt a prop. Els assistents personals o també denominats bots –o xat bots si només conversen per escrit– són programes informàtics dissenyats per tenir converses amb persones. El passat Nadal, per exemple, van ser un èxit de vendes Alexa d’Amazon –probablement el millor– i Google Home.

Els robots conversen amb les persones

Els programes es basen en intel·ligència artificial (AI) per escoltar les persones, entendre-les amb els seus diferents accents i executar les serves ordres (fins a cert límit). Aquesta tècnica es pot usar en assistents per oci per jugar amb ells, preguntar quan juga el Barça o l’Espanyol, posar vídeos i cançons, saber el temps que farà, quan trigarem en arribar a determinat lloc… Les possibilitats son quasi il·limitades. Fora de l’oci i a  nivell empresarial els xat bots ajuden a consultar dubtes als clients, sobre tot a través de planes web, tot i que encara estan bastant verds.

El cop d’efecte que dona esperances de cara a millorar aquesta tecnologia el va donar fa uns mesos Sundar Pichar, director general de Google, al presentar públicament el seu bot Google Duplex capaç de fer una trucada sense que l’interlocutor s’adoni que parla amb un ordinador (podeu veure el vídeo a http://tiny.cc/zonasecbots ). La presentació de Sundar va provocar un fervorós aplaudiment entre el públic tecnòleg que hi assistia. Escenes com aquesta, veure com un ordinador i una persona tenen converses més o menys complexes i que s’entenen, ens fan veure més a prop situacions fins ara de ciència ficció com el famós HAL de 2001: A Space Odyssey o la robot Arisa de l’excel·lent sèrie russa Better that us de Netflix.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.