Connecta amb nosaltres

Economia

Com regular el preu del lloguer?

Als Països Baixos des del 1917 funcionen les Comissions de Lloguer, que equilibren la balança entre l’especulació i el dret a l’habitatge

Publicat

on

L’alt preu del lloguer afecta molts barcelonins i fins i tot la convivència en alguns barris. Canviar aquesta dinàmica requereix harmonitzar interessos contraposats. Els drets de la propietat privada o pública dels pisos arrendables no han de ser incompatibles amb el dret a un habitatge digne. És inadmissible l’expulsió del barri on sempre ha viscut de qui no pot assumir l’augment del preu del lloguer o l’accés al primer habitatge, esdevingut una utopia per als més joves. El problema s’agreuja i l’alça de preus s’estén com una taca d’oli a zones cada vegada més allunyades, mentre els preus ultrapassen el 50% de la retribució neta dels llogaters. El maig passat la Generalitat va presentar un Decret per frenar el preu del lloguer que el Parlament no va convalidar. El problema de fons és que qui té gairebé totes les competències és el govern colonial espanyol, però un partit de dretes com el PSOE fins ara només ha modificat la Llei d’Arrendaments Urbans tornant a ampliar de tres a cinc anys la durada dels contractes.

Altres models a Europa

El problema no és exclusiu de Barcelona. A Berlin, el govern del land presentarà el 17 d’octubre un projecte de llei perquè l’aprovi el seu Parlament, que congela durant cinc anys els preus dels lloguers i conté una regulació per als propietaris amb dificultats econòmiques. Als Països Baixos des del 1917 (fa 102 anys!) funcionen les Comissions de Lloguer (Huurcommissie), que equilibren la balança entre l’especulació i el dret a l’habitatge. Tots els habitatges tenen una puntuació, en funció de la qual es fixa el preu. Hi ha, no obstant, una part del mercat (els habitatges més grans i amb més prestacions) sense límit de preu. Per aquest any 2019 la barrera marcada pel govern és de 142 punts, que equivalen a 720 euros. Les Comissions resolen els conflictes entre propietaris i llogaters i, si s’arriba a la justícia ordinària, gairebé sempre els jutges ratifiquen les resolucions de les Comissions. Però hi ha molts més models, com el de Viena, on el 60% dels habitatges són de lloguer. Seria un èxit que Barcelona augmentés entre un 0,5% i un 1% anual el parc d’habitatge de lloguer (sumant nova construcció, sòl públic i aportació d’habitatges existents), però mentre siguem una colònia no tenim competències per regular els preus.

Sánchez amb els propietaris

En l’àmbit polític, i abundant en el tema, Pedro Sánchez ha declarat a Onda Cero que no es regularà el preu de l’habitatge per no perjudicar els propietaris. Això em dona l’esperança que aquest president-penell ho farà algun dia. De moment, la seva ufanosa supèrbia l’incapacita per dialogar, negociar i acordar res, i es prepara per a unes possibles noves eleccions que creu que el beneficiaran. Mentrestant nosaltres hem de seguir el nostre camí cap a la independència, peti qui peti, i malgrat les misèries del partits.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Colau construirà, com a màxim, 600 habitatges a la Fira

Publicat

on

Procés participatiu en entredit. Tot i que el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, va assegurar en una entrevista al ZONA SEC que el projecte Univers Monjtuïc comptarà amb la participació i l’aprovació del veïnat, l’actualitat no sembla avançar en aquesta direcció. A dia d’avui el Govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau ja ha comunicat a les entitats que, per ara, es té la intenció de construir entre 450 i 600 nous habitatges. La xifra, de fet, queda molt lluny dels 10.000 que estima la plataforma La Fira o la Vida que s’hi podrien construir si s’aprofita tot l’espai afectat.

La intenció del consistori és enderrocar el Pavelló 2, ubicat entre el Paral·lel, l’avinguda Rius i Taulet i el carrer de Lleida. El solar que quedarà lliure permetrà aixecar aquest màxim de 600 pisos (tot i que encara no hi ha res signat). En canvi, el que sí que sembla clar és que el 60% dels terrenys continuaran en mans de la Fira (la qual encara paga a dos cèntims mensuals el lloguer del metre quadrat, segons denuncia el veïnat organitzat). Pel que fa al 40% restant del recinte, aquest haurà de servir per crear nous habitatges i equipaments.

Deute de 350 milions

La transformació de la Fira de Barcelona suposarà un endeutament compartit de fins a 350 milions d’euros amb la banca, tal com ha comunicat l’ens. Segons el projecte financer ja aprovat, es demanaran 175 milions a través d’un préstec i 175 més al Banc Europeu d’Inversions (BEI). A més, la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet negociaran amb la Unió Europea la possibilitat d’aconseguir 30 milions d’euros de fons europeus.

Per últim, destacar que els barcelonins aportaran 37 milions extres al llarg del període 2022-2026. Per compensar-ho, la Fira Internacional de Barcelona passarà a pagar dels 8 milions d’euros anuals que aporta en l’actualitat, a un total de 12 milions (10 milions fixos i 2 milions variables).

Continua llegint

Economia

Les sales independents estan en perill d’extinció

Amb el tancament de La Vilella, al barri existeixen tres teatres de proximitat. La seva situació genera una alerta sobre les polítiques culturals i la sostenibilitat de les sales petites

Publicat

on

L’any 2013, la companyia Sargantana obria amb tota la il·lusió del món el teatre La Vilella, una sala situada al Passeig de l’Exposició que aviat es convertiria en un referent a la ciutat, no només per la seva programació sinó per la seva tasca d’investigació, creació i formació seguint els valors de risc, la recerca de nous llenguatges i l’aplicació de temàtiques politicosocials als seus espectacles. Fa unes setmanes, la companyia comunicava el tancament del teatre, una decisió dolorosa, però inevitable: “Crèiem fermament en la necessitat d’un projecte com aquest. I ho seguim creient. Però quan les dificultats et dirigeixen a haver d’abandonar ideals i línies simplement per sobreviure, tot perd el seu sentit”, expliquen des de la companyia. Els motius per abaixar la persiana són diversos; tot i haver implicat la societat en el projecte, en forma de socis, “podem dir que no hem aconseguit el mínim necessari per poder portar a terme un projecte professional i seriós”. A banda, expliquen que la quantitat de públic ha estat insuficient per fer que el projecte sobrevisqués i que les condicions de deteriorament de l’edifici han estat la gota que vessa el vas: “Teníem l’esperança d’aconseguir els suports necessaris per poder seguir el projecte de forma seriosa, rigorosa i professional, però els suports han estat insuficients i no volem que la fe en un projecte i en el desig de canvi siguin l’únic motor”, lamenten Jordi Pérez, director de la sala, i la resta de la companyia.

Oracles. Supervivència in extremis 

El director d’Oracles Theatre, Orland Verdú, va rebre la notícia del tancament de La Vilella durant la darrera reunió de la Taula de Cultura del barri: “El Jordi Pérez va anunciar que tancava i se’m va fer un nus a l’estómac”, explica. Per a ell, La Vilella va ser un referent com a sala independent per aventurar-se a obrir el petit teatre oníric del carrer Tapioles, 12. Oracles tampoc no passa pel seu millor moment, després d’una important crisi que va estar a punt d’acabar amb la sala, actualment “seguim navegant en aigües turbulentes, com la resta d’espais. Econòmicament hem rebut algun revés, però el 2020 gaudirem del suport de l’ICUB i volem aprofitar aquesta ajuda per millorar les nostres mancances”, explica Verdú. La sala ofereix una programació estable de dimecres a diumenge amb espectacles de cabaret, flamenc i dansa Butoh, a més de formació i altres activitats puntuals. Verdú tracta de fer sobreviure el seu espai teatral a través de taquilles benèfiques, en què la recaptació de taquilla es dona íntegrament al teatre, i la constant reformulació del projecte: “Mantenir un teatre viu no és només cosa del suport institucional, sinó de la solidaritat i l’amor dels propis artistes”, argumenta.

Dau al sec. Una sala amb vocació social 

Fa un any i escaig que l’actriu i directora Mercè Managuerra va obrir el teatre Dau al Sec al carrer de Salvà, 86. Es tracta d’una sala de petit format amb una clara orientació social; a més d’espectacles, s’hi fan debats, reflexions, classes obertes al barri i altres propostes culturals que, en algunes ocasions, van adreçades a la població més desfavorida. Managuerra, davant el tancament de La Vilella, assenyala que cal reformular les polítiques culturals i les ajudes al petit teatre: “Les exigències per obtenir subvencions s’adeqüen poc a la realitat dels llocs i de la gent que les demana”. Per això, des del seu punt de vista, caldria apostar per la llei de mecenatge cultural, una fórmula que situaria en un marc legal el patrocini i mecenatge i que actualment no existeix a l’Estat. “Una sala de petit format no es pot sostenir només amb l’entrada de públic. Fins i tot si és una sala que té el 90% d’ocupació, el que s’obté per la venda d’entrades és només el 30% del pressupost que necessita si aquesta produeix”, apunta la directora de Dau al Sec. En el cas d’aquesta sala, que encara no compta amb un públic fidel, no tenim subvencions “només una petita ajuda per equipament”. Amb això, i tenint en compte les despeses mínimes d’un teatre (personal de sala, de neteja, una persona de comunicació i una de producció, a més dels subministraments), Managuerra i el seu equip han de fer mans i mànigues per sobreviure, però ho fan amb optimisme: “Li auguro un futur llarg a la sala perquè crec molt en la mena de propostes que fem. Adaptaré els pressupostos i hauré d’anar canviant d’equip perquè els sous són baixos, però tenim moltes idees i no pararem”, conclou.

Teatro de los Sentidos. El gran desconegut 

A la muntanya de Montjuïc i més concretament al barri del Polvorí, es troba la seu del Teatro de los Sentidos, un col·lectiu d’artistes i creadors que treballen en diferents disciplines, sempre amb l’objectiu d’experimentar i jugar amb el teatre. La companyia va néixer el 1987, amb l’antropòleg i dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, i amb els anys ha esdevingut un punt de referència mundial pel que fa al teatre sensorial, amb espectacles aclamats com El hilo de Ariadna o Renèixer. La companyia es finança amb la venda d’entrades i un mínim suport per part de l’ICUB, però, tot i així, l’any passat van haver de recórrer a una campanya de micromecenatge per evitar el seu tancament: “El camp de les arts escèniques està en crisi de forma permanent, però, si a això, li afegim el tancament dels pocs recursos que teníem, ens obliga a fer més amb menys”, diu Enrique Vargas. Els espectacles de la companyia no són rendibles econòmicament, expliquen, “però emfatitzem les formacions i ampliem la nostra cobertura amb més activitat”.

Continua llegint

Economia

Els restauradors pagaran més diners per taula de terrassa

Amb les noves taxes municipals, el carrer de Blai es converteix en la via més cara de tot el Poble-sec

Publicat

on

Nou any i nous impostos. L’aprovació de les noves taxes municipals ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les calculadores dels restauradors del Poble-sec. El motiu: després d’anys de congelació, el preu per taula a terrassa es dispara (i especialment les del carrer de Blai). Cada local d’aquesta via dedicada pràcticament a l’oci gastronòmic passarà a pagar fins a 41,58 euros mensuals per taula.

L’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona amb aquesta reordenació de tarifes és fer pagar més a aquells que més diners extreuen per l’ocupació de la via pública, d’acord amb la zona on han situat el seu local. Com es tradueix a la pràctica aquesta circumstància? Doncs que muntar una terrassa al barri pot sortir fins a 30 euros per taula més econòmic, que si s’ubica al Paral·lel, Blai, Vila i Vilà o la plaça del Sortidor. El problema, però, és que la immensa majoria de carrers del barri no fan la mida necessària per posar noves terrasses (i igualment pagaran més del que pagaven fins ara).

Les categories

En total, el consistori ha creat sis categories per determinar el preu que han de pagar els restauradors, en funció del carrer on es troben ubicats. De profit a la nova taxa, però, ningú en traurà: Si bé fins al 31 de desembre de 2019 el cost d’una taula amb quatre cadires es pagava entre 1,05 i 0,17 euros al dia, a partir d’aquest 2020 els restauradors pagaran entre 3,51 i 0,18 euros diaris. En aquest sentit, cap local del barri se’n beneficiarà de la categoria més assequible, ja que la immensitat del territori es troba circumscrit en la número 4 (a aquests locals els correspondrà una taxa mensual per taula d’11,88 euros al mes).

Una categoria que afecta la pràctica totalitat del Poble-sec, però com abans comentàvem, té excepcions. El Paral·lel, el carrer de Vila i Vilà i la plaça del Sortidor passaran a pagar conforme estableix la categoria tres. És a dir: 21,60 euros mensuals/taula. Per fer-se una idea, l’Ajuntament ha posat a la mateixa alçada aquestes terrasses poblesequines amb les dels entorns del Camp Nou, la Maquinista o l’antic Heron City.

El carrer de les terrasses d’or, però, serà el carrer de Blai, el qual s’ha categoritzat directament en la primera divisió i passarà a pagar 41,58 euros mensuals per taula (un 471% més respecte al que pagaven fins ara). Per comparar, en aquesta categoria s’hi troben els principals carrers d’oci de la ciutat, com ara l’entorn de la Sagrada Família, les places més populars de Gràcia o els bars de la platja. Només pagaran més diners per taula (105,30 euros al mes) els locals del passeig de Gràcia, les Rambles, la plaça de Catalunya i la Rambla de Catalunya.

El Gremi, en contra

La nova tarificació de terrasses ha posat als restauradors en peu de guerra. Segons apunta el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Pere Chías, aquest increment de l’impost farà que “aixecar la persiana sigui encara més difícil”, i critica l’increment de preu “desproporcionat” que afecta a vies com Blai. “És una mesura pròpia de qui no sap què és un negoci”, ha sentenciat.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.