Connecta amb nosaltres

Economia

Mentides sobre l’economia catalana

En el que va d’any 286 empreses catalanes han dut la seva seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya

Publicat

on

Des de fa dos anys, en la premsa espanyola es poden llegir titulars molt negatius referents a l’economia catalana. És obvi que a Catalunya no hi ha la mateixa empenta que el 2017, però enlloc d’Europa hi és: l’economia es desaccelera arreu. Volen vendre la moto que el procés ha deixat l’economia catalana malmesa, que han fugit milers d’empreses i això espanta la inversió estrangera, que tot plegar perjudica el creixement del PIB i el mercat laboral, etc. No us vull marejar amb moltes xifres, però cal donar-vos-en algunes, perquè les xifres son tossudes. En els set últims trimestres el PIB català ha crescut el 3,9% i l’espanyol el 3,7%. Els tres primers trimestres de 2019, de Catalunya han traslladat la seu a d’altres llocs de l’estat espanyol 787 empreses, però de Madrid se n’han anat 1.329. Són canvis habituals. Fins al setembre 286 empreses catalanes han dut la seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya.

Més creació d’empreses

Encara més, en els nou primers mesos d’enguany la creació d’empreses a Catalunya ha augmentat un 2,85%, a Madrid només un 0,51% i al conjunt de l’Estat ha baixat un 1,92%. El capital desemborsat en aquestes empreses ha augmentat un 79% a Catalunya, un 2,8% al conjunt de l’Estat i a Madrid ha caigut un 18%. En el cas de la inversió estrangera, el Ministerio de Industria l’adjudica on l’empresa té la seu però no on la inversió es fa realment. Amb les dades d’on de veritat es fa la inversió, el primer semestre del 2019 comparat amb el primer del 2018, a Catalunya augmenta un 16% i a Espanya cau un 63%. Quant a l’atur ni en parlo, no hi ha color. El que en el conjunt de l’Estat ha reculat menys que Catalunya és en producció industrial, que ha caigut un 18% a l’Estat i un 25% a Catalunya, de setembre de 2017 a agost del 2019, com en tot Europa, per la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.

La resposta a la sentència

Com a seguidor dels CDR i del Tsunami Democràtic, ara sóc terrorista com molts de vosaltres, segons que ens ha encolomat la monarquia franquista en descomposició. La venjança (ells en diuen sentència) del judici-farsa del Tribunal Suprem, ha tingut un fort rebuig als carrers de casa nostra, amb violència induïda per infiltrats inclosos. També és cert que, davant de furgonetes que ens volien atropellar, hem exercit una legítima autodefensa. Cremar contenidors no és violència (50 se’n van cremar a Mazarrón, Múrcia, en una festa de Halloween), però buidar ulls dels nostres fills i nets sí que ho és, per part d’unes forces d’ocupació que, sense el seu equipament, no serien més que rates de claveguera. Mentrestant ha augmentat el nombre d’ostatges en mans de l’enemic i les institucions catalanes resten emmordassades. Recordeu les tres pes del president Puigdemont: perspectiva, paciència i perseverança. No ens aturarem.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Restaurant O Meu Lar, exemple de prevenció contra la Covid-19

Publicat

on

Per

El restaurant O Meu Lar (Margarit, 24 / www.omeular.es) es preocupa per la seguretat sanitària des seus clients i ha introduït al seu local tot el necessari per tal de prevenir la possibilitat de contagi de la Covid-19. A part de la normativa bàsica que han de tenir tots els establiments de restauració ha col·locat mampares protectores anticontagi com a mesura de prevenció i protecció contra la Covid-19.

Cada taula, amb la seva mampara, assegura que el grup de persones entaulades podrà gaudir amb seguretat i tranquil·litat dels plats que distingeixen aquest local, conegut a tota la ciutat de Barcelona.

Oferta gastronòmica de gran qualitat

Al restaurant O Meu Lar es pot començar l’àpat amb un esplèndid pica-pica: unes cloïsses, gambes, un excel·lent pop a la gallega… i a continuació, després de reposar l’estómac, continuar amb l’especialitat de la casa, com són les carns gallegues a la graella o peix del dia fresc. No podia ser d’una altra manera! Si encara queda algun racó per a les postres, el millor és deixar-se aconsellar per l’Antonio o el Santi, que de segur oferiran un final de festa d’allò més agradable.

O Meu Lar és un restaurant de barri, però amb clients d’arreu ja que les seves excel·lències culinàries han traspassat les fronteres dels barris que l’envolten. En aquests temps difícils per a  la ciutadania i la restauració en concret és d’agrair que aquest establiment hagi apostat per posar per davant la seguretat dels clients.

Continua llegint

Economia

Els veïns volen un barri amb millor mobilitat, sostenibilitat i educació

La ciutadania es bolca a dir la seva al Decidim Barcelona i proposa més d’una cinquantena de projectes per millorar el Poble-sec

Publicat

on

Termini tancat. Els primers Pressupostos Participatius que s’han engegat a la ciutat ja han exhaurit el període perquè els veïns presentessin els seus projectes. En total, l’Ajuntament de Barcelona té previst destinar 9 milions d’euros al Districte de Sants-Montjuïc, els quals s’hauran de repartir entre els diferents barris d’aquesta divisió administrativa. El que ha quedat patent al llarg de la primera fase és la iniciativa que ha pres el veïnat poblesequí: fins a 53 projectes han presentat al Decidim Barcelona.

Tot i la pluralitat d’idees que s’han abocat a la plataforma virtual, es poden desengranar tres eixos centrals: la mobilitat, la sostenibilitat i l’educació. En aquesta línia, ens trobem que han sigut les mateixes comunitats educatives de l’Escola del Bosc de Montjuïc, l’AFA de l’Escola Tres Pins i l’Escola Municipal Tres Pins les que han reclamat recuperar l’ecologia de la muntanya, crear camins accessibles i millorar els entorns dels equipaments escolars de la muntanya. En un aspecte similar, altres veïns han proposat eixamplar les voreres que envolten aquests centres educatius, recuperar el Sot del Pantà de la Foixarda, reformar els jardins de Fabià Puigserver, els de Walter Benjamin, així com el de les Hortes de Sant Bertran, sense oblidar la restauració de les escales del funicular o la possible creació d’una ludoteca ambiental.

Una mobilitat respectuosa

Com és habitual, la mobilitat ha tornat a esdevenir un aspecte central del debat i el nombre d’aportacions per millorar l’espai urbà ha resultat més que destacable. Per una banda, el veïnat ha reclamat poder disposar de més bancs públics al carrer de Blai, mentre que d’altres han apostat per crear directament una xarxa d’itineraris a peu per a persones amb mobilitat reduïda. També s’ha presentat la possibilitat de crear un carril bici pel passeig de l’Exposició o millorar les voreres del carrer de Vila i Vilà i les dels entorns d’El Molino. Fins i tot s’ha reclamat la plantació d’arbres al parterre de l’avinguda del Paral·lel, perquè aquest abandoni la seva imatge de “brutícia” i generi ombra als ciclistes.

Actualment, els Pressupostos Participatius es troben en el punt on els tècnics municipals valoren la viabilitat dels projectes en funció dels criteris establerts, així que arribarà més tard el torn de la votació dels veïns. Mentre que el calendari de votacions encara està sine die a conseqüència de la crisi de la Covid-19, ja se sap que els 30 projectes amb més suports de cada districte seran els que passin a la següent fase. Posteriorment s’acabarà de concretar la forma dels projectes amb més suports i finalment seran els veïns qui tornin a votar el que prefereixen per al Districte.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.