Connecta amb nosaltres

Economia

Els restauradors pagaran més diners per taula de terrassa

Amb les noves taxes municipals, el carrer de Blai es converteix en la via més cara de tot el Poble-sec

Publicat

on

Nou any i nous impostos. L’aprovació de les noves taxes municipals ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les calculadores dels restauradors del Poble-sec. El motiu: després d’anys de congelació, el preu per taula a terrassa es dispara (i especialment les del carrer de Blai). Cada local d’aquesta via dedicada pràcticament a l’oci gastronòmic passarà a pagar fins a 41,58 euros mensuals per taula.

L’objectiu de l’Ajuntament de Barcelona amb aquesta reordenació de tarifes és fer pagar més a aquells que més diners extreuen per l’ocupació de la via pública, d’acord amb la zona on han situat el seu local. Com es tradueix a la pràctica aquesta circumstància? Doncs que muntar una terrassa al barri pot sortir fins a 30 euros per taula més econòmic, que si s’ubica al Paral·lel, Blai, Vila i Vilà o la plaça del Sortidor. El problema, però, és que la immensa majoria de carrers del barri no fan la mida necessària per posar noves terrasses (i igualment pagaran més del que pagaven fins ara).

Les categories

En total, el consistori ha creat sis categories per determinar el preu que han de pagar els restauradors, en funció del carrer on es troben ubicats. De profit a la nova taxa, però, ningú en traurà: Si bé fins al 31 de desembre de 2019 el cost d’una taula amb quatre cadires es pagava entre 1,05 i 0,17 euros al dia, a partir d’aquest 2020 els restauradors pagaran entre 3,51 i 0,18 euros diaris. En aquest sentit, cap local del barri se’n beneficiarà de la categoria més assequible, ja que la immensitat del territori es troba circumscrit en la número 4 (a aquests locals els correspondrà una taxa mensual per taula d’11,88 euros al mes).

Una categoria que afecta la pràctica totalitat del Poble-sec, però com abans comentàvem, té excepcions. El Paral·lel, el carrer de Vila i Vilà i la plaça del Sortidor passaran a pagar conforme estableix la categoria tres. És a dir: 21,60 euros mensuals/taula. Per fer-se una idea, l’Ajuntament ha posat a la mateixa alçada aquestes terrasses poblesequines amb les dels entorns del Camp Nou, la Maquinista o l’antic Heron City.

El carrer de les terrasses d’or, però, serà el carrer de Blai, el qual s’ha categoritzat directament en la primera divisió i passarà a pagar 41,58 euros mensuals per taula (un 471% més respecte al que pagaven fins ara). Per comparar, en aquesta categoria s’hi troben els principals carrers d’oci de la ciutat, com ara l’entorn de la Sagrada Família, les places més populars de Gràcia o els bars de la platja. Només pagaran més diners per taula (105,30 euros al mes) els locals del passeig de Gràcia, les Rambles, la plaça de Catalunya i la Rambla de Catalunya.

El Gremi, en contra

La nova tarificació de terrasses ha posat als restauradors en peu de guerra. Segons apunta el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Pere Chías, aquest increment de l’impost farà que “aixecar la persiana sigui encara més difícil”, i critica l’increment de preu “desproporcionat” que afecta a vies com Blai. “És una mesura pròpia de qui no sap què és un negoci”, ha sentenciat.

Economia

Pensions viables i sostenibles en el temps

Hi ha un interès per part de les elits espanyoles i de la banca per fer-nos creure que les pensions públiques no són viables

Publicat

on

Per

El Tribunal de Comptes publicava l’agost un informe sobre la Seguretat Social que assenyalava la “insuficiencia de los ingresos de naturaleza contributiva” y, per tant, un “problema de sostenibilidad financiera de carácter estructural”. Tendenciós, com gairebé tot el que publica aquest organisme polititzat d’endollats de l’elit madrilenya. D’altra banda, el mes passat, el Banc d’Espanya va publicar un càlcul segons el qual els pensionistes reben de mitjana 1,74 euros per cada euro aportat, suposant que han cotitzat durant 40 anys i que rebran pensió durant altres 21 anys, fet que suposa un rendiment anual del 3,5%, per damunt dels plans de pensions en les darreres dècades i més alt –diuen– que els dels bons de l’Estat (fet fals perquè els anys 90 donaven una rendibilitat mitjana del 6,6%). En resum, un exercici d’economia-ficció perquè els treballadors no fan cap inversió: el que aporten cada any es reparteix entre els jubilats que hi ha en cada moment. Per cert, per què només han d’aportar els treballadors? Els que no tenen fills, no contribueixen a l’educació? I els que no tenen cotxe no paguen impostos per fer carreteres?

Un sistema equilibrat

Les pensions de jubilació no són responsables del dèficit de la Seguretat Social. El ministre del ram, José Luís Escrivà, ha reconegut que hi ha 22.000 milions d’euros de “gastos impropios”. Efectivament, tothom hi fica mà: d’aquí surten 11.305 milions en pensions no contributives (viudetat i orfandat), 2.953 milions d’ajudes a la maternitat per fills, 1.818 milions de polítiques actives d’ocupació i 5.713 milions en concepte de “otros” (entre els que hi ha prestacions d’atur). Sense tot això, resulta que el sistema està equilibrat i no té dèficit. També es diu que les pensions espanyoles són molt altes, però respecte al PIB representen el 10,9%, per sota de la mitjana de la UE (12,4 %), i molt lluny de les d’Itàlia (16,2%) o Àustria (14,0%). Els cacics de la màfia que governa l’Estat –inclosa la banca– ens vol vendre una privatització de les pensions i maniobra per afavorir els plans privats.

La Gürtel ja porta 14 morts

I parlant de màfia, el passat 10 de setembre va morir José Luís Huerta Valbuena, un dels pilars del cas Púnica. Amb aquest ja són 14 els morts de la trama Gürtel (deu de mort suposadament natural, dos en estranys accidents i altres dos per presumpte suïcidi). Son coses que passen al reialme del feixista Felip VI, que tres anys després del seu vomitiu discurs del 3 d’octubre de 2017, en el que beneïa les garrotades contra els votants (fet únic en la història de la humanitat, fins i tot en les dictadures), encara no s’ha retractat, mentre els seus sequaços togats segueixen derrocant presidents de Catalunya.

JOSEP MARI TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Gamifiquem?

Publicat

on

Per

L’Ajuntament ha anunciat que en els propers anys implantarà un canvi tecnològic amb contenidors de reciclatge intel·ligents on els ciutadans, identificant-nos amb una tarja magnètica, rebrem bonificacions segons el volum de reciclatge que fem. Aquest sistema ja està en prova a poblacions com El Papiol amb força èxit i l’objectiu és incrementar la taxa de reciclatge (estancada en un 38%) a un 50% o 60% fins arribar a les taxes exigides per la UE. Aquest mètode de motivació s’anomena gamificació (de l’anglès game, joc). Els que tenim certa edat ja ho fèiem quan baixàvem al súper amb ampolles de vidre buides i les canviàvem per 5 pessetes.  Ara, gràcies a la tecnologia, veurem aquest sistema de forma més habitual.

La gamificació es basa en aplicar en àmbits no lúdics mecanismes usats en els jocs per motivar les persones a aconseguir de forma divertida uns objectius. En el cas de l’educació trobem el famós Kahoot que permet als professors crear jocs de preguntes i respostes amb rànquings per tenir als alumnes motivats i aprenent de forma divertida.

A l’empresa tenim les targetes de fidelització de les cafeteries, per exemple, on per cada consumició et posen un segell i la desena et surt gratuïta o les targetes de punts dels establiments comercials. En empreses innovadores podem veure grans pantalles penjades de forma visible amb rànquings de vendes per regió (equip) o per venedor.

El sector dels electrodomèstics tampoc està absent. Cada cop podem veure mes rentadores, neveres o termòstats amb pantalles més grans i colorides que es volen allunyar dels incomprensibles displays digitals minimalistes. En aquest cas la gamificació s’utilitza per facilitar la vida als usuaris, guanyar-se la seva simpatia i, òbviament, incrementar les vendes i guanys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.