Connecta amb nosaltres

Economia

Les sales independents estan en perill d’extinció

Amb el tancament de La Vilella, al barri existeixen tres teatres de proximitat. La seva situació genera una alerta sobre les polítiques culturals i la sostenibilitat de les sales petites

Publicat

on

L’any 2013, la companyia Sargantana obria amb tota la il·lusió del món el teatre La Vilella, una sala situada al Passeig de l’Exposició que aviat es convertiria en un referent a la ciutat, no només per la seva programació sinó per la seva tasca d’investigació, creació i formació seguint els valors de risc, la recerca de nous llenguatges i l’aplicació de temàtiques politicosocials als seus espectacles. Fa unes setmanes, la companyia comunicava el tancament del teatre, una decisió dolorosa, però inevitable: “Crèiem fermament en la necessitat d’un projecte com aquest. I ho seguim creient. Però quan les dificultats et dirigeixen a haver d’abandonar ideals i línies simplement per sobreviure, tot perd el seu sentit”, expliquen des de la companyia. Els motius per abaixar la persiana són diversos; tot i haver implicat la societat en el projecte, en forma de socis, “podem dir que no hem aconseguit el mínim necessari per poder portar a terme un projecte professional i seriós”. A banda, expliquen que la quantitat de públic ha estat insuficient per fer que el projecte sobrevisqués i que les condicions de deteriorament de l’edifici han estat la gota que vessa el vas: “Teníem l’esperança d’aconseguir els suports necessaris per poder seguir el projecte de forma seriosa, rigorosa i professional, però els suports han estat insuficients i no volem que la fe en un projecte i en el desig de canvi siguin l’únic motor”, lamenten Jordi Pérez, director de la sala, i la resta de la companyia.

Oracles. Supervivència in extremis 

El director d’Oracles Theatre, Orland Verdú, va rebre la notícia del tancament de La Vilella durant la darrera reunió de la Taula de Cultura del barri: “El Jordi Pérez va anunciar que tancava i se’m va fer un nus a l’estómac”, explica. Per a ell, La Vilella va ser un referent com a sala independent per aventurar-se a obrir el petit teatre oníric del carrer Tapioles, 12. Oracles tampoc no passa pel seu millor moment, després d’una important crisi que va estar a punt d’acabar amb la sala, actualment “seguim navegant en aigües turbulentes, com la resta d’espais. Econòmicament hem rebut algun revés, però el 2020 gaudirem del suport de l’ICUB i volem aprofitar aquesta ajuda per millorar les nostres mancances”, explica Verdú. La sala ofereix una programació estable de dimecres a diumenge amb espectacles de cabaret, flamenc i dansa Butoh, a més de formació i altres activitats puntuals. Verdú tracta de fer sobreviure el seu espai teatral a través de taquilles benèfiques, en què la recaptació de taquilla es dona íntegrament al teatre, i la constant reformulació del projecte: “Mantenir un teatre viu no és només cosa del suport institucional, sinó de la solidaritat i l’amor dels propis artistes”, argumenta.

Dau al sec. Una sala amb vocació social 

Fa un any i escaig que l’actriu i directora Mercè Managuerra va obrir el teatre Dau al Sec al carrer de Salvà, 86. Es tracta d’una sala de petit format amb una clara orientació social; a més d’espectacles, s’hi fan debats, reflexions, classes obertes al barri i altres propostes culturals que, en algunes ocasions, van adreçades a la població més desfavorida. Managuerra, davant el tancament de La Vilella, assenyala que cal reformular les polítiques culturals i les ajudes al petit teatre: “Les exigències per obtenir subvencions s’adeqüen poc a la realitat dels llocs i de la gent que les demana”. Per això, des del seu punt de vista, caldria apostar per la llei de mecenatge cultural, una fórmula que situaria en un marc legal el patrocini i mecenatge i que actualment no existeix a l’Estat. “Una sala de petit format no es pot sostenir només amb l’entrada de públic. Fins i tot si és una sala que té el 90% d’ocupació, el que s’obté per la venda d’entrades és només el 30% del pressupost que necessita si aquesta produeix”, apunta la directora de Dau al Sec. En el cas d’aquesta sala, que encara no compta amb un públic fidel, no tenim subvencions “només una petita ajuda per equipament”. Amb això, i tenint en compte les despeses mínimes d’un teatre (personal de sala, de neteja, una persona de comunicació i una de producció, a més dels subministraments), Managuerra i el seu equip han de fer mans i mànigues per sobreviure, però ho fan amb optimisme: “Li auguro un futur llarg a la sala perquè crec molt en la mena de propostes que fem. Adaptaré els pressupostos i hauré d’anar canviant d’equip perquè els sous són baixos, però tenim moltes idees i no pararem”, conclou.

Teatro de los Sentidos. El gran desconegut 

A la muntanya de Montjuïc i més concretament al barri del Polvorí, es troba la seu del Teatro de los Sentidos, un col·lectiu d’artistes i creadors que treballen en diferents disciplines, sempre amb l’objectiu d’experimentar i jugar amb el teatre. La companyia va néixer el 1987, amb l’antropòleg i dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, i amb els anys ha esdevingut un punt de referència mundial pel que fa al teatre sensorial, amb espectacles aclamats com El hilo de Ariadna o Renèixer. La companyia es finança amb la venda d’entrades i un mínim suport per part de l’ICUB, però, tot i així, l’any passat van haver de recórrer a una campanya de micromecenatge per evitar el seu tancament: “El camp de les arts escèniques està en crisi de forma permanent, però, si a això, li afegim el tancament dels pocs recursos que teníem, ens obliga a fer més amb menys”, diu Enrique Vargas. Els espectacles de la companyia no són rendibles econòmicament, expliquen, “però emfatitzem les formacions i ampliem la nostra cobertura amb més activitat”.

Economia

El ferrocarril, aposta de futur

A punt de commemorar el 175 aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró el transport per ferrocarril continua sent el més eficient

Publicat

on

Per

Catalunya és la nació més muntanyosa d’Europa després de Suïssa (obviant Andorra). En els 41.285 km2 suïssos hi viuen 8,8 milions de persones i als 31.895 km2 nostres només hi manquen 22.868 habitants per arribar als vuit milions. És a dir, 250,1 h/km2 a Catalunya, per 211,5 els helvètics. Suïssa, però, té 5.317 km de via fèrria i Catalunya 1.802 km (831 d’Adif i 271 d’FGC). Per tant, per cada 1.000 km2, Suíssa té 128,8 km de via fèrria i Catalunya 56,6. Com diria Bern Schuster, “no hase falta desir nada más” quan el transport ferroviari esdevé una aposta de futur des del punt de vista ecològic i d’eficiència econòmica. El projecte de 1919 de xarxa fèrria de la Mancomunitat no hauria tingut res que envejar a la suïssa, però el dictador Primo de Rivera i l’elit de llavors (els besavis dels d’avui) ho van avortar.

175 anys de la línia Barcelona-Mataró

Això ve a tomb del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró que commemorarem l’octubre vinent, el primer ferrocarril públic de la península (és pecat dir de l’Estat espanyol, perquè el 1837 es va inaugurar el de Cuba, llavors “província” espanyola). Amb l’impuls del mataroní Miquel Biada i Buñol, el tren es va construir amb capital privat; el govern espanyol no va voler participar-hi, i des de Madrid es va ridiculitzar. Connectar el seu poble amb Barcelona no era un caprici, sinó que Biada simultàniament va posar en marxa una fàbrica tèxtil a Mataró, llavors incipient ciutat industrial. El 1851 s’inaugurava la línia  Madrid-Aranjuez. El tren disposava d’un vagó exclusiu per a Isabel II i arribava fins a l’estació terminal ubicada davant una façana lateral del Palau d’Aranjuez. La línia, impulsada pel marquès de Salamanca (el Florentino Pérez de l’època) va comptar amb capital públic, i el marquès va obtenir-ne la concessió per sis milions de rals. Al cap de tres mesos ja ingressava 50.000 rals diaris. El 1948, en el centenari de la línia Barcelona-Mataró, el govern franquista ho va celebrar fent una pel·lícula basada… en el marquès de Salamanca i la línia Madrid-Aranjuez!, per tal d’intentar modificar la història. Davant de les queixes del batlle de Mataró, Joaquim Boter de Palau, el governador civil el va destituir el 30 de setembre de 1948. És la “fraternal Espanya” que diu el president Montilla, que ens estima tant… per terra, mar i aire.

Tòquio, prohibit

Sí, també per aire. El juny de 2024 Barcelona estarà connectada amb Dallas per vols directes, però els vols directes entre Tòquio i Barcelona estan prohibits des del 2017. Tots els avions provinents de Tòquio han d’aterrar a Barajas, tot i que la primera destinació dels japonesos, tant per turisme com per negocis, és Catalunya. És una manera de forçar els inversors japonesos a instal·lar-se a Madrid, el mateix motiu pel qual es prioritza l’eix ferroviari central per damunt del mediterrani, dissenyat per a col·lapsar-se en poc temps.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

El preu de la llum crema bastant més que el sol

Els estius cada cop són més càlids, fins i tot infernals, i a les llars i als negocis el preu de l’electicitat fa trontollar les economies

Publicat

on

“Pregunto els pares a quina hora puc posar l’aire perquè enguany no podem fer front a les despeses de la llar. He estat amb el ventall les 24 hores del dia.”, detalla l’Andrea Batlle, una jove del barri que s’ha vist afectada enmig d’aquest estiu marcat per una calor implacable.

La combinació de les altes temperatures i els costos energètics en alça genera preocupació entre els consumidors. Els termòmetres han superat les marques històriques, provocant rècords de temperatura a diverses regions. Aquesta onada de calor, que en part s’ha atribuït al canvi climàtic, ha impulsat la demanda d’energia per a sistemes de refrigeració i condicionament d’aire. Però, fins a quin punt ha estat possible refrescar-se?

La Carlota Freixenet, cap de la botiga La Carbonera Espai de Llibres, ha explicat a ZONA SEC com ha viscut ella aquest estiu tan calorós a la seva llibreria i l’efecte que li ha generat l’increment del preu de la llum. “Tenim dos aires condicionats, però generalment només utilitzem un. Sempre el posem a 26 graus. El preu de la factura de la llum espanta, sí, però arriba un punt que mires per a tu i la teva salut, oblidant el cost que suposa obtenir el teu benestar.”

A pocs metres de la botiga de la Carlota, el Josep Maria, perruquer a l’Àngel Mancebo, se sent identificat amb el seu testimoni. “Hi ha moments que no notem l’aire. El posem cada dia, però a la mínima que podem estar sense ell l’apaguem. Els preus són insostenibles, no tothom pot fer front a ells. Un client explicava que aquest estiu ha estat bé per a la gent més privilegiada, té raó.”, comenta.

D’altra banda, la Maribel Martínez, tot i ja ser jubilada, afirma viure una situació que li genera un gran malestar, ja que per temes econòmics no pot disposar de l’aire. “La meva renta és molt precària. Els caps de setmana me n’anava als grans centres comercials per poder gaudir d’una temperatura “raonable”, perquè a casa meva no podia.”, explica emocionada enfront de la seva circumstància.

La situació actual de la ciutadania davant els alts preus de la llum i l’escassetat de recursos naturals és una crida urgent a la reflexió i a l’acció, a la recerca d’un futur més sostenible però també més equitatiu.

 

Continua llegint

Economia

Tecnologia al servei de la medicina

Publicat

on

Per

Si els humans tenim una obsessió és la de no voler morir o, si més no, endarrerir aquest moment millorant la qualitat de vida el màxim possible. Grans èxits mèdics de la història com la penicil·lina (Alexander Fleming, 1926)  o les vacunes (Edward Jenner, 1796) han salvat milions de vides cada any i són tota una referència.

Però l’enginy humà no s’atura: Mammoth Biosciences, per exemple, és una empresa de San Francisco que té com a inversors, ni mes ni menys, a Apple i Amazon, entre d’altres perquè ha desenvolupat un nou tipus de sensor que pot detectar de forma precoç el càncer de mama amb més eficiència que les actuals mamografies. La tecnologia anomenada “sèrum de sang líquida” consisteix a analitzar una petita mostra de sang per detectar fragments de cèl·lules canceroses. La solució ha estat provada en estudis clínics amb més de 1.000 dones amb una precisió del 99%.

Avenços a les universitats de Tòquio i Cambridge

Seguint amb el càncer, un estudi publicat a la revista Nature Biomedical Engineering d’aquest any explica que un equip de científics de la Universitat de Tòquio han desenvolupat una nova llum infraroja (semblant a la que s’usa en alguns comandaments a distància o en ulleres de visió nocturna) que és capaç d’entrar a les cèl·lules canceroses i danyar el seu ADN perquè no es puguin reproduir i les cèl·lules acaben morint. Els científics la van provar amb ratolins amb càncer de còlon i l’estudi va demostrar que la llum infraroja va ser capaç de matar les cèl·lules canceroses amb una precisió del 90%. Aquest sistema, pràcticament innocu, podria substituir en un futur proper la ràdio i quimioteràpia.

Finalment, com a novetat biotecnològica remarcable d’aquest darrer any, també s’ha publicat, a la revista Nature, un estudi d’un nou teixit artificial però biocompatible. Aquest teixit, desenvolupat per científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, es pot implantar al cos sense rebuig i regenerar-se. Aquesta tècnica té el potencial de revolucionar el tractament de les lesions. Actualment, les lesions en els ossos, els músculs i altres teixits poden ser molt difícils de curar. El teixit artificial de la Universitat de Cambridge podria proporcionar una nova manera de reparar aquestes lesions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021