Connecta amb nosaltres

Economia

Les sales independents estan en perill d’extinció

Amb el tancament de La Vilella, al barri existeixen tres teatres de proximitat. La seva situació genera una alerta sobre les polítiques culturals i la sostenibilitat de les sales petites

Publicat

on

L’any 2013, la companyia Sargantana obria amb tota la il·lusió del món el teatre La Vilella, una sala situada al Passeig de l’Exposició que aviat es convertiria en un referent a la ciutat, no només per la seva programació sinó per la seva tasca d’investigació, creació i formació seguint els valors de risc, la recerca de nous llenguatges i l’aplicació de temàtiques politicosocials als seus espectacles. Fa unes setmanes, la companyia comunicava el tancament del teatre, una decisió dolorosa, però inevitable: “Crèiem fermament en la necessitat d’un projecte com aquest. I ho seguim creient. Però quan les dificultats et dirigeixen a haver d’abandonar ideals i línies simplement per sobreviure, tot perd el seu sentit”, expliquen des de la companyia. Els motius per abaixar la persiana són diversos; tot i haver implicat la societat en el projecte, en forma de socis, “podem dir que no hem aconseguit el mínim necessari per poder portar a terme un projecte professional i seriós”. A banda, expliquen que la quantitat de públic ha estat insuficient per fer que el projecte sobrevisqués i que les condicions de deteriorament de l’edifici han estat la gota que vessa el vas: “Teníem l’esperança d’aconseguir els suports necessaris per poder seguir el projecte de forma seriosa, rigorosa i professional, però els suports han estat insuficients i no volem que la fe en un projecte i en el desig de canvi siguin l’únic motor”, lamenten Jordi Pérez, director de la sala, i la resta de la companyia.

Oracles. Supervivència in extremis 

El director d’Oracles Theatre, Orland Verdú, va rebre la notícia del tancament de La Vilella durant la darrera reunió de la Taula de Cultura del barri: “El Jordi Pérez va anunciar que tancava i se’m va fer un nus a l’estómac”, explica. Per a ell, La Vilella va ser un referent com a sala independent per aventurar-se a obrir el petit teatre oníric del carrer Tapioles, 12. Oracles tampoc no passa pel seu millor moment, després d’una important crisi que va estar a punt d’acabar amb la sala, actualment “seguim navegant en aigües turbulentes, com la resta d’espais. Econòmicament hem rebut algun revés, però el 2020 gaudirem del suport de l’ICUB i volem aprofitar aquesta ajuda per millorar les nostres mancances”, explica Verdú. La sala ofereix una programació estable de dimecres a diumenge amb espectacles de cabaret, flamenc i dansa Butoh, a més de formació i altres activitats puntuals. Verdú tracta de fer sobreviure el seu espai teatral a través de taquilles benèfiques, en què la recaptació de taquilla es dona íntegrament al teatre, i la constant reformulació del projecte: “Mantenir un teatre viu no és només cosa del suport institucional, sinó de la solidaritat i l’amor dels propis artistes”, argumenta.

Dau al sec. Una sala amb vocació social 

Fa un any i escaig que l’actriu i directora Mercè Managuerra va obrir el teatre Dau al Sec al carrer de Salvà, 86. Es tracta d’una sala de petit format amb una clara orientació social; a més d’espectacles, s’hi fan debats, reflexions, classes obertes al barri i altres propostes culturals que, en algunes ocasions, van adreçades a la població més desfavorida. Managuerra, davant el tancament de La Vilella, assenyala que cal reformular les polítiques culturals i les ajudes al petit teatre: “Les exigències per obtenir subvencions s’adeqüen poc a la realitat dels llocs i de la gent que les demana”. Per això, des del seu punt de vista, caldria apostar per la llei de mecenatge cultural, una fórmula que situaria en un marc legal el patrocini i mecenatge i que actualment no existeix a l’Estat. “Una sala de petit format no es pot sostenir només amb l’entrada de públic. Fins i tot si és una sala que té el 90% d’ocupació, el que s’obté per la venda d’entrades és només el 30% del pressupost que necessita si aquesta produeix”, apunta la directora de Dau al Sec. En el cas d’aquesta sala, que encara no compta amb un públic fidel, no tenim subvencions “només una petita ajuda per equipament”. Amb això, i tenint en compte les despeses mínimes d’un teatre (personal de sala, de neteja, una persona de comunicació i una de producció, a més dels subministraments), Managuerra i el seu equip han de fer mans i mànigues per sobreviure, però ho fan amb optimisme: “Li auguro un futur llarg a la sala perquè crec molt en la mena de propostes que fem. Adaptaré els pressupostos i hauré d’anar canviant d’equip perquè els sous són baixos, però tenim moltes idees i no pararem”, conclou.

Teatro de los Sentidos. El gran desconegut 

A la muntanya de Montjuïc i més concretament al barri del Polvorí, es troba la seu del Teatro de los Sentidos, un col·lectiu d’artistes i creadors que treballen en diferents disciplines, sempre amb l’objectiu d’experimentar i jugar amb el teatre. La companyia va néixer el 1987, amb l’antropòleg i dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, i amb els anys ha esdevingut un punt de referència mundial pel que fa al teatre sensorial, amb espectacles aclamats com El hilo de Ariadna o Renèixer. La companyia es finança amb la venda d’entrades i un mínim suport per part de l’ICUB, però, tot i així, l’any passat van haver de recórrer a una campanya de micromecenatge per evitar el seu tancament: “El camp de les arts escèniques està en crisi de forma permanent, però, si a això, li afegim el tancament dels pocs recursos que teníem, ens obliga a fer més amb menys”, diu Enrique Vargas. Els espectacles de la companyia no són rendibles econòmicament, expliquen, “però emfatitzem les formacions i ampliem la nostra cobertura amb més activitat”.

Economia

Una tecnologia més humana

Publicat

on

Per

Fa un temps li vaig comprar un televisor nou a ma mare, de 85 anys, ja que el vell ja no funcionava. El problema és que incorporava massa opcions: que si descarregar actualitzacions d’internet, que si connexions amb plataformes que no té ni vol tenir. Massa complex per a una persona gran, així que li vaig desactivar tot perquè només pogués veure els canals convencionals i usant el comandament a distància. Però això ja li costa degut al seu reduït tamany.

El gran problema és que la tecnologia cada vegada és més complexa i la interacció amb nosaltres, els humans, només fa que complicar-se.

Ei! Google! Encent l’arbre de Nadal!!!

Però això pot acabar ben aviat. El següent pas evolutiu és el control per veu dels nostres dispositius. En el meu cas ja he començat a parlar amb els electrodomèstics (fa uns anys m’haguessin titllat de desequilibrat). Per només 10 euros vaig agafar un interruptor que es connecta a Google Home (l’assistent de veu de Google). Així, obro i tanco certes llums amb una sola frase: “Ei! Google! Enciende las luces!” (això sí, de moment en castellà). Aquest Nadal ho vaig fer amb les llums de l’arbre. Amb el despertador encara és millor, li indico amb la veu quan posar l’alarma, si s’ha de repetir tots els dies entre setmana, quin temps farà demà, que posi una emissora de ràdio, que s’apagui a tal hora, etc. I ell em contesta. Una meravella.

És cert que aquests assistents encara són bastant tanoques però tot això canviarà. Microsoft, per exemple, s’ha fet amb els drets per incorporar el famós motor d’OpenAI, GPT-3 (veure l’article de gener), en els seus productes àmpliament utilitzats com ara Word o Outlook. També el gegant Google està a punt de fer públics els seus avenços més potents en aquest camp per tal d’incorporar-los a la vida quotidiana.

En definitiva, tot apunta que durant els propers anys la interacció home-màquina millorarà dràsticament i això ens facilitarà la vida a tots i, sobre tot, a la gent més gran.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

El preu dels aliments puja i falten conreus

Ens queixem dels preus però la pagesia segueix menystinguda per les polítiques públiques i el ‘consum Km 0’ és pura propaganda

Publicat

on

Per

L’IPC català del 2022 va tancar amb un augment del 5,2%, mig punt per sota de la xifra estatal, però el més preocupant és que els preus dels aliments han pujat un 13,4% (un 15,7% al conjunt de l’estat). Si anem al detall, que l’INE proporciona nomes a nivell estatal, els preus que més creixen, empatats amb un 50,6% són els “altres olis comestibles” (el de gira-sol, per la guerra d’Ucraïna), i el sucre. En tercer lloc, la mantega s’ha apujat un 42,3%. Els següents són la llet, sencera i desnatada (37,3%). I, tot seguit, les farines i altres cereals (36,8%); l’oli d’oliva, (35,2%); les salses i condiments (33,0%); i, finalment, els ous (29,8%). El preu dels aliments s’ha convertit en un problema a tot arreu: la mitjana d’increment a la zona euro ha estat del 16%, i l’índex de preus dels aliments de la FAO va augmentar un 14,3% el 2022.

Manca de superfície agrícola

Catalunya no té prou terres per ser autosuficient en termes alimentaris. Amb l’actual superfície agrícola, només podria alimentar un 44% de la població amb productes de proximitat. Més greu és a la demarcació de Barcelona, que només podria alimentar un 10% de la seva població, tot i tenir una superfície agrària similar a les de Tarragona i Girona. Barcelona ha perdut el 40% de la superfície conreada en els últims 60 anys. A més, cada any es perden uns 500 pagesos a Catalunya. El 2021 la Generalitat va aprovar el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya 2021-2026, i el passat novembre la Diputació de Barcelona va presentar Alimentem Barcelona, una guia per ajudar els ajuntaments a incloure l’alimentació com a política municipal. El Consum Km 0 és desitjable, perquè abaratiria el preu dels aliments, però cal passar del paper i la propaganda aals fets. A hores d’ara cap municipi de Catalunya té una estratègia alimentaria aprovada. Cal que els nostres representants polítics de tots els nivells es posin les piles.

Els Leopard són ferralla

Els que no funcionen ni amb piles són els tancs Leopard demanats per Ucraïna: van costar 5.000 milions d’euros, i ara són un munt de ferralla en un magatzem de Saragossa. Sempre passa el mateix, les joguines bèl·liques duren molt poc i sembla que només satisfan als traficants d’armes de la família Borbó. Per cert, l’actual monarca de la dinastia franquista va tornar a passar-se la seva Constitució per l’arc de triomf el passat Nadal (com el 3 d’octubre de 2017) ficant-se en política reclamant més despesa militar (no per sanitat o educació, que sembla que no cal). Tot tan il·legal com el Tractat dels Pirineus que va partir Catalunya, perquè el títol de rei d’Espanya encara no existia i el sobirà, en tant que comte de Barcelona, restava obligat a consultar amb les Corts Catalanes qualsevol cessió de territori, cosa que no va fer mai.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Open AI: El poderós cervell digital

Publicat

on

Per

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a col·leccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs.openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat.openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles, crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes… És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021