Connecta amb nosaltres

Economia

Les sales independents estan en perill d’extinció

Amb el tancament de La Vilella, al barri existeixen tres teatres de proximitat. La seva situació genera una alerta sobre les polítiques culturals i la sostenibilitat de les sales petites

Publicat

on

L’any 2013, la companyia Sargantana obria amb tota la il·lusió del món el teatre La Vilella, una sala situada al Passeig de l’Exposició que aviat es convertiria en un referent a la ciutat, no només per la seva programació sinó per la seva tasca d’investigació, creació i formació seguint els valors de risc, la recerca de nous llenguatges i l’aplicació de temàtiques politicosocials als seus espectacles. Fa unes setmanes, la companyia comunicava el tancament del teatre, una decisió dolorosa, però inevitable: “Crèiem fermament en la necessitat d’un projecte com aquest. I ho seguim creient. Però quan les dificultats et dirigeixen a haver d’abandonar ideals i línies simplement per sobreviure, tot perd el seu sentit”, expliquen des de la companyia. Els motius per abaixar la persiana són diversos; tot i haver implicat la societat en el projecte, en forma de socis, “podem dir que no hem aconseguit el mínim necessari per poder portar a terme un projecte professional i seriós”. A banda, expliquen que la quantitat de públic ha estat insuficient per fer que el projecte sobrevisqués i que les condicions de deteriorament de l’edifici han estat la gota que vessa el vas: “Teníem l’esperança d’aconseguir els suports necessaris per poder seguir el projecte de forma seriosa, rigorosa i professional, però els suports han estat insuficients i no volem que la fe en un projecte i en el desig de canvi siguin l’únic motor”, lamenten Jordi Pérez, director de la sala, i la resta de la companyia.

Oracles. Supervivència in extremis 

El director d’Oracles Theatre, Orland Verdú, va rebre la notícia del tancament de La Vilella durant la darrera reunió de la Taula de Cultura del barri: “El Jordi Pérez va anunciar que tancava i se’m va fer un nus a l’estómac”, explica. Per a ell, La Vilella va ser un referent com a sala independent per aventurar-se a obrir el petit teatre oníric del carrer Tapioles, 12. Oracles tampoc no passa pel seu millor moment, després d’una important crisi que va estar a punt d’acabar amb la sala, actualment “seguim navegant en aigües turbulentes, com la resta d’espais. Econòmicament hem rebut algun revés, però el 2020 gaudirem del suport de l’ICUB i volem aprofitar aquesta ajuda per millorar les nostres mancances”, explica Verdú. La sala ofereix una programació estable de dimecres a diumenge amb espectacles de cabaret, flamenc i dansa Butoh, a més de formació i altres activitats puntuals. Verdú tracta de fer sobreviure el seu espai teatral a través de taquilles benèfiques, en què la recaptació de taquilla es dona íntegrament al teatre, i la constant reformulació del projecte: “Mantenir un teatre viu no és només cosa del suport institucional, sinó de la solidaritat i l’amor dels propis artistes”, argumenta.

Dau al sec. Una sala amb vocació social 

Fa un any i escaig que l’actriu i directora Mercè Managuerra va obrir el teatre Dau al Sec al carrer de Salvà, 86. Es tracta d’una sala de petit format amb una clara orientació social; a més d’espectacles, s’hi fan debats, reflexions, classes obertes al barri i altres propostes culturals que, en algunes ocasions, van adreçades a la població més desfavorida. Managuerra, davant el tancament de La Vilella, assenyala que cal reformular les polítiques culturals i les ajudes al petit teatre: “Les exigències per obtenir subvencions s’adeqüen poc a la realitat dels llocs i de la gent que les demana”. Per això, des del seu punt de vista, caldria apostar per la llei de mecenatge cultural, una fórmula que situaria en un marc legal el patrocini i mecenatge i que actualment no existeix a l’Estat. “Una sala de petit format no es pot sostenir només amb l’entrada de públic. Fins i tot si és una sala que té el 90% d’ocupació, el que s’obté per la venda d’entrades és només el 30% del pressupost que necessita si aquesta produeix”, apunta la directora de Dau al Sec. En el cas d’aquesta sala, que encara no compta amb un públic fidel, no tenim subvencions “només una petita ajuda per equipament”. Amb això, i tenint en compte les despeses mínimes d’un teatre (personal de sala, de neteja, una persona de comunicació i una de producció, a més dels subministraments), Managuerra i el seu equip han de fer mans i mànigues per sobreviure, però ho fan amb optimisme: “Li auguro un futur llarg a la sala perquè crec molt en la mena de propostes que fem. Adaptaré els pressupostos i hauré d’anar canviant d’equip perquè els sous són baixos, però tenim moltes idees i no pararem”, conclou.

Teatro de los Sentidos. El gran desconegut 

A la muntanya de Montjuïc i més concretament al barri del Polvorí, es troba la seu del Teatro de los Sentidos, un col·lectiu d’artistes i creadors que treballen en diferents disciplines, sempre amb l’objectiu d’experimentar i jugar amb el teatre. La companyia va néixer el 1987, amb l’antropòleg i dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, i amb els anys ha esdevingut un punt de referència mundial pel que fa al teatre sensorial, amb espectacles aclamats com El hilo de Ariadna o Renèixer. La companyia es finança amb la venda d’entrades i un mínim suport per part de l’ICUB, però, tot i així, l’any passat van haver de recórrer a una campanya de micromecenatge per evitar el seu tancament: “El camp de les arts escèniques està en crisi de forma permanent, però, si a això, li afegim el tancament dels pocs recursos que teníem, ens obliga a fer més amb menys”, diu Enrique Vargas. Els espectacles de la companyia no són rendibles econòmicament, expliquen, “però emfatitzem les formacions i ampliem la nostra cobertura amb més activitat”.

Economia

Fent barri des de l’alimentació saludable

El Menjador de La Base, al Poble-sec, ofereix un menú ecològic i de proximitat a preus populars

Publicat

on

L’ateneu popular La Base, que enguany celebrarà 10 anys, és un espai de trobada al Poble-sec i un projecte que parteix de la necessitat de reconstruir la constel·lació d’infraestructures autogestionades que els barris de Barcelona van tenir durant el primer terç del segle XX, format per cooperatives de consum, ateneus, seus sindicals, escoles racionalistes, publicacions, etc. Des del seu naixement, s’hi han organitzat multitud d’activitats, xerrades i tallers pel veïnat i ara, com passa amb tots els projectes que reuneixen persones, s’han hagut de transformar.

Un menjador amb productes ecològics

El Menjador de La Base ja existia abans de la pandèmia, però actualment també s’ha reformulat i adaptat a les circumstàncies actuals. És un dels llocs al barri on el menú és, a més de molt assequible, ecològic i de proximitat. Es tracta d’un servei de restauració que, de dilluns a divendres al migdia, ofereix un menú a 6 euros que inclou primer plat, segon plat, aigua, pa artesanal del forn La Fabrique i postres. La majoria de productes que utilitzen són ecològics, com els ous i les verdures, que provenen d’un pagès de la zona. El menú és vegetarià, tot i que també hi ha opció de carn.

L’Annalisa, una de les persones que hi treballen, explica que estan “molt agraïts a la comunitat, ja que ens han donat suport durant els mesos difícils. I volem que tot el barri pugui accedir a aquest servei i que coneguin el projecte de La Base”. A banda del menú de migdia, els dijous s’ofereix un sopar temàtic per emportar, amb cuina marroquina, sushi i altres especialitats que van variant. Cada divendres al vespre programen l’esdeveniment Cuina Cultura, on participa un grup de jazz. Aquesta activitat es fa amb aforament limitat, actualment no s’ofereix menjar i cal reserva prèvia.

Continua llegint

Economia

Slack i el teletreball

Publicat

on

Per

Sembla ser que aquest 2021 serà un any de canvis importants. Moltes activitats s’han anat transformant acceleradament degut a la pandèmia i unes quantes han arribat per quedar-se, com ara el teletreball. Grans empreses com Media Pro, per exemple, ja han informat als seus treballadors que això passarà a ser la nova normalitat indefinidament. Les empreses s’han adonat que segueixen funcionant sense necessitat d’incórrer en els grans costos que significa mantenir oficines en grans edificis.

La dificultat que troben molts professionals en aquesta situació és la comunicació. No és el mateix treballar en un despatx rodejat de companys que fer-ho a casa. Per això s’han fet famoses moltes eines de vídeoconferència, com Zoom, Teams, Jitsi.org o Whereby, però també estan apareixent eines menys conegudes i igual d’útils com ara Slack.

Slack és més que una eina de xat. L’aplicacio està disponible per Android, Apple, Mac i Windows i facilita molt la comunicació entre equips de treball remots. Ve a ser un Whatsapp però per a empreses i obert. Els equips poden interactuar tant amb xats privats com amb grups temàtics de conversa. També és molt útil la possibilitat d’intercanvi de tot tipus de fitxers de forma instantània i, darrerament, la facilitat de fer trucades de veu i videotrucades individuals o grupals simplement a través de l’eina. Si es vol més, Slack té infinitat d’integracions amb les millors eines Web 2.0 que hi ha al mercat. I el preu? Amb la versió gratuïta la majoria de petites i mitjanes empreses en tenen més que suficient. Tots els que l’han provat ja no poden viure sense ell.

Si Slack és massa potent per al que necessiteu sempre teniu l’opció d’usar el Whatsapp Web. És la versió per a Windows, Linux o Mac del omnipresent Whatsapp. Només l’heu de descarregar gratuïtament de la botiga Microsoft o Apple, executar-lo i activar-lo llegint amb el Whatsap del vostre mòbil el codi QR que es mostra en pantalla. Amb aquesta eina podreu enviar i rebre missatges i compartir fitxers i tot tipus d’informació amb altres contactes però des del mateix ordinador, sense haver de passar pel mòbil.

Víctor Carbonell

Continua llegint

Economia

Recordant el Pa i Trago (1965-2019)

A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació

Publicat

on

Per

Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava.

Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven.

La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

Gastronomia i barcelonisme

L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina.

Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana.

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament.

El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.