Connecta amb nosaltres

Economia

Les sales independents estan en perill d’extinció

Amb el tancament de La Vilella, al barri existeixen tres teatres de proximitat. La seva situació genera una alerta sobre les polítiques culturals i la sostenibilitat de les sales petites

Publicat

on

L’any 2013, la companyia Sargantana obria amb tota la il·lusió del món el teatre La Vilella, una sala situada al Passeig de l’Exposició que aviat es convertiria en un referent a la ciutat, no només per la seva programació sinó per la seva tasca d’investigació, creació i formació seguint els valors de risc, la recerca de nous llenguatges i l’aplicació de temàtiques politicosocials als seus espectacles. Fa unes setmanes, la companyia comunicava el tancament del teatre, una decisió dolorosa, però inevitable: “Crèiem fermament en la necessitat d’un projecte com aquest. I ho seguim creient. Però quan les dificultats et dirigeixen a haver d’abandonar ideals i línies simplement per sobreviure, tot perd el seu sentit”, expliquen des de la companyia. Els motius per abaixar la persiana són diversos; tot i haver implicat la societat en el projecte, en forma de socis, “podem dir que no hem aconseguit el mínim necessari per poder portar a terme un projecte professional i seriós”. A banda, expliquen que la quantitat de públic ha estat insuficient per fer que el projecte sobrevisqués i que les condicions de deteriorament de l’edifici han estat la gota que vessa el vas: “Teníem l’esperança d’aconseguir els suports necessaris per poder seguir el projecte de forma seriosa, rigorosa i professional, però els suports han estat insuficients i no volem que la fe en un projecte i en el desig de canvi siguin l’únic motor”, lamenten Jordi Pérez, director de la sala, i la resta de la companyia.

Oracles. Supervivència in extremis 

El director d’Oracles Theatre, Orland Verdú, va rebre la notícia del tancament de La Vilella durant la darrera reunió de la Taula de Cultura del barri: “El Jordi Pérez va anunciar que tancava i se’m va fer un nus a l’estómac”, explica. Per a ell, La Vilella va ser un referent com a sala independent per aventurar-se a obrir el petit teatre oníric del carrer Tapioles, 12. Oracles tampoc no passa pel seu millor moment, després d’una important crisi que va estar a punt d’acabar amb la sala, actualment “seguim navegant en aigües turbulentes, com la resta d’espais. Econòmicament hem rebut algun revés, però el 2020 gaudirem del suport de l’ICUB i volem aprofitar aquesta ajuda per millorar les nostres mancances”, explica Verdú. La sala ofereix una programació estable de dimecres a diumenge amb espectacles de cabaret, flamenc i dansa Butoh, a més de formació i altres activitats puntuals. Verdú tracta de fer sobreviure el seu espai teatral a través de taquilles benèfiques, en què la recaptació de taquilla es dona íntegrament al teatre, i la constant reformulació del projecte: “Mantenir un teatre viu no és només cosa del suport institucional, sinó de la solidaritat i l’amor dels propis artistes”, argumenta.

Dau al sec. Una sala amb vocació social 

Fa un any i escaig que l’actriu i directora Mercè Managuerra va obrir el teatre Dau al Sec al carrer de Salvà, 86. Es tracta d’una sala de petit format amb una clara orientació social; a més d’espectacles, s’hi fan debats, reflexions, classes obertes al barri i altres propostes culturals que, en algunes ocasions, van adreçades a la població més desfavorida. Managuerra, davant el tancament de La Vilella, assenyala que cal reformular les polítiques culturals i les ajudes al petit teatre: “Les exigències per obtenir subvencions s’adeqüen poc a la realitat dels llocs i de la gent que les demana”. Per això, des del seu punt de vista, caldria apostar per la llei de mecenatge cultural, una fórmula que situaria en un marc legal el patrocini i mecenatge i que actualment no existeix a l’Estat. “Una sala de petit format no es pot sostenir només amb l’entrada de públic. Fins i tot si és una sala que té el 90% d’ocupació, el que s’obté per la venda d’entrades és només el 30% del pressupost que necessita si aquesta produeix”, apunta la directora de Dau al Sec. En el cas d’aquesta sala, que encara no compta amb un públic fidel, no tenim subvencions “només una petita ajuda per equipament”. Amb això, i tenint en compte les despeses mínimes d’un teatre (personal de sala, de neteja, una persona de comunicació i una de producció, a més dels subministraments), Managuerra i el seu equip han de fer mans i mànigues per sobreviure, però ho fan amb optimisme: “Li auguro un futur llarg a la sala perquè crec molt en la mena de propostes que fem. Adaptaré els pressupostos i hauré d’anar canviant d’equip perquè els sous són baixos, però tenim moltes idees i no pararem”, conclou.

Teatro de los Sentidos. El gran desconegut 

A la muntanya de Montjuïc i més concretament al barri del Polvorí, es troba la seu del Teatro de los Sentidos, un col·lectiu d’artistes i creadors que treballen en diferents disciplines, sempre amb l’objectiu d’experimentar i jugar amb el teatre. La companyia va néixer el 1987, amb l’antropòleg i dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, i amb els anys ha esdevingut un punt de referència mundial pel que fa al teatre sensorial, amb espectacles aclamats com El hilo de Ariadna o Renèixer. La companyia es finança amb la venda d’entrades i un mínim suport per part de l’ICUB, però, tot i així, l’any passat van haver de recórrer a una campanya de micromecenatge per evitar el seu tancament: “El camp de les arts escèniques està en crisi de forma permanent, però, si a això, li afegim el tancament dels pocs recursos que teníem, ens obliga a fer més amb menys”, diu Enrique Vargas. Els espectacles de la companyia no són rendibles econòmicament, expliquen, “però emfatitzem les formacions i ampliem la nostra cobertura amb més activitat”.

Economia

El Pla de Barris invertirà 11,4 ME al Poble-sec

La injecció econòmica al nucli urbà busca frenar les creixents desigualtats entre els poblesequins de tota la vida i els nouvinguts europeus

Publicat

on

“Al Poble-sec tenim una dualització de l’estructura social: si mires la renda mitjana dels últims cinc o deu anys veus que aquesta ha pujat, però si ens fixem en els indicadors de desigualtats, també observem que n’hi ha més”, analitza el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Un fet provocat per l’arribada de nous veïns europeus, “amb bons sous, i que d’entrada ja han generat una pujada dels preus del lloguer”. Com provarà l’executiu de frenar aquesta creixent desigualtat al veïnat? Mitjançant la posada en marxa del primer Pla de Barris al Poble-sec, el qual comportarà una injecció econòmica d’11,4 milions d’euros en els tres propers anys.

Si bé els Pla de Barris tradicionalment s’han posat en marxa a nuclis urbans on imperen les baixes rendes, aquesta serà una de les primeres ocasions que es posarà en marxa per revertir les desigualtats i frenar la gentrificació. Com? “Mitjançant polítiques innovadores, que suposin la implicació de la ciutadania”, respon Serra. En aquest sentit, el Govern ja ha segmentat el pressupost en tres grans blocs: inversions (7,5 ME), rehabilitació d’edificis (1,4 ME) i despesa ordinària, com pot suposar la contractació de tècnics per escoles (2,5 ME).

Les actuacions

Tot i que caldrà esperar al desembre per conèixer els projectes definitius que es tiraran endavant, des de l’administració pública ja s’han dibuixat diferents eixos d’actuació que van des de la millora dels espais escolars i els seus entorns, fins a l’elaboració d’un pla de rehabilitació de finques d’alta vulnerabilitat i des d’on frenar l’especulació dels fons voltor que compren edificis sencers. A més també es contempla possibilitat d’exportar de Ciutat Vella la iniciativa de baixos de protecció oficial i aconseguir millorar l’espai públic del sector que hi ha entre el carrer Nou de la Rambla fins a les Drassanes.

A dia d’avui el consistori ja ha començat a fer el recull de les propostes on invertir la partida pressupostària i ja a partir de la segona quinzena de novembre s’estudiarà la viabilitat de cadascuna amb la idea de tenir un programa tancat a principis de desembre. “No volem fer un procés participatiu molt llarg, ja que partim dels debats del PAD que tancarem quan la situació de la pandèmia ens ho permeti”, considera el regidor. A més, assegura que la posada en marxa de les inversions no tindrà cap vinculació a l’aprovació, o no, dels pressupostos que el Govern de la ciutat presenti pel 2021.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Economia

Hortes 4, un lloguer enverinat

La PAH i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic critiquen amb duresa l’actitud dels propietaris d’apartaments turístics

Publicat

on

Tot just un mes i mig després que els Mossos d’Esquadra desallotgessin les famílies que okupaven el bloc d’apartaments turístics del carrer de les Hortes, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha llogat els sis habitatges de la propietat per destinar-los a persones que recentment han estat desnonades. “No tenia sentit que això quedés tapiat fins que recuperés l’activitat turística”, ha afirmat al ZONA SEC el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’acord que finalment s’ha tancat tindrà la vigència d’un any i contempla el lloguer dels habitatges més petits d’una habitació per 700 euros al mes, mentre que els mitjans de dues habitacions es llogaran per 900 euros. Preus que a parer de Serra són “molt bons”, ja que complirien els barems de preus de l’Ajuntament i quedarien lleugerament per sota de l’índex de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya.

“Ara aquests pisos es llogaran a través dels Serveis Socials a persones que havien passat per un procés de desnonament i estan en un allotjament d’emergència a l’espera que els assignin un pis definitiu de la Mesa d’Emergència”, destaca el regidor. Per tant, no són habitatges on les famílies desnonades es quedaran a viure de forma definitiva, sinó que seran immobles provisionals que vindran a substituir els albergs i pensions on se’ls acostuma a derivar.

Els pisos tornaran a tenir una funció turística

Malgrat que la intenció del Govern de l’alcaldessa Ada Colau és “generar un efecte contagi entre els promotors perquè cedeixin els apartaments turístics a l’Ajuntament” degut a les garanties de pagament que ofereix l’administració, la realitat és que la propietat del bloc d’Hortes reserva l’opció a retornar a l’activitat turística d’aquí a només dotze mesos. “Encara que després puguin recuperar aquests habitatges, potser ens trobem amb propietaris que en comptes d’apostar pels dines fàcils, aposten pel lloguer social perquè els hi dona menys feina i més estabilitat”, valora Serra. “Sempre tenen l’opció de prorrogar el contracte en cas que no recuperin l’activitat turística”, afegeix.

Aquest possibilisme, però, no agrada pas a les entitats que defensen el dret a l’habitatge i es mostren contràries a la turistificació de la ciutat. Sota el punt de vista del membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Daniel Pardo, l’acord que ha tancat l’Ajuntament amb la propietat dels apartaments turístics no fa més que regalar una bombolla d’oxigen al sector: “No crec que sigui l’objectiu de l’Ajuntament, però amaga una part perversa; els operadors turístics podran seguir esperant a col·laborar en l’expulsió de les mateixes capes socials que ara semblen ajudar”. “Han signat aquest acord perquè al final els suposa un mal menor respecte a la davallada brutal del turisme que viu la ciutat”, sintetitza Pardo.

Rentat de cara

“Comparat amb el que l’Ajuntament de Barcelona paga als albergs i pensions per allotjar a les famílies que han patit un desnonament… clar que surt més barat, però no hem d’oblidar que ara qui se n’aprofita d’aquesta cessió d’apartaments turístics segueixen sent els mateixos operadors”, recorda a aquest mitjà de comunicació la portaveu de la Plataforma d’Afectat per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado.

“És un pas important el que s’ha donat amb aquest acord, però nosaltres com a moviment social hem d’exigir altres alternatives, allotjaments dignes i preus que no superin els del mercat privat”, apunta. “Hem de tenir en compte que ara mateix tenim 9.000 pisos que estan buits, sense aprofitar-se i sense generar cap euro d’ingressos perquè no hi ha turistes, pel que ens sembla una broma que només n’hagin cedit una vintena a tota la ciutat”, il·lustra Delgado. En el cas del Poble-sec, l’Ajuntament en té comptabilitzades prop de 600 llicències i només s’ha aconseguit el lloguer municipal d’aquests sis apartaments del carrer de les Hortes.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Economia

No hi ha duros a quatre pessetes

Les estafes piramidals tornen a ser notícia: cal no deixar-se enganyar ni pels mags de les finances, però tampoc pels mags de la política

Publicat

on

Per

Les grans xifres de l’economia no ens fan perdre de vista les petites, en les que ens movem els comuns dels mortals. De les primeres ja sabem –ho diuen els organismes internacionals– que els pitjors efectes econòmics de la pandèmia de covid-19 els patirà l’Estat espanyol, perquè està gestionat per polítics altament ineptes. Pel que fa als petits estalviadors, cal que anem amb cura amb els “gurus” de la borsa. Ho dic pel cas d’un broker que impartia cursos de borsa a Barcelona fins aquest setembre. Era una persona “encantadora” que vivia com un milionari i exhibia tota mena de luxes, com dos cotxes d’alta gamma (un Maserati i un Ferrari) amb els què sortia fotografiat a les xarxes socials. Com a esquer per atraure inversors prometia una rendibilitat d’un 5% trimestral. Ara, l’estafador ha fugit amb més de 2 milions d’euros que li havien confiat una cinquantena dels seus alumnes, i sembla que l’import total pot arribar als 10 milions. La forma d’operar era la típica de l’estafa piramidal, on amb les noves aportacions es pagava el rendiment de les antigues. Però no hi ha duros a quatre pessetes.

Degradació de la ciutat

La mateixa frase cal aplicar al nostre Ajuntament, que vol emular el Mago Pop fent desaparèixer els cotxes de Barcelona, però sense substituir-los per cotxes elèctrics (al contrari del que fan altres ciutats europees). No és ocofòbia (pànic als cotxes), ni amaxofòbia (temor a conduir-los), sinó motorfòbia, que és l’aversió malaltissa i irracional a qualsevol vehicle a motor que, en el cas del nostre Ajuntament, es combina amb la pressumpta ingesta de substàncies psicotròpiques que han donat com a resultat la despesa de 9 milions d’euros en pintures psicodèliques i infantiloides als carrers, en el que suposa una degradació sistemàtica i continuada de la ciutat que caldrà revertir. Fins i tot, alguna regidora teletubbi del nostre consistori es va alegrar públicament del tancament de Nissan! Però no hi ha duros a quatre pessetes i els cotxes circularan pels ara estrets carrers de Barcelona, òbviament contaminant més, a no ser que abans sigui destruïda per la irracionalitat en coloraines. Ai si Ildefons Cerdà aixequés el cap!

L’absolució del Mossos

I per acabar, em congratulo per l’absolució de la cúpula dels Mossos d’Esquadra, que ha demostrat al món que la (in)justícia espanyola és una (in)justícia quàntica, perquè com en l’experiment del gat de Schrödinger, on un gat tancat en una capsa és alhora viu i mort, els mateixos fets duen a la condemna o a l’absolució. Han inventat un nou dret quàntic, literalment de bojos. No hi ha duros a quatre pessetes.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.