Connecta amb nosaltres

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Cultura

‘Rondalles de sang’

Arnau Folch recupera una dotzena de rondalles catalanes amb la violència com a element en comú

Publicat

on

Arnau Folch dirigeix Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, que nasqué la revetlla de Sant Joan del 2017. Una de les grans virtuts d’aquest jove folklorista i divulgador és que no es limita a recuperar les llegendes o les tradicions de casa nostra, sinó que les comenta i les analitza per tal que puguem entendre d’on venen, què signifiquen i així, a través d’elles, ens podem arribar a conèixer millor com a poble.

Folch continua amb gran encert un camí d’investigació i divulgació del nostre passat que ja havien realitzat nombrosos intel·lectuals i folkloristes abans que ell: de Valeri Serra o Cels Gomis, fins a Carme Oriol o Joan de Déu Prats, passant per Joan Bellmunt, els germans Maspons i Labrós o, és clar, Joan Amades, segurament el més famós de tots. El resultat de tantes i tantes hores que Folch ha passat visitant biblioteques i arxius, o llegint llibres, articles i costumaris serà una trilogia de rondalles i llegendes catalanes, classificades temàticament, que publicarà l’editorial badalonina Hermenaute amb els títols de Rondalles de sangRondalles de difunts i Rondalles del Diable.

De moment, el lector ja pot gaudir de les primeres dotze llegendes i rondalles que l’autor ha reunit, adaptat i analitzat a Rondalles de sang (Hermenaute, 2021). En aquest magnífic aplec, hi trobarem històries tan interessants com la llegenda de “El cor menjat”, la curiosa “L’Arbre dels nassos”, l’aparició d’una ogressa a Montserrat a “En Pere Xic”, una mena de versió de la Blancaneu titulada “La Sang-i-neu” o la brillant narració gòtica “La llegenda del castell de Vulpellac”. A més, per si tot això fos poc, els assajos de Folch que acompanyen cada rondalla són veritablement deliciosos i estan escrits d’una manera ben didàctica.

Continua llegint

Cultura

Tardor teatral a Dau al Sec

Publicat

on

L’espai d’arts escèniques Dau al Sec, al carrer de Salvà, 86, arrenca la temporada 2021/22 amb tres espectacles molt potents i un curs sobre filosofia. La primera proposta, que es podrà veure fins al 17 d’octubre, és el Molòleg del perdó, un text d’Enric Casasses protagonitzat per Blanca Garcia-Lladó i Berta Pipó. Aquesta obra parteix de la següent premissa: Una autora vol que una actriu interpreti un monòleg seu, llençant-la a l’escenari sense cap preparació prèvia. El segon espectacle en cartellera és Història d’un fracàs (del 5 al 9 de novembre) de Jordi Robles i Jordi Velasco, que tracta la història d’un performer català que es trasllada a viure a Berlín per treballar com a guia turístic. Arran de la seva interacció amb turistes hispanoparlants, fascinats pels horrors del III Reich, se n’adona com ha esdevingut de profunda la banalització del feixisme dins de la societat catalana i espanyola. Per últim, del 17 al 28 de novembre torna La Màgia Lenta, una producció de Dau al Sec que tracta una temàtica delicada, la dels infants que han patit abusos sexuals: “Ens agradaria que molta gent vingui a veure aquest espectacle perquè encara és un tema tabú que desfà la vida de moltes persones”, apunta la directora del teatre, Mercè Managuerra. A més, entre els cursos que proposen sobre teatre i pensament, del 8 de novembre al 9 de maig s’impartirà Plató i la tragèdia, on s’examinen diàlegs i tragèdies de l’autor de la mà de Joan Carles Mèlich.

Continua llegint

Cultura

Antiracisme fantàstic

Una crítica al racisme i al consumisme a través del filtre de la literatura de gènere

Publicat

on

Nana Kwame Adjei-Brenyah (1991) va néixer al famós barri de Queens, Nova York. La seva família prové de Ghana i, malgrat que el seu pare és advocat i la seva mare és mestra, van haver de patir en la pròpia pell l’horrible experiència d’un desnonament. Estats Units, el país del somni americà, com ja sabem, amaga una horrorosa cara B de malson que han de patir molts dels seus ciutadans. Adjei-Brenyah, que es va sentir avergonyit de ser estatunidenc per culpa de Trump, prefereix quedar-se amb l’orgull d’aquells compatriotes que, malgrat la bota de l’Estat que sempre tenen al damunt, perseveren en el seu dia a dia. Aquesta consciència social es veu reflectida en el seu brillant llibre de relats, Friday Black (Empúries, 2021).

Friday Black conté una dotzena de relats que serveixen per mostrar com és la nostra realitat quotidiana en una societat capitalista i racista. L’autor empra diferents eines provinents de la literatura de gènere (la ciència-ficció, el terror o el fantàstic), per a satiritzar el nostre món descarnat, deixant sempre una petita porta oberta per a l’esperança, amb un estil literari seductor i amè, i un sentit de l’humor que ens pot recordar el de la sèrie Black Mirror.

Entre els relats d’aquest volum, destacaria la denúncia contra el racisme que obre el llibre, “Els cinc de Finkelstein”, la crítica al consumisme desaforat que trobem a diversos relats com ara “Friday Black”, “Com es ven una jaqueta (explicat pel Rei del Gel” o “Comerç minorista”, i el relat distopic “L’era”, on hi trobem un atac a la hipocresia de la nostra societat. Però estic segur que qualsevol conte d’aquest llibre, brillantment traduït per Ferran Ràfols, us ajudarà a comprendre un xic millor el món en què ens ha tocat viure.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.