Connecta amb nosaltres

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Cultura

Recordant els anys daurats de llums i lluentons del Paral·lel

La Bibliomusicineteca organitza aquest mes de febrer un conjunt d’activitats relacionades amb els anys daurats del Paral·lel i els personatges que van formar part d’aquell món

Publicat

on

El dijous 11 a les 19.30h s’inaugura una exposició al Centre Cultural Albareda sobre la Bella Dorita que es podrà veure fins a finals de mes i permetrà fer un viatge per la vida personal i artística d’una de les figures clau del Paral·lel teatral, alhora que es fa un repàs de les grans fites de l’avinguda des del 1910 fins el 2001. També a l’Albareda, el dia 18 a les 19h, tindrà lloc la taula rodona 100 anys de vida artística al Paral·lel. Les vedettes del Paral·lel desprès de la Guerra Civil. Amb la presència de Joan Estrada, Elvira Vázquez (El Molino) i Lluís Juanet, a més de diverses sorpreses en forma de cares conegudes.

Diverses xerrades

A la Bibliomusicineteca es podrà visitar, des del divendres 12, l’exposició Vedettes i Cançonetistes del Paral·lel, amb fotografies, llibres, músiques i diversos objectes cedits pel MAE, els gegants i grallers del Poble-Sec, La Cubana i El Molino.

El 16 de febrer a les 19h es farà la xerrada Atenció, és… Raquel Meller, a càrrec de Júlia Costa (CERHISEC) al Centre Cívic El Sortidor. En aquest mateix emplaçament, el dia 23 a les 19h se celebrarà la xerrada Les i alguns vedettes del Paral·lel, a càrrec de Josep Guzmán (CERHISEC), qui també conduirà l’activitat El naixement dels teatres del Paral·lel: un itinerari per aquests teatres que tindrà lloc de forma presencial el dia 24 a les 18.30h.

Col·loqui i concert

La traca final de tot aquest passeig per la història de l’avinguda tindrà lloc el dissabte 27 al Centre Cultural Albareda, on a les 17h se celebrarà la xerrada i col·loqui Les músiques del Paral·lel des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil, amb CERHISEC, Xavier Albertí (co-autor de l’exposició El Paral·lel realitzada al CCCB), Mireia Feliu (cantant i neta de Núria Feliu) i Marc Riera (músic i compositor, de la banda Paral·lelus) i, a les 19h, la banda Paral·lelus oferirà el concert Les músiques del Paral·lel, ahir i avui.

Continua llegint

Cultura

Una emissora musical al Poble-sec

Publicat

on

Al carrer del Roser, a tocar d’El Molino, hi ha un local que, aparentment, és un bar qualsevol, però amaga una sorpresa. Regentat per Suji (originari de Nova York) i Selam (d’Eritrea, a l’Àfrica Oriental), RadioNossa és un espai on se serveixen plats vegetarians, sucs verds i una cosa que no es pot menjar: un lloc de trobada per als amics del Poble-sec on compartir talents. L’interior del local està concebut com a emissora de ràdio, emeten per streaming i ofereixen una programació basada en la música: “La majoria dels programes compten amb seleccions musicals dels convidats i fem partícip a l’audiència dels temes que tractem”, explica el Suji. Els diumenges fan un programa d’entrevistes a les 13.30h anomenat Talking shit with Vinny, enfocat en les queixes cap a la política global. Els dimecres, a la mateixa hora, l’artista poblesequina Cecilia Bellorín presenta un espai amb cançons, poemes i anècdotes, a més de comptar amb convidats de tota mena.

On espai obert a tothom

L’objectiu del projecte no és altre que donar a conèixer talents locals, històries de vida i oferir a tothom qui ho vulgui un espai on dir la seva a través dels micròfons: “En un món cada vegada més dividit, existim per ser un focus on la comunitat nòmada digital i la comunitat local se sentin com a casa i s’inspirin”. Afegeixen que volen que la família creixi i que els veïns del barri s’engresquin a presentar-se i a compartir idees per explorar plegats les possibilitats d’un mitjà tan màgic com la ràdio.

Continua llegint

Cultura

L’exorcista parla català

L’editorial Obscura edita per primer cop en català la terrorífica novel·la ‘L’exorcista’

Publicat

on

L’editorial barcelonina Obscura va néixer com un projecte editorial que volia “convertir-se en un referent de la literatura de terror i fantasia del país” i, amb poc més d’una desena de títols publicats, ja estan fent-se un lloc d’honor en les lleixes de molts dels aficionats a la literatura de gènere i, segurament, els llibres de Susan Ee (Àngels caigutsEl món de l’endemàLa fi dels tempsCinder i el príncep de Mitjanit, i Ruby i el caçador de Mitjanit), hi han tingut molt a veure.

Obscura, però, ha explicitat des del primer dia la seva intenció de “contribuir a treure el gènere del nínxol i acostar al lector a un terror i una fantasia de qualitat, alimentant-se de l’ocult, el fantàstic, el misteriós, el desconegut…”; i amb la publicació, per primer cop en català, de la brillant novel·la de terror L’exorcista, de William Peter Blatty, podem dir que han començat a aconseguir els seus objectius i esperem que el públic sàpiga respondre a una aposta com aquesta.

L’exorcista es va publicar el 1971 i fou un èxit de vendes immediat. Milers i milers de lectors es van sentir atrets per aquesta història de possessions demoníaques. Segurament, molts de vosaltres coneixeu l’argument a partir de la pel·lícula de 1973, que va protagonitzar una Linda Blair magnífica en el paper de la nena Regan, ja que el film, amb guió de Blatty i dirigida per William Friedkin, és va convertir en una icona de la cultura popular i avui és considerada una de les pel·lícules més terrorífiques de tots els temps –la seva petjada en nombrosos films posteriors és innegable–. Avui, gràcies a Obscura, teniu la oportunitat inexcusable de llegir-la en català. Aprofiteu-ho i recordeu: els llibres (normalment) són molt millors que les seves adaptacions fílmiques.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.