Connecta amb nosaltres

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Cultura

Entre Stephen King i García Márquez

Arriba a les llibreries la magnífica saga ‘Blackwater’ de la mà de Blackie Books

Publicat

on

Michael McDowell (1950-1999) va ser un escriptor i guionista americà especialitzat en històries de terror gòtic sureny. Entre els seus treballs hi destaquen els guions que va escriure per a Tim Burton (Beetlejuice i Malson abans de Nadal), a més del de Thinner, basat en la terrorífica novel·la de Stephen King… i la saga Blackwater (1983).

Pels que encara no la conegueu, us posaré en antecedents a través del que en va dir Robert Shaplen, de The Newyorker, “una sàvia combinació de Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez”. Què, no pinta malament, oi?

Blackwater ens narra, a grans trets, la història d’una família d’un poblet d’Alabama al llarg de mig segle. Allà hi trobarem un relat de poder matriarcal, una història farcida de lluites, de successos inexplicables, de morts sobtades i… d’una atmosfera que se us aferrarà a l’ànima.

La saga que ja ha conquerit milions de lectors arreu del món, arriba a casa nostra de la mà de Blackie Books que s’ha atrevit a realitzar un llançament editorial a l’alçada de la importància d’aquesta història: publicant la novel·la en sis entregues –una cada quinze dies entre febrer i abril–, reprenent l’esperit de les novel·les de fulletó amb què va néixer, i ho ha fet, a més, amb unes cobertes precioses i una excel·lent traducció a cura d’Anna Llisterri i Mireia Alegre que permetrà al lector deixar-se seduir per l’art de McDowell a l’hora de combinar diferents gèneres en un mateix llibre.

Tasta les peripècies de la família Caskey i gaudeix d’una obra que barreja realisme i tocs sobrenaturals amb una mestria sorprenent!

Continua llegint

Cultura

‘Passió d’antic. Donació Esteve Estival’

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona, 39) va inaugurar el passat 29 de febrer l’exposició Passió d’antic. Donació Esteve Estival, una tria acurada d’un total de 143 objectes arqueològics donats per la família d’Esteve Estival i que s’incorporen a la col·lecció del museu. La mostra, comissariada per l’arqueòloga i museòloga Àngels Casanovas, es podrà visitar fins al 2 de juny, i explora com objectes de diverses èpoques han evolucionat al llarg del temps, però que la seva funcionalitat sempre ha estat la mateixa.

Objectes plens de vida

La col·lecció està formada per petits objectes plens de vida que l’equip de conservació-restauració del MAC ha restaurat. Passió d’antic. Donació Esteve Estival presenta peces singulars que abasten una àmplia cronologia que oscil·la entre el segon mil·lenni aC fins al segle XVI dC: prehistòria i protohistòria, món romà, tardoantiguitat i visigots, i món islàmic i medieval. Es tracta d’un conjunt d’exemplars metàl·lics -de ferro, bronze, coure o plom- que provenen majoritàriament de la península Ibèrica, especialment de l’àrea meridional i de la Meseta. Hi trobem objectes singulars poc freqüents, com ara arnesos de cavall d’època romana i visigòtica, o petits talismans islàmics d’origen medieval, entre d’altres. En el marc de la donació, el MAC ha editat i publicat un catàleg amb les peces més representatives que es pot adquirir a la seu del MAC. A més, l’exposició possiblement farà itinerància més endavant al Museu d’Igualada, ciutat on va viure el senyor Estival.

Continua llegint

Cultura

El nou Molino genera dubtes

El Govern del PSC opta per cedir l’equipament a un privat i acota l’ús que puguin fer les entitats a uns pocs dies l’any

Publicat

on

Després de gairebé tres anys d’espera, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les bases de com funcionarà el nou Molino. Una reobertura que restarà allunyada del discurs de l’anterior executiu de Barcelona en Comú, ja que el govern socialista de Jaume Collboni ha optat finalment per la cessió de l’equipament a un privat. És a dir, serà una empresa la que gestionarà i explotarà l’edifici que el consistori va comprar per 6,2 milions d’euros a l’anterior propietària, Elvira Vázquez.

El nou Molino funcionarà més aviat com una Sala Barts. En tot cas, des del consistori asseguren que les entitats del Poble-sec podran fer servir l’edifici de forma puntual, com ara Festa Major o Nadal. Una promesa que no figura entre els plecs del concurs públic. Malgrat tot, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, explica que el regidor de Cultura, Xavier Marcé, li va assegurar que aquests usos puntuals estan garantits: “Ens va dir que seran coses a parlar un cop estigui adjudicat”, recorda.

L’obertura divideix a les entitats

Si bé l’AVV del Poble-sec es mostra satisfeta per la publicació de les bases, “ara només falta que obri, funcioni i tingui solidesa”, a l’altre extrem una quarantena d’entitats locals han subscrit el manifest de Cooperasec, en el qual es demana aturar-ho tot. Sota el seu punt de vista, és imprescindible modificar les bases del concurs per tal que el nou Molino funcioni mitjançant la gestió comunitària. És a dir, que siguin les entitats locals les que passin a gestionar l’equipament, ja que, consideren que el plantejament actual ofereix un retorn social “nul”. En tot cas, però, cap d’elles ha presentat al·legacions.

“Estem a l’espera a què la Taula de Cultura Comunitària, que aplega una vintena d’entitats que ja han participat en les reobertures esporàdiques del Molino, es reuneixi amb l’Ajuntament per tractar el tema”, explica el membre de Cooperasec, Javier Rodrigo. “Esperem que es pugui fer alguna cosa, perquè que la nova empresa ens deixi l’edifici només cinc dies representa un parche social que no serveix per res”, afegeix. De fet, recorda que les entitats mai s’han mostrat a favor “d’un model privatiu”; “volíem un model de gestió cívica com pot ser el de l’Ateneu l’Harmonia, que per això són edificis públics”, destaca Rodríguez.

En la mateixa línia, des de Cooperasec dubten de com se’ls cedirà a les entitats l’edifici: “Quines condicions ens posaran? Haurem de pagar un lloguer de l’espai o pagar a l’equip tècnic? Perquè si és així no serà una cessió, serà una trampa inassolible econòmicament”, avancen. Sota el seu criteri, cal establir un pressupost públic que pugui sufragar unes despeses que, en cap cas, consideren que hagin d’assumir les entitats.

Revitalitzar la plaça

Malgrat que des de l’AVV del Poble-sec se sumen a la disconformitat pel fet que el nou Molino no aculli de forma permanent  a entitats culturals, sí que celebren la posada en marxa de l’equipament. “Per a nosaltres és molt important, esperem que vagi molt vinculat a la idea de situar-se al centre de la cultura de la ciutat i del país, perquè necessitem que el Paral·lel torni a ser la referència musical i teatral”, subratlla Gàzquez. Des de l’AVV del Poble-sec consideren essencials les noves sinergies que pot impulsar l’equipament tancat des de fa anys. En primer lloc, pel fet que sigui el desllorigador que permeti avançar en la reforma del Teatre Arnau al llarg del mandat i l’execució dels extrems del Paral·lel: “Ens ha d’ajudar a reconvertir l’avinguda en un espai sense pena ni glòria, com és actualment, en un passeig d’estada i gaudi”. I, en segon terme, per la revitalització de la plaça de la Bella Dorita: “Per a nosaltres era molt important que El Molino vagi acompanyat d’una terrassa de qualitat que permeti canviar la dinàmica d’aquesta plaça; ara mateix és molt negativa”, recalca.

Un espai gastronòmic

Encara que la terrassa tampoc apareix a les bases del concurs públic per a l’adjudicació del recinte, des de l’AVV del Poble-sec no dubten que es posarà en marxa: “Com que és una cosa que depèn del Districte, ho ha de resoldre el Districte, però d’entrada l’equipament compta amb llicència i la gestora la podrà posar en marxa sense problema”, aclareix el president de l’entitat.

En la mateixa línia, cal tenir en compte que la gastronomia serà una peça clau en el nou Molino. La raó: més enllà de convertir-se en un escenari de referència per a les exhibicions en petit format de la cançó d’autor, el flamenc, la rumba catalana o la música urbana, els seus fogons també hauran d’oferir un servei de cuina a l’alçada. Segons consta a les bases, la nova gestora haurà de presentar un projecte gastronòmic que sigui capaç d’hibridar-se amb els diferents estils que es duguin a escena. Uns espectacles que  podrien començar a programar-se cap a la tardor vinent.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024