Connecta amb nosaltres

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Cultura

El ‘Discmón’ continua creixent

Mai Més continua publicant entregues de la famosa sèrie de Terry Pratchett

Publicat

on

Fa quasi tres anys, al novembre de 2020, us informava a través d’aquesta columna que l’editorial catalana Mai Més iniciava una de les fites literàries més importants dins del terreny de la literatura fantàstica en llengua catalana: la traducció a la nostra llengua de la saga Disworld (Discmón), de Terry Pratchett (1948-2015). Un univers fantàstic que, com vaig dir, beu de fonts tan diverses i conegudes com Shakespeare, Dickens, Tolkien o Lovecraft, i que havia aconseguit vendre més d’una vuitantena de milions d’exemplars en quasi una quarantena de llengües. I bé, doncs, com tenim avui aquest projecte?

El cert és que els seguidors de Terry Pratchett i dels seus llibres satírics que ens presenten un món en forma de disc que s’aguanta per quatre elefants gegantins que, al seu torn, són damunt d’una colossal tortuga, la Gran A’Tuin, que neda per l’espai estan d’enhorabona i és que Mai Més ja ha publicat vuit de les 41 obres del Discmón: Guàrdies! Guàrdies!Igualtat de ritusLa llum fantàsticaMorthDéus menutsEl color de la màgiaEl meravellós Maurice i els seus rosegadors il·lustrats i Germanes fatals, i totes elles en les magnífiques traduccions d’Ernest Riera i presentades amb les precioses il·lustracions de Marina Vidal.

A banda, també han publicat Bons averanys, escrita entre Pratchett i Neil Gaiman, així com la biografia oficial Terry Pratchett: una vida amb notes a peu de pàgina, escrita per Rob Wilkins.

Però les bones notícies d’aquesta editorial no s’acaben aquí i és que ja han anunciat que, per Nadal, publicaran el novè títol de la saga: Homes d’armes, i no només això, sinó que sembla que preparen una edició econòmica dels volums que ja han publicat. De veritat que us calen encara més motius per llegir aquesta magnífica saga literària?

Continua llegint

Cultura

Embranzida teatral al Paral·lel

Torna la temporada d’espectacles

Publicat

on

L’avinguda del Paral·lel es prepara per a un setembre ple de diversitat i emoció amb una programació cultural que promet captivar els amants de l’art escènic. Des de produccions teatrals fascinants fins a concerts inoblidables, les sales i teatres d’aquesta emblemàtica avinguda de Barcelona tenen molt a oferir.

Al Teatre Condal, els aficionats de les arts escèniques podran continuar gaudint de l’obra Un amor particular, una comèdia musical que parla d’un amor impossible entre l’Ada i el Xavier, dos pols oposats.

Per als amants de la dansa, el Teatre Victòria porta una proposta plena de passió musical, interpretant peces clàssiques i contemporànies amb Suzhou Ballet Theatre, l’única companyia de ballet professional a la província de Jiangsu (Xina); així com el Baile de Bestias, una experiència escènica apassionant que convida el públic a submergir-se en el món del flamenc, de la mà de l’expert en flamenc Jesús Carmona.

Festival solidari al P62

El món del pòdcast no es queda enrere i la Sala Paral·lel 62 encara acull gravacions de programes en directe com La RuïnaGent de Merda i La Sotana, així com la continuació del festival Mússol, un festival solidari que recapta fons per a la recerca del càncer infantil i que comptarà amb grans artistes del panorama català, espanyol i internacional que s’uneixen per oferir un concert completament innovador i únic mai vist.

Música i humor a l’Apolo

El Teatre Apolo no es queda enrere i ens trasllada a l’època d’una gran figura amb Lola Flores, el musical, un espectacle que viatja a través de les cançons de l’artista, ple de creativitat i color amb 30 artistes en escena. Continuant amb el sud, la humorista gaditana Paz Padilla, puja a l’escenari del Teatre Apolo amb El humor de mi vida, la versió teatral del llibre del mateix títol número u en vendes. Un homenatge al seu marit que explica la seva història d’amor i comiat.

Així doncs, l’avinguda del Paral·lel s’erigeix com el nucli d’una emocionant programació cultural aquest setembre, amb ofertes culturals que abracen des de la tradició fins als reptes contemporanis, consolidant la seva reputació com el pol cultural de la ciutat.

Continua llegint

Cultura

El conte del… Un mal any

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla dels efectes dels canvis hormonals…

Publicat

on

Per

Abans, tot començava en setembre. Els estius marxaven deixant enrere un estol de fulles que aterraven a terra i crepitaven sota les passes del primer dia d’escola. A mi no m’agradava l’escola. Recordo la melangia que sentia la darrera nit de les vacances. Ara que m’ho miro amb la perspectiva d’un adult, tornar sobtadament a les obligacions després de quasi tres mesos de llibertat absoluta, era un autèntic trauma. Recordo un d’aquests dies. Recordo la mare llevant-me a quarts de vuit. La son extrema. L’olor de colònia “Nenuco”, la clenxa perfecta al mig del meu cap. Recordo el pes de la motxilla carregada amb els llibres de text i el vent tardorenc pessigant-me la cara. Vaig allargar tant com vaig poder els vint minuts que havia de fer caminant fins a l’escola. Aquell any havien pintat la façana de l’edifici, per a mi va ser com si li rentessin la cara a un assassí a sou. De seguida vaig flairar l’olor corcada dels pupitres i la d’alguns alumnes no gaire ben desodorats. Quan vaig travessar el llindar de la porta de classe, vaig trobar-me amb el més inesperat dels possibles. Els meus companys, ja no eren com abans. Elles, havien crescut i totes eren molt més altes que jo, la majoria seien sobre les taules i no sobre les cadires. Tenien pits, com la meva mare o la meva germana, i les seves veus havien perdut la dolçor de la infància. Ells, tres quarts del mateix. La majoria havien crescut dos pams, una catifa de pèl se’ls havia enganxat a les cames, als braços i, una mena de pinyol de préssec maldava per sortir de les seves goles. Les seves veus ara eren profundes com coves, a més a més, es comportaven com orangutans exhibint-se davant del públic d’un zoo. El meu cos de nen i jo vam seure en una discreta segona fila, per passar desapercebuts. Ningú m’havia avisat que allò podia passar. Ningú me n’havia parlat de la pubertat i que succeeix a certa edat. Tampoc sabia a qui culpar, així que vaig culpar-me a mi mateix per haver-me quedat enrere en l’escala evolutiva de la meva classe. Al meu costat es va asseure en Jordi, havia sigut el meu millor amic els anys precedents. Ell també havia canviat, un esclat de grans li bullia sobre les celles. Vam comentar com ens havia anat l’estiu. Llavors em va fer una pregunta que vaig entendre, però que, al mateix temps, no vaig entendre. “Has vist quins pits fa l’Anna?” Me la vaig mirar un moment i vaig fer que sí amb el cap, sense gaire esma. A ell li queia la bava. Llavors em va fer una altra pregunta, imagino que pel meu poc entusiasme. “Ets marica o què?” La veritat és que no entenia res de tot plegat. El meu cor, enamoradís de mena, encara no s’havia calibrat per entendre el sexe. Vaig haver de respondre el que s’espera de qualsevol mascle. I tot, per no passar un mal any.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021