El centre LGTBI de Barcelona acull, fins el 31 de gener, l’exposició ‘Flors de tardor’, de la fotògrafa polaca Hanna Jarzabek. A la planta baixa del centre i amb accés gratuït, les imatges narren la història de diverses persones grans que formen part del col·lectiu i visibilitza el risc que aquestes tenen “de tornar a l’armari en la vellesa”. Així ho explica l’artista, que denuncia que el context d’aquesta etapa és socialment molt asexual, “es dona per suposat que ja no es viu la sexualitat i encara menys que aquesta és homosexual”.

Aquesta exposició ja ha circulat per diversos centres des que va ser produïda el 2014, gràcies a una beca que la fotògrafa va rebre del programa Unzip Arts Visuals, del Prat del Llobregat. La idea neix de les seves impressions sobre la situació del col·lectiu a la ciutat de Barcelona; “em va sobtar que, tot i que Espanya és un dels països més avançats pel que fa a la legislació, les persones grans lgtbi són totalment invisibles”. La fotògrafa expressa que, des de 2014, aquesta realitat no ha canviat gaire i confia en projectes com el seu per visibilitzar-la.

‘Flors de tardor’ compta també amb la projecció d’un documental de vint minuts en què els i les testimonis que ella fotografia parlen davant la càmera. Per a Jarzabek, la imatge transmet més que el text; com explica al Zona-sec, veure una situació serveix per “crear més sensibilitat, consciència i empatia”. En aquesta línia, l’exposició ha estat acompanyada de debats i xerrades per a afavorir la reflexió. La fotògrafa reivindica que el que més li interessa és que “la gent se n’adoni que en les residències i en les cases per a persones grans hi ha molta homofòbia ja que es dona per suposat que tothom és heterosexual”.

El títol de l’obra fa referència a la pel·lícula titulada El hombre llamado flor de otoño, un dels primers llargmetratges, després de la dictadura franquista, que tracta temes vinculats a l’homosexualitat. Hanna Jarzabek dona molta importància al context històric de les persones que fotografia, la majoria no van poder viure plenament fins la mort del dictador i ara, en la vellesa, han tornat a perdre la seva llibertat.

Maria Gispert (Bisbal d’Empordà, 1990), prové d’una nissaga de cosidores: la seva àvia ja cosia i la seva mare fa quatre dècades que té una escola de labors a La Bisbal d’Empordà on hi ensenya patronatge i costura. Amb aquests antecedents no resulta gens estrany que la Maria agafés l’agulla des de ben petita, ni que ja no la deixés: va estudiar Disseny de Moda a l’IDEP i després s’especialitzà en Patronatge i Confecció a l’Institut Català de la Moda. A més, per si tot això fos poc, fa uns anys que es dedica a realitzar brodats fets a mà per a la llar (tovalles, llençols, tovallons, etc.). Si voleu, podeu fer-vos una idea de la mà que té la Maria Gispert gràcies a l’aparador que trobareu a la pàgina: www.rositastudio.co.uk.

Cosir en català

Avui, però, us volia parlar del llibre Tornar a cosir. Manual pràctic per fer-te la roba, una eina inestimable per a la gent que vol fer-se la roba de vestir i la de casa –i ho vol aprendre a fer en català–, que la Maria Gispert acaba de publicar dins de la col·lecció La Talaia d’Edicions Sidillà, una magnífica llar de llibres que va néixer fa poc més de deu anys de la mà de Xavier Cortadellas i de Judit Pujadó.

Patrons a mida natural

Al llarg del llibre, que conté unes il·lustracions molt bufones de la Judit Roma, aprendrem, pas a pas, tot un reguitzell de tècniques que ens seran ben útils a l’hora de cosir, brodar, dissenyar patrons i tallar-los. A més, hi trobarem diverses exemples que ens serviran per a roba d’home, de dona, de nen i de nena. Per últim, el llibre inclou cinc fulls amb patrons de mida natural que ens serviran de base per a fer qualsevol peça de roba que vulguem realitzar.