Connecta amb nosaltres

Cultura

Dau al Sec, un teatre de barri al Poble-sec

La sala del carrer Salvà arrenca la segona temporada amb el propòsit d’oferir una programació de qualitat i acostar la cultura escènica al veïnat

Publicat

on

Fa un any que Dau al Sec (Salvà, 86) va obrir portes al Poble-sec, en un espai construït el 1910 i que va ser fàbrica de joguines, pastisseria i un magatzem abans que, als anys 80, l’adquirís la companyia de teatre gestual Vol Ras. Just en el moment en què l’actriu Mercè Managuerra marxava del Teatre Akademia, on va ocupar el càrrec de directora durant 10 anys,  la companyia Vol Ras va posar a la venda la sala i ella no s’ho va pensar dues vegades i va decidir quedar-se el local per fer-hi un “teatre social i radical”, tal com ella explica. Ara, amb la sala ja establerta, Managuerra assegura que s’estan complint els objectius que van traçar en començar el projecte: “Dinamitzar la reflexió, l’agitació, el compromís amb la paraula i el diàleg sobre els conflictes d’avui”. A Dau al Sec s’hi han programat col·loquis, cursos per a actors, laboratoris internacionals, lectures dramatitzades i debats oberts al barri, a més de l’exhibició d’espectacles.

Programació de tardor 

Dau al Sec comença la temporada del 7 de novembre a l’1 de desembre amb l’obra El mercader de Venècia, que es representarà a la Sala Versus. Es tracta d’un clàssic de Shakespeare que tracta sobre la usura, la riquesa i l’oci recíproc de cultures que conviuen. A Dau al Sec s’hi representarà, del 21 de novembre a l’1 de desembre, Qüestió d’honor, un espectacle dut a terme per una companyia jove resident a la sala i que planteja a l’espectador “fins on som capaços d’arribar per defensar el nostre honor, allò que ens fa merèixer el respecte i l’amor propi i dels altres”, expliquen. A més, de novembre a juny tindrà lloc el curs Teatre i pensament. El món en la mirada de Shakespeare, un curs de filosofia i teatre a través dels clàssics de Shakespeare que és apte per a qualsevol persona, vinculada o no a les arts escèniques.

Un teatre social 

Per a la seva directora, tan important com la programació és la relació amb el barri i amb els veïns: “Durant aquests primers mesos hem dut a terme un taller de cinema per a nens sense recursos i hem col·laborat amb la Fira de la Gent Gran”. A més, el 23 de novembre comencen un taller de hip hop per a adolescents i joves amb el col·lectiu Median T la Danza. Managuerra té clar que vol “seguir amb la tasca de crear un microclima d’empara, càlid i fèrtil, que dinamitzi la interacció” i convertir Dau el Sec un espai íntim que afavoreixi les relacions humanes. Per informació i reserves: www.daualsecartsesceniques.cat.

Cultura

‘Rondalles de sang’

Arnau Folch recupera una dotzena de rondalles catalanes amb la violència com a element en comú

Publicat

on

Arnau Folch dirigeix Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, que nasqué la revetlla de Sant Joan del 2017. Una de les grans virtuts d’aquest jove folklorista i divulgador és que no es limita a recuperar les llegendes o les tradicions de casa nostra, sinó que les comenta i les analitza per tal que puguem entendre d’on venen, què signifiquen i així, a través d’elles, ens podem arribar a conèixer millor com a poble.

Folch continua amb gran encert un camí d’investigació i divulgació del nostre passat que ja havien realitzat nombrosos intel·lectuals i folkloristes abans que ell: de Valeri Serra o Cels Gomis, fins a Carme Oriol o Joan de Déu Prats, passant per Joan Bellmunt, els germans Maspons i Labrós o, és clar, Joan Amades, segurament el més famós de tots. El resultat de tantes i tantes hores que Folch ha passat visitant biblioteques i arxius, o llegint llibres, articles i costumaris serà una trilogia de rondalles i llegendes catalanes, classificades temàticament, que publicarà l’editorial badalonina Hermenaute amb els títols de Rondalles de sangRondalles de difunts i Rondalles del Diable.

De moment, el lector ja pot gaudir de les primeres dotze llegendes i rondalles que l’autor ha reunit, adaptat i analitzat a Rondalles de sang (Hermenaute, 2021). En aquest magnífic aplec, hi trobarem històries tan interessants com la llegenda de “El cor menjat”, la curiosa “L’Arbre dels nassos”, l’aparició d’una ogressa a Montserrat a “En Pere Xic”, una mena de versió de la Blancaneu titulada “La Sang-i-neu” o la brillant narració gòtica “La llegenda del castell de Vulpellac”. A més, per si tot això fos poc, els assajos de Folch que acompanyen cada rondalla són veritablement deliciosos i estan escrits d’una manera ben didàctica.

Continua llegint

Cultura

Tardor teatral a Dau al Sec

Publicat

on

L’espai d’arts escèniques Dau al Sec, al carrer de Salvà, 86, arrenca la temporada 2021/22 amb tres espectacles molt potents i un curs sobre filosofia. La primera proposta, que es podrà veure fins al 17 d’octubre, és el Molòleg del perdó, un text d’Enric Casasses protagonitzat per Blanca Garcia-Lladó i Berta Pipó. Aquesta obra parteix de la següent premissa: Una autora vol que una actriu interpreti un monòleg seu, llençant-la a l’escenari sense cap preparació prèvia. El segon espectacle en cartellera és Història d’un fracàs (del 5 al 9 de novembre) de Jordi Robles i Jordi Velasco, que tracta la història d’un performer català que es trasllada a viure a Berlín per treballar com a guia turístic. Arran de la seva interacció amb turistes hispanoparlants, fascinats pels horrors del III Reich, se n’adona com ha esdevingut de profunda la banalització del feixisme dins de la societat catalana i espanyola. Per últim, del 17 al 28 de novembre torna La Màgia Lenta, una producció de Dau al Sec que tracta una temàtica delicada, la dels infants que han patit abusos sexuals: “Ens agradaria que molta gent vingui a veure aquest espectacle perquè encara és un tema tabú que desfà la vida de moltes persones”, apunta la directora del teatre, Mercè Managuerra. A més, entre els cursos que proposen sobre teatre i pensament, del 8 de novembre al 9 de maig s’impartirà Plató i la tragèdia, on s’examinen diàlegs i tragèdies de l’autor de la mà de Joan Carles Mèlich.

Continua llegint

Cultura

Antiracisme fantàstic

Una crítica al racisme i al consumisme a través del filtre de la literatura de gènere

Publicat

on

Nana Kwame Adjei-Brenyah (1991) va néixer al famós barri de Queens, Nova York. La seva família prové de Ghana i, malgrat que el seu pare és advocat i la seva mare és mestra, van haver de patir en la pròpia pell l’horrible experiència d’un desnonament. Estats Units, el país del somni americà, com ja sabem, amaga una horrorosa cara B de malson que han de patir molts dels seus ciutadans. Adjei-Brenyah, que es va sentir avergonyit de ser estatunidenc per culpa de Trump, prefereix quedar-se amb l’orgull d’aquells compatriotes que, malgrat la bota de l’Estat que sempre tenen al damunt, perseveren en el seu dia a dia. Aquesta consciència social es veu reflectida en el seu brillant llibre de relats, Friday Black (Empúries, 2021).

Friday Black conté una dotzena de relats que serveixen per mostrar com és la nostra realitat quotidiana en una societat capitalista i racista. L’autor empra diferents eines provinents de la literatura de gènere (la ciència-ficció, el terror o el fantàstic), per a satiritzar el nostre món descarnat, deixant sempre una petita porta oberta per a l’esperança, amb un estil literari seductor i amè, i un sentit de l’humor que ens pot recordar el de la sèrie Black Mirror.

Entre els relats d’aquest volum, destacaria la denúncia contra el racisme que obre el llibre, “Els cinc de Finkelstein”, la crítica al consumisme desaforat que trobem a diversos relats com ara “Friday Black”, “Com es ven una jaqueta (explicat pel Rei del Gel” o “Comerç minorista”, i el relat distopic “L’era”, on hi trobem un atac a la hipocresia de la nostra societat. Però estic segur que qualsevol conte d’aquest llibre, brillantment traduït per Ferran Ràfols, us ajudarà a comprendre un xic millor el món en què ens ha tocat viure.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.