Si fa uns mesos molts mitjans ens fèiem ressò i celebràvem la nova legislació que suposadament havia de protegir la música en viu als locals de petit format, tot garantint la convivència veïnal, avui hem de comunicar una notícia que afecta de ple a la cultura de proximitat del barri i de la ciutat. Després de desavinences amb alguns veïns i de no poder assumir les despeses que comporten les reformes d’adequació dels locals de música en viu de petit format, dos locals emblemàtics del Poble-sec han tancat les seves portes per sempre.

Dos casos molt similars

El primer tancament és el del local de l’associació sociocultural Jam Circus, al carrer de Margarit, que en els seus cinc anys i mig de vida s’havia convertit en un espai de trobada al barri on es programaven actuacions teatrals, exposicions i concerts. Isabel Guerrero, una de les impulsores de l’espai, explica que el motiu del tancament ha estat un problema amb una veïna de l’edifici “que va començar a pressionar a la propietària perquè frenéssim l’activitat”, diu. Des d’aquesta associació recalquen que mai abans havien tingut problemes de convivència amb el veïnat i que les actuacions només tenien lloc fins a les 22.30h. Amb motiu de les queixes d’aquesta veïna, l’espai va haver de reduir la seva activitat i això va fer que el projecte resultés insostenible econòmicament. Malgrat la proposta de modificació de l’ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència, Guerrero explica que fer reformes a tot el local podia implicar una despesa de fins a 100.000 euros, “hi ha subvencions, però no financen més del 50% i nosaltres no podíem assumir la resta”, conclou. No obstant, des de Jam Circus asseguren que, com a associació, seguiran “participant a la Festa Major i fent esdeveniments de carrer, que és el que més ens interessa”.

Sense acord amb un veí

El segon cas és el de l’associació cultural i gastronòmica Porta Roja, que ha tancat el seu local del carrer de Tapioles per la mateixa raó que Jam Circus. Després de dos anys i mig d’activitat i bona convivència amb l’entorn, un veí els va denunciar per soroll i no van poder arribar a un acord amb ell. “Fèiem concerts en viu divendres i dissabte fins a les 22.30 h i a l’hora del vermut els diumenges”, diu Paula Trolliet, que estava al capdavant de la iniciativa.  Ella mateixa explica que el lloguer del local era molt car i sense música en viu no podien mantenir l’activitat. Pel que fa a la nova legislació dels anomenats Espais de Cultura Viva, Trolliet afirma que les exigències d’obres que han d’assumir els locals són inassolibles per a la majoria d’ells: “El que s’exigeix a nivell d’insonorització i ignifugació és inassolible per a un local com el nostre, i les ajudes són mínimes”. Afortunadament, Porta Roja també mantindrà la seva activitat, ara sense seu i amb una programació itinerant.

El passat 12 d’octubre desenes de persones es van congregar davant la façana del Teatre Arnau per ser testimonis de l’estrena de la temporada escènica del Teatre Arnau Itinerant, la iniciativa que omple de vida l’Arnau mentre té lloc la rehabilitació de l’edifici. Una trentena de persones, entre artistes professionals i no professionals, van ocupar l’escenari al bell mig de la plaça Raquel Meller per interpretar sintítulo, un espectacle comunitari conduït per la companyia La Danesa. Aquest muntatge està basat en la Comedia sin título, un text inacabat del poeta Federico García Lorca, i tracta diverses temàtiques que afecten els barris veïns de l’Arnau i les persones que els habiten. Temàtiques com la dels nens perduts; els joves migrants no acompanyats a qui sovint la societat dona l’esquena. L’espectacle es va complementar amb una acció en directe de l’artista urbà Lucas Milart i amb dos temes de rap que els artistes van interpretar amb la complicitat de La Llama, el col·lectiu de rap pels drets humans. sintítulo es representarà fins a finals d’any a diversos espais emblemàtics del Poble-sec, com el Castell de Montjuïc o el Refugi 307.

Més informació a: www.barcelona.cat/teatrearnau/sintitulo

Al carrer Grasses, 21 hi ha la seu de la Virgueria, una companyia de teatre que va néixer el 2009 “fruit de dues persones que enteníem el teatre d’una mateixa manera”, explica l’Aleix Fauró, fundador, juntament amb Isis Martín, d’aquest projecte. El primer espectacle que van estrenar va ser Si avui és diumenge, demà és dijous i, des d’aleshores, han passat per diverses sales de la ciutat, com la sala Beckett, el Tantarantana, el teatre Lliure o el TNC. A la Virgueria treballen des de la llibertat creativa i aposten per un teatre “que vol provocar la reflexió i canviar el món, encara que sigui des de la nostra petita parcel·la”, diuen.

‘Com menja un caníbal’

Actualment, la companyia treballa en els assajos de Com menja un caníbal, un text que tracta sobre la fragilitat i sobre aquelles persones a les quals el sistema productiu deixa de banda. “És la història de la Dora, una dona que als anys 50 emigra des d’un poble d’Aragó a Barcelona amb un germà que té una discapacitat. Ella es veu amb la necessitat de generar un ambient més agradable al voltant del seu germà, i el que fa és inventar-se un món fantàstic per a ell”, diuen els creadors d’aquest espectacle, que és una coproducció amb el Teatre Arnau Itinerant.