Connecta amb nosaltres

Cultura

Teatres del Paral·lel, una tragicomèdia

Des de la seva estrena a Barcelona, l’espectacle ‘Nada es imposible’ del Mago Pop ha batut rècords de vendes i ha generat una reactivació de la zona

Publicat

on

S’acosta el Nadal, històricament la millor època de l’any per a les sales de teatre que durant els mesos de desembre i gener aconsegueixen gairebé el 30% de la recaptació total de la temporada, segons Adetca. L’any passat, més de 300.000 espectadors van omplir els teatres de Barcelona en temporada alta, generant 16 milions d’euros per al sector. El moment d’auge teatral arrenca ara al Paral·lel amb algunes bones notícies, com l’època daurada que viu el Teatre Victòria des que el Mago Pop el va comprar, però també amb situacions menys dolces, com la ruïna d’un dels espais històrics de l’avinguda, el Teatre Apolo, que resta tancat fins a nou avís. Entre l’esplendor de l’un i el declivi de l’altre, la resta de teatres de l’artèria es mantenen en una línia estable o bé lluiten per sobreviure entre deutes i futures rehabilitacions.

El Victòria del Mago Pop

És el mag de moda i, per a alguns, la persona que ha revifat l’avinguda més artística de la ciutat. El Mago Pop omple cada dia les 1.200 localitats del Teatre Victòria des que, el passat mes de setembre va estrenar Nada es imposible, amb un èxit aclaparador i amb la presència de personatges de la talla d’Arnold Schwarzenegger. L’il·lusionista més taquiller del món segons la revista Forbes va comprar el teatre el febrer d’enguany amb l’objectiu que “el Paral·lel torni a ser el que va ser o que brilli amb més força”, explicava en una entrevista. No sabem si el Paral·lel enlluernarà, però alguns restauradors de la zona asseguren que des que el mag ocupa el teatre han estat testimonis d’una important reactivació al Paral·lel: “Jo he augmentat les vendes en un 50% just quan estava a punt tocar fons”, diu Paco Pàmies, que regenta el mític bar Loco Loco Paralelo. Nada es imposible estarà en cartellera fins al juny i moltes de les sessions ja han exhaurit les localitats.

L’Apolo, tancat i endeutat 

Des del passat mes de maig, l’Apolo no ha tornat a aixecar la persiana. L’últim gestor de la sala, el grup Ethika Global, va deixar el teatre en una situació dramàtica i més de 200 persones, entre artistes, personal tècnic i treballadors, han denunciat públicament l’empresa per impagament. Lita Claver La Maña, una de les afectades a qui se li deuen més de 90.000 euros, diu que en aquests moments, el cas s’està portant per la via penal: “No vam fer judici perquè Ethika Global va reconèixer el deute, però no han pagat. Són uns pocavergonyes”, lamenta l’artista. El seu és només un dels molts casos d’artistes que s’han querellat amb el grup, com el músic Pep Sala, el dissenyador Jordi Dalmau i qui va ser l’últim director artístic de la sala, Ricard Reguant. El Teatre Apolo és propietat d’un inversor israelià i, segons fonts de ZONASEC, hi ha algunes persones interessades a llogar-lo, però no han fet el pas perquè la sala requereix una reforma important i sobretot per la mala imatge amb què se l’associa a causa d’aquesta mala gestió.

BARTS i Condal, en bona forma

La sala BARTS, antic Teatre Español i posterior Artèria Paral·lel, es consolida com un espai d’oferta cultural variada, entre els concerts d’artistes de renom internacional i els espectacles de format comercial. Destaca la bona acollida de propostes com Miedo, d’Albert Pla o El petit príncep, que el pròxim 5 de desembre estrena la sisena temporada. Pel que fa al Condal, després de l’ensopegada de la temporada anterior amb el projecte Onyric, que no va aconseguir l’èxit esperat, enguany ha anat a carta segura programant a l’infal·lible Joan Pera en el moment àlgid de la temporada. El pare de la núvia estarà en cartellera fins al febrer.

Sense notícies del Molino

El mític cabaret del Paral·lel va estar tancat durant 13 anys fins que el 2010 va reobrir i, a partir d’aquell moment, han mantingut una programació d’espectacles més o menys estable. A mitjans del 2016 s’anunciava que l’edifici es posava a la venda per 20 milions d’euros. Es va especular aleshores sobre la possibilitat que l’Ajuntament el comprés, però des del consistori van descartar-ho per l’elevat preu de l’edifici. Tot i que no s’han alçat noves veus sobre la venda i aquest mitjà no ha aconseguit posar-se en contacte amb la propietat per confirmar-ho o desmentir-ho, sembla que el Molino tampoc passa pel seu millor moment. Actualment no tenen espectacles programats i les seves xarxes socials resten inactives des d’abans de l’estiu.

I el Teatre Arnau?

L’últim teatre de barraca que queda a la ciutat va tancar les seves portes l’any 2000 a causa d’un avançat estat de deteriorament. El 2010, la pressió veïnal va fer que l’Ajuntament comprés l’edifici per 2 milions d’euros a una església evangèlica xinesa. Després de diversos moviments reivindicatius, l’any 2016 es va aconseguir que el teatre, tot i ser de titularitat pública, es gestioni de manera comunitària i dos anys més tard va néixer l’Arnau Itinerant, un projecte comunitari format per entitats i veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, que actualment dona vida al teatre amb una programació que fusiona arts escèniques, memòria i comunitat. Aquesta programació es realitza a diversos espais dels barris mentre té lloc la rehabilitació de l’Arnau. Pel que fa a la reforma de l’edifici, el teatre està en mans d’un equip d’arquitectes escollit per concurs públic i recentment s’ha presentat el pla bàsic, que proposa mantenir l’essència de l’antic teatre. L’estudi Harquitectes treballa actualment en el projecte executiu i encara no han concretat les dates d’inici de les obres. No obstant això, l’Arnau Itinerant ja es materialitza en espectacles a peu de carrer –com sintítulo de la companyia La Danesa, que es va estrenar a l’octure– i en projectes com Creuem el Paral·lel, un programa de cultura de proximitat que reivindica el paper de les arts minoritzades i les arts vives en la memòria del Paral·lel a través de diverses accions.

Cultura

Flors de tardor

Publicat

on

El centre LGTBI de Barcelona acull, fins el 31 de gener, l’exposició ‘Flors de tardor’, de la fotògrafa polaca Hanna Jarzabek. A la planta baixa del centre i amb accés gratuït, les imatges narren la història de diverses persones grans que formen part del col·lectiu i visibilitza el risc que aquestes tenen “de tornar a l’armari en la vellesa”. Així ho explica l’artista, que denuncia que el context d’aquesta etapa és socialment molt asexual, “es dona per suposat que ja no es viu la sexualitat i encara menys que aquesta és homosexual”.

Aquesta exposició ja ha circulat per diversos centres des que va ser produïda el 2014, gràcies a una beca que la fotògrafa va rebre del programa Unzip Arts Visuals, del Prat del Llobregat. La idea neix de les seves impressions sobre la situació del col·lectiu a la ciutat de Barcelona; “em va sobtar que, tot i que Espanya és un dels països més avançats pel que fa a la legislació, les persones grans lgtbi són totalment invisibles”. La fotògrafa expressa que, des de 2014, aquesta realitat no ha canviat gaire i confia en projectes com el seu per visibilitzar-la.

‘Flors de tardor’ compta també amb la projecció d’un documental de vint minuts en què els i les testimonis que ella fotografia parlen davant la càmera. Per a Jarzabek, la imatge transmet més que el text; com explica al Zona-sec, veure una situació serveix per “crear més sensibilitat, consciència i empatia”. En aquesta línia, l’exposició ha estat acompanyada de debats i xerrades per a afavorir la reflexió. La fotògrafa reivindica que el que més li interessa és que “la gent se n’adoni que en les residències i en les cases per a persones grans hi ha molta homofòbia ja que es dona per suposat que tothom és heterosexual”.

El títol de l’obra fa referència a la pel·lícula titulada El hombre llamado flor de otoño, un dels primers llargmetratges, després de la dictadura franquista, que tracta temes vinculats a l’homosexualitat. Hanna Jarzabek dona molta importància al context històric de les persones que fotografia, la majoria no van poder viure plenament fins la mort del dictador i ara, en la vellesa, han tornat a perdre la seva llibertat.

Continua llegint

Cultura

Fer-se la roba un mateix

Maria Gispert ens presenta un llibre ben pràctic per a qui vulgui agafar fil i agulla

Publicat

on

Maria Gispert (Bisbal d’Empordà, 1990), prové d’una nissaga de cosidores: la seva àvia ja cosia i la seva mare fa quatre dècades que té una escola de labors a La Bisbal d’Empordà on hi ensenya patronatge i costura. Amb aquests antecedents no resulta gens estrany que la Maria agafés l’agulla des de ben petita, ni que ja no la deixés: va estudiar Disseny de Moda a l’IDEP i després s’especialitzà en Patronatge i Confecció a l’Institut Català de la Moda. A més, per si tot això fos poc, fa uns anys que es dedica a realitzar brodats fets a mà per a la llar (tovalles, llençols, tovallons, etc.). Si voleu, podeu fer-vos una idea de la mà que té la Maria Gispert gràcies a l’aparador que trobareu a la pàgina: www.rositastudio.co.uk.

Cosir en català

Avui, però, us volia parlar del llibre Tornar a cosir. Manual pràctic per fer-te la roba, una eina inestimable per a la gent que vol fer-se la roba de vestir i la de casa –i ho vol aprendre a fer en català–, que la Maria Gispert acaba de publicar dins de la col·lecció La Talaia d’Edicions Sidillà, una magnífica llar de llibres que va néixer fa poc més de deu anys de la mà de Xavier Cortadellas i de Judit Pujadó.

Patrons a mida natural

Al llarg del llibre, que conté unes il·lustracions molt bufones de la Judit Roma, aprendrem, pas a pas, tot un reguitzell de tècniques que ens seran ben útils a l’hora de cosir, brodar, dissenyar patrons i tallar-los. A més, hi trobarem diverses exemples que ens serviran per a roba d’home, de dona, de nen i de nena. Per últim, el llibre inclou cinc fulls amb patrons de mida natural que ens serviran de base per a fer qualsevol peça de roba que vulguem realitzar.

Continua llegint

Cultura

El conte: ‘L’Avi’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…

Publicat

on

Per

Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.

Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.

–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?

En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.

Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.

–Un mòbil!

Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!

ISAAC CORTÉS I DOMINGO

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021