Connecta amb nosaltres

Cultura

Teatres del Paral·lel, una tragicomèdia

Des de la seva estrena a Barcelona, l’espectacle ‘Nada es imposible’ del Mago Pop ha batut rècords de vendes i ha generat una reactivació de la zona

Publicat

on

S’acosta el Nadal, històricament la millor època de l’any per a les sales de teatre que durant els mesos de desembre i gener aconsegueixen gairebé el 30% de la recaptació total de la temporada, segons Adetca. L’any passat, més de 300.000 espectadors van omplir els teatres de Barcelona en temporada alta, generant 16 milions d’euros per al sector. El moment d’auge teatral arrenca ara al Paral·lel amb algunes bones notícies, com l’època daurada que viu el Teatre Victòria des que el Mago Pop el va comprar, però també amb situacions menys dolces, com la ruïna d’un dels espais històrics de l’avinguda, el Teatre Apolo, que resta tancat fins a nou avís. Entre l’esplendor de l’un i el declivi de l’altre, la resta de teatres de l’artèria es mantenen en una línia estable o bé lluiten per sobreviure entre deutes i futures rehabilitacions.

El Victòria del Mago Pop

És el mag de moda i, per a alguns, la persona que ha revifat l’avinguda més artística de la ciutat. El Mago Pop omple cada dia les 1.200 localitats del Teatre Victòria des que, el passat mes de setembre va estrenar Nada es imposible, amb un èxit aclaparador i amb la presència de personatges de la talla d’Arnold Schwarzenegger. L’il·lusionista més taquiller del món segons la revista Forbes va comprar el teatre el febrer d’enguany amb l’objectiu que “el Paral·lel torni a ser el que va ser o que brilli amb més força”, explicava en una entrevista. No sabem si el Paral·lel enlluernarà, però alguns restauradors de la zona asseguren que des que el mag ocupa el teatre han estat testimonis d’una important reactivació al Paral·lel: “Jo he augmentat les vendes en un 50% just quan estava a punt tocar fons”, diu Paco Pàmies, que regenta el mític bar Loco Loco Paralelo. Nada es imposible estarà en cartellera fins al juny i moltes de les sessions ja han exhaurit les localitats.

L’Apolo, tancat i endeutat 

Des del passat mes de maig, l’Apolo no ha tornat a aixecar la persiana. L’últim gestor de la sala, el grup Ethika Global, va deixar el teatre en una situació dramàtica i més de 200 persones, entre artistes, personal tècnic i treballadors, han denunciat públicament l’empresa per impagament. Lita Claver La Maña, una de les afectades a qui se li deuen més de 90.000 euros, diu que en aquests moments, el cas s’està portant per la via penal: “No vam fer judici perquè Ethika Global va reconèixer el deute, però no han pagat. Són uns pocavergonyes”, lamenta l’artista. El seu és només un dels molts casos d’artistes que s’han querellat amb el grup, com el músic Pep Sala, el dissenyador Jordi Dalmau i qui va ser l’últim director artístic de la sala, Ricard Reguant. El Teatre Apolo és propietat d’un inversor israelià i, segons fonts de ZONASEC, hi ha algunes persones interessades a llogar-lo, però no han fet el pas perquè la sala requereix una reforma important i sobretot per la mala imatge amb què se l’associa a causa d’aquesta mala gestió.

BARTS i Condal, en bona forma

La sala BARTS, antic Teatre Español i posterior Artèria Paral·lel, es consolida com un espai d’oferta cultural variada, entre els concerts d’artistes de renom internacional i els espectacles de format comercial. Destaca la bona acollida de propostes com Miedo, d’Albert Pla o El petit príncep, que el pròxim 5 de desembre estrena la sisena temporada. Pel que fa al Condal, després de l’ensopegada de la temporada anterior amb el projecte Onyric, que no va aconseguir l’èxit esperat, enguany ha anat a carta segura programant a l’infal·lible Joan Pera en el moment àlgid de la temporada. El pare de la núvia estarà en cartellera fins al febrer.

Sense notícies del Molino

El mític cabaret del Paral·lel va estar tancat durant 13 anys fins que el 2010 va reobrir i, a partir d’aquell moment, han mantingut una programació d’espectacles més o menys estable. A mitjans del 2016 s’anunciava que l’edifici es posava a la venda per 20 milions d’euros. Es va especular aleshores sobre la possibilitat que l’Ajuntament el comprés, però des del consistori van descartar-ho per l’elevat preu de l’edifici. Tot i que no s’han alçat noves veus sobre la venda i aquest mitjà no ha aconseguit posar-se en contacte amb la propietat per confirmar-ho o desmentir-ho, sembla que el Molino tampoc passa pel seu millor moment. Actualment no tenen espectacles programats i les seves xarxes socials resten inactives des d’abans de l’estiu.

I el Teatre Arnau?

L’últim teatre de barraca que queda a la ciutat va tancar les seves portes l’any 2000 a causa d’un avançat estat de deteriorament. El 2010, la pressió veïnal va fer que l’Ajuntament comprés l’edifici per 2 milions d’euros a una església evangèlica xinesa. Després de diversos moviments reivindicatius, l’any 2016 es va aconseguir que el teatre, tot i ser de titularitat pública, es gestioni de manera comunitària i dos anys més tard va néixer l’Arnau Itinerant, un projecte comunitari format per entitats i veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, que actualment dona vida al teatre amb una programació que fusiona arts escèniques, memòria i comunitat. Aquesta programació es realitza a diversos espais dels barris mentre té lloc la rehabilitació de l’Arnau. Pel que fa a la reforma de l’edifici, el teatre està en mans d’un equip d’arquitectes escollit per concurs públic i recentment s’ha presentat el pla bàsic, que proposa mantenir l’essència de l’antic teatre. L’estudi Harquitectes treballa actualment en el projecte executiu i encara no han concretat les dates d’inici de les obres. No obstant això, l’Arnau Itinerant ja es materialitza en espectacles a peu de carrer –com sintítulo de la companyia La Danesa, que es va estrenar a l’octure– i en projectes com Creuem el Paral·lel, un programa de cultura de proximitat que reivindica el paper de les arts minoritzades i les arts vives en la memòria del Paral·lel a través de diverses accions.

Cultura

Entre Stephen King i García Márquez

Arriba a les llibreries la magnífica saga ‘Blackwater’ de la mà de Blackie Books

Publicat

on

Michael McDowell (1950-1999) va ser un escriptor i guionista americà especialitzat en històries de terror gòtic sureny. Entre els seus treballs hi destaquen els guions que va escriure per a Tim Burton (Beetlejuice i Malson abans de Nadal), a més del de Thinner, basat en la terrorífica novel·la de Stephen King… i la saga Blackwater (1983).

Pels que encara no la conegueu, us posaré en antecedents a través del que en va dir Robert Shaplen, de The Newyorker, “una sàvia combinació de Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez”. Què, no pinta malament, oi?

Blackwater ens narra, a grans trets, la història d’una família d’un poblet d’Alabama al llarg de mig segle. Allà hi trobarem un relat de poder matriarcal, una història farcida de lluites, de successos inexplicables, de morts sobtades i… d’una atmosfera que se us aferrarà a l’ànima.

La saga que ja ha conquerit milions de lectors arreu del món, arriba a casa nostra de la mà de Blackie Books que s’ha atrevit a realitzar un llançament editorial a l’alçada de la importància d’aquesta història: publicant la novel·la en sis entregues –una cada quinze dies entre febrer i abril–, reprenent l’esperit de les novel·les de fulletó amb què va néixer, i ho ha fet, a més, amb unes cobertes precioses i una excel·lent traducció a cura d’Anna Llisterri i Mireia Alegre que permetrà al lector deixar-se seduir per l’art de McDowell a l’hora de combinar diferents gèneres en un mateix llibre.

Tasta les peripècies de la família Caskey i gaudeix d’una obra que barreja realisme i tocs sobrenaturals amb una mestria sorprenent!

Continua llegint

Cultura

‘Passió d’antic. Donació Esteve Estival’

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona, 39) va inaugurar el passat 29 de febrer l’exposició Passió d’antic. Donació Esteve Estival, una tria acurada d’un total de 143 objectes arqueològics donats per la família d’Esteve Estival i que s’incorporen a la col·lecció del museu. La mostra, comissariada per l’arqueòloga i museòloga Àngels Casanovas, es podrà visitar fins al 2 de juny, i explora com objectes de diverses èpoques han evolucionat al llarg del temps, però que la seva funcionalitat sempre ha estat la mateixa.

Objectes plens de vida

La col·lecció està formada per petits objectes plens de vida que l’equip de conservació-restauració del MAC ha restaurat. Passió d’antic. Donació Esteve Estival presenta peces singulars que abasten una àmplia cronologia que oscil·la entre el segon mil·lenni aC fins al segle XVI dC: prehistòria i protohistòria, món romà, tardoantiguitat i visigots, i món islàmic i medieval. Es tracta d’un conjunt d’exemplars metàl·lics -de ferro, bronze, coure o plom- que provenen majoritàriament de la península Ibèrica, especialment de l’àrea meridional i de la Meseta. Hi trobem objectes singulars poc freqüents, com ara arnesos de cavall d’època romana i visigòtica, o petits talismans islàmics d’origen medieval, entre d’altres. En el marc de la donació, el MAC ha editat i publicat un catàleg amb les peces més representatives que es pot adquirir a la seu del MAC. A més, l’exposició possiblement farà itinerància més endavant al Museu d’Igualada, ciutat on va viure el senyor Estival.

Continua llegint

Cultura

El nou Molino genera dubtes

El Govern del PSC opta per cedir l’equipament a un privat i acota l’ús que puguin fer les entitats a uns pocs dies l’any

Publicat

on

Després de gairebé tres anys d’espera, finalment l’Ajuntament de Barcelona ha publicat les bases de com funcionarà el nou Molino. Una reobertura que restarà allunyada del discurs de l’anterior executiu de Barcelona en Comú, ja que el govern socialista de Jaume Collboni ha optat finalment per la cessió de l’equipament a un privat. És a dir, serà una empresa la que gestionarà i explotarà l’edifici que el consistori va comprar per 6,2 milions d’euros a l’anterior propietària, Elvira Vázquez.

El nou Molino funcionarà més aviat com una Sala Barts. En tot cas, des del consistori asseguren que les entitats del Poble-sec podran fer servir l’edifici de forma puntual, com ara Festa Major o Nadal. Una promesa que no figura entre els plecs del concurs públic. Malgrat tot, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, explica que el regidor de Cultura, Xavier Marcé, li va assegurar que aquests usos puntuals estan garantits: “Ens va dir que seran coses a parlar un cop estigui adjudicat”, recorda.

L’obertura divideix a les entitats

Si bé l’AVV del Poble-sec es mostra satisfeta per la publicació de les bases, “ara només falta que obri, funcioni i tingui solidesa”, a l’altre extrem una quarantena d’entitats locals han subscrit el manifest de Cooperasec, en el qual es demana aturar-ho tot. Sota el seu punt de vista, és imprescindible modificar les bases del concurs per tal que el nou Molino funcioni mitjançant la gestió comunitària. És a dir, que siguin les entitats locals les que passin a gestionar l’equipament, ja que, consideren que el plantejament actual ofereix un retorn social “nul”. En tot cas, però, cap d’elles ha presentat al·legacions.

“Estem a l’espera a què la Taula de Cultura Comunitària, que aplega una vintena d’entitats que ja han participat en les reobertures esporàdiques del Molino, es reuneixi amb l’Ajuntament per tractar el tema”, explica el membre de Cooperasec, Javier Rodrigo. “Esperem que es pugui fer alguna cosa, perquè que la nova empresa ens deixi l’edifici només cinc dies representa un parche social que no serveix per res”, afegeix. De fet, recorda que les entitats mai s’han mostrat a favor “d’un model privatiu”; “volíem un model de gestió cívica com pot ser el de l’Ateneu l’Harmonia, que per això són edificis públics”, destaca Rodríguez.

En la mateixa línia, des de Cooperasec dubten de com se’ls cedirà a les entitats l’edifici: “Quines condicions ens posaran? Haurem de pagar un lloguer de l’espai o pagar a l’equip tècnic? Perquè si és així no serà una cessió, serà una trampa inassolible econòmicament”, avancen. Sota el seu criteri, cal establir un pressupost públic que pugui sufragar unes despeses que, en cap cas, consideren que hagin d’assumir les entitats.

Revitalitzar la plaça

Malgrat que des de l’AVV del Poble-sec se sumen a la disconformitat pel fet que el nou Molino no aculli de forma permanent  a entitats culturals, sí que celebren la posada en marxa de l’equipament. “Per a nosaltres és molt important, esperem que vagi molt vinculat a la idea de situar-se al centre de la cultura de la ciutat i del país, perquè necessitem que el Paral·lel torni a ser la referència musical i teatral”, subratlla Gàzquez. Des de l’AVV del Poble-sec consideren essencials les noves sinergies que pot impulsar l’equipament tancat des de fa anys. En primer lloc, pel fet que sigui el desllorigador que permeti avançar en la reforma del Teatre Arnau al llarg del mandat i l’execució dels extrems del Paral·lel: “Ens ha d’ajudar a reconvertir l’avinguda en un espai sense pena ni glòria, com és actualment, en un passeig d’estada i gaudi”. I, en segon terme, per la revitalització de la plaça de la Bella Dorita: “Per a nosaltres era molt important que El Molino vagi acompanyat d’una terrassa de qualitat que permeti canviar la dinàmica d’aquesta plaça; ara mateix és molt negativa”, recalca.

Un espai gastronòmic

Encara que la terrassa tampoc apareix a les bases del concurs públic per a l’adjudicació del recinte, des de l’AVV del Poble-sec no dubten que es posarà en marxa: “Com que és una cosa que depèn del Districte, ho ha de resoldre el Districte, però d’entrada l’equipament compta amb llicència i la gestora la podrà posar en marxa sense problema”, aclareix el president de l’entitat.

En la mateixa línia, cal tenir en compte que la gastronomia serà una peça clau en el nou Molino. La raó: més enllà de convertir-se en un escenari de referència per a les exhibicions en petit format de la cançó d’autor, el flamenc, la rumba catalana o la música urbana, els seus fogons també hauran d’oferir un servei de cuina a l’alçada. Segons consta a les bases, la nova gestora haurà de presentar un projecte gastronòmic que sigui capaç d’hibridar-se amb els diferents estils que es duguin a escena. Uns espectacles que  podrien començar a programar-se cap a la tardor vinent.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024