Connecta amb nosaltres

Cultura

El Poble-sec s’acomiada de dos espais de música en viu

Els locals culturals Jam Circus i Porta Roja abaixen la persiana per desavinences amb alguns veïns

Publicat

on

Si fa uns mesos molts mitjans ens fèiem ressò i celebràvem la nova legislació que suposadament havia de protegir la música en viu als locals de petit format, tot garantint la convivència veïnal, avui hem de comunicar una notícia que afecta de ple a la cultura de proximitat del barri i de la ciutat. Després de desavinences amb alguns veïns i de no poder assumir les despeses que comporten les reformes d’adequació dels locals de música en viu de petit format, dos locals emblemàtics del Poble-sec han tancat les seves portes per sempre.

Dos casos molt similars

El primer tancament és el del local de l’associació sociocultural Jam Circus, al carrer de Margarit, que en els seus cinc anys i mig de vida s’havia convertit en un espai de trobada al barri on es programaven actuacions teatrals, exposicions i concerts. Isabel Guerrero, una de les impulsores de l’espai, explica que el motiu del tancament ha estat un problema amb una veïna de l’edifici “que va començar a pressionar a la propietària perquè frenéssim l’activitat”, diu. Des d’aquesta associació recalquen que mai abans havien tingut problemes de convivència amb el veïnat i que les actuacions només tenien lloc fins a les 22.30h. Amb motiu de les queixes d’aquesta veïna, l’espai va haver de reduir la seva activitat i això va fer que el projecte resultés insostenible econòmicament. Malgrat la proposta de modificació de l’ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència, Guerrero explica que fer reformes a tot el local podia implicar una despesa de fins a 100.000 euros, “hi ha subvencions, però no financen més del 50% i nosaltres no podíem assumir la resta”, conclou. No obstant, des de Jam Circus asseguren que, com a associació, seguiran “participant a la Festa Major i fent esdeveniments de carrer, que és el que més ens interessa”.

Sense acord amb un veí

El segon cas és el de l’associació cultural i gastronòmica Porta Roja, que ha tancat el seu local del carrer de Tapioles per la mateixa raó que Jam Circus. Després de dos anys i mig d’activitat i bona convivència amb l’entorn, un veí els va denunciar per soroll i no van poder arribar a un acord amb ell. “Fèiem concerts en viu divendres i dissabte fins a les 22.30 h i a l’hora del vermut els diumenges”, diu Paula Trolliet, que estava al capdavant de la iniciativa.  Ella mateixa explica que el lloguer del local era molt car i sense música en viu no podien mantenir l’activitat. Pel que fa a la nova legislació dels anomenats Espais de Cultura Viva, Trolliet afirma que les exigències d’obres que han d’assumir els locals són inassolibles per a la majoria d’ells: “El que s’exigeix a nivell d’insonorització i ignifugació és inassolible per a un local com el nostre, i les ajudes són mínimes”. Afortunadament, Porta Roja també mantindrà la seva activitat, ara sense seu i amb una programació itinerant.

Cultura

Contra el mal oratge…

L’editorial Adesiara, una de les més afectades per les pedregades de la diada de Sant Jordi

Publicat

on

El novembre de 2007 un equip format per Anna Porta, Joachim de Nys, Cruz Artidiello i Jordi Raventós posava en marxa una petita editorial independent, Adesiara, amb “la ferma voluntat de treballar per la cultura del país”. Al llarg de quasi quinze anys, aquesta editorial martorellenca ha demostrat la seva estima tant pel continent, la cura amb què editen els seus volums és magnífica, com pel contingut, tot posant a disposició del públic lector títols, tant antics com moderns, que no havien estat mai traduïts al català o bé que ja no es podien trobar a les lleixes de les llibreries.

Adesiara fou una de les editorials que més va patir les inclemències meteorològiques de Sant Jordi –“festa gran” que, segons Miquel Martí i Pol al seu poema Abril, reuneix “pluja, roses i llibres”, tot i que, enguany, el sant n’hauria fet un gra massa–.

Ara, passat ja el temporal, crec que la millor manera de mostrar-los el nostre afecte és precisament comprar els seus llibres i gaudir de les seves edicions de, per exemple, el Calígula, de Suetoni; Les bacants, d’Eurípides; el Tal qual, de Paul Valéry; L’Anticrist, de Joseph Roth; la Vida nova, de Dante Alighieri; El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier; La dama de la lloba, de Renée Vivien; El poble aeri, de Jules Verne; Lo ferrer de tall, de Frederic Soler; La parada, de Joaquim Ruyra…

Així que, encoratjo a tots els lectors per a què, dins de les seves possibilitats, recordi que tots els sants tenen capvuitada, i aprofiti per a comprar algun llibre d’aquelles editorials i llibreries que més es van veure afectades per la pluja i la pedra que va caure per Sant Jordi. Només així, aconseguirem que puguin tornar a ser-hi el proper Sant Jordi.

Continua llegint

Cultura

Descubrim les nostres arrels

‘Festes i tradicions catalanes’, un llibre de cultura catalana per a tots els públics

Publicat

on

El doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i especialista en  les tradicions i els costums de Catalunya, Àngel Rodríguez Vilagran (1966), acaba de publicar un interessant i documentadíssim volum sobre les festes catalanes a partir del Calendari Litúrgic. A Festes i tradicions catalanes. Origen, simbologia i costums (L’Arca-Redbook Ediciones), el lector hi trobarà un bon reguitzell de pinzellades sobre creences, costums i tradicions de casa nostra que, de ben segur, li faran passar molt bon estones.

En aquest llibre, que és tot ell una veritable revetlla, descobrirem secrets sobre el porquet de Sant Antoni, sabrem per quin motiu hi ha tretze oques al claustre de la catedral de Barcelona o si la Moreneta ha estat sempre negra o no. Voleu saber quin és el patró dels pagesos catalans? I el dels bombers? I el de les embarassades? Coneixeu per què el grèvol, la ponsètia o el vesc són tradicionals de Nadal? Sabríeu explicar en què consisteix la cremada del Dimoni a Badalona o la Festa de la Llum de Manresa? Teníeu notícia que a Bausen, a la Vall d’Aran, hi ha un cementiri municipal amb només una única tomba?

Com haurà pogut endevinar el lector, ens trobem davant d’un d’aquells llibres que són una delícia de fullejar un cop i un altre, i a més us podrà servir per nodrir les sobretaules amb un bon munt d’informacions i curiositats que us convertiran en l’ànima de la festa!

No ho dubteu més i endinseu-vos en aquest recull sobre el patrimoni i la cultura de casa nostra que, a més, us servirà per trencar estereotips i per descobrir que celebracions com les de Sant Valentí i Halloween són més catalanes que no us pensàveu.

Continua llegint

Cultura

Pau Garsaball, gran actor

Publicat

on

Pau Garsaball (Granollers 1920) va començar fent de galant amb la companyia de Maria Fernanda Ladrón de Guevara. Quan es va tornar a poder fer teatre en català va treballar amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Aquesta companyia va fer tres temporades al Victòria, en temps difícils, i amb obres com Lo Ferrer de TallL’Hostal de la Glòria o El milionari del Putxet. L’any 1962, en morir Maria Vila, Garsaball va posar damunt del seu taüt un ram de flors i una bandera catalana, cosa que li va comportar una multa de cinquanta mil pessetes de l’època.

L’actor, a causa d’aquest fet, es va retirar temporalment del teatre i va muntar un modest negoci d’impremta. Quan es va estrenar En Baldiri de la Costa, al Teatre Talia, li van demanar que fes el paper principal i va tornar als escenaris. Va ser empresari del Teatre CAPSA, on va assolir un gran triomf amb El Retaule del Flautista. Pau Garsaball va morir l’any 1991, amb setanta-un anys. Vivia a l’avinguda Mistral i en ocasions se’l podia veure per Montjuïc. El seu nom s’hauria de donar a algun espai del nostre barri, per la gran defensa que va fer sempre del teatre i, sobretot, del teatre en català, a banda de ser un actor de gran categoria.

Un dels actors que va compartir escenari amb ell al CAPSA, amb el Retaule, va ser Toni Moreno, qui interpretava el famós flautista. Ens ha deixat fa poc, si fa no fa a la mateixa edat en què va morir Garsaball, i no se n’ha parlat gaire. Maria del Mar Bonet, que havia treballat amb ell, l’ha recordat a la seva pàgina de facebook.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021