Connecta amb nosaltres

Cultura

El Poble-sec s’acomiada de dos espais de música en viu

Els locals culturals Jam Circus i Porta Roja abaixen la persiana per desavinences amb alguns veïns

Publicat

on

Si fa uns mesos molts mitjans ens fèiem ressò i celebràvem la nova legislació que suposadament havia de protegir la música en viu als locals de petit format, tot garantint la convivència veïnal, avui hem de comunicar una notícia que afecta de ple a la cultura de proximitat del barri i de la ciutat. Després de desavinences amb alguns veïns i de no poder assumir les despeses que comporten les reformes d’adequació dels locals de música en viu de petit format, dos locals emblemàtics del Poble-sec han tancat les seves portes per sempre.

Dos casos molt similars

El primer tancament és el del local de l’associació sociocultural Jam Circus, al carrer de Margarit, que en els seus cinc anys i mig de vida s’havia convertit en un espai de trobada al barri on es programaven actuacions teatrals, exposicions i concerts. Isabel Guerrero, una de les impulsores de l’espai, explica que el motiu del tancament ha estat un problema amb una veïna de l’edifici “que va començar a pressionar a la propietària perquè frenéssim l’activitat”, diu. Des d’aquesta associació recalquen que mai abans havien tingut problemes de convivència amb el veïnat i que les actuacions només tenien lloc fins a les 22.30h. Amb motiu de les queixes d’aquesta veïna, l’espai va haver de reduir la seva activitat i això va fer que el projecte resultés insostenible econòmicament. Malgrat la proposta de modificació de l’ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència, Guerrero explica que fer reformes a tot el local podia implicar una despesa de fins a 100.000 euros, “hi ha subvencions, però no financen més del 50% i nosaltres no podíem assumir la resta”, conclou. No obstant, des de Jam Circus asseguren que, com a associació, seguiran “participant a la Festa Major i fent esdeveniments de carrer, que és el que més ens interessa”.

Sense acord amb un veí

El segon cas és el de l’associació cultural i gastronòmica Porta Roja, que ha tancat el seu local del carrer de Tapioles per la mateixa raó que Jam Circus. Després de dos anys i mig d’activitat i bona convivència amb l’entorn, un veí els va denunciar per soroll i no van poder arribar a un acord amb ell. “Fèiem concerts en viu divendres i dissabte fins a les 22.30 h i a l’hora del vermut els diumenges”, diu Paula Trolliet, que estava al capdavant de la iniciativa.  Ella mateixa explica que el lloguer del local era molt car i sense música en viu no podien mantenir l’activitat. Pel que fa a la nova legislació dels anomenats Espais de Cultura Viva, Trolliet afirma que les exigències d’obres que han d’assumir els locals són inassolibles per a la majoria d’ells: “El que s’exigeix a nivell d’insonorització i ignifugació és inassolible per a un local com el nostre, i les ajudes són mínimes”. Afortunadament, Porta Roja també mantindrà la seva activitat, ara sense seu i amb una programació itinerant.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Shakespeare en cadira de rodes

És el segon espectacle de la companyia T de Tullido

Publicat

on

T de Tullido és una companyia de teatre diferent. Va néixer el 2017 amb la intenció de generar un teatre definit a partir de dualitats: “En T de Tullido no hi ha normalitat o anormalitat, no hi ha res correcte o incorrecte. A través de l’humor negre i la ironia vol provocar una incomoditat constant, que és, al cap i a la fi, l’única cosa normal que tots sentim o generem en els altres”, diuen des de la companyia.

El projecte va començar amb l’espectacle Cristian, una obra autobiogràfica sobre la vida de Cristian Gènova i protagonitzada per ell mateix. Cristian és el conserge de l’Institut del Teatre i pateix paràlisi cerebral. En aquell primer espectacle es mostraven diverses escenes basades en anècdotes de la seva vida, sempre des de l’humor intel·ligent i la ironia.

Cristian i Ricard III 

T de Tullido té per objectiu que “l’espectador s’emocioni, que reflexioni sobre els temes que es tracten als espectacles i donar-li eines perquè obri la seva ment respecte a la diversitat funcional avui dia en la nostra societat”, tal com expliquen ells mateixos.

Ara, estrenen el seu segon espectacle, que porta per títol Cristian III “Algo” entre Shakespeare y yo i està basat en el personatge de Shakespeare Ricard III. La peça ofereix una visió contemporània i gamberra sobre els prejudicis, la manipulació i la hipocresia que pateix la societat actual. És una història explicada en primera persona pel seu protagonista, Cristian, en clau d’humor i a partir d’experiències pròpies: “Cristian ens farà partícips dels pros i contres que té viure en una cadira de rodes avui en dia, si és que té algun pro. Un apropament al món shakespirià enfocat en el personatge tollit per antonomàsia, Ricard III”, expliquen des de la companyia.

L’espectacle s’ha finançat a través d’una exitosa campanya de micromecenatge i es podrà veure el pròxim 17 de març a les 19.30 h al Centre Cultural Albareda. L’entrada és gratuïta.

Continua llegint

Cultura

Esmolant els ullals de Perucho

Julià Guillamon ha reescrit el seu assaig ‘Joan Perucho i la literatura fantàstica’

Publicat

on

Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Perucho (1920-2003), un escriptor i crític d’art català que treballava de jutge –una biografia que ens pot recordar a la de l’alemany E.T.A. Hoffmann, el qual també solia dedicar, com Perucho, la seva ploma al terreny de la literatura fantàstica–. L’autor barceloní era un mestre a l’hora d’amarar les seves obres amb unes bones dosis d’ironia i elements avantguardistes, que convivien, en el discurs ficcional, amb una erudició poques vegades igualada.

Entre la seva extensa producció, podem destacar Les històries naturals (1960), una novel·la on conviuen els carlins amb una trama de vampirs que va veure la llum en una època on la vessant realista triomfava en el camp literari. D’alguna manera, podríem dir que Perucho va realitzar un veritable pastitx postmodern amb aquesta obra. Recordem al lector que ja vam dedicar una columna a aquesta obra fa uns quants anys (ZONA SEC número 106, setembre de 2012).

Sense moure’ns de l’àmbit més fantàstic de Perucho, volíem aprofitar aquest escrit per aplaudir la reedició (de fet, hem de parlar d’una veritable reescriptura, ja que no trobarem cap pàgina igual entre la recent edició i la de 1985) de l’assaig de Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica, trenta anys després de la primera edició. Guillamon emprarà qualsevol eina cultural al seu abast (des de la història cultural a la narratologia, passant per la literatura comparada i l’auge de la cultura pop de les dècades dels cinquanta i els seixanta del segle passat), per mostrar-nos com Perucho mereix estar al costat dels clàssics de la literatura fantàstica. Reivindiquem-lo, doncs, com cal i gaudim d’aquest Any Perucho que, pel que sé, ens portarà moltes més sorpreses.

Continua llegint

Cultura

Però… Què són els CDR?

Milian Nebot ens explica en aquest llibre què són els CDR, més enllà de prejudicis i tergiversacions

Publicat

on

Xavier Milian Nebot (Reus, 1984) és llicenciat en Història i en Periodisme. El seu nom va passar a ser conegut gràcies a la feina que va realitzar, juntament amb David Vidal, per investigar un presumpte cas de corrupció política vinculat amb un hòlding que tenia el seu epicentre a Reus, el denominat cas Innova.

En aquesta columna, però, volem fer esment del seu llibre El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres). En aquest assaig, Milian Nebot ens explica com es van gestar els “Comitès de Defensa del Referèndum”, quins són els seus antecedents, quina diferència podem trobar entre aquest moviment local i assambleari i l’associacionisme veïnal de tota la vida, etc.

Aquest historiador fa un breu repàs per les darreres dècades de la nostra història per poder explicar l’emergència dels CDR, ubicar aquest moviment popular dins de la dinàmica de l’independentisme català, intentar fer memòria del paper que aquests peons van tenir en el taulell polític, per tal de preveure cap a on pot evolucionar aquest moviment veïnal, que pot esdevenir l’espurna definitiva d’una transformació que vagi molt més enllà. Tot dependrà de les decisions que es prenguin, assambleariament, en el si de cada CDR local. Perquè, com diu el llibre, la resposta és a les seves mans.

Sigui com sigui, en la situació política i social actual, el que és segur és que ens calen moviments autoorganitzats des de baix, a cada poble i barri, que esdevinguin un espai de trobada de diferents lluites (l’habitatge, els drets socials i laborals, etc.), un indret que esdevingui un veritable subjecte de construcció democràtica, en el qual siguem capaços de crear sinergies que ens ajudin a bregar contra l’actual sistema neoliberal i ens ajudin a construir un món on tothom tingui reconegut el dret a viure una vida digna.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.