Agustí Vehí (1958-2013) va ser un dels millors autors de novel·la negra en català. Doctorat en història, aquest sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, va escriure un repòquer de novel·les que van sacsejar la novel·la negra catalana: Abans del silenci (2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres; Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010); Quan la nit mata el dia (2011), guanyadora del IV Premi Crims de Tinta; Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (2012) i Remor de serps (2013, publicada pòstumament).

Aquest gener, la col·lecció Crims.cat ha sumat una nova obra de Vehí al seu catàleg, Quan la nit mata el dia i, per tant, ja podem trobar les quatre darreres novel·les de Vehí en aquest segell –la primera, Abans del silenci, la podeu trobar a Pagès Editors–. Ah, per cert, si us heu preguntat d’on us sona aquest cognom, us puc ajudar: l’Agustí era el pare de l’activista Mireia Vehí, que actualment exerceix de diputada al Congrés dels Diputats.

Quan la nit mata el dia ens planteja un inici de novel·la ben cru: una nit de 1958, el delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix assassinat al seu llit amb un crucifix clavat al crani i un cinturó lligat al coll. Un inspector de la Brigada d’Investigació Criminal, Carlos Iríbar, i un de la Brigada Político-Social, Rogelio Lopera, hauran d’esbrinar què ha succeït i quin ha estat el mòbil d’un crim tan brutal.

Si encara no coneixeu les novel·les d’Agustí Vehí i us interessen les novel·les negres que tenen en els esdeveniments històrics un tret cabdal d’una trama en què els personatges evolucionen mentre enfilen el camí que el destí els té reservat. Atreviu-vos-hi i segur que gaudireu de lectures ben interessants!

L’1 de desembre del 2012 es va inaugurar el Centre Cultural Albareda (Albareda, 22), en un edifici de nova planta de 1.870 metres quadrats i cinc pisos. 10 anys després de la inauguració, el Centre Cultural Albareda compleix el desè aniversari, i per celebrar-ho (després de fer la prèvia al Culturòpolis amb una cercavila pel Paral·lel amb participació d’artistes locals el 19 de novembre) l’Albareda es va vestir de gala el dia 2 de desembre amb una festa representativa del que fan i oberta a tot el veïnat. Entre els seus serveis, ofereix cursos i tallers, una variada programació cultural, un espai de trobada, cessió d’espais, i bucs d’assaig; i participa en tot un seguit de projectes al barri i a tota la ciutat.

Ganes de celebrar

Irene Armangué, directora del Centre Cultural Albareda va comentar que tenien ganes de fer la celebració “perquè deu anys no es fan cada dia”. “Avui hem convertit el pati en una petita festa major amb banderoles i música per celebrar-ho”. Parlant de la programació, la Irene va comentar que “aquí ens agrada jugar i sempre fem coses noves” i que tenen “cicles estables, de cine o les xerrades”, tot i que sempre intenten “buscar noves col·laboracions amb gent del barri i crec que aquest sí que és un dels eixos de l’Albareda, treballar amb el barri i la música, i així seguirem, fent el de sempre, però fent-ho nou cada vegada”.

Castellers, DJs i Diables

La festa, a la que van assistir més de 150 veïnes i veïns, va incloure una benvinguda bandarra, amb la col·laboració dels Castellers del Poble-sec amb un pilar de quatre, un brindis i pica-pica musical amb una selecció de músiques africanes amb les DJ Sarah i DJ Karma, les actuacions de tot un seguit de músics que assagen al centre des de diversos llocs del centre i un dels edificis del costat, un concert molt esperat amb Las Karambas, i després la participació dels Tabalers i el Gat Sirius, amb la col·laboració dels Diables i el Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Recordant el naixement

Javier Velasco, president del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, va recordar el naixement del Centre Cultural Albareda: “En el moment que es va intentar construir aquest equipament, un grup del barri vam recórrer els centres de tota Barcelona i vam escollir les millors coses de cada lloc. Necessitàvem un lloc per assajar, i també necessitàvem una sala d’actes per al barri, que no va poder ser més gran”, va explicar.