Durant el confinament no han deixat d’oferir propostes, però ho feien, això sí, en format virtual. Ara, l’espai cultural La Bibliomusicineteca reobre les seves portes als veïns i ho fa amb una exposició de dos joves pintors del Poble-sec, Gerard Gyuk i Marc Conesa. A més, el dia 24 de juliol inauguren una exposició d’il·lustracions del llibre Relatos caseros (relats realitzats per diferents autors durant el confinament), de Guimar Martín i l’editorial Autografia.

Gravacions al Youtube

Paral·lelament, estan pujant al seu canal de Youtube gravacions d’actes celebrats aquesta temporada i de temporades passades: “Els que tenen relació amb el Poble-sec els compartim amb el Centre Cultural Albareda; ja es pot veure Serrat 70+2, que vam realitzar el 2015, L’aniversari de Zona Sec i properament la primera part de Viatge sonor pels Músics i la Música del Poble-sec”, expliquen la Sonia i el Ferran, els impulsors del projecte. D’altra banda, ja es pot consultar la pàgina www.larevoltadelstitelles.com, on s’hi pot trobar el treball que van realitzar sobre els titellaires catalans i que es va presentar el passat mes de desembre passat al Centre Cultural Albareda. Des de La Biblio expliquen que encara no tenen confirmacions de la celebració dels actes ajornats de Sant Jordi, però que, en aquest sentit, tenen preparada una petita exposició activa pels Sant Jordis del món.

Un cop més l’editorial Sembra Llibres ha fet diana amb una de les seves novetats editorials. En aquesta ocasió, us vull parlar de LGTBI. Claus bàsiques, una guia escrita per Eugeni Rodríguez (1965), president de l’Observatori contra l’Homofòbia, i Cristian Carrer (1991), psicòleg social, activista i coordinador tècnic d’aquesta associació, que, recordem-ho, va néixer a iniciativa del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

Aquesta guia és, de fet, dos llibres en un: per una banda, tenim una guia bàsica que fa un repàs a la història del moviment LGTBI (de la revolta de Stonewell i la repressió durant el règim franquista fins el moment actual…), centrada en els Països Catalans; i, per l’altra, hi trobem un manual que ens explicà què és la diversitat afectiva, sexual i de gènere. A més, en aquest volum hi trobem un bon grapat d’eines (bones pràctiques, protocols, etc.), que ens poden ajudar a prevenir, detectar i intentar acabar amb l’assetjament escolar per raó de l’orientació sexual o la identitat de gènere; i, només per això, considero que aquest llibre hauria de ser llegit per tots aquells que treballen amb infants i joves, i, si fos possible, hauria de ser a tots els centres escolars.

En aquesta guia, a més, hi trobem diverses intervencions –Gabriela Serra, Mar Cambrollé, Maria Pujol, Quim Roqueta, Toño Abad, Mar Garcia Puig, Tatiana Casado, entre d’altres–, que mostren la extraordinària diversitat d’aquest moviment. En resum, som davant d’un volum imprescindible: complet, amè, pioner, didàctic… i, a més, amb un preu apte per a butxaques en crisi: només 12,50 euros! I, per si tot això fos poc, la coberta que il·lustra el llibre és una magnífica obra de Sonia Pulido. Un llibre necessari per a uns temps en què, dissortadament, l’homofòbia encara mata.

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.