L’editorial Laertes publicava el 1998 una antologia de la narrativa fantàstica catalana a cura d’Emili Olcina i Aya (Barcelona, 1945), un narrador i assagista que ha esdevingut, sens dubte, tot un especialista en la literatura de gènere fantàstic –ha escrit contes i narracions fantàstiques, com la seva novel·la La catedral buida, ha traduït autors com Lovecraft o Poe, ha participat en conferències…–.
Gràcies a aquesta antologia que ara es reedita, molts lectors van descobrir que la literatura fantàstica també havia estat conreada en la nostra llengua. En les seves pàgines, hi van poder trobar textos que abastaven entre finals del segle XIX quan, com diu Olcina, “la literatura catalana tendia a anivellar-se amb la resta de les literatures europees”, i les acaballes del franquisme. Entre les narracions recollides, hi ha noms ben coneguts: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, C.A. Jordana, J.V. Foix, Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas…
Si us agraden els contes d’aquest gènere, a més d’aquesta antologia que Laertes, ha decidit reeditar, podeu aprofitar l’estiu per endinsar-vos en els fantàstics móns d’Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020), on Ricard Ruiz Garzón recull “quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant”. Si preferiu relats fantàstics de factura més clàssica, us proposo tres antologies magnífiques: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, a cura de Víctor Martínez Gil (Galàxia Gutenberg), Els millors contes de la literatura fantàstica i Els millors contes de por, aquestes dues a cura de Joan Solé i editades per Labutxaca.