Connecta amb nosaltres

Cultura

Una reedició fantàstica

Laertes reedita tot un clàssic: l’‘Antologia de narrativa fantàstica catalana’, d’Emili Olcina

Publicat

on

L’editorial Laertes publicava el 1998 una antologia de la narrativa fantàstica catalana a cura d’Emili Olcina i Aya (Barcelona, 1945), un narrador i assagista que ha esdevingut, sens dubte, tot un especialista en la literatura de gènere fantàstic –ha escrit contes i narracions fantàstiques, com la seva novel·la La catedral buida, ha traduït autors com Lovecraft o Poe, ha participat en conferències…–.

Gràcies a aquesta antologia que ara es reedita, molts lectors van descobrir que la literatura fantàstica també havia estat conreada en la nostra llengua. En les seves pàgines, hi van poder trobar textos que abastaven entre finals del segle XIX quan, com diu Olcina, “la literatura catalana tendia a anivellar-se amb la resta de les literatures europees”, i les acaballes del franquisme. Entre les narracions recollides, hi ha noms ben coneguts: Raimon Casellas, Joaquim Ruyra, C.A. Jordana, J.V. Foix, Joan Oliver (Pere Quart), Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas…

Si us agraden els contes d’aquest gènere, a més d’aquesta antologia que Laertes, ha decidit reeditar, podeu aprofitar l’estiu per endinsar-vos en els fantàstics móns d’Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020), on Ricard Ruiz Garzón recull “quinze relats inèdits d’autores que estan a punt de fer un gran salt endavant”. Si preferiu relats fantàstics de factura més clàssica, us proposo tres antologies magnífiques: Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa, a cura de Víctor Martínez Gil (Galàxia Gutenberg), Els millors contes de la literatura fantàstica i Els millors contes de por, aquestes dues a cura de Joan Solé i editades per Labutxaca.

Cultura

Què passarà amb la Sala BARTS?

L’Ajuntament vol treure més rendiment públic a l’equipament plantejant una Casa de la Música l’any vinent

Publicat

on

L’edifici ubicat a l’avinguda del Paral·lel, 62, avui conegut com a Sala BARTS i anteriorment amb els noms d’Arteria Paral·lel, Studio 54, Teatre Espanyol i Circo Español Modelo, pertany a l’Ajuntament de Barcelona des que aquest el va expropiar l’any 2002. La gestió del projecte està en mans de la promotora The Project des del 2012 i, durant aquest temps, s’ha posicionat com una sala de concerts referent i rendible a la ciutat i un dels teatres del Paral·lel que han cultivat èxits de taquilla amb espectacles com El petit príncep o Miedo, de l’artista Albert Pla.

Més enllà de l’explotació comercial

La notícia arribava fa unes setmanes: des de l’Ajuntament es vol reformular el model de l’espai i convertir-lo en una Casa de la Música. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, explica que el contracte amb The Project acaba a principis de 2021 i la nova gestió de l’espai sortirà a concurs: “Hem identificat que és una sala d’explotació privada que fa molt bona feina, però com a equipament públic està infrautilitzada. Al febrer ens vam reunir amb els representants de The Project per recordar-los que l’any que ve es farà un concurs públic, al qual es poden presentar, però a les funcions que fins ara tenia l’equipament en volem afegir de noves; que sigui un node dins del sector de la música i no només una sala d’explotació comercial. Un projecte que estigui travessat pel dret a l’accés a la cultura, a la pràctica cultural, a l’experimentació, a la formació…”, argumenta.

Compatibilitat entre models?

De la seva banda, la directora de BARTS, Silvia Berna, critica la manca de comunicació amb el Consistori: “Em vaig assabentar per la televisió que es volia convertir la sala en una Casa de la Música. Hem rebut la notícia amb una sorpresa desconcertant i amb decepció”. Berna explica que aixecar del no res un espai com la BARTS va suposar un esforç important: “Ha costat molt fer-nos una reputació bona entre els promotors musicals perquè confiïn a programar els seus artistes. A més, som molt solvents, hem cuidat l’espectador, hem ofert una programació eclèctica de música i teatre i la possibilitat que això desaparegui ens entristeix molt”, lamenta. Des de BARTS creuen que els dos models per a la sala poden ser compatibles: “Ens agradaria negociar i veure possibilitats, perquè acollir projectes emergents i una oferta de formació és compatible amb l’activitat. No és necessari esborrar el treball de set anys d’un lloc paradigmàtic a Barcelona”, apunten.

Continua llegint

Cultura

Encara no se sap si hi haurà Festa Major

Publicat

on

Festa Major del Poble-sec / Coordinadora d'Entitats del Poble-sec

El president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig, ha explicat a ZONA SEC que tot just han començat a plantejar-se si enguany es podrà celebrar la Festa Major del barri perquè “fins ara no hi havia cap directriu per part de l’Ajuntament de Barcelona”. Ara que ja tenen indicacions sanitàries i de logística per part de l’ICUB, faran una assemblea amb les entitats poblesequines que vulguin fer propostes. Normalment a aquesta celebració, que generalment té lloc la segona quinzena de juliol, s’hi sumen més de 40 entitats, però enguany moltes ja han manifestat que no participaran. En tot cas, cal obtenir permisos del Districte amb el vist i plau de Sanitat, de Bombers i de la Guàrdia Urbana.

Sigui com sigui, la d’aquest any 2020 serà una festa del tot atípica, ja que no hi haurà balls de diables amb públic al carrer, ni sardanes, ni tampoc castellers. Altres barris ja han anunciat que suspenien les seves festes majors, com és el cas del Raval, o que la faran de forma virtual, com la Dreta de l’Eixample. El que sí que se suspèn és l’edició d’enguany de la Mostra d’Entitats, la fira que aplega col·lectius del barri el primer dissabte de juny. La situació, tal com diu Reig, és de “desorientació general”.

Continua llegint

Cultura

El teatre de barri, tocat de mort?

Dau al Sec, Teatre del Raval, Sala Fènix i Oracles. Són quatre sales petites i de proximitat al voltant del Paral·lel. Quina situació els espera després de la pandèmia?

Publicat

on

La crisi de la covid-19 ha afectat molts sectors, especialment al cultural. En aquest número de PARAL·LEL OH! hem volgut conèixer la realitat de quatre petits teatres del Poble-sec i el Raval, per saber quines conseqüències creuen que tindrà la crisi en les seves sales i com veuen el futur.

La incertesa de la Fènix

La Sala Fènix, al carrer de la Riereta, 31, passava per un dolç moment just abans que esclatés tot. “Estàvem omplint i fent una de les millors temporades dels darrers anys”, diu Felipe Cabezas, el seu director. Ara, però, es troben en un moment d’incertesa absoluta, sense poder obrir fins a nou avís i vivint d’estalvis i petites ajudes a autònoms que es concedeixen en l’àmbit comunitari i estatal. Cabezas té clar que no es poden permetre obrir per acollir un terç o la meitat del públic: “És inviable econòmicament i desnaturalitza l’essència de la professió”. Des d’aquesta sala esperen poder reobrir al setembre en condicions de normalitat i creuen que, “si les ajudes destinades a cultura arriben a temps i són democràtiques, generoses i equitatives, el sector podrà aguantar”.

Oracles. Teatre a casa

Després del tancament de La Vilella, la Sala Oracles (al carrer Tapioles, 12) es convertia en una de les sales de proximitat més veteranes, tot i comptar només amb 3 anys de vida. Aquest espai artístic també començava a aixecar el cap després d’una dura crisi viscuda el 2019: “Feia mesos que consolidàvem una programació de qualitat amb nits temàtiques per diversificar el públic”, diu Orland Verdú, director de l’espai. Verdú ha optat per oferir continguts online en viu durant la quarantena: “Hem trencat el confinament a través de la pantalla i ara emetem online per a tot el planeta. Estem investigant una forma híbrida que combina teatre i vídeo en temps real”. Si la normativa ho permet, Oracles tornarà a obrir aviat amb la meitat de la seva capacitat i serà l’espai oficial on un grup d’artistes presentarà la seva recerca/documental La situació de l’art i els artistes barcelonins en temps de coronavirus. Verdú es mostra optimista malgrat tot: “Tenim la intuïció que els espais petits i mitjans podrien arribar a ser d’una importància vital, perquè si la crisi de la covid-19 es cronifica, voldrà dir que els espais multitudinaris ho tindran més magre per la massificació. El nostre repte és fer conviure un futur digital amb un present que impliqui una comunicació viva”, resumeix.

Teatre del Raval. Crua realitat 

En el cas del Teatre del Raval (Sant Antoni Abat, 12), un clàssic del barri amb 12 anys d’història i programació estable, expliquen que han passat crisis importants, però anaven aguantant i lluitant per consolidar el teatre i no haver de tancar portes. L’esgotament, sobretot econòmic, els hi ve de lluny: “Ara ens trobem en una situació dramàtica” diu Empar López, directora de la sala. “Com és possible que hàgim lluitat tants anys perquè ara tot això se’n vagi en orris? Tenim 200 localitats, i amb les mesures d’ara només podríem tenir 30 persones, amb un personal que hem de mantenir igualment. Per a nosaltres és un desastre i hem decidit que, quan obrim, ho farem amb tot l’aforament i amb unes condicions de seguretat”, argumenta. Respecte al futur del sector, López no es mostra optimista: “S’han promès unes ajudes i no sabem ni com ni quan arribaran, ni quins teatres les cobraran, tot i que se suposa que és per a tothom. Crec que hi haurà molts cadàvers pel camí perquè no n’hi haurà per a tots. També crec que la crisi serà tant brutal que el teatre serà una cosa que no tothom es podrà permetre. Això farà que moltes persones que viuen del teatre, no només artistes, passaran per moments molt durs”. Finalment, respecte al teatre en versió digital, la directora també té la seva opinió: “Em sembla totalment fora de lloc. Això no té res a veure amb el teatre, fer teatre a través d’una pantalla va en contra de l’essència, l’emoció i la tendresa que és el teatre”, conclou.

Dau al Sec. Fent barri

La més novella de les sales del Poble-sec és Dau al Sec (Salvà, 86). Oberta fa un any i escaig, la crisi els va enxampar en un moment d’expansió: “Començàvem a omplir la sala a cada nova exhibició programada. Teníem moltes demandes per cedir i llogar l’espai, molta activitat cultural i propostes en col·laboració amb les escoles del barri”, explica Mercè Managuerra, directora de la sala. Dau al Sec ha hagut de suspendre tota la programació, així com els bolos que tenien contractats: “Hem perdut diners i, sobretot, hem hagut d’aturar-nos en un moment àlgid”, lamenten. A més, al tractar-se d’una sala relativament nova, encara no comptaven amb el recolzament de cap administració i no s’han pogut acollir a cap ajuda. De moment, però, intenten mantenir l’activitat dins de les possibilitats: “Estem preparant tallers gratuïts per als nens i nenes del Poble-sec que no tinguin possibilitats d’anar a casals o colònies el mes de juliol. També tirarem endavant el Premi Dau per a joves creadors teatrals emergents. Tot el que puguem fer mentre els teatres romanguin tancats”, conclouen.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.