Connecta amb nosaltres

Cultura

La monstruositat del poder

Albert Sánchez Piñol retorna al gènere fantàstic amb ‘Fungus. El rei del Pirineo’

Publicat

on

L’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha retornat amb Fungus. El rei dels Pirineus (La Campana, 2018), al seu viarany fantàstic que va començar a forjar amb el llibre de relats Les edats d’or (2001), va encimbellar amb La pell freda (2002) ‒un veritable best-seller que supera la trentena d’edicions i la trentena de llengües a les que ha estat traduïda o està en procés de ser-ho, convertint així a Sánchez Piñol en l’autor català més traduït‒, i va aconseguir mantenir-lo ben amunt amb la brillant Pandora al Congo (2005), que descriu l’explotació europea del país africà, i el magnífic llibre de relats Tretze Tristos Tràngols (2008). Després, vindrien Victus (2012) i Vae Victus (2015), de gènere històric i ambientades en la Guerra de Successió.

Amb Fungus. El rei dels Pirineus, Sánchez Piñol ens transporta a les valls pirinenques de finals del segle XIX de la mà d’un estrambòtic militant anarquista, en Ric Ric, que despertarà unes petites criatures que serviran per a què el nostre protagonista iniciï la revolució entre muntanyes. Amb aquesta novel·la, sota una original capa d’aventures fantàstiques, Sánchez Piñol ens fa reflexionar sobre què és veritablement el Poder ‒‘‘El Mal no existeix; només existeix el Poder”, se’ns dirà‒, per quins motius el cerquem i, un cop assolit, què en pensem fer.

Però no patiu pas que si el que busqueu és el Sánchez Piñol ple d’acció, violència i aventures de l’entregues anteriors, Fungus. El rei dels Pirineus no us decebrà pas, sinó que l’autor, fins i tot, redoblarà els seus esforços per mantenir-nos ben alerta des de la primera pàgina fins a la darrera. Ah, i el que és encara millor: sembla ser que tindrem, tard o d’hora, una segona remesa de Fungus…

Cultura

Un autor visionari: Philip K. Dick

Publicat

on

Philip K. Dick (1928-1982) és un dels escriptors de ciència-ficció que millor va saber copsar les pors que ens amenacen i les preguntes que aquestes ens desperten: I si el nostre món fos una il·lusió?; Com seria l’experiència de (sobre)viure en un estat policial?; Som conscients de la fragilitat de tot allò que creiem segur?; Com podrem mantenir les nostres identitats en un món tecnocapitalista com el nostre?, etc.

És molt probable que aquestes preguntes us recordin a molts arguments de pel·lícules de ciència-ficció que heu vist i és que, potser sense saber-ho, estic segur que heu vist moltes adaptacions de les seves obres al cinema. Em refereixo a grans èxits com Blade RunnerDesafiament Total o Minority Report.

Per desgràcia, les obres de Dick han estat poc traduïdes a la nostra llengua i no serà fins el 1989, amb l’autor ja traspassat, que trobem la primera novel·la de l’escriptor en català: Blade Runner, a l’editorial alellenca Pleniluni. Si voleu una altra dada de la mala recepció d’aquest brillant autor en català, penseu que vam haver d’esperar fins el 2021 per a poder tenir en català Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch (Males Herbes).

Per sort, l’editorial Kalandraka –un projecte que va començar inicialment en gallec–, hi està posant remei i en el seu segell Faktoria K de Llibres hi podem trobar les següents obres de l’autor: Confessions d’un artista de merda, una narració sobre una ànima ingènua a la Califòrnia dels anys cinquanta del segle vint; la magnífica Ubik, una peça que ens situa en un futur regit per les grans corporacions, i, finalment, l’aterridora ucronia titulada L’home del castell, guanyadora del Premi Hugo a la millor novel·la (1963) i que –per fi!– podem llegir en català gràcies a la formidable traducció que n’ha fet Martí Sales.

Continua llegint

Cultura

Emili Vendrell, popular i estimat

Publicat

on

Un dels personatges emblemàtics del passat que m’agrada recordar de tant en tant és Emili Vendrell (1893-1962). Va debutar al Teatre Nou del Paral·lel el 1921, amb Doña Francisquita. Algunes persones, fins i tot properes al cantant, van predir que no la cantaria més de tres o quatre vegades, però Vendrell va arribar a interpretar-la en més de mil tres-centes ocasions. Era un gran catalanista, va cantar sarsuela castellana i catalana i cançons populars que es van escoltar a la ràdio fins molts anys després. Quan va acabar la guerra va ser depurat i desterrat a Madrid durant uns anys, acusat de rojo propagandista, masón y separatista. Vendrell, catòlic practicant, va rebre el suport de sacerdots amics i d’altres artistes com Marcos Redondo al qual, de forma injusta, se’l va arribar a acusar fins d’haver-lo denunciat quan va ser ben bé al contrari. Fins i tot, quan Redondo va morir, els fills de Vendrell van voler dur el taüt, en reconeixement al seu suport i per acabar d’aclarir el tema. Redondo va viure al Paral·lel, on va fer construir una casa de pisos.

De Vendrell, abans de la guerra, en una seva actuació a Madrid, on va tenir un gran èxit amb Los Gavilanes, un diari de per allà va escriure que el divo excel·lia i que aunque es catalàn, canta en cristiano. Va ser popularíssim i hauria de continuar sent conegut per les noves generacions, fins fa poc costava trobar cançons seves per la xarxa. Va tenir un fill que també va ser un bon cantant. Emili Vendrell fill (1924-1999) va participar al Festival de la Cançó Mediterrània en alguna ocasió i té una versió magnífica de Brel, El clar país.

Continua llegint

Cultura

‘La Merienda’, nou llibre de l’escriptora Júlia Costa

Publicat

on

Per

L’escriptora poblesequina Júlia Costa ha publicat una nova novel·la, La Merienda. L’argument incideix en el tema de la televisió i la popularitat efímera. Un canal de televisió emet, per la tarda, en directe, un talk show centrat en una situació dramàtica o conflictiva, amb participants que han estat protagonistes de situacions relacionades amb el tema triat. Per a una de les sessions s’ha optat per la trista situació de la prostitució humil o miserable, durant la postguerra, allò que de forma grollera i ofensiva es va qualificar durant anys de putes barates. Quatre dones grans han estat seleccionades per explicar la seva vida i la seva experiència. El programa el presenta i dirigeix una periodista atractiva i ambiciosa, amant d’una vella glòria de la ràdio i de la televisió del passat, molt més gran que no pas ella però encara amb carisma, atractiu i contactes a tot arreu.

En una Barcelona en transformació constant, en la qual alternen la pobresa i l’ambició, la fatxenderia i el disseny, enmig dels efectes de la crisi econòmica del 2008, amb dificultats per trobar feina, fins i tot per part dels joves amb estudis universitaris i una bona preparació, un conjunt de persones, de generacions i orígens diferents, entrecreuaran les seves vides a l’entorn d’aquest programa de gran audiència, situat en el límit subtil entre la televisió escombraries i les produccions amb aspiracions vagament culturals.

La Merienda, un d’aquests berenars televisius devotament seguits per molta gent acabarà de forma sobtada, amb un escàndol imprevisible. Però tot passa, les persones afectades superaran els problemes i la vida seguirà, com sempre, malgrat tot, ja que la fama i l’èxit estan destinats, més aviat o més tard, a l’oblit. Amb els seus defectes i les seves virtuts, cadascú a la seva manera, els protagonistes d’aquesta història coral acabaran per desvetllar-nos, en el seu conjunt, una nostàlgica tendresa existencial.

La novel·la es pot demanar directament a l’editorial Stonberg, per telèfon o per mail, a la web hi podeu trobar més informació i llegir-ne un breu fragment. O anar a la llibreria NITUS, del Poble-sec, Blai, 6, on sempre podreu trobar els llibres d’aquesta escriptora.

REDACCIÓ

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021