Ara fa quasi un any i mig, al número 183 d’aquest diari, vau poder llegir la columna que vaig dedicar al naixement de l’editorial Mai Més. Llavors, volia donar la benvinguda a un projecte que prometia publicar llibres de ficció de gènere des d’una perspectiva “feminista, integradora, compromesa políticament, ecologista i queer”, i avui puc confirmar que Mai Més ha representat una formidable alenada d’aire fresc en el nostre panorama literari.

Des dels seus inicis, aquesta editorial ha traduït al català textos tan impactants com La ciutat i la ciutat de China Miéville, Alba d’Octavia Butler, Persons non grata de Cassandra Khaw, La Brigada Lluminosa de Kameron Hurley o El rastre del llamp de Rebecca Roanhorse. A més, acaben de publicar l’esbojarrada novel·la, a mig camí entre els malsons de H. P. Lovecraft i l’humor dels Monty Phyton, L’horror de Rèquiem, del criminòleg i escriptor Marc Pastor –del qual us en vaig parlar fa quasi una dècada, al nº 89 del ZONA SEC, amb motiu de la seva excel·lent novel·la L’any de la plaga–.

Doncs bé, avui us volia presentar una veritable fita literària que Mai Més està a punt de fer realitat: la traducció al català de la saga Discworld de Terry Pratchett! Un univers fantàstic que beu de fonts tan diverses com Shakespeare, Tolkien, Dickens o Lovecraft i que, malgrat haver venut més de 80 milions d’exemplars en més d’una trentena de llengües, encara no havíem pogut llegir en català. Si les previsions es compleixen, que ja sabem en quins temps ens ha tocat viure, els dos primers volums de la col·lecció, Guàrdies! Guàrdies! i Igualtat de drets, arribaran a les llibreries aquest mes de novembre. No deixeu passar l’oportunitat de llegir una de les millors sagues fantàstiques que s’han escrit.

La Sala Hiroshima, inaugurada l’abril de 2015 i dedicada a l’escena independent contemporània, tancarà les portes al públic tal com la coneixem el desembre del 2021. Actualment, l’equipament es troba, davant d’aquesta nova crisi econòmica i sanitària, en una situació de molta fragilitat per seguir tirant endavant el seu projecte.

Aquesta situació resulta de la suma de diversos factors, com expliquen els impulsors de la sala: “D’una banda, el suport a la sala per part de les administracions ha estat sempre tímid i incert, obligant-la a treballar en la precarietat i la provisionalitat; d’altra banda, la crisi actual fa perillar encara més el projecte, alhora que porta a la propietat de l’espai a no poder mantenir el lloguer reduït del qual ha gaudit fins ara Hiroshima i a la necessitat eventual de recuperar l’espai per a una possible venda”.

Incertesa de futur

Davant d’aquesta realitat, “L’equip de cultura de l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat preocupació per la situació de la sala i ha expressat el seu compromís de buscar, conjuntament amb Hiroshima i al llarg del pròxim any, possibles solucions per assegurar la supervivència del projecte en l’espai actual o en un altre i en un format igual o diferent”, diuen des d’Hiroshima.

En sis anys, la sala ha aconseguit consolidar-se com una peça clau del panorama cultural: forma part d’una xarxa internacional de professionals dedicats al suport a la creació i la programació d’escena contemporània; compta amb un públic fidel i; és seu i col·laborador de grans festivals, com el Grec o el Dansa Quinzena Metropolitana, d’espais de referència, com el Mercat de les Flors, i també de festivals independents.

S’obre, doncs, una temporada de transició on, sense deixar d’oferir una programació que aposta pel suport a artistes a través de coproduccions, es buscaran fórmules per donar continuïtat al projecte.

No hi ha dubte que Stephen King (Portland, 1947) és un dels escriptors vius més coneguts. L’autor ha anat estenent els seus malsons en desenes de novel·les i centenars de relats publicats, i ha arribat a vendre més de 350 milions de còpies dels seus terrors.

En les històries de King, conegut com el “mestre del terror”, solen aparèixer unes quantes temàtiques de formes recorrent: la infantesa i l’arribada al món adult, la societat nord-americana, el racisme, la guerra… I és que, per exemple, La gran caminada (publicada originàriament amb el pseudònim de Richard Bachman), és una distopia de marcat to psicològic on assistim a un esdeveniment esportiu en què un centenar d’adolescents han de caminar, dia i nit, fins que només en quedi un. Aquest llibre, segurament l’obra més existencial de King, ha estat llegit com una crítica a la guerra del Vietnam.

La gran caminada, però, no és el primer King que ha publicat l’editorial Males Herbes, ja que l’any passat ja van editar l’antologia de contes Torn de nit, un recull que tots els aficionats a la literatura de terror han de llegir. Esperem que l’aposta de l’editorial per publicar en la nostra llengua aquest autor sigui tot un èxit i que a la desena de títols de King ja publicats en català, Carrie (a Laertes i La Magrana); L’atrapasomnis, El mòbil, Tot és definitiu i La història de la Lisey (tots quatre a Edicions 62); Misery i El cementiri d’animals (a Columna Edicions), i Escriure (L’Altra Editorial), se n’hi afegeixin molts més. Potser algun dia podrem llegir en català Salem’s Lot, Cujo, It, Riding the Bullet o el recull Skeleton Crew… O, fins i tot –creuem els dits–, el magnífic assaig sobre el terror en les seves diverses vessants, Danse Macabre.