Connecta amb nosaltres

Societat

Una Festa Major una mica menor

La Festa Major d’enguany se celebrarà del 17 al 26 de juliol i tindrà com a centre neuràlgic la plaça de Margarida Xirgu

Publicat

on

Sembla que el barri, malgrat tot, té ganes de Festa Major, però la d’enguany serà, si més no, atípica. Des de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec expliquen que la majoria d’entitats que formen part de l’assemblea han decidit no participar-hi “Per motius de responsabilitat social i altres consideracions de tipus organitzatiu i logístic que fan impossible fer una Festa Major com sempre”, apunta el president de la Coordinadora, Antoni Reig. No obstant això, unes 8 entitats del barri (entre les quals hi ha La Base, Poble-sec Feminista, La Raposa, La Tinta, El Solar de la Puri i els Castellers) s’ha animat a tirar endavant una proposta alternativa, que per primera vegada no estarà organitzada per la Coordinadora d’Entitats.

Aquesta Festa Major se celebrarà del 17 al 26 de juliol i tindrà com a centre neuràlgic la plaça de Margarida Xirgu, on divendres 17 tindrà lloc el pregó, organitzat pel Consell de Cultura del Poble-sec i que anirà a càrrec de la veïna Zohra Chafehi -antiga propietària de la desapareguda Cuineta del Poble-sec- i d’alguna persona representant del CAP Les Hortes, com a homenatge per tota la feina feta des del centre durant la crisi de la Covid19. Durant els dos caps de setmana de Festa Major, hi haurà diverses activitats a la mateixa plaça, dinamitzades per entitats vinculades a la cultura comunitària del barri. A més, durant la resta de la setmana es tallarà el carrer de les Hortes amb activitats organitzades per La Base i el carrer de Tapioles amb activitats a càrrec de la llibreria feminista i bar vegà La Raposa.

La festa, com és evident, serà molt diferent d’altres edicions, ja que hi haurà menys participants, els horaris de les activitats seran reduïts (fins a les 23h), durarà menys dies i els pressupostos també són menors. A més, tots els actes festius que se celebrin aplicaran les necessàries mesures de prevenció del contagi de la Covid19, com el control de l’aforament i el contacte de les persones participants. Serà una festa diferent, però segur que el veïnat la gaudirà.

Continua llegint

Societat

Feligreses del segle XXI

“La fe s’ha quedat només entre les persones grans, les que encara venen a l’església’’

Publicat

on

“Des de l’any 1960 que em vaig casar i vaig venir a viure aquí al costat, que vinc a l’Església de la Mare de Déu de Lourdes cada diumenge i alguns dies feiners; aquí hi trobo pau, estic a gust amb la resta de senyores i em fa sentir bé”. Aquest és el relat de la María del Carmen Lorenzo, una poblesequina que no s’ha volgut perdre la missa de dimecres que oficia el mossèn Joan Cabot. Una celebració religiosa en català que aconsegueix reunir fins a onze persones, l’àmplia majoria dones i nouvingudes a Catalunya en les onades migratòries dels anys seixanta.

Al llarg de tot l’ofici, la desena de feligreses (i l’únic feligrès) segueixen el ritual de memòria. Escolten l’Evangeli i el sermó; resen, entonen himnes, es donen la pau amb la mirada per evitar contagis i per últim reben la comunió, després d’haver-se desinfectat oportunament amb gel hidroalcohòlic (l’aigua beneïda del 2021). En els 30 minuts que dura la missa, però, cap jove fa el gest de voler entrar al temple.

Què passa amb els joves?

En acabar l’ofici, la mateixa Lorenzo confessa sentir certa enveja del jovent d’altres països, sobretot el portuguès: “Entren a aquesta església i ens pregunten pels horaris de les misses, després es posen de genolls i comencen a resar. Quan venen amb aquesta fe ens recorda a nosaltres quan érem joves… Aquí en canvi no sé què ha passat, que s’ha perdut la fe”, lamenta.

Ben a prop de Lorenzo seu Valera Melliez, qui, amb 65 anys, és una de les feligreses més joves que freqüenta la litúrgia. En el seu cas acumula entre 38 i 40 anys assistint a les misses de Lourdes: “Des que em vaig casar que vaig venir aquí”, concreta. Al seu parer, el fet que hi hagi molts “cures carques” ha esvaït a les noves generacions de les parròquies i afegeix que “hi ha molt bones persones que no van a l’església i jo per venir no soc millor persona que ells, això ja depèn de l’educació”.

Sigui qüestió d’educació o de tradició, la sagristana Maria Roser Armengol analitza com la millora de qualitat de vida en les darreres dècades ha pogut allunyar a la població de l’església: “S’ha deixat de creure perquè es viu massa bé, ja només venen a pregar quan algú de la família té un mal de ventre o veuen que s’està morint i creuen que potser Déu els ajudarà”. Una circumstància que tampoc considera suficient per categoritzar a aquest sector de la població com a catòlics practicants, ja que “no viuen la fe de manera prou forta, perquè la fe s’ha de demanar, viure i cultivar”. “A casa meva sempre hem sigut molt catòlics, però jo tinc nebots i renebots molt bons que només viuen del món, dels estudis i la feina per anar bé, però a l’església ja no hi van, encara que han fet la primera comunió; hi ha una crisi espiritual molt grossa”, sentencia.

La pèrdua de feligresos

Més enllà de l’anàlisi sobre els motius espirituals que han conduït a la població a abandonar els temples, l’intermediari entre les parròquies i les entitats del Poble-sec, Salvador Barceló, ubica el pecat original en “la radicalització” d’alguns sectors eclesiàstics i en el fet “d’haver-nos tancat en nosaltres mateixos”. “Per dinàmiques històriques no ens hem obert a la gent jove i els hem deixat al marge; ara el que hem de fer és obrir-nos, organitzar activitats per perdre aquesta imatge de gueto i acceptar les idees de la gent jove”, apunta.

En aquesta línia, assegura que si les parròquies locals s’han endinsat en el món d’Internet ha sigut gràcies als quatre joves que formen part del consell pastoral: “Ells són els que s’han encarregat de dinamitzar la web, l’Instagram i els que han posat en marxa el canal de Youtube que retransmet les misses del diumenge de Sant Pere Claver i que segueixen desenes de persones”. “El que no podem fer és tancar-nos i dir que els joves no volen venir a missa; potser no voldran venir, però nosaltres ens hem d’esforçar per fer atractiu el producte perquè el vulguin assimilar”, exposa.

La reestructuració

La davallada de fidels, tanmateix, no és nova i des de les mateixes parròquies en són conscients. El mossèn Joan Cabot admet que “la crisi de l’Església fa temps que la tenim”, tot i que assegura que aquesta no ha de ser la principal inquietud de la cúria: “Ara estem en un moment de reestructurar i reduir les parròquies, perquè no podem mantenir l’estructura dels anys cinquanta, però jo no estic tan preocupat pel nombre de fidels, sinó perquè siguem realment conseqüents. Sí, es redueix el nombre de creients, però el paper de l’Església es pot mantenir”.

Ara bé, la davallada de feligresos pot arribar a ser tan important com per reduir a la mínima expressió l’activitat parroquial? En opinió de Lorenzo, sí: “La fe s’ha quedat només entre les persones grans, són les que encara venen a l’església, però no han educat els fills perquè hi vinguin”. “En 20 anys, això ja no existirà”, conclou.

L’acció social

Si a l’Església la caracteritza un tret en el qual la fe queda en un segon pla, però no per aquesta raó abandona els preceptes cristians, és l’acció social. “El nombre d’ajudes a la població es manté a nivells molt alts tot i haver superat el pitjor moment de la crisi sanitària, Càritas està saturada”, destaca l’intermediari entre les entitats i les parròquies del Poble-sec, Salvador Barceló.

“Ara mateix tenim Santa Anna fent d’hospital de dia i de centre d’acollida, mentre que a la resta de les parròquies ens ve molta gent a demanar ajuda”, afegeix. Una situació límit, però, que també rep resposta de la resta de la comunitat, siguin catòlics, agnòstics o ateus: “Quan fem una crida a portar coses com menjar o roba, els veïns s’aboquen a portar coses”.

El mossèn Joan Cabot recorda que en el pitjor moment de la pandèmia, cap allà els mesos de maig i juny, només a les parròquies es van arribar a recollir fins a 3.000 euros en efectiu perquè es poguessin comprar aliments. “Com que no vam poder fer l’aplec de Santa Madrona, se’ns va ocórrer fer una paella solidària virtual en la qual la gent compartís una fotografia amb la paella que havia fet a casa i fes donatius de 10 euros per a Bona Voluntat en Acció, però ens vam trobar que les 60 famílies que hi van participar van donar fins a 1.200 euros només en aquesta activitat”.

Si bé la situació sanitària ja ha millorat considerablement, Cabot opina que la crisi socioeconòmica s’allargarà molts mesos més: “Les llistes de persones que necessiten ajudes no han disminuït; encara que la crisi sanitària s’acabi, això es farà molt llarg i les conseqüències seran molt greus”.

Continua llegint

Societat

Troben una làpida de la necròpolis jueva de Montjuïc

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha comunicat que a principis d’any un ciutadà va trobar a l’avinguda de Miramar una làpida de grans dimensions procedent de la necròpolis jueva de Montjuïc. Tot i la intervenció arqueològica d’urgència, els experts només han pogut datar-la entre els segles IV i XIV. Actualment la peça es troba al centre de Conservació de Béns Mobles del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) per netejar-la, fer una transcripció i traducció del text i fer un darrer estudi epigràfic.

Les principals hipòtesis assenyalen que l’emplaçament on es va trobar la làpida no era l’original i que podria haver sigut llençada muntanya avall quan la van localitzar anys enrere. Quan? Possiblement durant la primera meitat del s. XX, en el decurs de les obres de construcció de l’actual Tir Olímpic (1907 aprox.) o amb la construcció del primer Parc d’Atraccions (anys 30). De totes maneres, els experts assenyalen que l’aparició de nous documents, com seria aquesta làpida, ajudaran a determinar millor i més acuradament l’extensió real de la necròpolis jueva de Montjuïc.

Continua llegint

Societat

La pantalla enrotllable

Publicat

on

Per

Fa una pila d’anys, quan jo era menut, cap als anys 70, va aparèixer per casa un dia el meu avi amb una gran caixa. ‘‘Per a vosaltres, va dir’’. La vam obrir i, per sorpresa nostra, era una nova TV en color! Impensable! en aquella època la TV era en blanc i negre i aquell enginy ens obria un nou horitzó. Tots vam quedar meravellats.

Ara, això són anècdotes, els televisors de tubs de raigs catòdics han passat a la història ja que van ser substituïts per pantalles planes de plasma, després de LED i, actualment, les OLED ultraplanes d’altíssima qualitat. Però quan crèiem que tot estava inventat, apareix la coreana LG –líder en el sector de la TV– i ens sorprèn amb una nova TV de pantalla enrotllable, sí, com una persiana però elegant.

Una pantalla que surt d’una capsa

La TV Signature OLED R té 65 polsades, de moment és molt elitista i es fabrica per encàrrec (triguen 4 mesos en tenir-ho llest). Es tracta d’un petit moble baix, com una capsa allargada, que conté la TV enrotllada i tot l’equip de so de màxima qualitat Dolby Atmos 4.2 de 100w. Quan activem el comandament la pantalla es desplega, puja i surt verticalment fora de la caixa fins a desplegar-se al punt que desitgem. Però no només és una TV. L’aparell inclou l’assistent personal per veu Alexa, compatibilitat amb dispositius Apple i tot un compendi d’eines que la converteixen en un centre multimèdia de luxe.

La idea del fabricant és que ja no calgui un pany de paret per penjar la TV. Ara es podrà posar com a moble auxiliar en qualsevol lloc ja que la pantalla es podrà plegar i desplegar i ocuparà un espai com el d’un petit bagul.

El futur de la televisió

De preus més val que no en parlem. Es tracta encara d’un prototip, tot i que ja està a la venda, i per tant no és d’estranyar que el preu s’apropi a les 6 xifres, una barbaritat. Però com passa sempre amb la tecnologia, quan augmenta la demanda, la competència i la producció, el preu baixa en pocs anys. Pensem que aquesta TV pot encetar una nova era i que en un futur proper en veurem moltes a les llars, als comerços o a les sales d’espera.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.