Agost negre. Ni la desbandada generalitzada de cada estiu ha pogut frenar l’escalada de contagis entre el veïnat. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, aquest darrer mes 200 veïns han donat positiu a les proves PCR de la Covid-19. Una xifra rodona que situa al barri entre els més damnificats pel virus i que, anecdòticament, suposa repetir la dada de contagis del juliol.

Pel que fa al Districte de Sants-Montjuïc, les xifres globals han baixat respecte a les que es van arribar a registrar el mes de juliol, però la tendència de l’última setmana d’agost torna a ser preocupant. Tot i que durant tot aquest darrer mes els nous positius s’han mantingut per sota dels 200 casos setmanals, del 24 al 30 d’agost se’n van detectar 225, fet que suposa recular en la tendència a la baixa que estava agafant el districte.

Els adults són els més castigats

Les dades de l’agost també confirmen un canvi de tendència respecte a la primera onada vírica. Ara en comptes de ser les persones grans les més afligides per la malaltia, és el col·lectiu dels adults. Més concretament, entre els poblesequins que tenen de 35 a 64 s’han detectat una norantena de casos. En paral·lel, els joves de 25 a 34 tampoc es queden gaire enrere, ja que han registrat fins a 72 nous positius. En el col·lectiu de majors de 65 anys les xifres al barri es mantenen estables amb 24 contagiats a l’agost i pel que fa als menors de 14 anys s’han confirmat 14 infants portadors.

Risc de rebrots

Per últim, posar de relleu l’alt perill de rebrot que s’ha cultivat al llarg de l’estiu, per culpa de l’alta capacitat de reproducció del virus entre els residents del sud del nucli urbà. Tal com se’n desprèn, per cada contagiat s’han infectat 1,2 noves persones de coronavirus.

12 de març de 2020, el dia en què el temps es va aturar a les aules d’escoles i instituts del país. Fins i tot alguna pissarra ha mantingut guixada la simbòlica data en una de les seves cantonades. Des del Departament d’Educació, però, tenen clar que el retorn dels alumnes serà aquest dilluns 14 de setembre. Això sí, amb tota una sèrie de mesures de seguretat i higiene per tal d’evitar la propagació de la Covid-19 entre les comunitats educatives. Funcionarà?

Tots els responsables dels centres educatius saben que la represa serà atípica, motiu pel qual demanen paciència a les famílies: “Tothom ha de ser conscient que estem treballant temes sobre els quals no tenim cap mena d’experiència, pel que haurem de ser flexibles i adaptar-nos”, avança la directora dels Jesuïtes Poble-sec-Col·legi Sant Pere Claver, Maria Àngels Brescó.

Mesures i mancances

Cada escola ha elaborat un protocol per complir amb els suggeriments del Departament d’Educació. Segons expliquen, l’objectiu principal se centrarà a fer grups estancs, que no es barrejaran entre ells a les entrades i sortides, ni a les hores d’esbarjo. Fins i tot l’INS Consell de Cent ha decidit adaptar el seu horari a la jornada intensiva per facilitar el funcionament del centre i ja ha demanat un espai dels Jardins de Walter Benjamin per ampliar el seu pati, “però encara ningú ens ha donat el vistiplau”, denuncia el seu director, Jesús Martín. De fet, el mateix director es queixa que des del Consorci d’Educació de Barcelona els van demanar que posessin en funcionament un servei de neteja durant tot l’horari lectiu, “quan saben que no tenim els recursos suficients per contractar aquest personal”. “Ens demanen coses que no es poden complir i que saben que no podrem complir”, sintetitza.

En el mateix tràngol es troba l’INS Bosc de Montjuïc, la directora del qual, Alícia García, encara no ha rebut els dispensadors de gel hidroalcohòlic, els EPI pertinents o els termòmetres per prendre la temperatura. “S’han endarrerit, s’ha improvisat i han fet una gestió del tot confusa, mentre que a la vegada han delegat tota la responsabilitat sobre els directors dels centres quan pràcticament queden quatre dies per obrir”, critica García, que en responsabilitza del “desemparament” al Consorci i al Departament d’Educació.

Mascareta obligatòria

Un fet que segurament generarà una fotografia per a la història serà l’obligatorietat de dur mascareta a l’aula a partir dels sis anys. “Podrà representar un problema per l’aprenentatge, haurem d’estar molt atents”, admet el director de l’Escola Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. “Sobretot amb els més petits, no és el mateix que vegin com parles que no, però haurem de privilegiar la salut a aquest aspecte més pedagògic que intentarem cuidar d’altres maneres”, explica. Per esquivar aquest hàndicap comunicatiu, alguns centres asseguren que invertiran recursos a comprar models de mascareta transparents. “Fer aquesta inversió de diners pels més petits creiem que val la pena”, emfatitza Brescó.

En canvi, on pot representar un problema el seu ús és entre els grups d’adolescents: “L’INS Consell de Cent som un centre de màxima complexitat i sabem que ens trobarem amb alumnes que no portaran mascareta o que fa dies que porten la mateixa i ja no els serà útil, pel que ens haurem de fer amb un romanent com a centre”, apunta Martín. Una qüestió a la qual Alicia García suma el factor de l’edat: “Tenen tendència a estar uns sobre els altres, a parlar i fer ximpleries; intentarem que no s’amunteguin entre ells, però al final, aquestes normes que, sobre el paper són tan higièniques, després és impossible portar-les a la realitat d’un institut”, rebla.

Corresponsabilitats

Si bé l’objectiu dels centres educatius serà mantenir aïllats els grups d’alumnes per evitar la propagació de la Covid-19 entre ells, les direccions també reclamen compromís als pares perquè no se’n vagi tot en orris. “A l’escola ens obliguen a fer grups estables, però a partir de les 17 hores no sabem què passarà, pel que hem de confiar en la responsabilitat de les famílies”, recorda Rúbies, qui espera que tampoc portin els alumnes al centre en cas de tenir la mínima simptomatologia relacionada amb el virus. “Serà importantíssima la traçabilitat en cas de detectar un positiu i hi haurà d’haver una comunicació directa, transparent i immediata amb les famílies; les coses d’escola s’hauran de parlar amb l’escola en comptes de crear debats als grups de whatsapp”, ultima Brescó.

Sant Joan de Déu Serveis Socials ha fet recentment 40 anys i ho ha celebrat amb el vídeo Diuen on es mostra com treballa per fer front al sensellarisme i amb el que agraeix la implicació de totes les persones, entitats, empreses i administracions que han col·laborat amb ella. Quatre dècades dedicades a treballar amb persones en situació de sensellarisme perquè recuperin la seva autonomia i puguin desenvolupar els seus projectes vitals.

Els inicis de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona es remunten al 15 d’octubre de 1979, quan es va inaugurar l’Alberg Cardenal Casañas al barri Gòtic de Barcelona. El 22 d’octubre van entrar les primeres 4 persones i després d’aquest fet, l’entitat no ha deixat de créixer per acollir cada vegada més persones en situació de vulnerabilitat. Salvador Maneu, Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona, destaca que “el compromís d’hospitalitat amb les persones més fràgils i vulnerables de la societat de SJD Serveis Socials ha anat adaptant-se a la realitat i necessitats de cada moment al llarg d’aquests primers 40 anys de trajectòria i ha de seguir essent així en els propers anys per ser fidels a la nostra missió d’afavorir oportunitats per a que tothom pugui dur a terme els seus projectes vitals”.

9 anys al Poble-sec

Cal destacar que d’aquests 40 anys d’història, ja en fa 9 que l’entitat va obrir el centre residencial d’inclusió Creu dels Molers, al Poble-sec, en concert amb l’Ajuntament de Barcelona. Un centre d’estada temporal amb capacitat per a 52 persones, i habitacions individuals, on s’han atès un total de 1.788 persones des de la seva obertura. Al barri, pel seu tarannà associatiu i de responsabilitat social, s’ha pogut treballar en xarxa i trobar un espai d’acollida i sensibilització on reivindicar els drets de les persones en situació més vulnerable i crear espais de noves oportunitats.

Construir una societat més inclusiva

Actualment l’entitat treballa en 8 programes per a persones soles i famílies, amb un equip de voluntariat de 96 persones i 76 professionals, amb els que en el darrer any s’han atès 684 persones. SJD Serveis Socials compta amb dos centres residencials d’inclusió, una xarxa de 72 pisos, 1 centre diürn i el programa de prevenció Externs que ofereix acompanyament social per evitar recaigudes de persones que ja han passat per una situació de sensellarisme.

Per Maneu, l’activitat de l’entitat és clau a la nostra societat: “Cada cop que una persona perd una llar i l’etiquetem com a persona sense llar, la societat en el seu conjunt s’empobreix. A SJD Serveis Socials volem contribuir en la construcció d’una societat més humana, més inclusiva, amb oportunitats per a tothom. Cada cop que una persona sense llar aconsegueix una llar tots ens enriquim, curem ferides, ens reconciliem uns amb els altres”.

El vídeo Diuen es pot veure al web de l’entitat: www.sjdserveissocials-bcn.org i al twitter: @SJD_SS_Bcn

SJD-BCN