Entre la heterogènia parròquia que freqüentava les convulses nits del mític cabaret del carrer Cid La Criolla hi va destacar durant alguns anys un home amb doble (o triple) vida. Segons la llegenda que es va anar forjant al seu voltant, el nostre home exercia oficialment d’advocat de proletaris i pispes de dia i clandestinament organitzava atemptats en nom de l’anarquisme revolucionari, mentre que a les nits lluïa la seva figura amb l’arrogància de la seducció i la provocació com a transvestit. Se’l coneixia com a Flor de Otoño i era un dels habituals dels tuguris del carrer del Cid i més concretament, com ja s’ha dit, es deixava veure a les nits a La Criolla, el dancing de José Márquez, Pepe, que s’havia convertit en el local referent d’aquella zona.
La llegenda també ens diu que, lluny del que molts podien imaginar, Flor de Otoño era fill d’una família benestant i, talment com si es tractés d’un precedent històric de les actuals drag-queens, gaudia actuant de transvestit a les perilloses i fascinants nits del Barri Xino d’aquella Barcelona de les acaballes dels anys 20. Alguns han dit que va arribar a actuar al Ba-ta-clán del Paral·lel. El que sí que és cert, és que era habitual veure’l passada la mitjanit pel bar del Sacristà o a La Criolla. Allà intentava seduir als mascles que li agradaven mentre parava amatent l’orella a qualsevol notícia que fluïa pels baixos fons de la ciutat. El caràcter transversal i interclassista dels clients de La Criolla facilitava aquesta recollida d’informació. Les imatges que s’han pogut conservar d’aquest singular personatge ens el presenta com un jove amb indubtables trets femenins, llavis pintats i perfilats dibuixant un cor, celles buidades i pintades i generalment ben vestit.
Homosexualitat i anarcosindicalisme revolucionari eren possiblement dues cares d’una mateixa moneda, la de l’oposició frontal a un sistema autoritari, homòfob i explotador dels treballadors, una oposició que quedava perfectament sintetitzada en la figura de Flor de Otoño.
Un dels noctàmbuls més enigmàtics
Paco Villar, probablement l’home que ha furgat més i millor en la història de la vida del Barri Xino va dedicar un capítol a Flor de Otoño en la seva excel·lent obra monogràfica sobre La Criolla. Tot intentant fugir de llegendes i de dades no confirmades, Villar ens el presenta com un personatge enigmàtic i del que no es coneix el seu veritable nom, tot i que apunta la seva condició d’activista anarquista, homosexual i addicte a la cocaïna. Apareix en diverses imatges fotogràfiques captades a l’interior de La Criolla, així com al reservat que Pepe, l’amo del local, tenia a l’altell per als clients més selectes. També han aparegut recentment altres fotos d’aquest transvestit en les que se’l veu sol i en actitud més sensual.
Finalment, Villar explica també la participació del transvestit en una festa privada a La Criolla, descrita pel periodista José María Aguirre i publicada a El Mundo Gráfico el novembre de 1933, així com les connexions de Flor de Otoño amb el moviment anarcosindicalista i el seu suport i col·laboració a diverses accions revolucionàries realitzades a la caserna de les Drassanes. Amb l’arribada de la guerra es perd la seva història personal.
La vida de Flor de Otoño al teatre i al cinema
Després de molts anys d’oblit, l’estela de Flor de Otoño va tornar a revifar en els últims anys de la dictadura franquista. Al 1973 el dramaturg madrileny José María Rodríguez Méndez va escriure una peça teatral sobre aquest personatge, al que donava vida amb el nom inventat de Lluís de Serracant. L’obra, com era d’esperar, no va passar la censura.
Ja desaparegut el dictador, a l’any 1978, Pedro Olea va portar a la pantalla la història de Lluís de Serracant en un film protagonitzat per José Sacristán, que es va presentar al públic amb el nom de Un hombre llamado Flor de Otoño. Mentrestant, l’obra de Rodríguez Méndez encara trigaria uns anys més estrenar-se. Va ser a València l’any 1982.
BARCELOFÍLIA
Hemerotecafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Políticafa 3 mesos
Societatfa 2 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Políticafa 3 mesos
Políticafa 3 mesos
Històriafa 3 mesos