Connecta amb nosaltres

Societat

L’altra cara de les ocupacions

Aquesta és la història de Nazario Torres i la seva mare de 69 anys, ocupes d’un pis que la Generalitat va decidir subhastar dos anys enrere

Publicat

on

11.45 hores de dijous 1 d’octubre. Desenes de veïns responen a la convocatòria d’última hora del Sindicat de Barri del Poble-sec, després d’assabentar-se que volen desnonar en Nazario Torres del carrer de Blasco de Garay, 14. El motiu no és que hagi deixat de pagar la hipoteca a la seva entitat financera, o que no pugui assumir la quota del llogater. La raó és que ocupa un pis amb la seva mare de 69 anys i la propietat vol recuperar l’immoble.

Aquesta narració ha passat a reproduir-se sistemàticament als mitjans de comunicació. Sobretot, aquelles històries carregades de molèsties i conflictes veïnals. La realitat, però, és que les ocupacions d’habitatges on viu ja algú no són pas representatives de la realitat. Segons un informe presentat per l’Ajuntament de Barcelona aquest passat mes de setembre, només un 0,13% de les ocupacions del 2019 van ser a llars habitades de forma habitual. El desnonament que afecta a Nazario Torres tampoc pertany a aquest irrisori percentatge.

Nazario, com va arribar a ocupar aquest habitatge?

“Des de fa tres anys que formo part del Sindicat de Barri, arran dels tres desnonaments que vaig patir en un altre pis al mateix Poble-sec. Em vaig quedar a l’atur, visc amb ma mare de 69 anys i amb la seva pensió no podíem pagar l’habitatge. El pis on estem era propietat d’una dona gran que va morir i no tenia cap fill ni parent a qui deixar les 46 propietats que tenia, pel que se les va quedar la Generalitat i va decidir subhastar-les”.

Vist que la subhasta tirava endavant, el Sindicat de Barri va decidir “alliberar” l’immoble per forçar a l’administració catalana a posar-lo en el parc públic d’habitatge. Per contra, el secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, insistia en el fet que els habitatges “no compleixen les condicions perquè es puguin destinar a habitatge social”. “Al final ma mare i jo vam decidir aprofitar que el Sindicat va recuperar un d’aquests pisos a subhasta i ens hi vam quedar nosaltres a viure”, respon Torres.

Com s’assabenta que també el desnonen d’aquest pis?

“El meu advocat no m’ha avisat. Em vaig assabentar ahir mateix, quan vaig anar al jutjat per una multa que em van posar un dia que donava menjar a una colònia de gats. A la bústia no em deixen cartes perquè el president de la comunitat no està a favor dels ocupes i va parlar amb la cartera perquè no em deixés res. Vaig posar una queixa a Correus… però segueixen sense enviar-me res aquí”.

Mentre Torres relata la seva història i espera a la comitiva, aquest periodista és testimoni de com se saluda amistosament amb tots els veïns que entren a la finca. En paral·lel, la seva mare amb problemes mèdics espera a l’interior del pis a veure què passa.

Si aconsegueixen fer-vos fora, tenen on anar?

“Jo no tinc cap alternativa. Si el desnonament s’executa, em quedo amb ma mare al carrer”.

El que ara mateix està succeint a Blasco de Garay s’accentuarà a mesura que avanci la crisi de la Covid-19?

“Sí, però els mitjans de comunicació només donen veu a les ocupacions de gent conflictiva. No van als desnonaments de famílies ocupes que no tenen alternatives habitacionals i ara mateix no pot pagar un lloguer pels preus que tenim actualment. Prefereixen vendre les històries de gent que roba o fa la vida impossible a la comunitat”.

Fins a quin punt aquestes ocupacions violentes són representatives al Poble-sec?

“Són molt i molt minoritàries. Porto al barri gairebé 20 anys i d’ocupacions que generen robatoris o tallen el dit a algú, només he vist la darrera del carrer Hortes, 4. Era un edifici sencer reformat per dedicar-lo a apartaments turístics que va haver de tancar per la pandèmia i el van decidir ocupar unes males persones que realment no eren la cara de l’ocupa”. 

Quina és, aleshores?

“Fa anys eren els col·lectius de hippies, punkies… però ara mateix la cara de l’ocupa són famílies amb criatures que no poden accedir a un habitatge normal perquè els preus estan pels núvols. És un peix que es mossega la cua, perquè quan acabi la moratòria, tota aquesta gent que ha estat confinada i no ha pogut pagar ni hipoteques, ni lloguers, la començaran a desnonar”.

Finalment, a les 13.20 hores Nazario Torres rep la confirmació que ha salvat el primer llançament. No ha calgut que les desenes de persones bloquegessin la porta de l’escala per impedir l’accés. “Pel que hem parlat amb la comitiva i l’advocada de la propietat, sembla que seurem a negociar un lloguer social”. “Fa un parell d’anys que es va aprovar una llei que obliga els grans tenidors a fer lloguers socials, però vista l’experiència del Bloc Llavors, des del Sindicat sabem que no és més que paper mullat. Veurem com avança”, sentència.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024