Connecta amb nosaltres

Economia

‘Surfejant’ sobre la segona onada

Els pressupostos de l’Estat per a l’any vinent són tan ficticis com els dels anys anteriors i no fan preveure una recuperació ràpida

Publicat

on

Mentre els polítics surfegen damunt la segona onada de Covid-19 intentant passar per damunt d’una pandèmia que han estat incapaços de veure venir i menys d’aturar, les pitjors conseqüències econòmiques recauen sobre la classe treballadora, destinada a morir de fam. El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l’Estat espanyol recuperi el PIB previ a la Covid-19 a finals del 2023, però el nivell d’atur previ a la pandèmia no s’assolirà abans del 2026. També preveu que el deute públic es dispararà fins al 123% del PIB i no es reduirà al 118% fins al 2025. El PIB caurà aquest any un 12,8% i estima un augment el 2021, però només del 7,1%, i assenyala la importància de mantenir el suport a l’economia atès que la de l’Estat espanyol és la més feble de tota la Unió Europea, com han comprovat col·lectius com l’hosteleria, la restauració, la cultura i els autònoms.

9.072 milions per a Defensa

Els pressupostos de l’Estat per al 2021 serien una bona eina per redreçar l’economia, i en aquest sentit l’FMI defensa impostos més progressius. Però el projecte presentat és tan fantasiós com el d’anys anteriors. Dedica a Defensa (sous i joguines de guerra) 9.072 milions d’euros, mentre que la Sanitat, en plena pandèmia, només en rebrà 7.329, i Educació 4.893, poc més que la meitat de Defensa, i per la Cultura només hi ha 1.148 milions. L’any vinent l’imperi castellà espoliarà al conjunt de catalans uns altres 16.000 milions d’euros a la seva última colònia. Amb un estat independent la pandèmia hauria estat suau com al nord d’Europa. Donar suport a aquests pressupostos per rebre 2.300 milions en inversions (que mai arribaran), quan un estudi de la Generalitat i de la Universitat de Barcelona estima que l’impacte en el PIB de les inversions no fetes entre 2002 i 2017 és de 23.820 milions d’euros i de 113.000 llocs de treball no creats, és una mostra del comportament submís dels esclaus d’ERC davant els botxins del 155.

L’estudiant Pablo Casado

Però, en general, el nivell dels polítics espanyols és tan patètic com el dels catalans. Sense anar més lluny, un dels que aspira a la presidència de l’Estat espanyol, Pablo Casado, es va matricular el 1999 a la universitat privada ICADE dels jesuïtes a Madrid de primer de Dret. El van expulsar per suspendre i esgotar totes les convocatòries. Llavors es va matricular a la Universidad Cardenal Cisneros (que és com de la senyoreta Pepis) i va trigar 8 anys en aprovar 13 assignatures; però el maig de 2007 és escollit diputat autonòmic del PP i es fa el miracle: en 4 mesos aprova 12 assignatures i acaba la carrera. Això és Espanya. Els que vulgueu ja us hi podeu quedar.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Recordant el Pa i Trago (1965-2019)

A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació

Publicat

on

Per

Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava.

Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven.

La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

Gastronomia i barcelonisme

L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina.

Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana.

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament.

El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Economia

Les restriccions castiguen als restauradors, però beneficien als negocis locals

Els establiments locals rendibilitzen el tancament de les grans superfícies comercials i la prohibició de sortir de Barcelona els caps de setmana

Publicat

on

Primera pilota de partit salvada. Amb l’arribada de la campanya de Nadal els establiments comercials del Poble-sec ja han començat a engreixar la màquina enregistradora amb l’objectiu de deixar enrere un any per oblidar. Un daltabaix econòmic que, segons expliquen, tampoc els ha sigut tan dur com s’esperaven. La raó: el suport que s’han trobat des del veïnat.

“Podríem dir que fins i tot aquesta pandèmia ens ha donat un cop de mà, perquè molts veïns han descobert que tenen comerç al barri i no els cal anar fora a fer les compres”, emfatitza el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez. “Molta gent que ha començat a teletreballar s’ha adonat que al costat de casa té una carnisseria, una fruiteria… i aprofita per adreçar-se molt més a aquest tipus de comerç per ajudar-los, quan potser abans optaven per comprar-ho tot per Internet o en grans empreses”, afegeix.

La supervivència del comerç de barri

Si bé al llarg dels darrers dies els informes econòmics han copat planes senceres de mitjans de comunicació per alertar del tancament de multitud d’establiments, des del Poble-sec els botiguers estimen que aquest succés s’ha focalitzat més a zones cèntriques que no pas perifèriques. “Els comerços del centre de la ciutat majoritàriament viuen del turisme, un fet que sobretot s’evidencia en el sector de la restauració: cap barceloní va a dinar a les Rambles; en canvi, el comerç arrelat als barris ha funcionat prou bé aquests mesos”, apunta Gázquez.

Un ritme comercial que, per incongruent que pugui semblar, s’ha vist esperonat per les restriccions sanitàries. Tant el confinament municipal dels caps de setmana, com el tancament de les grans superfícies comercials, els ha ajudat: “La gent que potser abans marxava fora, ara opta per fer la seva despesa en oci de cap de setmana al seu barri”, analitza el portaveu veïnal.

El paper del veïnat

En la mateixa línia, la llibretera de La Carbonera, Carlota Freixenet, confessa estar “prou satisfeta” de com ha avançat el seu negoci els darrers mesos. “Ja teníem la sensació que la gent del barri ens havia acollit, però després de la primera aturada que vam estar tancats hem tingut la sort que més veïns ens han volgut venir a conèixer”, afegeix. Si bé a la caixa de la llibreria s’ha fet notar el tancament del centre comercial Arenas o l’FNAC, ara es troben que fins i tot els clients ja els han començat a avançar les compres de Nadal: “Nosaltres això també ho agraïm moltíssim, perquè així ens trobem una campanya més esglaonada i els podem demanar amb temps tots els llibres que necessitin”.

Aquesta vitalitat comercial, però, la mateixa Freixenet considera molt difícil de poder trobar a altres zones de la ciutat: “Totes les botigues que estem dins d’un barri i comptem amb una xarxa al nostre voltant ens és més fàcil aguantar i resistir, perquè al final són els nostres mateixos clients els que no ens deixen caure”, agraeix.

L’ombra d’Amazon

Ara bé… fins a quin punt els gegants virtuals s’han menjat part del pastís comercial? Des de La Carbonera admeten que “Amazon és el mal encarnat i és l’enemic a batre”, encara que asseguren que els petits botiguers també s’han posat les piles per poder oferir la mateixa immediatesa: “Nosaltres mateixos ja hem començat a treballar en una botiga electrònica, tot i que de totes maneres tothom sap que si ens escriuen un correu electrònic demanant un llibre, en menys de 24 hores els responem”, subratlla Freixenet.

Mantenir els petits negocis

En tot cas, el mateix Gázquez observa com la població ha començat a prendre consciència sobre la importància de mantenir viu el comerç de proximitat: “Hem d’animar a la gent a comprar als petits negocis, perquè al final són les botigues obertes les que ens donen sensació de seguretat quan es fa fosc, omplen de vida els carrers i fan que el barri sigui un barri”, il·lustra. “Anar a comprar el pa a la Pepita i després el diari a l’Antonio és una forma de fer comunitat i xarxa entre tot el veïnat; si ho perdem perquè només comprem a Internet o grans empreses, aquesta vida desapareixerà i els barris passaran a ser indrets absolutament impersonals”.

La restauració, en la corda fluixa

Que els números els hi surtin als botiguers no és equivalent al fet que l’economia fluctuï positivament a tota la trama urbana. En el cas del sector de la restauració, la Covid-19 pràcticament els ha fet tancar (i no només per les dues ordres de cessar l’activitat pública que acumulen des de l’inici de la pandèmia). “No podrem recuperar els diners que hem perdut”, revela la portaveu de la Xarxa de Bars de Barri de Barcelona i gerent de l’establiment Petit Montjuïc, Marta Baldó.

Tal com explica la restauradora des del carrer de Sant Isidre, “ara ens trobem amb unes restriccions que encara duraran setmanes i en un període on el fred mai ens ha ajudat als que ens dediquem al sector”. “A tot això, a més, hem d’afegir que molts encara no hem tingut temps d’aclimatar les terrasses, fet que fa que la gent no tingui ganes ni de sortir fora”, resumeix.

Segons avança Baldó, la viabilitat de molts negocis dedicats a la restauració tindrà com a data clau els tres primers mesos del 2021. “En el nostre cas per exemple, som un bar molt petit i ara estem amb una ajuda als autònoms que s’allarga fins al mes de gener, però si ens tornen a confinar i hem d’estar dos mesos més tancats… aleshores sí que acusarem moltíssim els estralls”, adverteix.

De fet, la pràctica majoria de restauradors del Poble-sec es resisteixen a abaixar la persiana i, segons la propulsora de la Xarxa de Bars de Barri, la clau resideix en les dimensions dels establiments: “Els que hi som al barri hem persistit, perquè som models de negoci molt familiars i petits”. Un format empresarial que també els ha facilitat l’accés i l’adaptació als crèdits ICO, els quals s’han convertit en una “bombolla d’oxigen”. Pel que fa a les ajudes que els han ofert altres administracions com la Generalitat, en canvi, apunten que gairebé només els ha arribat per cobrir les despeses de gestoria.

Continua llegint

Economia

El Pla de Barris invertirà 11,4 ME al Poble-sec

La injecció econòmica al nucli urbà busca frenar les creixents desigualtats entre els poblesequins de tota la vida i els nouvinguts europeus

Publicat

on

“Al Poble-sec tenim una dualització de l’estructura social: si mires la renda mitjana dels últims cinc o deu anys veus que aquesta ha pujat, però si ens fixem en els indicadors de desigualtats, també observem que n’hi ha més”, analitza el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Un fet provocat per l’arribada de nous veïns europeus, “amb bons sous, i que d’entrada ja han generat una pujada dels preus del lloguer”. Com provarà l’executiu de frenar aquesta creixent desigualtat al veïnat? Mitjançant la posada en marxa del primer Pla de Barris al Poble-sec, el qual comportarà una injecció econòmica d’11,4 milions d’euros en els tres propers anys.

Si bé els Pla de Barris tradicionalment s’han posat en marxa a nuclis urbans on imperen les baixes rendes, aquesta serà una de les primeres ocasions que es posarà en marxa per revertir les desigualtats i frenar la gentrificació. Com? “Mitjançant polítiques innovadores, que suposin la implicació de la ciutadania”, respon Serra. En aquest sentit, el Govern ja ha segmentat el pressupost en tres grans blocs: inversions (7,5 ME), rehabilitació d’edificis (1,4 ME) i despesa ordinària, com pot suposar la contractació de tècnics per escoles (2,5 ME).

Les actuacions

Tot i que caldrà esperar al desembre per conèixer els projectes definitius que es tiraran endavant, des de l’administració pública ja s’han dibuixat diferents eixos d’actuació que van des de la millora dels espais escolars i els seus entorns, fins a l’elaboració d’un pla de rehabilitació de finques d’alta vulnerabilitat i des d’on frenar l’especulació dels fons voltor que compren edificis sencers. A més també es contempla possibilitat d’exportar de Ciutat Vella la iniciativa de baixos de protecció oficial i aconseguir millorar l’espai públic del sector que hi ha entre el carrer Nou de la Rambla fins a les Drassanes.

A dia d’avui el consistori ja ha començat a fer el recull de les propostes on invertir la partida pressupostària i ja a partir de la segona quinzena de novembre s’estudiarà la viabilitat de cadascuna amb la idea de tenir un programa tancat a principis de desembre. “No volem fer un procés participatiu molt llarg, ja que partim dels debats del PAD que tancarem quan la situació de la pandèmia ens ho permeti”, considera el regidor. A més, assegura que la posada en marxa de les inversions no tindrà cap vinculació a l’aprovació, o no, dels pressupostos que el Govern de la ciutat presenti pel 2021.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.