Connecta amb nosaltres

Història

Carmen de Lirio

Va passar a la mitologia de la ciutat en propagar-se el rumor que era l’amant del governador civil

Publicat

on

Carmen de Lirio, María del Carmen Forns Aznar (Saragossa 1923-Barcelona 2014), era filla d’un militar català destacat a Saragossa. Carmen va tornar a Barcelona un cop acabada la Guerra Civil. Una de les seves primeres feines va ser posar com a model de nu al Cercle Artístic i actuava en les varietés que amenitzaven els descansos en diversos cinemes de barri. Posteriorment va donar el salt al Paral·lel, on es convertiria en una de les vedets més populars de l’època.

El rumor que marcaria la seva carrera

A començaments de la dècada dels 50 va circular el rumor que era l’amant del governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza Alegría, un home molt creient de missa diària. És per això que s’estengué la dita popular que deia “Baeza: por la mañana cirio y por la noche Lirio’’. Ella ho va negar rotundament a les seves memòries i sembla més plausible la hipòtesi que les baralles entre les diverses faccions del règim van col·locar a la Falange en contra de Baeza i el rumor es propagà fins que Franco el va destituir, en part també com a conseqüència de la crisi de la vaga dels tramvies. En qualsevol cas, la carrera de Carmen de Lirio va seguir endavant amb notable èxit i es convertí en la primera vedet de la companyia de Joaquín Gasa.

Participació en cinema, teatre i televisió

Es va casar amb un director jueu polonès a Mèxic amb qui va tenir una filla. Posteriorment va fer cinema amb pel·lícules com La vida alrededor, de Fernando Fernán Gómez, i Las salvajes en Puente San Gil d’Antoni Ribas. També va col·laborar als films La casa de las palomas de Claudio Guerín i Clara es el precio de Vicente Aranda. Als anys 80 va treballar amb la cineasta Isabel Coixet a Massa vell per a morir jove. També va participar en obres de teatre i sèries de televisió (La huella del crimenEl cor de la ciutat…). El 2009 va publicar les seves memòries amb el títol Carmen de Lirio. Memòries de la mítica vedet que va burlar la censura. Va morir a Barcelona als 90 anys.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Història

Es centralitzen els mercats de Barcelona

6 d’agost de 1971 Tanca el mercat del Born i obre Mercabarna

Publicat

on

Fins al primer terç del segle XIX els mercats d’aliments es feien en determinats carrers i places, on tradicionalment s’havien fet les transaccions. A partir dels anys trenta d’aquell segle es varen obrir els primers mercats municipals: la Boqueria, 1837, i Santa Caterina, 1848.

A mitjans de segle s’inicia l’enderroc de les muralles de la ciutat, es construeix el mercat del Born, 1876; i també es creen nous mercats fora muralla: Sant Antoni, 1882; la Barceloneta, 1887; la Concepció, la Llibertat i Hostafrancs, 1888; el Poblenou i el Clot, 1889; l’Abaceria, 1892; el Ninot, 1894…

L’any 1897 s’annexionen a Barcelona els antics municipis de Sants, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, Sant Martí i Sant Andreu del Palomar; i el 1921, Sarrià. Es fan els mercats de Sants, 1913, i del Mercadal de Sant Andreu, 1914.

L’any 1921 l’antic mercat del Born passa a ser el mercat central d’abastiment de fruita i verdura de tota la ciutat. I ho va ser fins el 6 d’agost de 1971. Des d’aquell moment tota la seva activitat va passar a Mercabarna, a la ubicació actual, a la Zona Franca, al costat de la llera esquerra del riu Llobregat.

L’any 1979 el vell escorxador municipal que estava al carrer de Tarragona, entre Aragó i Diputació, al llindar d’Hostafrancs i l’Eixample des de 1891, es trasllada també al recinte de Mercabarna.

El mercat del Carme al Poble-sec

El mercat central de peix va estar al carrer de Wellington, al costat del parc de la Ciutadella, des de 1931 fins el 1983, quan també s’incorporà a la seu de Mercabarna. El 1984 s’hi traslladà el mercat de les flors, que des de 1964 i fins llavors havia estat al nostre barri, al recinte del l’antic palau de l’Agricultura de l’Exposició Internacional de 1929; fins que el 2008 va obrir seva pròpia seu com a Mercat de la Flor en un edifici situat al costat de l’autovia de Castelldefels, a cavall dels municipis de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat, al costat de l’aeroport.

Com a curiositat volem recordar que l’únic mercat municipal d’alimentació que hi ha hagut al Poble-sec fou el mercat del Carme, que estava situat al Paral·lel, entre el carrer de Carrera i l’actual passeig de Josep Carner, entre el 9 de maig de 1950 i el juliol de 1972, quan fou traslladat al Raval, a l’Arc del Teatre, on romangué fins el 2006. El fugaç mercat del Carme del Paral·lel era molt rudimentari i atrotinat; però també molt freqüentat en una època on Montjuïc era atapeït de barraques. El motiu era que els productes eren barats i sovint de poca qualitat. Del tancament del mercat del Born i de la inauguració de Mercabarna a la Zona Franca, ara fa 50 anys.

Continua llegint

Història

Evocacions estivals

Publicat

on

Durant els anys cinquanta, del segle XX l’estiueig era un luxe a l’abast de poca gent. Hi havia, a la meva escola, nenes privilegiades que anaven al poble dels avis, no era el meu cas. Fins i tot durant la guerra, quan els bombardejos van foragitar molta gent de la ciutat, la família de la meva mare, que no tenia on anar, es va quedar sola a l’escala durant un temps.

Durant els estius barcelonins un dels pocs fets extraordinaris era anar a la platja, i no pas gaire sovint, es treballava moltes hores. Jo hi anava algun diumenge per la tarda, amb aquells bonics tramvies que es deien jardineres i que eren el símbol de l’estiu, una meravella, el viatge ja era una mena d’aventura. No en dèiem anar a la platja, sinó anar als banys perquè, de fet, eren els establiments de banys els que gestionaven gran part del litoral barceloní. Calia pagar, això et donava dret a una caseta on desar la roba i a les dutxes, d’aigua freda, que eren una part de l’aventura, car a moltes cases del barri encara no n’hi havia.

Els banys amb més serveis però més cars eren els de Sant Sebastià. Per qüestió econòmica anàvem més aviat als de Sant Miquel o als de l’Astillero. De vegades al mar hi havia quitrà, a causa dels vaixells del port, i a casa s’havia de treure fregant a fons. Les activitats infantils de platja eren fer castells i flams de sorra i recollir pedretes de colors, trossets de vidre arrodonits, de fet. Els bons nedadors arribaven fins a una bota lligada a una corda. De tornada agafàvem altra vegada la jardinera i compràvem gasosa, cervesa, i patates rosses.  Als infants ens barrejaven cervesa i gasosa i en dèiem xampany de pobre.

Continua llegint

Història

Història del meu carrer: Francesc Salvà i Campillo

Publicat

on

Per

Salvà, carrer del Poble-sec que va del Paral·lel al passeig de l’Exposició. Francesc Salvà i Campillo (Barcelona 1751-1828) va ser metge i investigador. Estigué afiliat al grup d’il·lustrats catalans, dins del qual col·laborà en l’afany del progrès tècnic i social. En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i supersticions, en pro de la inoculació antivariolosa i més tard del vaccí, i en general de la higiene i la salubritat pública.

Per a una medicina pràctica fou l’impulsor de la difícil creació de la càtedra de Clínica a Barcelona, de la qual fou el primer titular i membre (1773) i finalment degà de l’Acadèmia de Medicina Pràctica. L’aurèola dels guardons obtinguts a l’estranger, la clientela de personatges il·lustres –d’on li ve el renom de metge de prínceps i príncep de metges– no afebliren la seva integritat professional: una constant dedicació a l’Hospital de Pobres, les seves inquietuds socials (lactància, salut dels treballadors), la permanència a Barcelona durant la Guerra del Francès (1808-1813), on col·laborà amb l’ocupant, i la mateixa actitud, malgrat la seva edat, durant la febre groga de 1821-1823 i el setge i bombardeig de la ciutat per part dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències barcelonina i director de la seva secció d’electricitat. La seva anomenada com a investigador reposa sobre camps tan variats com les experiències sobre navegació aerostàtica (1784), l’invent del telègraf elèctric (1791), la previsió de la telegrafia sense fils (1796), l’estudi de la navegació submarina (1800), el transport en canal sec sobre cotxes encarrilats, la impulsió per al desenvolupament de les comarques, la conservació química dels aliments, variades millores tècniques per a la indústria i estudis demogràfics i socials. Fou capdavanter de la meteorologia i assidu col·laborador de la premsa.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.