Connecta amb nosaltres

Economia

Slack i el teletreball

Publicat

on

Sembla ser que aquest 2021 serà un any de canvis importants. Moltes activitats s’han anat transformant acceleradament degut a la pandèmia i unes quantes han arribat per quedar-se, com ara el teletreball. Grans empreses com Media Pro, per exemple, ja han informat als seus treballadors que això passarà a ser la nova normalitat indefinidament. Les empreses s’han adonat que segueixen funcionant sense necessitat d’incórrer en els grans costos que significa mantenir oficines en grans edificis.

La dificultat que troben molts professionals en aquesta situació és la comunicació. No és el mateix treballar en un despatx rodejat de companys que fer-ho a casa. Per això s’han fet famoses moltes eines de vídeoconferència, com Zoom, Teams, Jitsi.org o Whereby, però també estan apareixent eines menys conegudes i igual d’útils com ara Slack.

Slack és més que una eina de xat. L’aplicacio està disponible per Android, Apple, Mac i Windows i facilita molt la comunicació entre equips de treball remots. Ve a ser un Whatsapp però per a empreses i obert. Els equips poden interactuar tant amb xats privats com amb grups temàtics de conversa. També és molt útil la possibilitat d’intercanvi de tot tipus de fitxers de forma instantània i, darrerament, la facilitat de fer trucades de veu i videotrucades individuals o grupals simplement a través de l’eina. Si es vol més, Slack té infinitat d’integracions amb les millors eines Web 2.0 que hi ha al mercat. I el preu? Amb la versió gratuïta la majoria de petites i mitjanes empreses en tenen més que suficient. Tots els que l’han provat ja no poden viure sense ell.

Si Slack és massa potent per al que necessiteu sempre teniu l’opció d’usar el Whatsapp Web. És la versió per a Windows, Linux o Mac del omnipresent Whatsapp. Només l’heu de descarregar gratuïtament de la botiga Microsoft o Apple, executar-lo i activar-lo llegint amb el Whatsap del vostre mòbil el codi QR que es mostra en pantalla. Amb aquesta eina podreu enviar i rebre missatges i compartir fitxers i tot tipus d’informació amb altres contactes però des del mateix ordinador, sense haver de passar pel mòbil.

Víctor Carbonell

Continua llegint

Economia

L’ecologia s’obre camí als Pressupostos Participatius

Publicat

on

Més enllà de l’1,6 milions d’euros que ja s’han reservat per remodelar l’antic camp municipal de Julià de Capmany i poder-lo destinar a la pràctica d’esports minoritaris, els resultats finals dels Pressupostos Participatius també ha reservat una segona partida econòmica que beneficiarà al Poble-sec. Fins a 850.000 euros es destinaran a millorar els entorns de Montjuïc i arreglar els camins que el recorren.

La proposta, presentada per les AMPA de les escoles El Bosc i Tres Pins, ha rebut 2.413 suports a través de decidim.barcelona i consistirà a “arreglar els camins perquè facilitin la comunicació del nucli urbà del Poble-sec amb les escoles i els equipaments que hi ha a la muntanya de Montjuïc”. A parer de les organitzacions proposants, “això permetrà crear espais segurs, didàctics, inclusius i útils per a tothom, en un context de recuperació ecològica de la muntanya”.

Per aconseguir-ho les comunitats educatives proposen dividir la reforma en dues actuacions. Una primera destinada a “millorar el camí que porta a les escoles i instal·lar-hi una il·luminació adequada, així com habilitar-hi zones d’estada, incloent-hi l’àrea de la font de la Palmera”, mentre que la segona consistirà “a renovar la zona d’esbarjo coneguda com el Marcelino, utilitzada com a espai lúdic a la sortida de l’escola, millorant-ne els elements d’estada i instal·lant-hi elements de joc nous”. En aquest sentit, argumenten que l’actuació de caràcter ecològic haurà d’incorporar la perspectiva de gènere, de manera que haurà de tenir en compte la vulnerabilitat a la qual estan exposats els diversos col·lectius que fan servir la muntanya. Per això, reclamen que els nous espais que es generin siguin segurs, inclusius i accessibles, amb l’objectiu de poder equiparar, en la mesura que sigui possible, els drets de tota la ciutadania.

Quatre projectes queden fora

La millora del Julià de Capmany o la reurbanització dels entorns de la muntanya de Montjuïc no han sigut les úniques propostes poblesequines que han arribat a la final dels Pressupostos Participatius. Entre les que han caigut en la darrera fase està la iniciativa presentada per SOS-Monuments, la qual pretenia dotar de major visibilitat el cementiri jueu que es remunta a segle IX i que dona nom a la muntanya, així com la impulsada per l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, la qual instava a reformar la zona d’esbarjo on impera el gris-ciment per transformar-lo en un espai amb sorra, arbrat, ombres i vegetació.

En la mateixa línia, la comunitat educativa de l’Institut Consell de Cent també s’ha quedat amb les ganes d’aconseguir una partida per rehabilitar els Jardins de Walter Benjamin i incorporar-los a la zona d’esbarjo del centre educatiu, mentre que els vestuaris del Bosc de Montjuïc hauran d’esperar a aconseguir l’anhelat rentat de cara que demanaven les direccions de la primària i la secundària.

Continua llegint

Economia

NFT, la nova era en l’art digital

Publicat

on

Per

L’art té un valor incalculable, entre altres coses, degut a l’exclusivitat. Tota gran obra només té un original o, en poques ocasions, unes còpies com les litografies. Aquest fet li dona el seu valor que depèn del mercat ja que només pot haver-hi un sol propietari. Si Picasso, avorrit, hagués fet 100.000 còpies exactes del Guernica, l’obra tindria molt menys valor. Aquesta exclusivitat de l’art convencional, fins ara, no es podia aplicar en l’art digital. Qualsevol artista que fes un disseny o un vídeo digitalment podia fer infinites còpies o li podien piratejar i el seu valor desapareixia.

Però la tecnologia està aportant solucions per a tot i ara aquesta impossibilitat de limitació d’originals ha canviat gràcies al Block Chain. Aquesta tecnologia ha permès crear els NFT que, resumint, són certificats de propietat sobre elements d’art digital com poden ser fotografies, vídeos, cromos… Això fa que de ser mers arxius copiables, es converteixen en elements únics amb un propietari en exclusiva. Tècnicament s’en diu tokenització i NFT vol dir Token No Fungible que vindria a ser “objectes digitals”. Cada peça d’art “tokenitzada” o convertida en NFT és única i està en una base de dades blockchain mundial, inalterable, on s’indica qui és el propietari.

Un píxel gris d’1,4 milions de dòlars

Les possibilitats d’aquesta tecnologia són infinites ja que es pot convertir en peça única qualsevol element digital. I el preu? Doncs igual que l’art convencional dependrà del mercat. Al ser NFT i ser una nova tecnologia, les primeres peces es van vendre a preus exorbitants. Un dels primers artistes en vendre NFT va ser @beeple (www.beeple-collect.com), però es poden trobar diversos mercats d’art digital on comprar, vendre o intercanviar art, com ara opensea.io o rarible.com.

Els casos més excèntrics que s’han donat són, per exemple, la venda d’un píxel gris (sí, un punt gris) per 1,4 milions de dòlars en una subhasta a Sotheby’s. O el mateix Beeple que va vendre per 70 milions de dòlars una fusió dels primers 5.000 NFT diaris que havia creat.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

L’ampliació de l’aeroport, a debat

Cal trobar una solució a satisfacció de totes les parts i que deixi de ser un aeroport auxiliar de Barajas i explotat des del govern central

Publicat

on

Per

El desembre de 1918 l’aeròdrom de La Volateria, avui part de l’aeroport del Prat, esdevingué el primer de l’Estat en tenir vols comercials. El 2019 era el sisè d’Europa, amb 52,6 milions de viatgers, i el 2020 amb 114.000 tones de càrrega aèria era dins del top-25 europeu. Ara, Aena –cal traspassar-ne la gestió!– vol ampliar-lo amb 1.700 milions d’euros de fons europeus, però ha ressorgit el debat de la ubicació a prop de zones protegides.

En el  període 2017-2021 l’aeroport aporta el 55% dels beneficis de tots els de l’Estat (de fet, els manté) i rep el 7% de les inversions mentre que el de Madrid només representa el 4% dels guanys, tot i rebre el 20% de la inversió. L’aeroport aporta el 7% del PIB català i amb una ampliació n’aportaria el 8,9%. Però qui pensi que l’ampliació només beneficiarà el turisme s’equivoca, perquè el perfil dels vols intercontinentals és mes aviat empresarial. I eliminar vols de curta i mitjana distància implicaria perdre vols intercontinentals, que ja no podrien connectar. Un país més ben connectat amb el món és capaç de captar més inversions i talent que, al conjunt del territori, es tradueixen en llocs de feina.

L’exemple d’altres ciutats

He llegit moltes opinions i penso (pensar és sempre perillós per als que manen) que construir una pista sobre el mar, o en espai guanyat al mar, seria una bona solució. El Parlament va aprovar el 5 de setembre de 2006, a proposta del llavors conseller Joaquim Nadal, una zona d’exclusió del litoral i zona marítima del Prat que ho possibilita. Cito ciutats que tenen un o més aeroports amb pistes sobre el mar o espai guanyat al mar: Boston, Brisbane, Hong Kong, Honolulu, Macau, Marsella, Nagoya, Niça, Nova York, Osaka, Rio de Janeiro (2 aeroports), San Francisco, Sidney, Singapur i Tòquio. És la modesta opinió d’un usuari d’aeroports. El poder, que sovint es creu posseïdor de la veritat absoluta, ha d’escoltar totes les opinions i exposar les seves, en lloc de replicar les dels altres, però de vegades és difícil perquè, com deia Gandhi: “Si hi ha un idiota en el poder és perquè els que el van elegir estan ben representats”.

Despesa poc sostenible

I parlant d’aeroports, ara s’ha sabut que el pont de la Mercè de 2019 la nostra alcaldessa i sis càrrecs de l’Ajuntament van desplaçar-se en avió –i no en piragua ecològica– a Nova York per participar en una cimera del clima, amb un cost de 26.079,46 euros per 3 dies (2 nits), import que sembla poc sostenible. Potser per això, a partir d’ara, una agencia de viatges (Integración Agencias de Viajes, S.A.) centralitzarà els desplaçaments dels regidors, amb un cost màxim de 13 milions d’euros fins el 2025. Llàstima que sigui de Madrid, com l’empresa del bicing, i no s’hagi preferit un proveïdor de proximitat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.