Nicholas Christakis, sociòleg, metge i professor de ciències socials i naturals de la Universitat de Yale, considerat per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món i per la revista Foreign Policy com un dels 100 millors pensadors globals, ha publicat un llibre en el que analitza els efectes de la pandèmia en la societat des de una perspectiva històrica, i anticipa el que pot passar en els pròxims anys. Segons ell, patirem les seqüeles socials, psicològiques i econòmiques del virus per un bon temps més, abans d’entrar en l’època de la postpandèmia cap el 2024. Després d’estudiar pandèmies des del segle V a.C. fins avui, Christakis conclou que “quan les pandèmies acaben hi ha una festa”, per la qual cosa vaticina, en una entrevista a la BBC, que “després de la pandèmia pot venir una època de disbauxa sexual i malbaratament econòmic”. O sigui, una mena de feliços anys 20. Revifarà el Paral·lel de fa un segle?
Previsions de l’FMI
La realitat, però, és que encara no havíem superat del tot la crisi del 2008 i mentre un 40% de la població està reduint les despeses, un altre 40% dels sectors menys afectats no han deixat de treballar i han fet un coixí econòmic. La UE ha admès que els salaris s’estancaran i la desigualtat està ara al mateix nivell que el 1928. El catedràtic Santiago Niño-Becerra no creu en aquesta eufòria i afirma que el deute és impagable i, les empreses que puguin, invertiran per augmentar la productivitat, fet que dispararà la subocupació i, com l’oferta serà superior a la demanda, haurà de disminuir; i la demanda no augmentarà perquè les rendes i la capacitat d’endeutament s’esgotaran. I si mirem les previsions de l’FMI sobre l’economia de l’estat espanyol, preveuen uns creixements del PIB del 5,9% enguany; el 2022, 4,7%; el 2023, 3,4%; el 2024, 2,8%; el 2025, 1,5%… és a dir, de mal en pitjor i insuficient per crear ocupació.
Els tripijocs de Múrcia
Mentre que a Catalunya la investidura d’un nou president és un procés laboriós, al Regne d’Espanya la compravenda de càrrecs funciona com un mercat persa. ¿Qui li hauria dit al fins fa poc xarcuter murcià Francisco Álvarez García (havia treballat a Casademont i El Pozo fins fa poc), i només amb estudis d’EGB, que passar de C’s al PP el duria a convertir-se en conseller d’ocupació, investigació i universitats del govern de Múrcia, en substitució de Miguel Motas Guzmán, doctor en veterinària i professor de toxicologia a la Universitat de Múrcia? Per cert, ja han aparegut les 52.600 vacunes “perdudes” que ha resultat que han anat a parar a l’exèrcit, i ja sabem qui és el cap de les forces armades.
JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista