Connecta amb nosaltres

Economia

Eufòria o crisi postpandèmia?

Patirem seqüeles socials, psicològiques i econòmiques un bon temps més, abans d’entrar en l’època de la postpandèmia el 2024

Publicat

on

Nicholas Christakis, sociòleg, metge i professor de ciències socials i naturals de la Universitat de Yale,  considerat per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món i per la revista Foreign Policy com un dels 100 millors pensadors globals, ha publicat un llibre en el que analitza els efectes de la pandèmia en la societat des de una perspectiva històrica, i anticipa el que pot passar en els pròxims anys. Segons ell, patirem les seqüeles socials, psicològiques i econòmiques del virus per un bon temps més, abans d’entrar en l’època de la postpandèmia cap el 2024. Després d’estudiar pandèmies des del segle V a.C. fins avui, Christakis conclou que “quan les pandèmies acaben hi ha una festa”, per la qual cosa vaticina, en una entrevista a la BBC, que “després de la pandèmia pot venir una època de disbauxa sexual i malbaratament econòmic”. O sigui, una mena de feliços anys 20. Revifarà el Paral·lel de fa un segle?

Previsions de l’FMI

La realitat, però, és que encara no havíem superat del tot la crisi del 2008 i mentre un 40% de la població està reduint les despeses, un altre 40% dels sectors menys afectats no han deixat de treballar i han fet un coixí econòmic. La UE ha admès que els salaris s’estancaran i la desigualtat està ara al mateix nivell que el 1928. El catedràtic Santiago Niño-Becerra no creu en aquesta eufòria i afirma que el deute és impagable i, les empreses que puguin, invertiran per augmentar la productivitat, fet que dispararà la subocupació i, com l’oferta serà superior a la demanda, haurà de disminuir; i la demanda no augmentarà perquè les rendes i la capacitat d’endeutament s’esgotaran. I si mirem les previsions de l’FMI sobre l’economia de l’estat espanyol, preveuen uns creixements del PIB del 5,9% enguany; el 2022, 4,7%; el 2023, 3,4%; el 2024, 2,8%; el 2025, 1,5%… és a dir, de mal en pitjor i insuficient per crear ocupació.

Els tripijocs de Múrcia

Mentre que a Catalunya la investidura d’un nou president és un procés laboriós, al Regne d’Espanya la compravenda de càrrecs funciona com un mercat persa. ¿Qui li hauria dit al fins fa poc xarcuter murcià Francisco Álvarez García (havia treballat a Casademont i El Pozo fins fa poc), i només amb estudis d’EGB, que passar de C’s al PP el duria a convertir-se en conseller d’ocupació, investigació i universitats del govern de Múrcia, en substitució de Miguel Motas Guzmán, doctor en veterinària i professor de toxicologia a la Universitat de Múrcia? Per cert, ja han aparegut les 52.600 vacunes “perdudes” que ha resultat que han anat a parar a l’exèrcit, i ja sabem qui és el cap de les forces armades.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

Cervesa: dues alsacianes molt catalanes

Publicat

on

Per

Encara en ple estiu, sempre ve de gust prendre una refrescant cervesa o birra, mot aquest últim recentment incorporat al nostre diccionari normatiu. L’Estat espanyol va produir l’any passat 41,5 hectolitres de cervesa, el segon productor d’Europa després d’Alemanya, i el vuitè mundial. El sector representa l’1,3% del PIB, aporta a les arques de l’Estat 6.500 milions d’euros en impostos, i se’n consumeixen uns 58 litres per habitant i any, tot i que el turisme pot distorsionar les xifres.
La cervesa, coneguda a Barcelona des del segle XVI, no havia arrelat perquè es considerava una beguda exòtica i de sabor estrany. El Diario Evangélico, Histórico-Político li va dedicar un article divulgador el 1772. El mestre cerveser Felip Costa va obrir el 1806 el primer establiment on es va elaborar cervesa, però la birra no va guanyar adeptes fins el 1814, després de l’ocupació napoleònica. El 1838 l’italià Andrés Ansaldi obrí una fàbrica-despatx a la Rambla, davant l’església de Santa Mònica i el 1856 la ciutat tenia cinc fàbriques i consumia 5.000 ampolles diàries.
Moritz, arriba el 1851
Louis Moritz Trautmann va néixer a Pfaffenhoffen, un nom que sona a alemany, com tot a Alsàcia, ja que allà es parla una modalitat d’alemany, i va arribar a Barcelona el 1851. Gràcies als seus coneixements cervesers va trobar feina en la fàbrica del francès Ernesto Ganivet. El 1856 comença a elaborar la seva pròpia cervesa, el 1858 adquireix la fàbrica, i el 1859 la de l’alemany Joan Maurer del Portal de Santa Madrona, inaugurada el 1837, convertint-se en un dels principals productors de Barcelona. El 1864 inaugura la nova fàbrica de la Ronda Sant Antoni, llavors la més gran de l’Estat.
Damm, fugint de la guerra
Els alemanys van ocupar Alsàcia tres vegades. A la primera, a la guerra francoprusiana, August Kuenztmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, fugen i s’instal·len a Barcelona. El 1876 produeixen una marca pròpia d’estil alsacià que ja porta una estrella de cinc puntes, i el 1905 Damm inaugura la fàbrica, avui seu social, al carrer Rosselló. El 1921 el símbol passa a ser la marca amb Estrella Dorada, d’estil Pilsen, (nom que conserva fins 1991 quan passa a dir-se Estrella Damm), i el 1928 es crea l’Estrella Roja, d’estil Munic, que després de la Guerra Civil deixa de produir-se. Franco no permetia cap Estrella Roja, encara que fos només una cervesa.
Moritz tanca el 1978, però la sisena generació de la mateixa família reobre el 2004 i avui produeixen cervesa Moritz a la fàbrica de La Zaragozana a Saragossa, propietat de la família, elaborada amb aigua Font d’Or del Montseny.
JOSEP MARIA TORREMORELL (Economista)

Continua llegint

Economia

La IA prehistòrica dels nostres dies

Publicat

on

Per

Al llarg de la nostra història han passat moltes coses. Al neolític, per exemple, vam aconseguir fer armes per caçar i fer foc per combatre el fred i coure el menjar. Però els nostres ancestres no sabien que estaven a la prehistòria, ells ho vivien com innovacions molts útils però no sabien que canviarien la història del planeta.

Amb els invents actuals com ara la intel·ligència artificial (IA) passa el mateix, tot i que ens quedem bocabadats quan veiem el que és capaç de fer la darrera versió de ChatGPT o Google Bard i altres eines, som realment a la prehistòria.

Per fer-nos conscients i traçar una ruta, la creadora del famós ChatGPT, OpenAI, ha publicat una escala de nivells de l’1 al 5. Aquesta classificació permetrà mesurar la intel·ligència dels seus models, referència de la IA generalista (AGI). D’aquesta manera podem saber on som i cap a on anem.

Ara, tot i que la IA és capaç de respondre a converses com si fos una persona, generar fotos, vídeos i veus totalment realistes, estem només al nivell 1, tot just arribant al 2! Per a OpenAI el nivell 2 és el nivell de coneixement equivalent a una persona amb un doctorat.

Segons aquest índex, en el 3, la IA podrà realitzar tasques en nom nostre com trucar i demanar hora, enviar un mail, etc. Imaginem poder dir a la IA, com si fos un secretari: ‘‘Si us plau, canvíem d’operadora a la més econòmica’’ o “reserva’m allotjament a Berga per aquest cap de setmana en mitja pensió”. Doncs això, segurament, és imminent en els propers 5 anys.

Però i els nivells 4 i 5? Això ja són paraules majors. En el nivell 4 la IA podrà trobar solucions a problemes que ara no en tenen o millorar els que els humans no hem sabut solucionar. Podríem parlar de millors medicines, predicció meteorològica precisa, reducció del canvi climàtic o problemes no resolts en astronomia i física com el de la matèria fosca o per què les lleis de la física clàssica i la quàntica són tant contraposades.

I ja en el nivell 5, la previsió és que la IA sigui capaç gairebé de realitzar el treball d’organitzacions completes. No es tracta de substituir les persones si no que ens dedicarem a tasques que requereixin interacció social: un judici, la creativitat o la comprensió més profunda… La resta de tasques mecàniques seran substituïdes per la IA. Si això arriba, serà el moment del nostre Judici Final? No ho crec, però sempre serem a temps de desendollar la màquina, per si de cas.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Comerços i entitats a les xarxes

Publicat

on

Per

Aquest mes dedicarem la secció a algunes entitats i comerços del barri del Poble-sec que dia rere dia publiquen contingut, no només per promocionar els seus establiments o organitzacions, sinó que van més enllà i promouen la cultura i el coneixement.

Comencem per una de les associacions més reconegudes del barri, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Des del seu compte d’Instagram @cerhisec, publiquen tot tipus d’informació històrica del barri, així com fotografies i vídeos inèdits. És com fer un salt en el temps a través del ciberespai. Una altra associació sense ànim de lucre i de promoció del barri és Orgull Poblesequí @poblesequi. Des d’aquest actiu compte van informant de tota l’activitat del barri del Poble-sec. Per conèixer totes les novetats també ho podem fer a través de l’Associació de Veïns i el seu compte @avvpoblesec.

Però els comerços no es queden enrere. Si bé la majoria ja disposen de les seves pròpies xarxes, alguns mereixen una especial menció per la seva alta activitat que va més enllà de l’autopromoció. Un bon exemple és la Drogueria La Campanera del carrer Elkano. Han fet el salt a les xarxes i en el seu compte d’Instagram @drogueriacampanera informen de manera molt simpàtica i educativa sobre els seus productes, com funcionen i quins són els més òptims per a cada tipus de problema domèstic. Tot una font d’informació fonamental.

Ara que som a l’estiu i bé de gust una bona cervesa fresca, no podem deixar de passar-nos per @abirradero, la cerveseria que va substituir el mític restaurant Abrevadero del carrer Vila i Vilà. En el seu compte a les xarxes, els propietaris informen com elaboren les seves pròpies cerveses, expliquen interessants històries sobre aquesta beguda i promocionen concerts i cates.

Finalment, s’ha de fer una menció especial als cracks de @fast_byte_informatica del barri de la Bordeta, prop de plaça Espanya, on Toni Rebolledo i els seus companys no tenen límits a l’hora de publicar gairebé a diari trucs i eines tecnològiques o, fins i tot, alguna que altra simpàtica història estrafolària que els passa en el seu dia a dia. És un compte també molt recomanable.

Esperem que aquest modest llistat ajudi a conèixer millor alguns dels serveis del barri i a promoure el seu impacte mes enllà dels seus límits físics.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024