Al món hi ha 1.300 milions de turistes cada any. És un fenomen social global. Però el turisme, com tota indústria, té pros i contres. A Catalunya, genera el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació; i a Barcelona, el 7,3% i el 8,6%, respectivament. A les Balears, el 40% del PIB i el 22% de l’ocupació. Els inconvenients en són uns quants: degradació ambiental, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, augment de preus, carestia i manca d’habitatges, i atracció de la delinqüència. Si es superen certs límits hi ha massificació, contra la qual s’ha convocat una manifestació a Barcelona el 6 de juliol. La massificació origina turistificació, que el Termcat defineix com “el procés de convertir en turística una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social, un producte”, i també genera turismofòbia, però ull viu!: alguns turismofòbics hipòcrites acaben de cap de setmana a Praga o de vacances a Tailàndia.
Calen solucions integrals
Una derivada n’és la gentrificació a molts barris, una transformació econòmica que n’expulsa els que hi han viscut sempre. Certament, s’han posat alguns pegats, com la moratòria hotelera a Barcelona, però alhora s’obrien albergs per a motxillers que promovien botellades a les platges. En canvi, els jubilats americans amb calers s’allotgen en hotels de cinc estrelles, gasten molt, sopen d’hora, se’n van a dormir aviat com les gallines i fan poc soroll. El mercat ha respost donant ales als pisos turístics (10.101 de legals, però 18.321 anunciats a Barcelona, segons Inside Airbnb), que ara es volen suprimir. Calen solucions integrals que impliquin totes les administracions, no pegats. Les Balears ja no tenen solució: en una o dues dècades, amb la degradació progressiva, i sense activitats alternatives, s’empobriran molt.
Polítiques destructives
Les eleccions europees han mostrat com de destructives són certes polítiques. El benestar social sorgit a Occident després de la segona guerra mundial està en retrocés. El patró és el mateix arreu: les ajudes públiques són per als vulnerables (majoritàriament estrangers), però Europa ha importat tants vulnerables que els no-vulnerables, que tenen tan dret a rebre ajudes com els vulnerables, no en reben i, a més, veuen perillar la identitat dels seus països, d’aquí que avanci la dreta. A nivell local, molts independentistes s’han abstingut perquè no hi ha cap partit que els representi. Alhora, cert vot captiu d’alguns partits perilla, perquè el sàtrapa del Marroc projecta crear un partit d’àmbit europeu per reunir tot el vot islàmic, un sistema social feixista, misogin, homofòbic, i antidemocràtic. D’altra banda, les cadires fan tornar daltònics als que veien línies vermelles en el Hard Rock, de manera que a l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat hi podria haver el mateix color polític: partit únic com a la Xina. Alegria pels del “Bajo Llobregat” com diria el senyor Illa, però el principi de la fi de Catalunya.
Josep Maria Torremorell