El desembre de 1918 l’aeròdrom de La Volateria, avui part de l’aeroport del Prat, esdevingué el primer de l’Estat en tenir vols comercials. El 2019 era el sisè d’Europa, amb 52,6 milions de viatgers, i el 2020 amb 114.000 tones de càrrega aèria era dins del top-25 europeu. Ara, Aena –cal traspassar-ne la gestió!– vol ampliar-lo amb 1.700 milions d’euros de fons europeus, però ha ressorgit el debat de la ubicació a prop de zones protegides.
En el període 2017-2021 l’aeroport aporta el 55% dels beneficis de tots els de l’Estat (de fet, els manté) i rep el 7% de les inversions mentre que el de Madrid només representa el 4% dels guanys, tot i rebre el 20% de la inversió. L’aeroport aporta el 7% del PIB català i amb una ampliació n’aportaria el 8,9%. Però qui pensi que l’ampliació només beneficiarà el turisme s’equivoca, perquè el perfil dels vols intercontinentals és mes aviat empresarial. I eliminar vols de curta i mitjana distància implicaria perdre vols intercontinentals, que ja no podrien connectar. Un país més ben connectat amb el món és capaç de captar més inversions i talent que, al conjunt del territori, es tradueixen en llocs de feina.
L’exemple d’altres ciutats
He llegit moltes opinions i penso (pensar és sempre perillós per als que manen) que construir una pista sobre el mar, o en espai guanyat al mar, seria una bona solució. El Parlament va aprovar el 5 de setembre de 2006, a proposta del llavors conseller Joaquim Nadal, una zona d’exclusió del litoral i zona marítima del Prat que ho possibilita. Cito ciutats que tenen un o més aeroports amb pistes sobre el mar o espai guanyat al mar: Boston, Brisbane, Hong Kong, Honolulu, Macau, Marsella, Nagoya, Niça, Nova York, Osaka, Rio de Janeiro (2 aeroports), San Francisco, Sidney, Singapur i Tòquio. És la modesta opinió d’un usuari d’aeroports. El poder, que sovint es creu posseïdor de la veritat absoluta, ha d’escoltar totes les opinions i exposar les seves, en lloc de replicar les dels altres, però de vegades és difícil perquè, com deia Gandhi: “Si hi ha un idiota en el poder és perquè els que el van elegir estan ben representats”.
Despesa poc sostenible
I parlant d’aeroports, ara s’ha sabut que el pont de la Mercè de 2019 la nostra alcaldessa i sis càrrecs de l’Ajuntament van desplaçar-se en avió –i no en piragua ecològica– a Nova York per participar en una cimera del clima, amb un cost de 26.079,46 euros per 3 dies (2 nits), import que sembla poc sostenible. Potser per això, a partir d’ara, una agencia de viatges (Integración Agencias de Viajes, S.A.) centralitzarà els desplaçaments dels regidors, amb un cost màxim de 13 milions d’euros fins el 2025. Llàstima que sigui de Madrid, com l’empresa del bicing, i no s’hagi preferit un proveïdor de proximitat.
JOSEP MARIA TORREMORELL