Torna a ser desembre i, com cada any, el Poble-sec s’encén amb les llums de Nadal. Amb la mirada posada en la salut, el canvi climàtic i les relacions humanes, les vacances d’hiveran es presenten com un període d’autoavaluació, però també de gaudi. Les entitats del barri, liderades per la Coordinadora d’entitats del Poble-sec han organitzat una sèrie de campanyes i esdeveniments per assegurar que així sigui.

Nadal Solidari

Una de les propostes habituals és el Nadal Solidari. Juntament amb les Parròquies de Poble-sec, Càritas, Compartim Poble-sec, l’Associació Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora dinamitza una recollida d’aliments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades del barri.

El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, explica que aquest és un moviment civil, “ho fem els veïns, ni la Generalitat ni l’Ajuntament”. L’objectiu és donar suport al miler de persones que, setmanalment, acudeixen a la ONG Bona Voluntat en Acció, per recollir un lot amb productes. Per a Reig, “tots plegats sumem”; ara que la gent torna a omplir els carrers, espera que la campanya sigui tot un èxit.

Els reis solidaris

A part de productes de primera necessitat, al Poble-sec també s’hi recolliran joguines. La Coordinadora d’Entitats fa una “crida a particulars i empreses” a col·laborar-hi. L’objectiu, com explica Antoni Reig, és “portar la felicitat i la il·lusió de cada any, als infants del barri”.

Les joguines han de ser noves i es poden portar als llocs de recollida fins el 28 de desembre. Algunes de les ubicacions són el Centre Cívic el Sortidor, la seu de Bona Voluntat en Acció, les parròquies del barri, el casal de la Concòrdia, la seu dels castellers i la de la pròpia coordinadora. Després, un centenar de voluntaris les classificarà en lots, organitzats segons edats i gènere, per a repartir entre 300 i 400 famílies amb infants del Poble-sec.

La patge reial 

L’activitat no s’atura aquí i és que a principis de gener ve el patge reial al Poble-sec. Aquest any, Reig explica que s’han “feminitzat” i que l’enviada especial dels Reis Mags d’Orient serà una dona.

El 4 de gener a la tarda, la patge Estel, com l’estel d’Orient, esperarà els infants a la plaça de Santa Madrona; el punt final de la rua de Nadal. Abans, però, se celebrarà la cavalcada del Poble-sec, amb carrosses, confeti i espectacle inclós. Pel president, aquest és un moment molt especial, “tot el barri se n’entera”. El darrer cop que es va celebrar aquesta cavalcada, el gener del 2020, la Coordinadora va fer desfilar 400 persones. Aquest any la previsió és tornar a moure la gent com aleshores.

Premi a la feina ben feta i en xarxa. La Comissió Jove del Pla Comunitari Poble-sec, que coordina l’Associació Cooperasec, ha rebut de mans de l’alcaldessa, Ada Colau, el premi 25N que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Una condecoració dotada amb 15.000 euros que aniran destinats a millorar, perllongar i sofisticar el projecte Prenem la paraula, un programa on participen més d’una desena d’entitats de joves i adolescents del Poble-sec. La mateixa alcaldessa ha fet una crida a seguir treballant en la prevenció de les violències masclistes, moltes de les quals ha recordat que són “estructurals”.

Tal com explica la responsable del projecte i coordinadora tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari de Poble-sec, Esther Repullo, al projecte hi participen centenars de joves i adolescents,

vinculats d’una manera o d’una altra, a les desenes d’entitats i escoles adherides. Per dimensionar l’amplitud del programa cal tenir en compte que a la comissió hi treballen persones vingudes tant de l’Espai 12@16, fins als nois i noies amb qui treballen els educadors de carrer dels Serveis Socials, passant pels integrants de l’Espai Infància de la Coordinadora d’Entitats, el Sector Jove de la Coordinadora, l’associació Transductores o els Instituts Consell de Cent o Anna Ravell. Una agrupació de col·lectius als quals també es van sumar els tres equipaments de proximitat del barri: la Biblioteca Francesc Boix, el CC Albareda i el CC El Sortidor.

El projecte

Però en què treballen totes aquestes entitats plegades? “En organitzar un cicle d’activitats de caràcter feminista, les quals han de tractar d’identificar els rols de gènere i prevenir en última instància les violències masclistes entre els joves”, explica Repullo. Una tasca que aborden des de diferents vessants per fer-les més interessants als joves i adolescents, ja que les franges d’edat van des dels 12 anys fins als 30 anys: “Hi ha activitats que les fem a les aules de l’Institut Consell de Cent o de l’Anna Ravell, o d’altres que potser les duem a terme a l’Espai 12@16, però sempre al voltant de l’art i la cultura”. Segons exposa, aquesta és la manera més atractiva que han trobat per fer reflexionar al jovent sobre qüestions com els rols de gènere o les discriminacions.

“La feina no només es fa des del pla teòric, sinó que l’enfoquem des de diferents perspectives pràctiques, com ara la redacció d’una cançó de rap”, relata. De fet, és a través de la música com més joves s’adonen de com són de masclistes les seves lletres: “Això succeeix perquè, quan les escolten, no s’aturen a pensar el que realment estan dient; amb un grup de noies vingudes a través de Serveis Socials hem estat treballant les lletres del reggaeton i com aquestes cosifiquen a les dones, per exemple”. Un abordatge, però, que sempre es fa des del punt de vista més empatitzador possible: “En aquest cas no se les ha de culpabilitzar perquè els hi agradin i ballin aquestes cançons, però si està bé dotar-les d’eines perquè siguin crítiques, les analitzin i reflexionin”, emfatitza Repullo.

Unes reflexions que, precisament ara, es plasmaran en una exposició al Centre Cívic El Sortidor fins al dia 12 de desembre. “Cal que escoltem què ens diuen els joves i els adolescents, perquè tenen molt a dir-nos i d’una manera molt clara, quan sovint els adults els tenim estigmatitzats i pràcticament no els hi donem veu”, destaca la coordinadora.

Dignificar les activitats

Si bé amb els escassos recursos que han pogut aportar les entitats ja han pogut teixir una xarxa d’activitats educatives i pedagògiques per identificar els rols de gènere i prevenir les violències, ara amb els 15.000 euros amb què els ha premiat l’Ajuntament pretenen professionalitzar el cicle. “Teníem previst continuar treballant com hem fet fins ara, però potser amb menys recursos o renunciant a algunes activitats. Ara, gràcies a la dotació del premi, podrem seguir treballant amb alguns grups de joves que tenim molt motivats amb la producció d’algun videoclip que fins ara no podíem gravar o dignificar determinats tallers de pintura”, detalla Repullo.

Tot plegat, per fer un canvi de xip entre el jovent en matèria de gènere. “La ciutadania cada vegada està més conscienciada, només hem de veure com han crescut les manifestacions feministes del 8M i el 25N amb més dones joves, grans i vingudes d’arreu”. Una dinàmica on, en canvi, troba a faltar més als homes: “Sí que és cert que cada vegada hi ha més homes que donen suport a la lluita de les dones i s’ha generat un canvi positiu, però encara queda molta feina per fer”.

Nova estratègia policial. Amb l’objectiu d’evitar més imatges de violència física contra activistes pel dret de l’habitatge, el cos dels Mossos d’Esquadra ha començat a aplicar una nova línia d’actuació: l’ús implacable de la Llei de Seguretat Ciutadana, popularment coneguda com a Llei Mordassa. Segons denuncia el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Nazario Torres, només durant l’octubre els activistes ja han rebut aproximadament 25 denúncies per valor de 600 euros la unitat, després d’haver sigut identificats i denunciats quan provaven d’aturar un desnonament al carrer de la Creu dels Molers.

“Aquest dijous 28 d’octubre els companys del sindicat hem intentat aturar dos desnonaments, però s’han acabat executant després que els Mossos d’Esquadra hagin fet un cordó policial i ens hagin amenaçat amb què qui decidís no marxar de la porta, seria identificat i sancionat”, explica Torres. Si bé temps enrere la consigna hauria sigut la de resistir al portal, des que s’han començat a rebre les multes que el sindicat dona lliure albir als activistes sobre si quedar-se i assumir la possible denúncia o enretirar-se. “Hem de tenir en compte que les persones que intenten aturar els desnonaments també són humils i es troben en situacions compromeses econòmicament, de manera que no poden fer front a unes multes amb un cost exagerat de 600 euros”, afegeix Torres.

La desincentivació de l’activisme

Segons assenyalen des del sindicat, la nova dinàmica policial els obligarà a replantejar-se les estratègies davant dels desnonaments, ja que en cas de rebre una segona multa, aquesta no és novament de 600 euros, sinó que ja ascendeix als 1.000 euros. “Setmanes enrere una companya va rebre una multa de 600 euros i una segona per desordres públics de 100 euros; des del sindicat vam celebrar una acció per recaptar fons i sufragar el cost, però és evident que ara no podem fer front a més de vint multes simultànies”, admeten.

Encara que des del front organitzat ja hagin provat de recórrer alguna de les sancions a la justícia, els jutges els han tombat, fet que de retruc els ha comportat haver d’assumir les costes legals dels advocats. “Abans, quan anàvem a aturar un desnonament ens trobàvem que era la comitiva judicial qui decidia què s’havia de fer, però ara ja veiem que són un espantaocells i que en realitat és el jutge qui d’avançada ja contacta amb la policia; quan ve la Brimo sabem que el llançament s’executarà, perquè davant l’amenaça de les multes nosaltres ja no hi podem fer res”, lamenta.

La fi de la llei mordassa?

Només un canvi legal en la Llei de Seguretat Ciutadana permetria posar punt final a aquesta pràctica que dona via lliure als agents policials a l’hora d’imposar aquestes sancions. Una reforma legislativa en la qual Torres no té cap esperança: “La llei ja porta molt de temps en marxa i mai ens han collat tant com fins aquest darrer mes: desnonament que es convoca, desnonament que s’executa gràcies a la Brimo dels Mossos d’Esquadra.