Connecta amb nosaltres

Economia

Apujar el salari mínim no crea desocupació

Caldria una regulació més acurada del Salari Mínim Interprofessional i menys propaganda política

Publicat

on

La Unió Europea recomana als estats fixar un salari mínim interprofessional (SMI) que equivalgui, pel cap baix, al 60% del salari mitjà. Avui 22 dels 27 països membres tenen un salari mínim. El de l’Estat espanyol és de 965 euros mensuals per 14 pagues, després de l’últim i recent increment de 15 euros, que representa un 56,7% del salari mitjà estatal. Per comunitats, deu superen l’esmentat 60%, mentre que cinc (Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya i Astúries) no hi arriben, perquè el salari mitjà és més alt. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha proposat que s’ajusti a cada comunitat, atès que el cost de la vida és molt diferent d’uns llocs a altres. La resposta del govern espanyol és que això tindria “efectos devastadores” en la “unidad de mercado”. Santiago Niño Becerra proposa, a més, que es podés vincular a tipus d’empresa i d’activitat. En realitat aquesta febre per apujar l’SMI suposa més capacitat de consum per a qui el percep, però més recaptació fiscal i de cotitzacions socials, que és el que es pretén.

Crítiques infundades

Les crítiques que rep l’SMI cada vegada que s’apuja és que provocarà la destrucció de llocs de treball i farà augmentar l’atur. Fa només un mes que s’ha atorgat el premi Nobel d’Economia, compartit per tres economistes. Un d’ells, el canadenc David Card, l’ha rebut per les seves “contribucions empíriques en el camp de l’economia del treball”, entre les quals la que rebat la idea generalitzada que una pujada del salari mínim comporta pèrdues d’ocupació, en concret en una investigació conjunta amb Alan Krueger, mort prematurament fa dos anys. Val a dir també que el salari mínim s’entén sobre una jornada laboral de 40 hores setmanals, però la realitat és que el 2020, el 22,8% de les dones i el 10,4% dels homes que van treballar ho van fer amb un contracte a temps parcial, de vegades només d’hores de durada. I una altra dada: a l’Estat espanyol el 15% de les persones que treballen son pobres i perceben uns ingressos per sota del 60% del salari mitjà: 8.870 euros anuals per a les dones i 9.176 per als homes.

Les pensions no s’apujaran

En l’àmbit polític, aviso als pensionistes del Poble-sec que la pensió no s’apujarà aquest any segons l’increment de l’IPC com va prometre Pedro Sánchez (que menteix tant o més que qualsevol altre president del PP). L’increment interanual a l’octubre ja era el 5,4%, però ha pactat per la porta del darrere amb els sindicats espanyolistes UGT i CCOO que aplicarà la mitjana de l’any, la qual cosa vol dir que si al novembre l’IPC es mantingués en el 5,4% la pujada de les pensions seria del 2,5% i la pèrdua real de poder adquisitiu dels pensionistes en un any gairebé del 3%: una enganyifa monumental. Mentrestant, ERC “amplia la base” (del 52% al 48%) pactant amb els botxins del 155 per aprovar els pressupostos, i aquests, mitjançant el Tribunal Suprem, liquiden la immersió lingüística. Us felicito nois!

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

L’AVV del Poble-sec, contrària a l’obertura del comerç en diumenges

L’entitat veïnal conformada també per petits comerciants considera que la normativa perjudica els petits botiguers

Publicat

on

És positiu pel petit comerç tenir l’opció d’obrir un dia més a la setmana? A parer de l’AVV del Poble-sec, no. L’entitat veïnal, conformada també per petits comerciants, considera que la nova normativa municipal que permet l’obertura de les botigues ubicades a la denominada Zona de Gran Afluència Turística (on l’Ajuntament ha inclòs el Poble-sec), “no és una bona notícia”.

Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, “hem de tenir en compte que ja en clau de ciutat tampoc és una bona notícia”. “Qui té una botigueta o un negoci familiar, ara l’obligues a perdre el seu dia de descans i treballar tot el cap de setmana si es vol guanyar la vida, mentre que les grans empreses simplement hauran de reorganitzar la plantilla, contractar algú més o faran fer hores extra als treballadors”, sintetitza.

Acord empresarial i sindical

El plantejament d’obrir tots els diumenges des de mitjans de maig fins al 15 de setembre (entre les 12 i les 20 hores) ha nascut de les converses entre la Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, PIMEC Comerç, Foment del Treball, l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) i els sindicats UGT i CCOO. Un acord que, a la vegada, ha rebut el vistiplau tant de l’Ajuntament de Barcelona, com de la Generalitat. “Aquest acord el que provocarà és que part de les compres més grans de la gent, en comptes de quedar-se al barri, es traslladaran a les grans superfícies o establiments del centre”, apunta Gàzquez.

A parer del representant associatiu, la mesura fins i tot va en contra de la idea de “cuidar el comerç de barri”. Des de l’Ajuntament ja s’ha confirmat que aquesta nova regulació estarà vigent fins al 31 de desembre de 2025 i asseguren que l’objectiu és “generar més ocupació”.

Continua llegint

Economia

Turisme, oportunitat perduda?

El Govern del Districte admet que algunes mesures pandèmiques, com l’increment de les terrasses, pot generar tensions veïnals

Publicat

on

S’acaba la pandèmia, tornen els turistes. Al llarg de les darreres setmanes, l’anada i vinguda de maletes pels carrers del Poble-sec s’ha incrementat en correlació amb la pujada del mercuri als termòmetres. Un ascens que ha tornat a posar a molts veïns en alerta tan bon punt han rememorat les tensions que es poden arribar a generar entre aquells que venen a gaudir de la ciutat i aquells que han de seguir amb la rutina laboral. Si bé en els anys A.P. (Abans de la Pandèmia), per a molts, la situació ja va ser límit, ara caldrà analitzar si des de l’administració local s’ha aprofitat el parèntesi pandèmic per corregir i/o revertir la dinàmica.

Tal com explica el conseller del Poble-sec pel PSC, Eudosio Guitérrez, per ara ja s’ha confeccionat un pla en matèria de civisme i seguretat, “on es posarà molt d’èmfasi en el control policial”. A més, detalla, continuaran col·laborant amb els empresaris del triangle que conformen els carrers de Blai, Paral·lel, Nou de la Rambla i Vila i Vilà per contractar agents cívics. Tanmateix, però, el mateix conseller demana paciència en algunes matèries, com per exemple la reducció de taules per terrassa (després d’haver-les ampliat durant la pandèmia): “Hem de reconèixer que hi haurà una certa lentitud per una qüestió tècnica; potser ho acabarem pagant aquest estiu i és possible que tinguem tensions en aquest sentit, però farem tot el possible perquè no ens interessa gens que la ciutadania pagui les conseqüències”, admet.

Fer complir la normativa

Si bé l’incivisme estival s’acostuma a associar amb el turista, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, recorda que no només són els nouvinguts els qui generen molèsties veïnals: “No tota la gent de les Tres Xemeneies, per exemple, són turistes, hi ha molta gent que és local; el que hem de tenir clar és que aquí hi ha una ordenança de civisme que l’Ajuntament hauria d’aplicar de forma ferma i rigorosa”, expressa.

En correlació amb el turisme, Gàzquez també assenyala com l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat de l’aturada pandèmica: “Creiem que cal un decreixement del turisme de mala qualitat i un increment del turisme de bona qualitat, d’aquell que és responsable, que fa els àpats als restaurants i fa vida cultural; van dir que prendrien mesures en aquest sentit, però al llarg d’aquests dies ja hem començat a veure com torna el turisme d’abans i com no s’ha aplicat cap canvi”, lamenta.

Ni decreixement, ni estancament

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), en canvi, van més enllà i assenyalen que l’única manera de retornar la ciutat als seus veïns és mitjançant la reducció directa de visitants a la ciutat. Una mesura que, des d’una visió teòrica, podria anar en consonància amb el programa polític de Barcelona en Comú, però que a la pràctica, segons critica el membre de l’ABDT, Daniel Pardo, no s’ha executat ni de bon tros: “El que s’ha fet durant la pandèmia ha sigut rescatar el sector turístic i mantenir-lo en vida artificial mitjançant diners públics; no s’ha repensat res i l’únic objectiu ha sigut el de tornar al mateix model insostenible, injust i ambientalment nociu que teníem abans de la pandèmia”, recela.

Si bé l’ABDT observa com hi ha diferències d’acció política entre els comuns i els socialistes a l’executiu de coalició, recorda com “tot i les contradiccions, al final resulta ser un únic govern municipal”. “Durant el primer mandat de Barcelona en Comú ja vam poder veure un declivi en la valentia de desenvolupar polítiques contra el turisme: vam passar del PEUAT (la restricció en la posada en marxa de noves places hoteleres a les zones massificades) a acords vergonyosos com el del Port i l’ampliació de la terminal de creuers”, recorda. A parer de Pardo, l’exemple més clarivident d’aquesta línia descendent és “l’estratègia de màrqueting turístic que s’ha posat en marxa des de la pandèmia, on directament es torna a regalar la ciutat al sector privat”.

Qualitat i/o quantitat?

Més enllà que des de l’AVV del Poble-sec comparteixen amb l’ABDT la necessitat d’un “decreixement”, de forma paral·lela també reclamen al sector un gir en la seva oferta: “No pot ser que es continuï oferint garrafón i tapes de baixa qualitat a preus desmesurats”. Tal com considera el seu president, la predisposició dels empresaris hauria de començar a girar “cap a l’oferta de qualitat i els preus raonables”. “Sobretot perquè al final els serveis de qualitat no només atrauen els turistes, sinó també als mateixos barcelonins”, al·lega.

Un sentit de la corresponsabilitat empresarial a la qual també apel·la el conseller del PSC: “La indústria turística és compatible amb la ciutat, però sí que és cert que hauríem de buscar la manera de fer-lo més sostenible mitjançant la cultura, el comerç o la gastronomia per posar-lo al servei de la ciutat, i no al revés”. Des del punt de vista de Guitérrez, “és un error el discurs negatiu que s’ha començat a instal·lar amb el tema del turisme; (…) el que hem de fer és anar tots a l’una i no permetre algunes coses que en els darrers anys s’han permès; rectificar és de savis”, assenyala. En tot cas, l’oportunitat per demostrar-ho tot just comença.

Continua llegint

Economia

La inflació perjudica els més pobres

La pujada de preus estronca la recuperació postpandèmia, mentre els Estats Units són els grans guanyadors de la guerra d’Ucraïna

Publicat

on

Per

Feia més de trenta anys que la inflació no arribava als nivells actuals. L’IPC interanual d’abril va ser del 8,3% a nivell estatal i del 8,0% a Catalunya (el definitiu de maig es coneixerà el 10 de juny). La inflació subjacent (sense energia i aliments sense elaborar) se situa en el 4,4%, també de rècord. Se sol a dir sovint que la inflació perjudica més els rics, perquè els pobres no tenen actius que puguin perdre valor, però això no funciona així. Les pujades de preus no són homogènies en tots els productes i no afecten tothom igual. Els col·lectius que, proporcionalment, tenen més consum dels productes que més han pujat són els més perjudicats. I aquest és el cas de les classes més populars, en les quals l’electricitat i els productes de primera necessitat representen una proporció més gran en la seva cistella de la compra. Les dades d’Eurostat (estadístiques de la UE) mostren que les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció, i les llars amb rendes més altes només el 15%.

Empitjorament amb la guerra

Alguns aliments bàsics, com l’oli, la pasta o la llet, han més que doblat el preu en un any. En part és conseqüència de l’augment del preu de l’energia, que ve d’abans de la invasió d’Ucraïna, però la guerra ho ha empitjorat. Ara és més fàcil d’explicar perquè des del 2017 els multimilionaris estatunidencs venen els seus actius en borsa i no paren d’acaparar terres de cultiu al cor dels EUA. John Malone (Liberty Media) té 2,2 milions d’acres de terra (1 acre són 4.046,9 m2); Ted Turner (CNN), 2 milions; Archie A. Emmerson (Sierra Pacífic), 1,9 milions, en una llarga llista on hi trobem noms com Jeff Bezos (Amazon) amb 450.000 acres o Bill Gates amb 242.000. I amb tot això el Banc d’Espanya diu que s’han de congelar les pensions. El 2021 el governador va percebre 219.020,37 euros bruts sense comptar les dietes de 1.127,93 euros per cada sessió del Consell i 540,96 euros per cada sessió de la Comissió Executiva. Sobren les paraules.

Europa, l’ase dels cops

Els EUA estan guanyant la guerra d’Ucraïna. Han enfortit el dòlar, compren més barat i venen més car i podran controlar millor la inflació. La dèbil UE només és un titella que rep tots els cops. No us cregueu la propaganda de guerra. Putin ha censurat tota crítica, però la UE ha fet el mateix a Europa, tancant mitjans com Russia Today, etc. Rebem informació esbiaixada. I recordem que l’anterior govern d’Ucraïna va ser el primer que va donar suport a M. Rajoy per aplicar l’article 155 a Catalunya. Heu vist que el Tribunal Penal Internacional persegueixi Bush, Blair i Aznar per causar 655.000 morts a l’Iraq? I l’enviament de 500 soldats estatunidencs a Somàlia per lluitar contra el gihadisme? Aquí també tenim talibans gihadistes, que estan per damunt de la democràcia i pels quals la “unidaz de Ejpaña” és déu, els Borbons els seus profetes i l’aparell de l’estat (govern, exèrcit, jutges, etc.) els seus fidels.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021