Connecta amb nosaltres

Economia

Fluixa arrencada del BCNMarket

Els botiguers, incapaços de determinar si les vendes que han efectuat a través dels Bonus Consum es mantindran un cop finalitzi la campanya de descomptes

Publicat

on

La teoria de l’evolució i la selecció natural de Darwin arriba al teixit comercial. En una societat on les dinàmiques de consum cada vegada s’orienten més cap a Internet, l’Ajuntament de Barcelona i algunes entitats comercials han decidit fer un pas més per adaptar-se al nou ecosistema virtual. El resultat: la creació del BCNMarket, una plataforma web que permet comprar digitalment als establiments locals de Barcelona.

L’espai virtual (bcnmarket.barcelona) cerca ser una alternativa de consum a Amazon o altres gegants de l’e-commerce. És a dir, busca convidar a aquelles persones que fan ús d’aquestes plataformes a invertir els seus diners en els establiments que omplen de vida els carrers i places de tota la ciutat. Ara bé, encara que el consistori hagi volgut impulsar la nova plataforma amb uns Bonus Consum per valor de 10 euros en les compres superiors a 20 euros, la realitat és que ben pocs negocis del Poble-sec s’han sumat a aquesta finestra d’oportunitat.

Baixa presència poblesequina

En data de 29 d’octubre, només set establiments de tot el Poble-sec han volgut llençar-se a provar aquesta nova línia de compra on-line. Una xifra que queda molt lluny d’altres barris de Barcelona, on les respectives associacions de comerciants sí que s’han sumat. “Nosaltres estem associats tant a l’Associació de Comerciants del Poble-sec-Paral·lel com a Som Sant Antoni, però ha sigut arran aquesta darrera entitat que ens vam assabentar de l’existència del BCNMarket”, explica la propietària de la casa de cosmètica Manikurate, Sílvia Moreno.

La seva experiència? “Per ara positiva”. “Quan vam començar no sabíem ni de l’existència dels Bonus Consum, però donar-nos d’alta va ser fàcil i àgil i des d’aleshores que ja hem guanyat tres noves clientes”, relata Moreno. Si bé observa com altres establiments els serà “difícil aconseguir competir a través del BCNMarket contra Amazon”, també considera que “si l’Ajuntament fa una bona campanya, els negocis s’animen i hi ha voluntat veïnal, doncs tot podria ser”.

En la mateixa línia de captació de nous clients es troba el Bizarre Escape Room, el qual ja ha tingut algun grup de jugadors que ha fet servir els Bonus Consum. “El que es fa difícil de saber és si, sense el descompte, també haurien vingut al local, encara que és cert que com a mínim cal provar qualsevol opció que et permeti apropar-te o captar a més gent”, emfatitza el president de la cooperativa Gatamagat que gestiona l’escape room, Daniel Prats. Un descompte que creu que, si es manté, els permetrà rebre més reserves a través d’aquest nou canal, però que, un cop s’acabi, “no arribem a saber si la plataforma serà capaç de seguir en marxa o s’apagarà”.

El pecat original?

L’impuls que ha fet l’Ajuntament de Barcelona a la plataforma mitjançant el descompte dels deu euros tampoc és una cosa que faci el pes a tots els establiments adherits. Tal com reflexiona el propietari de Tartas del Norte, Hein Depoortere, “el funcionament del bonus és massa estrany, perquè al final no et porta ningú el producte a casa, sinó que has d’anar tu amb el bonus en mà a comprar el producte igualment a la botiga”.

A de parer de Depoortere, si el BCNMarket volgués mirar de tu a tu a Amazon, el que hauria de fer és imitar el punt fort del gegant de l’e-commerce: “Competir amb Amazon és competir amb les entregues ràpides; tu compres a través de l’ordinador o el mòbil i t’arriba a casa en poc temps, mentre que aquí el BCNMarket t’obliga a anar a la botiga, fet que és com anar en contra del sistema que s’intenta vendre”. De fet, l’opció d’entrega a domicili és de pagament mensual per als negocis adherits (vuit euros més IVA, segons el consistori).

Una idea que “arriba tard”

L’anhel veïnal i comercial de comptar amb una plataforma comunitària a Barcelona va sorgir amb l’inici de la pandèmia. Tot plegat, per satisfer unes necessitats de compra virtual que evitaven haver-se de desplaçar i donar oxigen econòmic a un teixit comercial molt afectat per les restriccions. La seva existència, però, s’ha fet esperar any i mig. “Arriba molt tard”, opina el mateix Depoortere, que explica que en el seu cas ja va decidir apostar per la venda online de pastissos fa set anys.

Economia

L’Ajuntament finança dues iniciatives que aporten valor social al Poble-sec

Menja’t Montjuïc i Solucions Socials Sostenibles s’han finançat amb el programa ‘Impulsem el que fas’

Publicat

on

Unir cultura i gastronomia, o plats preparats per afavorir la inserció social. Són les dues propostes ubicades al Poble-sec que s’han beneficiat de les subvencions Impulsem el que fas de l’Ajuntament en la seva cinquena edició. El programa aporta fins al 80% del pressupost dels projectes, i els entrega en el moment que es dona la subvenció. Això és una “peça clau per engegar la nova activitat econòmica”, asseguren fonts municipals.

Menja’t Montjuïc, la unió dels restauradors contra la crisi

Una de les beneficiades al Poble-sec és Menja’t Montjuïc. L’origen és en les restriccions als restauradors per la pandèmia. Van unir-se per donar-se suport mutu i van acabar sent entitat. “Som locals petits, de gestió familiar, amb cuina honesta i preparada al local”, afirma Michaela Tocco, vocal de l’entitat i directora dels projectes per a Impulsem el que fas.

Han presentat a les subvencions el pla Menja’t les estacions que busca “que durant tot l’any es doni valor a la gastronomia; sol estar orientada al valor econòmic i volem valorar l’art de menjar”, diu Tocco. El pla inclou activitats al llarg de l’any per un turisme “responsable i sostenible amb una oferta de qualitat i autèntica”.

Inclou l’Arqueotapa (vegeu notícia d’aquesta pàgina), la participació al Grec  –aquest any volen sumar-hi que el Grec baixi al Poble-sec–, esdeveniments al Castell de Montjuïc o el Viu Montjuïc, sortejos d’entrades a museus de Montjuïc amb sopars a càrrec de dones restauradores, i volen organitzar el Nadal Solidari al barri.

“El Poble-sec és als peus de Montjuïc i es mereix una retroalimentació positiva: que el parc cultural visqui gràcies a la presència de restaurants i viceversa”, assegura Tocco. Diu que la subvenció els ha “ajudat moltíssim”. Si no, haurien hagut de posar més diners de la seva butxaca, o no haurien pogut tenir tanta envergadura.

Bon Cor, inserció social a través del menjar

Gràcies a aquest programa, al carrer Font Honrada, 2-4, ha obert la botiga Bon Cor. La porta la cooperativa Solucions Socials Sostenibles, que abans de la pandèmia feia inserció a persones amb risc d’exclusió social a través de càterings. “Fem un itinerari d’inserció perquè s’incorporin al mercat laboral”, explica Bruno López, el seu president.

La idea és que agafin experiència en tasques diverses, com la cuina, la sala, el transport o la neteja, perquè “és més fàcil trobar feina treballant que estant a l’atur”, afirma. Per la pandèmia van aturar-se els càterings, i va sorgir la idea de crear un “hub d’economia social” que inclogui un magatzem de càtering, un coworking per a entitats i la botiga Bon Cor.

La botiga està feta amb material reciclat. “Tenim neveres del zoo dins la campanya Barcelona + sostenible”, explica. Vol ser una rostisseria on poder comprar menjar preparat, amb plàstic zero i amb productes de proximitat i de temporada. Col·laboren amb Càritas perquè persones que ho necessitin puguin rebre menjar “sense una estigmatització”. Qui ho vol, pot apadrinar menús per a aquestes persones. La subvenció ha estat “vital” per a ells. “Ens ha permès fer tota la reforma i comprar la maquinària”, afirma. A més, són en un programa del SOC per contractar aturats de llarga durada, dones i persones trans.

Continua llegint

Economia

Fons europeus i l’espoli inacabable

L’ocupació del nostre país es fa palès en un espoli econòmic de caire colonial i en un ciberespionatge sense precedents

Publicat

on

Per

Els catalans vàrem pagar a l’Estat el 2021 la xifra rècord de 44.198 milions d’euros en impostos (IRPF, IVA, IS, etc.) i l’Estat ens tornarà a l’entorn de la meitat (uns 22.000 milions) el 2023 mitjançant lliuraments mensuals, tot ben dosificat. La diferència és el dèficit fiscal, un espoli sense parangó ni dins ni fora de la UE. D’altra banda, la resposta de la UE a l’embat de la crisi sanitària, i a la transformació digital de l’economia sobre el principi de la sostenibilitat ha estat crear un fons de 750.000 milions d’euros (el Next Generation), dels quals 140.000 van destinats a l’Estat espanyol fins al 2026. En teoria una oportunitat per millorar el model econòmic i empresarial. A la pràctica, s’ha usat el vell model centralista per a la gestió dels fons, en detriment de les comunitats autònomes.

Repartiment dels fons

El 2021, dels 26.634 milions d’euros que va rebre l’Estat dels fons europeus només 11.246,8 es van transferir a les autonomies, dels quals 1.578,7 a Catalunya (el 14%): 206,08 d’euros per habitant, (la penúltima comunitat), en front dels 412,48 d’euros per extremeny, 353,36 d’euros per riojà, etc. A més, la finalitat d’aquests fons ja l’havia decidit l’Estat i no la Generalitat. Una altra part es va adjudicar a través de concurs i d’aquesta Catalunya en va rebre el 17%. L’Estat va adjudicar a dit la resta. El resultat final és que Catalunya només va rebre el 7,8% dels fons, tot i representar el 19% de l’economia de l’Estat. Si sumem el dèficit fiscal als 3.500 milions de “dèficit” de fons europeus, sobrepassem els 25.000 milions d’euros en un sol any (el pressupost de la Generalitat per al 2022 és de 38.139 milions). Aquesta és la magnitud de l’atracament.

Espionatge a dojo

En l’àmbit polític, escrivia el diari Liberation sobre el ciberspionatge a l’independentisme català: “le plus grand cas d’espionnage politique en Europe” i el Washington Post deia sobre el Catalangate que “és una violació flagrant de les llibertats civils”. En una democràcia fins i tot el secret d’estat té límits: la vulneració de drets i la comissió o ocultació de delictes. No hi ha hagut, en el moment d’escriure aquestes línies, resposta política –repeteixo, política– i contundent de veritat a les accions criminals de l’Estat. Demanar la dimissió de la ministra de Defensa més aviat sembla un gest per salvar el cap del principal responsable, Pedro Sánchez. No cal legalitzar la marihuana, com proposa Santiago Niño Becerra, per amansir la població, la societat catalana ja és zombi, gràcies a la submissió dels polítics catalans a l’Estat. El dramaturg Ramón María del Valle-Inclán explica en la seva Luces de Bohemia l’última nit de Max Estrella, un poeta bohemi i cec que, irònicament és el que millor veu la realitat d’aquella Espanya: decadència moral i material, corrupció, incultura, supèrbia… que el poeta sintetitza en la frase “España es una deformación grotesca de la civilización europea”. Res ha canviat en un segle.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

L’electricitat posa en perill l’economia

La crisi energètica i la invasió d’Ucraïna posen al descobert el mal govern i la hipocresia dels polítics

Publicat

on

Per

Pedro Sánchez va dir que l’augment del preu de l’energia era culpa de Putin (fins ara era el postcovid): hipòcrita! Paul Krugman, premi Nobel d’economia, afirma, en canvi, que no hi ha cap raó objectiva perquè en pugi el preu: la UE continua rebent gas rus malgrat la guerra. L’elevat preu de l’electricitat ve de més lluny. El sistema de càlcul del preu majorista és comú a tota la UE i es fixa segons el de l’últim kilowatt, el generat amb gas, que és el més car. Aquesta era una manera d’afavorir i incentivar els productors d’energia renovable, la més barata, però ara ja no serveix. El 2021 el gas només representava el 21% de la generació d’electricitat a la UE; i a l’estat espanyol només el 8% el passat gener: hipòcrites!

Els guanys de les companyies

Les tres grans companyies (Endesa, Iberdrola i Naturgy) el 2021 van guanyar 6.500 milions, un 40% més que l’any anterior cometent grans abusos: l’estiu passat Iberdrola i Naturgy, van buidar els embassaments gallecs de Cenza, As Portas, Belesar i Sales en un 70% per produir energia barata i cobrar-la a preu d’or. Cal recordar que en cap país europeu s’ha arribat als preus de l’electricitat espanyola, potser perquè en molts d’ells les empreses elèctriques són estatals i aquí privades. Recordeu Esperanza Aguirre el 2005 dient allò de “antes alemana que catalana” quan Gas Natural pretenia fer una OPA a Endesa. Ara Endesa és en un 70% d’Enel, de l’estat italià, i aquesta elèctrica estima que guanyarà 7.400 milions d’euros del 2022 al 2024, dels quals més de 5.000 milions aniran a la seu de Roma. Calen profundes reformes estructurals dels mercats energètics, ara només es fa un pegat temporal, hipòcrites!

Hipocresia general

Un aprenent de Franco ha envaït Ucraïna. Pedro Sánchez vol que el jutgin per crims de guerra, però el 15 de març va impedir al Congreso modificar el codi penal per jutjar els crims del franquisme: hipòcrita! I després de dir que la independència és cosa del segle XIX, defensa la d’Ucraïna: hipòcrita! La del Sahara Occidental la deixa en mans del sàtrapa del Marroc: hipòcrita! Les armes que s’envien a Ucraïna són ajuda “per a la pau”: hipòcrites! Aquí van prohibir dir “presos polítics” i a Rússia “guerra”: hipòcrites! Hi ha 59 guerres actives al món, i si ets ucraïnès t’acullen, però si fuges d’una guerra a l’Àfrica per Melilla et reben a hòsties: hipòcrites! El periodista Jaime Peñafiel explica que van fer un test de Wechler a Felip VI i va resultar un coeficient intel·lectual de 27 sobre 100, i li diuen “el preparao”: hipòcrites! I el primer Borbó de la dinastia franquista conviu als Emirats amb el traficant d’armes libanès Abdul Rahman El Assir, a qui el CNI li perdona deutes tributaris perquè no expliqui els negocis amb la monarquia espanyola: hipòcrites! I el general Fernando Alejandre explica que l’exèrcit espanyol tenia un pla militar contra l’independentisme català… Sobra Putin, però sobre tot, tants fills de Putin.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021