Des de 1401, el principal centre mèdic de la ciutat era l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, entre els carrers de l’Hospital i del Carme. Des de llavors, els estudis de medicina estigueren vinculats amb aquest recinte, fins i tot quan la Universitat de Barcelona fou tancada durant gairebé cent anys. A mitjans del segle XIX, el metge Francesc Salvà creà la càtedra de cirurgia i el doctor Pere Mata propicià la creació d’una nova facultat de Medicina. Així, al tombant del segle XX, la recerca mèdica catalana estava en ple apogeu al voltant de la Facultat de Medicina de l’Hospital de la Santa Creu. El metge Jaume Pi i Sunyer havia creat el primer laboratori de la Facultat; també es fundà el Laboratori Municipal, especialitzat en la recerca bacteriològica; i Santiago Ramón y Cajal va fer la seva productiva estada a Barcelona. La ciutat esdevingué un centre neuràlgic en la investigació mèdica en ginecologia, bacteriologia i fisiologia.
Problemes econòmics
A més, amb l’enderroc de les muralles de la ciutat, es feu sanitàriament necessària la construcció de nous centres hospitalaris a les noves zones d’expansió. El 1879, el claustre de la Facultat demanà a l’Estat la construcció d’un nou hospital universitari; la primera pedra es posà el 1888; però el projecte, de Josep Domènech i Estapà, s’aturà durant un any; i les obres no conclogueren fins el 1901. Per problemes econòmics, l’Hospital Clínic no començà a funcionar fins a inicis de 1907.
Els pacients provenien de classes populars: gent sense recursos que no podia anar a una consulta privada. Al principi, els metges no cobraven, les infermeres eren monges i els primers directors sovint havien de pagar part de les despeses per mantenir-lo en funcionament. De mica en mica, però, el centre anà atraient facultatius prestigiosos. Això es deu al fet que el Clínic era l’hospital de la Facultat de Medicina i s’hi feien les pràctiques.
Altres hospitals
El 1902 es posà la primera pedra del nou hospital de la Santa Creu i Sant Pau, però no entrà en funcionament fins el 1930, amb les instal·lacions modernistes de Domènech i Montaner, al capdamunt de l’avinguda de Gaudí. Mentrestant, el 1914 s’havia obert l’Hospital Municipal d’Infecciosos, a la Barceloneta, actual Hospital del Mar.
El 1955 s’inaugurà la Residencia Sanitaria Francisco Franco, l’actual Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. El 1966 s’amplià amb la construcció dels edificis dels nous hospitals: general, traumatologia i maternoinfantil.
Amb els Jocs Olímpics de 1992, l’Hospital del Mar es modernitzà intensivament. I el 2000 l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau inaugurà els seus equipaments nous, al carrer de Sant Quintí en la zona superior a la ubicació anterior. De l’obertura de l’Hospital Clínic de Barcelona, ara fa 115 anys.