Martin Luther King en un dels seus discursos va dir: “El sensellarisme no solament corroeix les persones que el pateixen sinó tota la societat que el tolera”. Paraules que Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va recuperar en la celebració del desè aniversari de l’entitat.

Sota el lema Una llar, una vida, el centre va reunir una vintena de persones per, com va expressar Marta Tello, “compartir en família el passat, el present i del futur d’aquest centre residencial d’inclusió (CRI)”. L’equipament es va habilitar fa deu anys i des d’aleshores hi han estat ateses al voltant de 2.000 persones. Actualment hi ha 52 habitacions, cinc de les quals són exclusives per a dones, i les persones que hi viuen reben un acompanyament social i laboral.

Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, explica que gairebé la meitat dels joves al carrer provenen d’un trencament amb la família i/o la comunitat. Denuncia el sistema d’exclusió migratòria, que deriva de l’absència d’una xarxa d’acollida real i afegeix que “tenim les eines perquè la gent sobrevisqui, però no perquè se’n surti”.

Durant l’acte, Andrea Muñoz, una estudiant que ha rebut el Premi Investigació per la Pau de la Universitat de Barcelona pel seu treball de recerca, va moderar una petita taula rodona. Els seus integrants van ser un voluntari de l’entitat, en Xavier Tayadella, un ex resident del CRI, en Josep Elizalde i una educadora social, la Nina Colom.

Tayadella va reinvidicar que “la pobresa ens fa por, el que ve de fora ens fa por i hem de lluitar-hi en contra”. Al seu torn, Colom va destacar la importància del treball en xarxa mentre que Elizalde va agrair que a Sant Joan de Déu Serveis Socials li havien “donat les ales per fer altres projectes”.

Diversos serveis

Els seus testimonis van complementar la visió experta d’Albert Sales que va plantejar si el treball és suficient per sortir de l’estat d’exclusió en què viuen moltes persones sense llar. Va destacar que “com que el mercat laboral és un espai de conflicte d’interessos, no pot ser una pràctica social”. En aquesta línia va expressar que, pel que fa al treball social, “hauríem d’haver avançat molt més”. Per a Sales és necessari pressionar les institucions polítiques perquè “hi hagi projectes més potents” .

Projectes com Sant Joan de Déu Servei Socials que, des que es va crear sota l’aixopluc de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Aragó-Sant Rafael, el 1979, no ha parat de créixer. Alguns dels seus serveis actuals són: centre residencials d’inclusió, habitatges individuals i compartits i acompanyament socio-laboral, entre d’altres.

Un dels seus valors més importants és la dignitat. En paraules de Salvador Maneu en l’acte d’aniversari, “aquí volem acompanyar i crear oportunitats perquè les persones que hi viuen puguin tenir una vida digne”. És per a això que, a diferència d’altres programes com el de Housing First, proporcionen habitacions individuals.

L’objectiu de l’entitat és seguir proporcionant servei a la comunitat durant molts anys més, tot i que, com va resaltar Andrea Muñoz, “desitjaria que la seva presència no fos necessària”.

Amb abraçades i copes de cava. Així ha celebrat el veïnat del Poble-sec la clausura definitiva de dos locals del barri que s’havien convertit en uns dels forats de venda i consum d’estupefaents més actius de la ciutat. L’operatiu, que han dut a terme els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha servit per desnonar i detenir alguns dels ocupants dels narcolocals del carrer de Blesa i Piquer. Uns punts controlats per la mateixa xarxa organitzada que ara han tornat als seus respectius propietaris; mentre que el primer local era una antiga seu bancària del Santander, el segon i més conflictiu era d’un matrimoni que viu al Poble-sec des de fa anys i que s’havia quedat sense inquilí comercial arran de la pandèmia.

En total els agents de policia han detingut per presumptes delictes contra la salut pública a sis persones relacionades amb les activitats que s’hi desenvolupaven als interiors dels locals. Una operació, però, que no ha estat dirigida pel mateix jutjat amb què es va obrir la causa a les instàncies judicials. Cal tenir en compte que l’ocupació es va produir l’abril de 2021 i que no va ser fins a l’agost que es va produir una primera sentència. Si bé la propietat demanava per la via penal el desallotjament dels ocupants (els quals rotaven constantment), el jutge va decidir descartar la petició.

Davant l’increment de baralles prop del local i els encaraments entre els ocupants, consumidors i veïnat, aquests darrers van decidir començar a organitzar cassolades i concentracions de rebuig enfront l’activitat il·legal i totes les penúries i inseguretats derivades. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va decidir prendre cartes i elaborar un informe des de Bombers de Barcelona, on s’advertia al jutjat del risc d’incendi per com s’havia punxat la llum i la insalubritat del local.

Enginyeria jurídica

Per què finalment la justícia ha ordenat el desnonament si a l’agost va ser rebutjat i arxivat per la via penal? Cal tenir en compte que el darrer desnonament no s’ha tractat d’un llançament per se, sinó que ha consistit en una actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana sota ordres d’un altre jutjat. S’ha tractat d’una acció judicial per investigar la trama organitzada que feia servir els espais de Piquer i Blesa per cometre delictes contra la salut pública. De manera que, de retruc, s’ha aconseguit buidar els locals.

“Hem de tenir en compte que, en aquests casos, l’objectiu no pot ser només desallotjar, sinó detenir i desarticular aquestes màfies, per tal d’evitar la reincidència a altres espais”, adverteix el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. “Aquí hem de tenir en compte que es tracta d’una màfia, els responsables de la qual segurament no van ser els detinguts, sinó que al final a qui es va arrestar potser eren els exposats i explotats, malgrat que siguin els que generin conflictes amb la seva presència”, afegeix. De fet, no és difícil relacionar aquestes ocupacions amb la desarticulació dels narcopisos del Raval de mesos enrere.

A parer del regidor, ha sigut clau la pressió veïnal i la presentació dels informes municipals per pressionar al jutjat i la policia en l’avançament de la investigació sobre el tràfic de drogues: “Arribats al punt de cronificació del problema i la pressió pel malestar veïnal, el jutjat no ha tingut més alternativa que decidir el desnonament, però ho ha fet molt tard”. Uns fets que “no poden tornar a passar”, i lamenta que s’hagi hagut de recórrer a l’enginyeria jurídica perquè abandonin l’espai. Tot plegat, en la mateixa ciutat on cada dia es dicten ordres judicials de desnonament a famílies que realment estan en situació de vulnerabilitat.

“Des de l’Ajuntament volem ajudar als jutjats a discernir en casos d’ocupació amb finalitats delictives, com el tràfic de drogues, o l’ocupació per part de famílies vulnerables, perquè no es poden tractar igual”, apunta Serra. Tot i això, destaca que “malgrat que hi ha lleis que així ho fan saber, després es tracta de la mateixa manera ambdós casos, encara que hi hagi informes de vulnerabilitat presentats per l’Ajuntament per evitar determinats desnonaments”. “Penso que falten recursos en el sistema judicial i que de vegades els falta temps per entrar en els casos i individualitzar-los per discernir quan és una ocupació delictiva i quan és una ocupació per vulnerabilitat”, resumeix.

La investigació continua

Que el focus de tensió es fixés sobre el local del carrer de Piquer no significa que la mateixa trama organitzada no actués en altres locals. Precisament el desallotjament paral·lel del local del Banc de Santander al carrer de Blesa ha anat en aquesta direcció. Si bé els moviments en aquest punt eren més discrets, els Mossos d’Esquadra no descarten que també es produís venda i consum d’estupefaents, motiu pel qual l’Ajuntament ja l’ha tapiat de manera subsidiària. A data de tancar aquesta edició els cossos policials i el jutjat segueixen indagant en la relació amb altres locals o pisos on es puguin desenvolupar activitats delictives.

Torna a ser desembre i, com cada any, el Poble-sec s’encén amb les llums de Nadal. Amb la mirada posada en la salut, el canvi climàtic i les relacions humanes, les vacances d’hiveran es presenten com un període d’autoavaluació, però també de gaudi. Les entitats del barri, liderades per la Coordinadora d’entitats del Poble-sec han organitzat una sèrie de campanyes i esdeveniments per assegurar que així sigui.

Nadal Solidari

Una de les propostes habituals és el Nadal Solidari. Juntament amb les Parròquies de Poble-sec, Càritas, Compartim Poble-sec, l’Associació Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora dinamitza una recollida d’aliments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades del barri.

El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, explica que aquest és un moviment civil, “ho fem els veïns, ni la Generalitat ni l’Ajuntament”. L’objectiu és donar suport al miler de persones que, setmanalment, acudeixen a la ONG Bona Voluntat en Acció, per recollir un lot amb productes. Per a Reig, “tots plegats sumem”; ara que la gent torna a omplir els carrers, espera que la campanya sigui tot un èxit.

Els reis solidaris

A part de productes de primera necessitat, al Poble-sec també s’hi recolliran joguines. La Coordinadora d’Entitats fa una “crida a particulars i empreses” a col·laborar-hi. L’objectiu, com explica Antoni Reig, és “portar la felicitat i la il·lusió de cada any, als infants del barri”.

Les joguines han de ser noves i es poden portar als llocs de recollida fins el 28 de desembre. Algunes de les ubicacions són el Centre Cívic el Sortidor, la seu de Bona Voluntat en Acció, les parròquies del barri, el casal de la Concòrdia, la seu dels castellers i la de la pròpia coordinadora. Després, un centenar de voluntaris les classificarà en lots, organitzats segons edats i gènere, per a repartir entre 300 i 400 famílies amb infants del Poble-sec.

La patge reial 

L’activitat no s’atura aquí i és que a principis de gener ve el patge reial al Poble-sec. Aquest any, Reig explica que s’han “feminitzat” i que l’enviada especial dels Reis Mags d’Orient serà una dona.

El 4 de gener a la tarda, la patge Estel, com l’estel d’Orient, esperarà els infants a la plaça de Santa Madrona; el punt final de la rua de Nadal. Abans, però, se celebrarà la cavalcada del Poble-sec, amb carrosses, confeti i espectacle inclós. Pel president, aquest és un moment molt especial, “tot el barri se n’entera”. El darrer cop que es va celebrar aquesta cavalcada, el gener del 2020, la Coordinadora va fer desfilar 400 persones. Aquest any la previsió és tornar a moure la gent com aleshores.