Connecta amb nosaltres

Societat

Sant Joan de Déu Serveis Socials celebra el seu 10è aniversari

L’entitat disposa de 52 habitacions individuals per a persones sense llar i, des de la seva creació, ha atés 2.000 persones

Publicat

on

Martin Luther King en un dels seus discursos va dir: “El sensellarisme no solament corroeix les persones que el pateixen sinó tota la societat que el tolera”. Paraules que Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va recuperar en la celebració del desè aniversari de l’entitat.

Sota el lema Una llar, una vida, el centre va reunir una vintena de persones per, com va expressar Marta Tello, “compartir en família el passat, el present i del futur d’aquest centre residencial d’inclusió (CRI)”. L’equipament es va habilitar fa deu anys i des d’aleshores hi han estat ateses al voltant de 2.000 persones. Actualment hi ha 52 habitacions, cinc de les quals són exclusives per a dones, i les persones que hi viuen reben un acompanyament social i laboral.

Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, explica que gairebé la meitat dels joves al carrer provenen d’un trencament amb la família i/o la comunitat. Denuncia el sistema d’exclusió migratòria, que deriva de l’absència d’una xarxa d’acollida real i afegeix que “tenim les eines perquè la gent sobrevisqui, però no perquè se’n surti”.

Durant l’acte, Andrea Muñoz, una estudiant que ha rebut el Premi Investigació per la Pau de la Universitat de Barcelona pel seu treball de recerca, va moderar una petita taula rodona. Els seus integrants van ser un voluntari de l’entitat, en Xavier Tayadella, un ex resident del CRI, en Josep Elizalde i una educadora social, la Nina Colom.

Tayadella va reinvidicar que “la pobresa ens fa por, el que ve de fora ens fa por i hem de lluitar-hi en contra”. Al seu torn, Colom va destacar la importància del treball en xarxa mentre que Elizalde va agrair que a Sant Joan de Déu Serveis Socials li havien “donat les ales per fer altres projectes”.

Diversos serveis

Els seus testimonis van complementar la visió experta d’Albert Sales que va plantejar si el treball és suficient per sortir de l’estat d’exclusió en què viuen moltes persones sense llar. Va destacar que “com que el mercat laboral és un espai de conflicte d’interessos, no pot ser una pràctica social”. En aquesta línia va expressar que, pel que fa al treball social, “hauríem d’haver avançat molt més”. Per a Sales és necessari pressionar les institucions polítiques perquè “hi hagi projectes més potents” .

Projectes com Sant Joan de Déu Servei Socials que, des que es va crear sota l’aixopluc de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Aragó-Sant Rafael, el 1979, no ha parat de créixer. Alguns dels seus serveis actuals són: centre residencials d’inclusió, habitatges individuals i compartits i acompanyament socio-laboral, entre d’altres.

Un dels seus valors més importants és la dignitat. En paraules de Salvador Maneu en l’acte d’aniversari, “aquí volem acompanyar i crear oportunitats perquè les persones que hi viuen puguin tenir una vida digne”. És per a això que, a diferència d’altres programes com el de Housing First, proporcionen habitacions individuals.

L’objectiu de l’entitat és seguir proporcionant servei a la comunitat durant molts anys més, tot i que, com va resaltar Andrea Muñoz, “desitjaria que la seva presència no fos necessària”.

Continua llegint

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024