Connecta amb nosaltres

Societat

Sant Joan de Déu Serveis Socials celebra el seu 10è aniversari

L’entitat disposa de 52 habitacions individuals per a persones sense llar i, des de la seva creació, ha atés 2.000 persones

Publicat

on

Martin Luther King en un dels seus discursos va dir: “El sensellarisme no solament corroeix les persones que el pateixen sinó tota la societat que el tolera”. Paraules que Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va recuperar en la celebració del desè aniversari de l’entitat.

Sota el lema Una llar, una vida, el centre va reunir una vintena de persones per, com va expressar Marta Tello, “compartir en família el passat, el present i del futur d’aquest centre residencial d’inclusió (CRI)”. L’equipament es va habilitar fa deu anys i des d’aleshores hi han estat ateses al voltant de 2.000 persones. Actualment hi ha 52 habitacions, cinc de les quals són exclusives per a dones, i les persones que hi viuen reben un acompanyament social i laboral.

Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, explica que gairebé la meitat dels joves al carrer provenen d’un trencament amb la família i/o la comunitat. Denuncia el sistema d’exclusió migratòria, que deriva de l’absència d’una xarxa d’acollida real i afegeix que “tenim les eines perquè la gent sobrevisqui, però no perquè se’n surti”.

Durant l’acte, Andrea Muñoz, una estudiant que ha rebut el Premi Investigació per la Pau de la Universitat de Barcelona pel seu treball de recerca, va moderar una petita taula rodona. Els seus integrants van ser un voluntari de l’entitat, en Xavier Tayadella, un ex resident del CRI, en Josep Elizalde i una educadora social, la Nina Colom.

Tayadella va reinvidicar que “la pobresa ens fa por, el que ve de fora ens fa por i hem de lluitar-hi en contra”. Al seu torn, Colom va destacar la importància del treball en xarxa mentre que Elizalde va agrair que a Sant Joan de Déu Serveis Socials li havien “donat les ales per fer altres projectes”.

Diversos serveis

Els seus testimonis van complementar la visió experta d’Albert Sales que va plantejar si el treball és suficient per sortir de l’estat d’exclusió en què viuen moltes persones sense llar. Va destacar que “com que el mercat laboral és un espai de conflicte d’interessos, no pot ser una pràctica social”. En aquesta línia va expressar que, pel que fa al treball social, “hauríem d’haver avançat molt més”. Per a Sales és necessari pressionar les institucions polítiques perquè “hi hagi projectes més potents” .

Projectes com Sant Joan de Déu Servei Socials que, des que es va crear sota l’aixopluc de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Aragó-Sant Rafael, el 1979, no ha parat de créixer. Alguns dels seus serveis actuals són: centre residencials d’inclusió, habitatges individuals i compartits i acompanyament socio-laboral, entre d’altres.

Un dels seus valors més importants és la dignitat. En paraules de Salvador Maneu en l’acte d’aniversari, “aquí volem acompanyar i crear oportunitats perquè les persones que hi viuen puguin tenir una vida digne”. És per a això que, a diferència d’altres programes com el de Housing First, proporcionen habitacions individuals.

L’objectiu de l’entitat és seguir proporcionant servei a la comunitat durant molts anys més, tot i que, com va resaltar Andrea Muñoz, “desitjaria que la seva presència no fos necessària”.

Continua llegint

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024