L’Associació Cooperasec, conjuntament amb Nexes Interculturals, han treballat plegades al llarg dels darrers mesos en el marc d’un programa Erasmus+ de la Unió Europea. L’objectiu: acostar els joves a l’emprenedoria en l’economia social i solidària (ESS). “Entre set entitats de quatre països diferents hem generat tres productes: l’Imp’act, que es tracta d’una eina per avaluar l’impacte social que pot generar un projecte, la Caixa d’Eines per apropar-los a l’ESS i un mòdul de formació en línia que combina ambdues eines anteriors i explica com es pot emprendre”, relata la coordinadora de l’eix de transició ecosocial de Cooperasec, Chiara Monterotti.

Programa de la UE

La tasca de les entitats per desenvolupar el projecte va començar abans de la pandèmia, el gener de 2020. “Nosaltres mateixos aprofitarem les eines que hem desenvolupat per mesurar i analitzar l’impacte social que puguin tenir els nostres projectes al barri”, explica Monterotti. De fet, aquest programa de la Unió Europea ha sigut l’excusa perfecta perquè les dues associacions locals col·laboressin plegades de forma oficial, “més enllà de la Fira d’economia social i solidària”, puntualitza la coordinadora.

De la teoria a l’anàlisi pràctica

Com s’han involucrat els joves entre els 18 i els 35 anys del Poble-sec en el programa? Segons detalla, s’han organitzat diferents conferències per Internet no només entre grups locals, sinó també de caràcter internacional. En paral·lel, també han visitat empreses locals com La Base o el Sindicat de Manters per conèixer altres alternatives empresarials.

“La nostra missió en part és la de donar a conèixer l’economia social i solidària, ja que entre els joves no està gaire present”, subratlla. “Mentre que a les escoles només s’ensenya als alumnes a fer un curriculum vitae o a trobar una empresa, nosaltres apostem per inculcar en les sortides laborals valors com que és més important posar a les persones per davant del capital”, destaca. “Hi ha moltes diferències entre els treballadors del món empresarial convencional i el de les ESS, on sempre s’intenta fer que el treballador estigui més còmode”.

Martin Luther King en un dels seus discursos va dir: “El sensellarisme no solament corroeix les persones que el pateixen sinó tota la societat que el tolera”. Paraules que Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, va recuperar en la celebració del desè aniversari de l’entitat.

Sota el lema Una llar, una vida, el centre va reunir una vintena de persones per, com va expressar Marta Tello, “compartir en família el passat, el present i del futur d’aquest centre residencial d’inclusió (CRI)”. L’equipament es va habilitar fa deu anys i des d’aleshores hi han estat ateses al voltant de 2.000 persones. Actualment hi ha 52 habitacions, cinc de les quals són exclusives per a dones, i les persones que hi viuen reben un acompanyament social i laboral.

Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, explica que gairebé la meitat dels joves al carrer provenen d’un trencament amb la família i/o la comunitat. Denuncia el sistema d’exclusió migratòria, que deriva de l’absència d’una xarxa d’acollida real i afegeix que “tenim les eines perquè la gent sobrevisqui, però no perquè se’n surti”.

Durant l’acte, Andrea Muñoz, una estudiant que ha rebut el Premi Investigació per la Pau de la Universitat de Barcelona pel seu treball de recerca, va moderar una petita taula rodona. Els seus integrants van ser un voluntari de l’entitat, en Xavier Tayadella, un ex resident del CRI, en Josep Elizalde i una educadora social, la Nina Colom.

Tayadella va reinvidicar que “la pobresa ens fa por, el que ve de fora ens fa por i hem de lluitar-hi en contra”. Al seu torn, Colom va destacar la importància del treball en xarxa mentre que Elizalde va agrair que a Sant Joan de Déu Serveis Socials li havien “donat les ales per fer altres projectes”.

Diversos serveis

Els seus testimonis van complementar la visió experta d’Albert Sales que va plantejar si el treball és suficient per sortir de l’estat d’exclusió en què viuen moltes persones sense llar. Va destacar que “com que el mercat laboral és un espai de conflicte d’interessos, no pot ser una pràctica social”. En aquesta línia va expressar que, pel que fa al treball social, “hauríem d’haver avançat molt més”. Per a Sales és necessari pressionar les institucions polítiques perquè “hi hagi projectes més potents” .

Projectes com Sant Joan de Déu Servei Socials que, des que es va crear sota l’aixopluc de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Aragó-Sant Rafael, el 1979, no ha parat de créixer. Alguns dels seus serveis actuals són: centre residencials d’inclusió, habitatges individuals i compartits i acompanyament socio-laboral, entre d’altres.

Un dels seus valors més importants és la dignitat. En paraules de Salvador Maneu en l’acte d’aniversari, “aquí volem acompanyar i crear oportunitats perquè les persones que hi viuen puguin tenir una vida digne”. És per a això que, a diferència d’altres programes com el de Housing First, proporcionen habitacions individuals.

L’objectiu de l’entitat és seguir proporcionant servei a la comunitat durant molts anys més, tot i que, com va resaltar Andrea Muñoz, “desitjaria que la seva presència no fos necessària”.

Torna a ser desembre i, com cada any, el Poble-sec s’encén amb les llums de Nadal. Amb la mirada posada en la salut, el canvi climàtic i les relacions humanes, les vacances d’hiveran es presenten com un període d’autoavaluació, però també de gaudi. Les entitats del barri, liderades per la Coordinadora d’entitats del Poble-sec han organitzat una sèrie de campanyes i esdeveniments per assegurar que així sigui.

Nadal Solidari

Una de les propostes habituals és el Nadal Solidari. Juntament amb les Parròquies de Poble-sec, Càritas, Compartim Poble-sec, l’Associació Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora dinamitza una recollida d’aliments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades del barri.

El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, explica que aquest és un moviment civil, “ho fem els veïns, ni la Generalitat ni l’Ajuntament”. L’objectiu és donar suport al miler de persones que, setmanalment, acudeixen a la ONG Bona Voluntat en Acció, per recollir un lot amb productes. Per a Reig, “tots plegats sumem”; ara que la gent torna a omplir els carrers, espera que la campanya sigui tot un èxit.

Els reis solidaris

A part de productes de primera necessitat, al Poble-sec també s’hi recolliran joguines. La Coordinadora d’Entitats fa una “crida a particulars i empreses” a col·laborar-hi. L’objectiu, com explica Antoni Reig, és “portar la felicitat i la il·lusió de cada any, als infants del barri”.

Les joguines han de ser noves i es poden portar als llocs de recollida fins el 28 de desembre. Algunes de les ubicacions són el Centre Cívic el Sortidor, la seu de Bona Voluntat en Acció, les parròquies del barri, el casal de la Concòrdia, la seu dels castellers i la de la pròpia coordinadora. Després, un centenar de voluntaris les classificarà en lots, organitzats segons edats i gènere, per a repartir entre 300 i 400 famílies amb infants del Poble-sec.

La patge reial 

L’activitat no s’atura aquí i és que a principis de gener ve el patge reial al Poble-sec. Aquest any, Reig explica que s’han “feminitzat” i que l’enviada especial dels Reis Mags d’Orient serà una dona.

El 4 de gener a la tarda, la patge Estel, com l’estel d’Orient, esperarà els infants a la plaça de Santa Madrona; el punt final de la rua de Nadal. Abans, però, se celebrarà la cavalcada del Poble-sec, amb carrosses, confeti i espectacle inclós. Pel president, aquest és un moment molt especial, “tot el barri se n’entera”. El darrer cop que es va celebrar aquesta cavalcada, el gener del 2020, la Coordinadora va fer desfilar 400 persones. Aquest any la previsió és tornar a moure la gent com aleshores.