Connecta amb nosaltres

Societat

El veïnat venç al narcolocal

La propietat del local havia demanat el desnonament dels ocupants que traficaven amb estupefaents, però el jutge li havia denegat

Publicat

on

Amb abraçades i copes de cava. Així ha celebrat el veïnat del Poble-sec la clausura definitiva de dos locals del barri que s’havien convertit en uns dels forats de venda i consum d’estupefaents més actius de la ciutat. L’operatiu, que han dut a terme els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha servit per desnonar i detenir alguns dels ocupants dels narcolocals del carrer de Blesa i Piquer. Uns punts controlats per la mateixa xarxa organitzada que ara han tornat als seus respectius propietaris; mentre que el primer local era una antiga seu bancària del Santander, el segon i més conflictiu era d’un matrimoni que viu al Poble-sec des de fa anys i que s’havia quedat sense inquilí comercial arran de la pandèmia.

En total els agents de policia han detingut per presumptes delictes contra la salut pública a sis persones relacionades amb les activitats que s’hi desenvolupaven als interiors dels locals. Una operació, però, que no ha estat dirigida pel mateix jutjat amb què es va obrir la causa a les instàncies judicials. Cal tenir en compte que l’ocupació es va produir l’abril de 2021 i que no va ser fins a l’agost que es va produir una primera sentència. Si bé la propietat demanava per la via penal el desallotjament dels ocupants (els quals rotaven constantment), el jutge va decidir descartar la petició.

Davant l’increment de baralles prop del local i els encaraments entre els ocupants, consumidors i veïnat, aquests darrers van decidir començar a organitzar cassolades i concentracions de rebuig enfront l’activitat il·legal i totes les penúries i inseguretats derivades. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament va decidir prendre cartes i elaborar un informe des de Bombers de Barcelona, on s’advertia al jutjat del risc d’incendi per com s’havia punxat la llum i la insalubritat del local.

Enginyeria jurídica

Per què finalment la justícia ha ordenat el desnonament si a l’agost va ser rebutjat i arxivat per la via penal? Cal tenir en compte que el darrer desnonament no s’ha tractat d’un llançament per se, sinó que ha consistit en una actuació dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana sota ordres d’un altre jutjat. S’ha tractat d’una acció judicial per investigar la trama organitzada que feia servir els espais de Piquer i Blesa per cometre delictes contra la salut pública. De manera que, de retruc, s’ha aconseguit buidar els locals.

“Hem de tenir en compte que, en aquests casos, l’objectiu no pot ser només desallotjar, sinó detenir i desarticular aquestes màfies, per tal d’evitar la reincidència a altres espais”, adverteix el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. “Aquí hem de tenir en compte que es tracta d’una màfia, els responsables de la qual segurament no van ser els detinguts, sinó que al final a qui es va arrestar potser eren els exposats i explotats, malgrat que siguin els que generin conflictes amb la seva presència”, afegeix. De fet, no és difícil relacionar aquestes ocupacions amb la desarticulació dels narcopisos del Raval de mesos enrere.

A parer del regidor, ha sigut clau la pressió veïnal i la presentació dels informes municipals per pressionar al jutjat i la policia en l’avançament de la investigació sobre el tràfic de drogues: “Arribats al punt de cronificació del problema i la pressió pel malestar veïnal, el jutjat no ha tingut més alternativa que decidir el desnonament, però ho ha fet molt tard”. Uns fets que “no poden tornar a passar”, i lamenta que s’hagi hagut de recórrer a l’enginyeria jurídica perquè abandonin l’espai. Tot plegat, en la mateixa ciutat on cada dia es dicten ordres judicials de desnonament a famílies que realment estan en situació de vulnerabilitat.

“Des de l’Ajuntament volem ajudar als jutjats a discernir en casos d’ocupació amb finalitats delictives, com el tràfic de drogues, o l’ocupació per part de famílies vulnerables, perquè no es poden tractar igual”, apunta Serra. Tot i això, destaca que “malgrat que hi ha lleis que així ho fan saber, després es tracta de la mateixa manera ambdós casos, encara que hi hagi informes de vulnerabilitat presentats per l’Ajuntament per evitar determinats desnonaments”. “Penso que falten recursos en el sistema judicial i que de vegades els falta temps per entrar en els casos i individualitzar-los per discernir quan és una ocupació delictiva i quan és una ocupació per vulnerabilitat”, resumeix.

La investigació continua

Que el focus de tensió es fixés sobre el local del carrer de Piquer no significa que la mateixa trama organitzada no actués en altres locals. Precisament el desallotjament paral·lel del local del Banc de Santander al carrer de Blesa ha anat en aquesta direcció. Si bé els moviments en aquest punt eren més discrets, els Mossos d’Esquadra no descarten que també es produís venda i consum d’estupefaents, motiu pel qual l’Ajuntament ja l’ha tapiat de manera subsidiària. A data de tancar aquesta edició els cossos policials i el jutjat segueixen indagant en la relació amb altres locals o pisos on es puguin desenvolupar activitats delictives.

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024