Connecta amb nosaltres

Societat

El quiosc de Felipe Alonso, de la plaça del Setge, té nou propietari

Aquest establiment i la parada de Diverscoop del Paral·lel seran els darrers quioscos en actiu del Poble-sec

Publicat

on

Des del 28 de desembre de 2021, el quiosc de la família Alonso està tancat. El seu propietari, Felipe Alonso, que hi treballa des de l’any 1976, ha decidit jubilar-se i està fent gestions per traspassar el negoci. El seu successor és un jove del Poble-sec i obrirà de nou el quiosc durant el mes de febrer.

El quiosc, situat a la plaça del Setge de 1714, és, juntament amb la paradeta de Diverscoop (Paral·lel, 91), un dels últims establiments tradicionals del barri. La resta de quioscos han anat desapareixent amb els anys i la seva funció ha estat heretada pels estancs i les papereries.

Com explica Felipe Alonso, això és així perquè combinar un negoci propi –de llibres, souvenirs, tabacs, joguines…– amb la venda de diaris i revistes és una de les poques maneres que fan rentable aquesta feina ja que els ingressos que s’obtenen del producte periodístic són insuficients.

El quiosquer expressa que, entre setmana reben un 20% de beneficis bruts de la venda, que incrementa a un 25% els diumenges. Aquesta quantitat, una vegada s’apliquen els impostos pertinents, queda reduiïda a “una miseria”, cosa que ha provocat el tancament de molts quioscos. Alonso critica també les empreses de distribució a domicili que utilitzen els mitjans i reivindica que estan substituint la seva tasca.

El quiosc com a actor social

Aquesta és una tasca que, a més de proporcionar uns ingressos per viure, fomenta la cohesió i la coneixença dels veïns i les veïnes del barri. De fet, és gràcies al quiosc que Felipe Alonso ha esdevingut un personatge molt conegut i estimat al barri. Per la seva cura i amabilitat, el 2018, va rebre el Premi Poble-sec, i per defensar uns veïns davant d’un robatori, la Generalitat li va fer entrega de la medalla al Mèrit Policial el mateix any.

El quiosquer posa en valor els vincles d’amistat que ha creat al barri i recorda que en els seus inicis hi havia més de 40 comerços a la plaça del Setge amb qui conversar; ara, en canvi, “ja no hi ha ningú”.

Cooperativa Diverscoop

Per recuperar aquesta essència la Cooperativa Diverscoop, formada per persones amb diversitat funcional, s’encarrega des de fa un parell d’anys de reobrir quioscos en dessús. És el cas de la parada de Paral·lel, 91, que inaugurada a principis del 2020 ha recuperat la venda de diaris i revistes.

Als productes tradicionals, l’entitat Diverscoop hi ha afegit obres artesanals elaborades a tallers ocupacionals com ara bosses de tela, punts de llibre o bijuteria. L’objectiu és dinamitzar la comunitat i incorporar una vessant social, integradora i sostenible a aquest tipus de negoci.

Continua llegint

Societat

PLA DE BARRIS | La plaça de Santa Madrona, un tauler de jocs on teixir veïnatge

El projecte busca dinamitzar i millorar la qualitat de vida social d’aquest espai central del Poble-sec

Publicat

on

Per

Escac i mat als problemes de convivència. La plaça de Santa Madrona ha passat a ser l’escenari d’una nova manera de socialitzar a l’aire lliure. Tot plegat, gràcies al projecte que han començat a desenvolupar les entitats col·laboradores amb el Pla de Barris del Poble-sec. Amb l’objectiu de dotar d’una nova vida a la plaça, cada dijous a la tarda, de 17 a 20 hores, l’espai acull tota una multitud de jocs de taula on tothom que vol pot seure a jugar, de franc i sense importar la seva procedència o edat.

Fruit de l’anhel de recuperar l’espai públic per al veïnat, des del passat mes de març que la iniciativa ja ha aconseguit agrupar tota una sèrie de fidels veïns que cada dijous decideixen revitalitzar la plaça com feien dècades enrere. “La valoració és molt positiva, hem aconseguit en aquest poc temps que els veïns ja hagin establert noves relacions gràcies a jocs de taula com el parxís, els escacs o l’UNO, entre d’altres”, explica la responsable del Pla Comunitari del Poble-sec, Esther Repullo. Una nova dinàmica veïnal que no només serveix perquè persones de diferents edats es coneguin i passin l’estona entre fitxes, cartes i taulells, sinó que també els permet exercitar la ment, ensenyar a jugar a altres veïns o compartir estratègies personals.

Per tal d’agafar un caràcter plenament familiar, el projecte fins i tot compta amb tota una sèrie de materials perquè els més petits de la casa s’hi puguin apropar després de l’escola i també puguin passar una bona estona amb altres infants. “A més, tothom que ho prefereixi també pot portar els seus jocs de casa i compartir-los una estona amb els veïns que hi vulguin jugar; la idea és crear un espai més viu i actiu”, exemplifica Repullo, qui ja pensa a convidar altres entitats com ara els membres del grup d’escacs de l’espai jove 12@16 al llarg del mes de maig.

“Al final hem de tenir en compte que els jocs de taula són una cosa que uneixen a tothom”, sintetitza. De fet, el Pla Comunitari del Poble-sec és només un dels col·lectius que participa en aquest programa de dinamització de l’espai, ja que al grup motor de la iniciativa també hi participen membres de Raons Públiques, equips d’educadors, grups de convivència i prevenció, l’associació Amics de Santa Madrona, el Centre de Dia del Poble-sec, el Districte de Sants-Montjuïc i fins i tot l’Ajuntament de Barcelona. Un grapat d’entitats i institucions que han decidit posar-se a treballar plegades per complir l’objectiu comú: dotar d’una vida més cívica i veïnal a aquesta plaça central del Poble-sec.

Continua llegint

Societat

Les obres per pacificar el carrer de Piquer començaran a l’estiu

L’Ajuntament destinarà dos milions d’euros en una reforma que preveu tenir enllestida abans de les eleccions

Publicat

on

Per

Comença l’any electoral amb les retroexcavadores a punt per entrar al Poble-sec. Emmarcades entre els projectes del Pla de Barris, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que aquest estiu començaran les obres del carrer de Piquer per convertir-lo en un nou vial pacificat. Segons el consistori, l’objectiu és ‘‘millorar la mobilitat a peu, reduir el trànsit i potenciar el comerç de proximitat”. En total s’invertiran 2,08 milions d’euros públics en el tram que va des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. Les obres s’allargaran nou mesos.

Entre les actuacions cal destacar l’eixamplament de les voreres i la creació d’una plataforma única a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes “per donar més protagonisme als vianants”. Si bé moltes de les darreres actuacions municipals a l’hora de reformar carrers suposen l’eliminació de l’aparcament, en el cas del carrer de Piquer no serà ben bé així, ja que es mantindrà una de les dues franges d’estacionament. Les obres també serviran per actuar i millorar el col·lector d’aigües pluvials, així com per col·locar nou arbrat, traslladar l’existent i reubicar l’enllumenat, el qual s’instal·larà entre els arbres. De fet, l’obra en el seu conjunt ha estat planificada amb mirada de gènere i amb l’objectiu de pacificar el trànsit dels entorns escolars.

Una oportunitat per al veïnat

Més enllà de millorar l’estètica de l’espai públic, les obres serviran per millorar-ne l’ús que en fa el veïnat d’aquest carrer. La raó: des de fa anys que els poblesequins del carrer de Piquer reclamen actuacions per revitalitzar el comerç de la zona. Una circumstància que en els darrers mesos ha pres més volada, després de les mobilitzacions contra les ocupacions de locals buits i la seva conversió en narcolocals.

Continua llegint

Societat

Català? Només a l’aula

L’alumnat del Poble-sec opta per relacionar-se i entretenir-se en altres llengües com el castellà o l’urdú

Publicat

on

El català gaudeix d’una bona salut a les escoles del Poble-sec? Els alumnes el perceben com a útil? Realment està en perill? Funciona la immersió lingüística? El debat ha copat desenes de titulars als mitjans de comunicació, hores de tertúlia i fins i tot ha començat a esdevenir un tema habitual a les sobretaules. Si bé l’eix central de la controvèrsia s’ha vist contaminat en els darrers anys per l’atzucac polític, el professorat local assegura que els afers de banderes no han entrat pas a les aules. “El debat social que hi ha a l’exterior sobre el català, el castellà i els percentatges no ha arribat als alumnes i tampoc hem tingut cap queixa al respecte”, exposa el director dels Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. Aleshores, quina és la realitat del català entre els infants i adolescents del Poble-sec?

‘‘El català viu una situació complicada; hem de tenir en compte que, al nostre institut, la gran majoria de l’alumnat prové de famílies d’immigrants que han arribat fa relativament poc temps”, planteja la tècnica de diversitat i inclusió de l’Institut Consell de Cent, Sònia Piñol. Cal tenir en compte que aproximadament dos de cada cinc poblesequins són d’una nacionalitat diferent de l’espanyola i que aquests provenen principalment d’Itàlia, Pakistan, Índia o Colòmbia, segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2020). “Molts dels alumnes no tenen ni el castellà com a primera llengua, motiu pel qual el català és per a ells la seva tercera o quarta llengua”, afegeix Piñol.

Minoria de catalanoparlants

Si bé a l’Institut Consell de Cent els adolescents catalanoparlants representen un petit percentatge de tot l’alumnat, en sumar el fet que la majoria circumscriu el català només en el context acadèmic “complica molt les coses pel seu ús social”, considera la tècnica educativa. Una dinàmica que, fins i tot, es produeix entre els infants més petits de famílies catalanoparlants: “Estem molt sorpresos perquè a les hores del pati observem com alumnes catalanoparlants es passen al castellà en les seves estones de lleure; no passa al revés i no sabem dir en quin percentatge succeeix, però passa”, explica la directora de l’Escola Poble-sec, Elisabet Egea.

Es repeteix la circumstància a la secundària? En aquest context, el català ja és gairebé inexistent en els espais d’oci. “Crec que el català té un bon estat de salut a nivell de llengua educativa vehicular al centre, però una altra cosa és l’ús al pati, l’esbarjo o en moments no lectius; quan s’adrecen als educadors normalment ho fan en català, però entre ells no és així”, comenta el responsable de l’Anna Ravell. De fet, la situació coincideix amb la realitat que viu l’INS Consell de Cent: “Al pati se sent castellà, urdú… però pràcticament no se sent català”, confirma Piñol.

Una llengua acadèmica

Tal com exposa Piñol, el fet que per a molts únicament treballin el català al centre i que després en el seu dia a dia passi a ser una llengua inexistent complica molt la seva adquisició: “La seva rutina fora de l’institut és en castellà o altres llengües, si en sortir de les classes el català tingués una presència més significativa potser l’observarien d’una forma diferent, però és residual en la seva realitat”. Tot i això, Egea assenyala que aquesta circumstància sociolingüística no suposa cap problema a l’alumnat a l’hora d’enfrontar-se a una llengua que, o bé els resulta desconeguda, o bé no la dominen com d’altres: “En 23 anys que soc mestra, mai cap nen m’ha mostrat rebuig pel català”. “No la qüestionen ni hi ha resistència a aprendre català”, rebla Rúbies des de la seva experiència en secundària.

Tot i això, en el que tots tres docents coincideixen és en com ha evolucionat la manera d’ensenyar català a l’aula: “En aquest aspecte tornem a trobar-nos amb la diferència lògica del barri, la qual condiciona l’aprenentatge: no podem encarar les classes com fèiem fa 15 o 20 anys”, confessa el director de l’Anna Ravell. “El nivell a secundària i batxillerat no ha variat molt, però sí que s’han desencadenat diferències per la procedència dels alumnes; jo per exemple faig biologia de 1r de batxillerat en català i m’adono que als qui venen de Xina o Filipines els hi costa més expressar-se, però hem de tenir en compte que no és perquè sigui en català, sinó perquè els hi passaria el mateix amb el castellà; no són les seves llengües maternes”, valora.

Ensenyar des de zero

Mentre que des de l’Anna Ravell ja han reformulat metodologies perquè l’aprenentatge sigui diferent, “sobretot a finals d’infantil i primer cicle de primària”, des de l’Escola del Poble-sec asseguren que moltes vegades es troben que han d’ensenyar el català pràcticament des de zero. “Hem de fer un treball de consciència fonològica, fer-ho tot molt transversal… però els nens petits són esponges i l’aprenen de seguida”, confessa Egea. Una habilitat que a partir de tercer de primària ja es comença a perdre, motiu pel qual comença a entrar en joc el paper de les aules d’acollida: “Ja comença a ser una mica més complicat l’aprenentatge i el que procurem és que es puguin sentir còmodes amb l’aprenentatge d’un vocabulari bàsic”, resumeix.

Una dinàmica educativa que no evita que, per als fills de les famílies nouvingudes o castellanoparlants locals, el català passi a ser la seva segona o tercera llengua: “Si tinguéssim una gran majoria d’alumnes catalanoparlants potser hi hauria moltes coses de la llengua que no caldria que fossin explicades, però com no la fan servir de forma habitual, hem hagut de canviar molt la perspectiva de l’aprenentatge”, sintetitza Piñol, una qüestió on la motivació individual resulta clau, explica la mateixa formadora: “Si es trobessin el català en diferents àmbits com l’entreteniment audiovisual potser la veurien com una llengua més útil. No la començaran a valorar fins al dia que hagin de sortir del barri per temes d’estudi o treball i entrin en contacte amb ambients on el seu ús és més freqüent”, conclou.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021