Després d’un segle amb una mateixa fisonomia, el conjunt de l’espai firal de Montjuïc canviarà la seva organització. Aquest febrer Ajuntament i la Fira de Barcelona han presentat el futur dels espais i superfícies del conjunt monumental. D’entrada, la Fira perdrà el pavelló 2 (Paral·lel/Lleida), el qual serà enderrocat per construir en la seva superfície 500 habitatges públics, corredors verds i equipaments. I si bé amb aquest enderroc la Fira perd el 47% de la superfície que tenia fins ara en aquest sector de Barcelona, l’organisme resta satisfet de l’acord. La raó: aquest pavelló restava semiabandonat des de la inauguració dels pavellons de l’Hospitalet i ara la resta d’espais firals de Montjuïc es podran modernitzar i compactar al voltant de l’avinguda de Maria Cristina.

La redistribució urbanística dels espais no només s’ha acordat entre Ajuntament i Fira, sinó que els veïns també han pogut dir la seva en set sessions de debat (encara que no s’hagin pogut encaixar totes les propostes, com la creació d’un Museu del Transport). Segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, les principals peticions del veïnat han versat sobre l’increment d’habitatge, del verd i la posada en marxa d’equipaments històricament reivindicats. Quins seran aquests? Un centre assistencial per a gent gran i nou Centre d’Atenció Primària (CAP) per descongestionar el CAP Les Hortes, una biblioteca i un espai veïnal a la Casa de la Premsa i, per últim, un poliesportiu al pavelló d’Itàlia (el qual només veurà reformat el seu interior).

Pel que fa a la històrica petició del MNAC de poder créixer sobre un dels palaus en desús, el museu finalment veurà acomplert el seu anhel i es podrà annexionar el pavelló de Victòria Eugènia per ampliar l’espai expositiu. Enfront d’aquest, el palau d’Alfons XIII passarà a acollir un hub d’empreses i start-ups culturals i científiques, quan fins ara escassament resguardava les carrosses de la Cavalcada de Reis. En total es destinaran 22.000 metres quadrats a equipaments i uns altres 13.350 metres quadrats a sòl residencial. O el que és el mateix: fins a 500 habitatges públics en edificis d’un màxim de quatre plantes amb locals comercials de titularitat pública als seus baixos.

Trencar la frontera

Si bé fins avui dia la Fira representava una frontera pels veïns del Poble-sec, amb la reforma es buscarà comptar amb un espai firal més permeable i verd. En primer terme s’executarà un carrer per a vianants a través del Palau de la Metal·lúrgia i una plaça de l’Univers completament oberta que permetrà connectar transversalment els veïns de la Font de la Guatlla amb els del Poble-sec i Sant Antoni. Una potenciació dels desplaçaments a peu en la qual també tindrà un paper clau la pacificació del trànsit de l’avinguda de Maria Cristina. Però, per on pujaran els vehicles aleshores? Aquests seran redirigits pel carrer de la Guàrdia Urbana, el qual canviarà de sentit i es perllongarà fins al Paral·lel. A més, els carrers de Lleida i Mèxic passaran a tenir un únic sentit.

El camí administratiu

Per poder tenir tot el projecte de reurbanització de la Fira de cara al 2029, l’any que es complirà el centenari de l’Exposició, caldrà que les tres administracions implicades remin en la mateixa direcció i es compleixin tots els terminis. Segons van acordar en un conveni Ajuntament, Generalitat i Fira de Barcelona, seran les tres administracions les encarregades de finançar l’obra any a any, però per exemple, encara no se sap del cert si serà Generalitat o consistori qui construeixi els habitatges públics.

Un cop el conveni quedi del tot tancat, serà l’hora de redactar la modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Un tràmit burocràtic que, com a mínim, les administracions compten que es pugui demorar fins a finals d’any. Per tant, els primers operaris no podran començar a treballar fins al 2023 (a excepció de l’espai del poliesportiu, el qual podria estar enllestit de cara a l’any vinent).

Les columnes del Paral·lel

La reurbanització dels espais firals no només suposarà enderrocar el pavelló número 2 (el qual no compta amb cap mena de protecció ni interès històric ni arquitectònic), sinó també les columnes que allotja en el lateral del Paral·lel. Encara que aquestes tinguin un estil neoclàssic, com el conjunt de l’espai de Montjuïc, cal tenir en compte que no van ser construïdes per a l’Exposició del 1929. Aquestes representen només un element decoratiu del pavelló que es va instal·lar entre 1984 i 1986 i no tenen cap mena de valor patrimonial.