Connecta amb nosaltres

Societat

BCN enderrocarà un palau firal en desús per fer 500 habitatges assequibles, nous equipaments i zones verdes

El Poble-sec i la Font de la Guatlla quedaran units per un vial verd, l’avinguda de Maria Cristina serà pacificada i es construirà un segon CAP i un nou poliesportiu

Publicat

on

Després d’un segle amb una mateixa fisonomia, el conjunt de l’espai firal de Montjuïc canviarà la seva organització. Aquest febrer Ajuntament i la Fira de Barcelona han presentat el futur dels espais i superfícies del conjunt monumental. D’entrada, la Fira perdrà el pavelló 2 (Paral·lel/Lleida), el qual serà enderrocat per construir en la seva superfície 500 habitatges públics, corredors verds i equipaments. I si bé amb aquest enderroc la Fira perd el 47% de la superfície que tenia fins ara en aquest sector de Barcelona, l’organisme resta satisfet de l’acord. La raó: aquest pavelló restava semiabandonat des de la inauguració dels pavellons de l’Hospitalet i ara la resta d’espais firals de Montjuïc es podran modernitzar i compactar al voltant de l’avinguda de Maria Cristina.

La redistribució urbanística dels espais no només s’ha acordat entre Ajuntament i Fira, sinó que els veïns també han pogut dir la seva en set sessions de debat (encara que no s’hagin pogut encaixar totes les propostes, com la creació d’un Museu del Transport). Segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, les principals peticions del veïnat han versat sobre l’increment d’habitatge, del verd i la posada en marxa d’equipaments històricament reivindicats. Quins seran aquests? Un centre assistencial per a gent gran i nou Centre d’Atenció Primària (CAP) per descongestionar el CAP Les Hortes, una biblioteca i un espai veïnal a la Casa de la Premsa i, per últim, un poliesportiu al pavelló d’Itàlia (el qual només veurà reformat el seu interior).

Pel que fa a la històrica petició del MNAC de poder créixer sobre un dels palaus en desús, el museu finalment veurà acomplert el seu anhel i es podrà annexionar el pavelló de Victòria Eugènia per ampliar l’espai expositiu. Enfront d’aquest, el palau d’Alfons XIII passarà a acollir un hub d’empreses i start-ups culturals i científiques, quan fins ara escassament resguardava les carrosses de la Cavalcada de Reis. En total es destinaran 22.000 metres quadrats a equipaments i uns altres 13.350 metres quadrats a sòl residencial. O el que és el mateix: fins a 500 habitatges públics en edificis d’un màxim de quatre plantes amb locals comercials de titularitat pública als seus baixos.

Trencar la frontera

Si bé fins avui dia la Fira representava una frontera pels veïns del Poble-sec, amb la reforma es buscarà comptar amb un espai firal més permeable i verd. En primer terme s’executarà un carrer per a vianants a través del Palau de la Metal·lúrgia i una plaça de l’Univers completament oberta que permetrà connectar transversalment els veïns de la Font de la Guatlla amb els del Poble-sec i Sant Antoni. Una potenciació dels desplaçaments a peu en la qual també tindrà un paper clau la pacificació del trànsit de l’avinguda de Maria Cristina. Però, per on pujaran els vehicles aleshores? Aquests seran redirigits pel carrer de la Guàrdia Urbana, el qual canviarà de sentit i es perllongarà fins al Paral·lel. A més, els carrers de Lleida i Mèxic passaran a tenir un únic sentit.

El camí administratiu

Per poder tenir tot el projecte de reurbanització de la Fira de cara al 2029, l’any que es complirà el centenari de l’Exposició, caldrà que les tres administracions implicades remin en la mateixa direcció i es compleixin tots els terminis. Segons van acordar en un conveni Ajuntament, Generalitat i Fira de Barcelona, seran les tres administracions les encarregades de finançar l’obra any a any, però per exemple, encara no se sap del cert si serà Generalitat o consistori qui construeixi els habitatges públics.

Un cop el conveni quedi del tot tancat, serà l’hora de redactar la modificació del Pla General Metropolità (MPGM). Un tràmit burocràtic que, com a mínim, les administracions compten que es pugui demorar fins a finals d’any. Per tant, els primers operaris no podran començar a treballar fins al 2023 (a excepció de l’espai del poliesportiu, el qual podria estar enllestit de cara a l’any vinent).

Les columnes del Paral·lel

La reurbanització dels espais firals no només suposarà enderrocar el pavelló número 2 (el qual no compta amb cap mena de protecció ni interès històric ni arquitectònic), sinó també les columnes que allotja en el lateral del Paral·lel. Encara que aquestes tinguin un estil neoclàssic, com el conjunt de l’espai de Montjuïc, cal tenir en compte que no van ser construïdes per a l’Exposició del 1929. Aquestes representen només un element decoratiu del pavelló que es va instal·lar entre 1984 i 1986 i no tenen cap mena de valor patrimonial.

Societat

PLA DE BARRIS | La plaça de Santa Madrona, un tauler de jocs on teixir veïnatge

El projecte busca dinamitzar i millorar la qualitat de vida social d’aquest espai central del Poble-sec

Publicat

on

Per

Escac i mat als problemes de convivència. La plaça de Santa Madrona ha passat a ser l’escenari d’una nova manera de socialitzar a l’aire lliure. Tot plegat, gràcies al projecte que han començat a desenvolupar les entitats col·laboradores amb el Pla de Barris del Poble-sec. Amb l’objectiu de dotar d’una nova vida a la plaça, cada dijous a la tarda, de 17 a 20 hores, l’espai acull tota una multitud de jocs de taula on tothom que vol pot seure a jugar, de franc i sense importar la seva procedència o edat.

Fruit de l’anhel de recuperar l’espai públic per al veïnat, des del passat mes de març que la iniciativa ja ha aconseguit agrupar tota una sèrie de fidels veïns que cada dijous decideixen revitalitzar la plaça com feien dècades enrere. “La valoració és molt positiva, hem aconseguit en aquest poc temps que els veïns ja hagin establert noves relacions gràcies a jocs de taula com el parxís, els escacs o l’UNO, entre d’altres”, explica la responsable del Pla Comunitari del Poble-sec, Esther Repullo. Una nova dinàmica veïnal que no només serveix perquè persones de diferents edats es coneguin i passin l’estona entre fitxes, cartes i taulells, sinó que també els permet exercitar la ment, ensenyar a jugar a altres veïns o compartir estratègies personals.

Per tal d’agafar un caràcter plenament familiar, el projecte fins i tot compta amb tota una sèrie de materials perquè els més petits de la casa s’hi puguin apropar després de l’escola i també puguin passar una bona estona amb altres infants. “A més, tothom que ho prefereixi també pot portar els seus jocs de casa i compartir-los una estona amb els veïns que hi vulguin jugar; la idea és crear un espai més viu i actiu”, exemplifica Repullo, qui ja pensa a convidar altres entitats com ara els membres del grup d’escacs de l’espai jove 12@16 al llarg del mes de maig.

“Al final hem de tenir en compte que els jocs de taula són una cosa que uneixen a tothom”, sintetitza. De fet, el Pla Comunitari del Poble-sec és només un dels col·lectius que participa en aquest programa de dinamització de l’espai, ja que al grup motor de la iniciativa també hi participen membres de Raons Públiques, equips d’educadors, grups de convivència i prevenció, l’associació Amics de Santa Madrona, el Centre de Dia del Poble-sec, el Districte de Sants-Montjuïc i fins i tot l’Ajuntament de Barcelona. Un grapat d’entitats i institucions que han decidit posar-se a treballar plegades per complir l’objectiu comú: dotar d’una vida més cívica i veïnal a aquesta plaça central del Poble-sec.

Continua llegint

Societat

Les obres per pacificar el carrer de Piquer començaran a l’estiu

L’Ajuntament destinarà dos milions d’euros en una reforma que preveu tenir enllestida abans de les eleccions

Publicat

on

Per

Comença l’any electoral amb les retroexcavadores a punt per entrar al Poble-sec. Emmarcades entre els projectes del Pla de Barris, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que aquest estiu començaran les obres del carrer de Piquer per convertir-lo en un nou vial pacificat. Segons el consistori, l’objectiu és ‘‘millorar la mobilitat a peu, reduir el trànsit i potenciar el comerç de proximitat”. En total s’invertiran 2,08 milions d’euros públics en el tram que va des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. Les obres s’allargaran nou mesos.

Entre les actuacions cal destacar l’eixamplament de les voreres i la creació d’una plataforma única a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes “per donar més protagonisme als vianants”. Si bé moltes de les darreres actuacions municipals a l’hora de reformar carrers suposen l’eliminació de l’aparcament, en el cas del carrer de Piquer no serà ben bé així, ja que es mantindrà una de les dues franges d’estacionament. Les obres també serviran per actuar i millorar el col·lector d’aigües pluvials, així com per col·locar nou arbrat, traslladar l’existent i reubicar l’enllumenat, el qual s’instal·larà entre els arbres. De fet, l’obra en el seu conjunt ha estat planificada amb mirada de gènere i amb l’objectiu de pacificar el trànsit dels entorns escolars.

Una oportunitat per al veïnat

Més enllà de millorar l’estètica de l’espai públic, les obres serviran per millorar-ne l’ús que en fa el veïnat d’aquest carrer. La raó: des de fa anys que els poblesequins del carrer de Piquer reclamen actuacions per revitalitzar el comerç de la zona. Una circumstància que en els darrers mesos ha pres més volada, després de les mobilitzacions contra les ocupacions de locals buits i la seva conversió en narcolocals.

Continua llegint

Societat

Català? Només a l’aula

L’alumnat del Poble-sec opta per relacionar-se i entretenir-se en altres llengües com el castellà o l’urdú

Publicat

on

El català gaudeix d’una bona salut a les escoles del Poble-sec? Els alumnes el perceben com a útil? Realment està en perill? Funciona la immersió lingüística? El debat ha copat desenes de titulars als mitjans de comunicació, hores de tertúlia i fins i tot ha començat a esdevenir un tema habitual a les sobretaules. Si bé l’eix central de la controvèrsia s’ha vist contaminat en els darrers anys per l’atzucac polític, el professorat local assegura que els afers de banderes no han entrat pas a les aules. “El debat social que hi ha a l’exterior sobre el català, el castellà i els percentatges no ha arribat als alumnes i tampoc hem tingut cap queixa al respecte”, exposa el director dels Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. Aleshores, quina és la realitat del català entre els infants i adolescents del Poble-sec?

‘‘El català viu una situació complicada; hem de tenir en compte que, al nostre institut, la gran majoria de l’alumnat prové de famílies d’immigrants que han arribat fa relativament poc temps”, planteja la tècnica de diversitat i inclusió de l’Institut Consell de Cent, Sònia Piñol. Cal tenir en compte que aproximadament dos de cada cinc poblesequins són d’una nacionalitat diferent de l’espanyola i que aquests provenen principalment d’Itàlia, Pakistan, Índia o Colòmbia, segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2020). “Molts dels alumnes no tenen ni el castellà com a primera llengua, motiu pel qual el català és per a ells la seva tercera o quarta llengua”, afegeix Piñol.

Minoria de catalanoparlants

Si bé a l’Institut Consell de Cent els adolescents catalanoparlants representen un petit percentatge de tot l’alumnat, en sumar el fet que la majoria circumscriu el català només en el context acadèmic “complica molt les coses pel seu ús social”, considera la tècnica educativa. Una dinàmica que, fins i tot, es produeix entre els infants més petits de famílies catalanoparlants: “Estem molt sorpresos perquè a les hores del pati observem com alumnes catalanoparlants es passen al castellà en les seves estones de lleure; no passa al revés i no sabem dir en quin percentatge succeeix, però passa”, explica la directora de l’Escola Poble-sec, Elisabet Egea.

Es repeteix la circumstància a la secundària? En aquest context, el català ja és gairebé inexistent en els espais d’oci. “Crec que el català té un bon estat de salut a nivell de llengua educativa vehicular al centre, però una altra cosa és l’ús al pati, l’esbarjo o en moments no lectius; quan s’adrecen als educadors normalment ho fan en català, però entre ells no és així”, comenta el responsable de l’Anna Ravell. De fet, la situació coincideix amb la realitat que viu l’INS Consell de Cent: “Al pati se sent castellà, urdú… però pràcticament no se sent català”, confirma Piñol.

Una llengua acadèmica

Tal com exposa Piñol, el fet que per a molts únicament treballin el català al centre i que després en el seu dia a dia passi a ser una llengua inexistent complica molt la seva adquisició: “La seva rutina fora de l’institut és en castellà o altres llengües, si en sortir de les classes el català tingués una presència més significativa potser l’observarien d’una forma diferent, però és residual en la seva realitat”. Tot i això, Egea assenyala que aquesta circumstància sociolingüística no suposa cap problema a l’alumnat a l’hora d’enfrontar-se a una llengua que, o bé els resulta desconeguda, o bé no la dominen com d’altres: “En 23 anys que soc mestra, mai cap nen m’ha mostrat rebuig pel català”. “No la qüestionen ni hi ha resistència a aprendre català”, rebla Rúbies des de la seva experiència en secundària.

Tot i això, en el que tots tres docents coincideixen és en com ha evolucionat la manera d’ensenyar català a l’aula: “En aquest aspecte tornem a trobar-nos amb la diferència lògica del barri, la qual condiciona l’aprenentatge: no podem encarar les classes com fèiem fa 15 o 20 anys”, confessa el director de l’Anna Ravell. “El nivell a secundària i batxillerat no ha variat molt, però sí que s’han desencadenat diferències per la procedència dels alumnes; jo per exemple faig biologia de 1r de batxillerat en català i m’adono que als qui venen de Xina o Filipines els hi costa més expressar-se, però hem de tenir en compte que no és perquè sigui en català, sinó perquè els hi passaria el mateix amb el castellà; no són les seves llengües maternes”, valora.

Ensenyar des de zero

Mentre que des de l’Anna Ravell ja han reformulat metodologies perquè l’aprenentatge sigui diferent, “sobretot a finals d’infantil i primer cicle de primària”, des de l’Escola del Poble-sec asseguren que moltes vegades es troben que han d’ensenyar el català pràcticament des de zero. “Hem de fer un treball de consciència fonològica, fer-ho tot molt transversal… però els nens petits són esponges i l’aprenen de seguida”, confessa Egea. Una habilitat que a partir de tercer de primària ja es comença a perdre, motiu pel qual comença a entrar en joc el paper de les aules d’acollida: “Ja comença a ser una mica més complicat l’aprenentatge i el que procurem és que es puguin sentir còmodes amb l’aprenentatge d’un vocabulari bàsic”, resumeix.

Una dinàmica educativa que no evita que, per als fills de les famílies nouvingudes o castellanoparlants locals, el català passi a ser la seva segona o tercera llengua: “Si tinguéssim una gran majoria d’alumnes catalanoparlants potser hi hauria moltes coses de la llengua que no caldria que fossin explicades, però com no la fan servir de forma habitual, hem hagut de canviar molt la perspectiva de l’aprenentatge”, sintetitza Piñol, una qüestió on la motivació individual resulta clau, explica la mateixa formadora: “Si es trobessin el català en diferents àmbits com l’entreteniment audiovisual potser la veurien com una llengua més útil. No la començaran a valorar fins al dia que hagin de sortir del barri per temes d’estudi o treball i entrin en contacte amb ambients on el seu ús és més freqüent”, conclou.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021