Connecta amb nosaltres

Cultura

Maties Ferret, baríton

Publicat

on

Maties Ferret va ser un altre baríton molt popular i reconegut que va actuar sovint al Paral·lel. Era originari de Sant Sadurní d’Anoia, on té un passeig dedicat.  Va néixer el 1888 i va morir el 1975. Va debutar a l’Ateneu d’Hostafrancs amb les sarsueles La reina mora i El mal de amores. Posteriorment va actuar en diversos teatres del Paral·lel fins a incorporar-se a la companyia de Pau Gorgé, amb la qual es presentà en alguns teatres de l’Estat espanyol. El 1913 va fer una gira per països sud-americans amb la companyia de Pep Capsir i Ramona Vidal i més endavant va actuar a Barcelona i Lisboa. El 1914 va estrenar Maruxa, de Vives, al Teatre Novetats de Barcelona i el 1929 va actuar en El pájaro azul, al Teatre Victòria del Paral·lel.  Estava especialitzat en sarsuela però també va cantar òpera, opereta i cançó popular.

Segons Miquel Badenas, que el va conèixer, era un home alt i ben plantat, amb bona veu. Va tenir un dels seus primers èxits amb La Dogaresa, cosa que va fer empipar Sagi Barba, que l’havia estrenat un any abans, el 1920. Ferret va conservar la seva bona figura fins a ser molt gran tot i que, en no ser un gran actor, quan, per llei natural, va perdre facultats vocals, va haver de deixar els escenaris. Per subsistir es va col·locar d’ajudant de cuiner en un bar, amb un sou minso. Un admirador seu, important home de negocis, va demanar-li que deixés la feina i que ell li passaria un sou mensual de sis-centes pessetes, el doble del que cobrava al bar. En els últims anys de la seva vida anava sovint al Casal de la Gent Gran del Paral·lel, cantonada Margarit.

Continua llegint

Cultura

Contra el mal oratge…

L’editorial Adesiara, una de les més afectades per les pedregades de la diada de Sant Jordi

Publicat

on

El novembre de 2007 un equip format per Anna Porta, Joachim de Nys, Cruz Artidiello i Jordi Raventós posava en marxa una petita editorial independent, Adesiara, amb “la ferma voluntat de treballar per la cultura del país”. Al llarg de quasi quinze anys, aquesta editorial martorellenca ha demostrat la seva estima tant pel continent, la cura amb què editen els seus volums és magnífica, com pel contingut, tot posant a disposició del públic lector títols, tant antics com moderns, que no havien estat mai traduïts al català o bé que ja no es podien trobar a les lleixes de les llibreries.

Adesiara fou una de les editorials que més va patir les inclemències meteorològiques de Sant Jordi –“festa gran” que, segons Miquel Martí i Pol al seu poema Abril, reuneix “pluja, roses i llibres”, tot i que, enguany, el sant n’hauria fet un gra massa–.

Ara, passat ja el temporal, crec que la millor manera de mostrar-los el nostre afecte és precisament comprar els seus llibres i gaudir de les seves edicions de, per exemple, el Calígula, de Suetoni; Les bacants, d’Eurípides; el Tal qual, de Paul Valéry; L’Anticrist, de Joseph Roth; la Vida nova, de Dante Alighieri; El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier; La dama de la lloba, de Renée Vivien; El poble aeri, de Jules Verne; Lo ferrer de tall, de Frederic Soler; La parada, de Joaquim Ruyra…

Així que, encoratjo a tots els lectors per a què, dins de les seves possibilitats, recordi que tots els sants tenen capvuitada, i aprofiti per a comprar algun llibre d’aquelles editorials i llibreries que més es van veure afectades per la pluja i la pedra que va caure per Sant Jordi. Només així, aconseguirem que puguin tornar a ser-hi el proper Sant Jordi.

Continua llegint

Cultura

Descubrim les nostres arrels

‘Festes i tradicions catalanes’, un llibre de cultura catalana per a tots els públics

Publicat

on

El doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i especialista en  les tradicions i els costums de Catalunya, Àngel Rodríguez Vilagran (1966), acaba de publicar un interessant i documentadíssim volum sobre les festes catalanes a partir del Calendari Litúrgic. A Festes i tradicions catalanes. Origen, simbologia i costums (L’Arca-Redbook Ediciones), el lector hi trobarà un bon reguitzell de pinzellades sobre creences, costums i tradicions de casa nostra que, de ben segur, li faran passar molt bon estones.

En aquest llibre, que és tot ell una veritable revetlla, descobrirem secrets sobre el porquet de Sant Antoni, sabrem per quin motiu hi ha tretze oques al claustre de la catedral de Barcelona o si la Moreneta ha estat sempre negra o no. Voleu saber quin és el patró dels pagesos catalans? I el dels bombers? I el de les embarassades? Coneixeu per què el grèvol, la ponsètia o el vesc són tradicionals de Nadal? Sabríeu explicar en què consisteix la cremada del Dimoni a Badalona o la Festa de la Llum de Manresa? Teníeu notícia que a Bausen, a la Vall d’Aran, hi ha un cementiri municipal amb només una única tomba?

Com haurà pogut endevinar el lector, ens trobem davant d’un d’aquells llibres que són una delícia de fullejar un cop i un altre, i a més us podrà servir per nodrir les sobretaules amb un bon munt d’informacions i curiositats que us convertiran en l’ànima de la festa!

No ho dubteu més i endinseu-vos en aquest recull sobre el patrimoni i la cultura de casa nostra que, a més, us servirà per trencar estereotips i per descobrir que celebracions com les de Sant Valentí i Halloween són més catalanes que no us pensàveu.

Continua llegint

Cultura

Pau Garsaball, gran actor

Publicat

on

Pau Garsaball (Granollers 1920) va començar fent de galant amb la companyia de Maria Fernanda Ladrón de Guevara. Quan es va tornar a poder fer teatre en català va treballar amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Aquesta companyia va fer tres temporades al Victòria, en temps difícils, i amb obres com Lo Ferrer de TallL’Hostal de la Glòria o El milionari del Putxet. L’any 1962, en morir Maria Vila, Garsaball va posar damunt del seu taüt un ram de flors i una bandera catalana, cosa que li va comportar una multa de cinquanta mil pessetes de l’època.

L’actor, a causa d’aquest fet, es va retirar temporalment del teatre i va muntar un modest negoci d’impremta. Quan es va estrenar En Baldiri de la Costa, al Teatre Talia, li van demanar que fes el paper principal i va tornar als escenaris. Va ser empresari del Teatre CAPSA, on va assolir un gran triomf amb El Retaule del Flautista. Pau Garsaball va morir l’any 1991, amb setanta-un anys. Vivia a l’avinguda Mistral i en ocasions se’l podia veure per Montjuïc. El seu nom s’hauria de donar a algun espai del nostre barri, per la gran defensa que va fer sempre del teatre i, sobretot, del teatre en català, a banda de ser un actor de gran categoria.

Un dels actors que va compartir escenari amb ell al CAPSA, amb el Retaule, va ser Toni Moreno, qui interpretava el famós flautista. Ens ha deixat fa poc, si fa no fa a la mateixa edat en què va morir Garsaball, i no se n’ha parlat gaire. Maria del Mar Bonet, que havia treballat amb ell, l’ha recordat a la seva pàgina de facebook.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021