Connecta amb nosaltres

Cultura

Teatres de Proximitat per compartir públics

La recentment creada xarxa de teatres locals ha impulsat un descompte per captar nous espectadors

Publicat

on

Les onze sales de proximitat de Barcelona (Teatre Akadèmia, Sala Atrium, Antic Teatre, LaBadabadoc, Teatre La Gleva, Sala Fènix, Sala Flyhard, El Maldà, Teatre Tantarantana, Teatre Eòlia i Sala Versus Glòries) han creat un segell propi per reivindicar la singularitat de l’experiència teatral que ofereixen. Sota el lema “On el teatre batega” han impulsat un codi promocional (BATEGAPROX) per atraure nous públics i, com explica Isabella Pintani, codirectora de la Sala Fènix, “resoldre l’emergència post pandèmica”. La iniciativa està servint per generar moviment entre teatres i gràcies al bonus, persones que només seguien una sala ara coneixen de noves. Ferran Murillo, director del Teatre Tantarantana, posa en valor les “comunicacions creuades” ja que afavoreixen que la informació dels espectacles i les estrenes arribi a més gent.

Aparador per als creadors

Fer xarxa també ajuda a canviar la “falsa percepció” que, segons el codirector de la Sala Flyers, Sergio Matamala, els teatres de proximat són “alternatius”, en el sentit despectiu de la paraula. Matamala defensa que el producte teatral que s’ofereix en aquests espais és tan bo com el de les sales grans. En comparació a l’espectacularitat d’aquestes, Murillo destaca la “intimitat” de les seves produccions. Afegeix que els teatres petits són “el gran aparador perquè els creadors de Barcelona i Catalunya puguin créixer professionalment”.

Això és possible gràcies a un públic “curiós i amb ganes de no comprar el mainstream sinó anar a buscar coses diferents que el sorprenguin”, així defineix Isabella Pintani els seus espectadors i explica que a la Sala Fènix la programació está pensada per a un públic jove. Una franja d’edat que també comparteix el Teatre Tantarantana i que volen atraure amb produccions innovadores que tractin temes actuals.

Ferran Murillo afegeix que el seu “no és un públic educat en el teatre i, com que en consumeix de forma puntual, és molt exigent”. Per a Murillo, això implica construir programacions diverses que agradin a diferents perfils. Sobre el preu del teatre, Pintani reivindica que no és tan car com sembla i assenyala que la crisi no està a la butxaca sinó en les prioritats. “Actualment es dona més valor a un gintònic que a consumir teatre”.

Continua llegint

Cultura

Collita negra

Solanich estudia ‘La Negra’, una de les col·leccions històriques de novel·la criminal

Publicat

on

Irene Solanich Sanglas (Manlleu, 1990), és una veritable tot terreny dins del món de les lletres: autora, traductora, correctora, editora, divulgadora… Precisament, és la seva faceta de divulgadora la que ens interessarà avui, ja que us vull presentar un assaig publicat recentment: Matar impunement. «La Negra», impulsora de la novel·la criminal en català (1986-1998).

Les arrels de Matar impunement les hem d’anar a cercar en la dissertació que Solanich va presentar per culminar un màster en Traducció Especialitzada: Traducció i novel·la negra a Catalunya (1900-2015). Amb el pas del temps, l’autora va decidir doctorar-se en Traducció i Interpretació i ho va fer, precisament, amb una interessantíssima tesi que reprenia en part aquell estudi i que tenia un títol tan acadèmic com avorrit, La novel·la criminal a les darreries del segle XX. La Negra (1986-1998), el creixement i consolidació d’un gènere en català.

Matar impunement és una reescriptura que ha volgut fer-la molt més llegívola aquella tesi. Així, de la mà de l’autora, descobrirem què va dur a la Magrana a crear una col·lecció de novel·la criminal per a celebrar el seu desè aniversari. I no pas una col·lecció qualsevol, no… sinó una que encara és recordada avui perquè va contribuir a normalitzar aquest gènere en la nostra llengua. Gràcies a la tria d’autors que hi van publicar: el bo i millor dels autors que conreaven el gènere en català a casa nostra —Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Maria-Antònia Oliver…—, juntament amb algunes de les millors plomes de la literatura criminal mundial: Greene, Daeninckx, Himes, Manchette…—. Llegiu aquest assaig i descobrireu una de les pàgines més negres de la nostra literatura! •

Continua llegint

Cultura

La rua de Carnestoltes promet color i diversió

Publicat

on

Torna la disbauixa. La tradicional Rua de Carnestoltes del Poble-sec començarà divendres 28 de febrer a les 17 hores des de la plaça del Sortidor. La celebració donarà el tret de sortida amb una deliciosa xocolatada popular oberta a tots els assistents. Tot seguit, es llegirà el tradicional pregó de Carnestoltes, que marcarà oficialment l’inici de la rua i donarà pas a una desfilada plena de color, creativitat i ritme.

El recorregut de la rua 

La desfilada recorrerà alguns dels carrers més emblemàtics del barri. Sortint de la plaça del Sortidor, continuarà pel carrer de Magalhães, seguirà pel carrer de la Mare de Déu del Remei i passarà pel carrer de Font Honrada fins a arribar a la plaça de Santa Madrona, on finalitzarà amb una gran festa.

Activitats complementàries 

Durant tota la tarda, els participants podran gaudir d’un ampli ventall d’activitats i tallers. Hi haurà un concurs de disfresses, ideal per a aquells que vulguin exhibir al veïnat la seva originalitat i creativitat. A més, la música serà la gran protagonista amb diverses actuacions per crear un ambient festiu i animat per a tothom.

Finalment, a partir de les 20.30 hores, la plaça de Santa Madrona acollirà un concert especial a càrrec del Cor Monstruós, que posarà la cirereta al pastís amb un espectacle ple de ritme i ambient.

Una festa organitzada amb la implicació del barri 

La Rua de Carnestoltes del Poble-sec és possible gràcies a la col·laboració d’entitats i associacions locals com el Centre Cívic El Sortidor, la Comissió de Santa Madrona, el Pla Comunitari, la Ludoteca Poble-sec, la Comissió Jove o els Comerciants del Poble-sec, entre d’altres. 

La gran rua

La gran rua de Carnaval del districte serà la que celebraran conjuntament Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Les activitats arrencaran Dijous Gras, amb l’Arribo Carnestoltes, encara que el plat fort tornarà a ser la rua de Carnaval prevista per al dissabte 1 de març amb el Rei Elon Muska Cullunera acompanyat per les comparses.

Continua llegint

Cultura

Practicar la llibertat

El llibre més important de la pedagogia crítica, per fi en català

Publicat

on

Paulo Freire (1921 –1997), fou un dels pedagogs més important de tots els temps. Aquest educador d’origen brasiler va influenciar milers d’educadors de tot el món gràcies a la seva renovadora teoria educativa, impregnada de compromís social i ètic per a la transformació de l’ésser humà. Freire està considerat com el pedagog dels oprimits i el seu programa teòric està lligat a la teologia de l’alliberament.

Ara, de la mà de Tigre de Paper, arriba en català un dels seus llibres més importants, La pedagogia de l’oprimit (1968), una punta de llança per a la renovació pedagògica que cerca promoure el pensament crític i resistir les opressions del sistema.

El pensament pedagògic que trobarem en aquest llibre parteix del poder de la paraula, perquè aquells que no disposen de veu pròpia, difícilment tindran la capacitat de decidir sobre les seves vides. Es tracta, doncs, que aquells que no tenien veu la recuperin gràcies a l’educació entesa com una pràctica de llibertat, com una pràctica per a l’emancipació.

Freire desitjava que l’educació no fos una eina en mans dels poderosos i els seus lacais, que només servís com una eina més per a mantenir les desigualtats existents, sinó que somiava amb una educació capaç de construir subjectes crítics, capaços d’entendre el món que els envolta i que estiguessin disposats a canviar-lo, tot acabant amb la invisibilització de les opressions i la naturalització de l’explotació.

Esperem que aquesta traducció sigui només la primera d’una florida de la pedagogia crítica en el camp cultural català, perquè encara necessitem repensar l’educació com un canemàs que teixeixi conjuntament projecte educatiu i projecte social. Cal tornar a pensar l’educació com un moviment de cooperació que permeti a les persones oprimides tornar a somiar amb la llibertat!

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024