Les onze sales de proximitat de Barcelona (Teatre Akadèmia, Sala Atrium, Antic Teatre, LaBadabadoc, Teatre La Gleva, Sala Fènix, Sala Flyhard, El Maldà, Teatre Tantarantana, Teatre Eòlia i Sala Versus Glòries) han creat un segell propi per reivindicar la singularitat de l’experiència teatral que ofereixen. Sota el lema “On el teatre batega” han impulsat un codi promocional (BATEGAPROX) per atraure nous públics i, com explica Isabella Pintani, codirectora de la Sala Fènix, “resoldre l’emergència post pandèmica”. La iniciativa està servint per generar moviment entre teatres i gràcies al bonus, persones que només seguien una sala ara coneixen de noves. Ferran Murillo, director del Teatre Tantarantana, posa en valor les “comunicacions creuades” ja que afavoreixen que la informació dels espectacles i les estrenes arribi a més gent.
Aparador per als creadors
Fer xarxa també ajuda a canviar la “falsa percepció” que, segons el codirector de la Sala Flyers, Sergio Matamala, els teatres de proximat són “alternatius”, en el sentit despectiu de la paraula. Matamala defensa que el producte teatral que s’ofereix en aquests espais és tan bo com el de les sales grans. En comparació a l’espectacularitat d’aquestes, Murillo destaca la “intimitat” de les seves produccions. Afegeix que els teatres petits són “el gran aparador perquè els creadors de Barcelona i Catalunya puguin créixer professionalment”.
Això és possible gràcies a un públic “curiós i amb ganes de no comprar el mainstream sinó anar a buscar coses diferents que el sorprenguin”, així defineix Isabella Pintani els seus espectadors i explica que a la Sala Fènix la programació está pensada per a un públic jove. Una franja d’edat que també comparteix el Teatre Tantarantana i que volen atraure amb produccions innovadores que tractin temes actuals.
Ferran Murillo afegeix que el seu “no és un públic educat en el teatre i, com que en consumeix de forma puntual, és molt exigent”. Per a Murillo, això implica construir programacions diverses que agradin a diferents perfils. Sobre el preu del teatre, Pintani reivindica que no és tan car com sembla i assenyala que la crisi no està a la butxaca sinó en les prioritats. “Actualment es dona més valor a un gintònic que a consumir teatre”.