Connecta amb nosaltres

Història

Accidents infantils

Encara el 1921, un gos mossega de gravetat a deu nens, abans que els veïns el matessin

Publicat

on

El carrer Salvà fa pujada o baixada, segons com es miri. En un dels seus portals hi ha un gran mosaic atribuït a Víctor Masriera amb una imatge insòlita, un paisatge holandès amb vaques i una parella a cada costat de la porta amb vestits regionals del país de les tulipes. Ara, amb la façana restaurada el 2008 aixopluga La Lleteria del Poble-sec (Salvà, 42), un espai familiar dedicat a l’ecocriança i a les teràpies alternatives on imparteixen tallers per ensenyar els nens a alimentar-se saludablement, i on també venen diversos productes de nutrició i dietètica. Tot per a la cura del cos.

Pensin vostès si creuen que les casualitats existeixen, jo prefereixo pensar que cada lloc té un geni que li dóna forma i caràcter. Som al primer Eixample de Barcelona, ​​abans que existís l’Eixample. Just en aquestes voreres acabaven les hortes de Sant Bertran i començava l’anomenat Eixample de Santa Madrona o de Sant Pau. El carrer Salvà va ser el primer a ser urbanitzat fora de les muralles a partir del 1868, al costat del veí carrer de Cabanyes. Els dos carrers pertanyien al polític i periodista republicà Josep Laribal, el qual havia aconseguit que les seves terres fossin declarades urbanitzables. La majoria dels seus edificis daten del 1870, i són l’antítesi del projecte de Cerdà, la nèmesi de la ciutat residencial. Aquí, per aprofitar espai es van fer carrers estrets que seguien els límits caòtics dels terrenys particulars, amb cases que a mesura que va ser possible van anar creixent i afegint pisos per obtenir una rendibilitat més gran. Pura i dura especulació del terreny, que va ocupar un tram comprès entre els carrers Roser i Radas. Poc després, el 1884, Salvà també va ser una de les primeres travesses del barri a ser empedrades. Aleshores era una via de nou encuny habitada per emigrants aragonesos, amb un estanc de tabac, una farmàcia, una fleca i una caserna de la guàrdia municipal.

Comencen els terribles relats sobre infants

És a partir d’aquest moment quan se succeeixen una sèrie de notícies que infonen personalitat a aquest emplaçament. Per una raó estranya, si consultem la premsa de l’època veurem que la majoria de les mencions a aquest carrer tenen els nens per protagonistes. Dels primers temps podem llegir històries de gossos que mossegaven transeünts, un parell de nens que van morir en saltar d’un balcó, un altre que va cremar casa seva jugant amb un llumí, i fins i tot la d’una criatura de deu anys que va llançar un test a la vorera i va matar una senyora que passava per sota. Aleshores hi havia una escola infantil al Casino del Progrés i al parvulari Santa Madrona. Pel que sembla, les bandes d’infants d’aquest lloc estaven enfrontades amb les del carrer Cabanyes (fins al franquisme dedicat a Francesc de Cabanyes, cap de miquelets durant la Guerra dels Segadors, i no al poeta romàntic Manel de Cabanyes). A la premsa sovintejaven les referències a ferits per pedrada, que era l’arma preferida en aquestes guerres. També apareixien notícies de nens treballant a les indústries del carrer, com un petit d’onze anys ferit en un moleder de pebre, o un altre detingut en una licoreria clandestina que falsificaven vermut italià.

A començaments del segle XX, els titulars donaven compte de gossos perduts que mossegaven a nens quan jugaven a la calçada. O d’ofegaments accidentals al proper Morrot. El 1913 l’Ajuntament clausurava una granja de porcs que tancava els carrers Salvà, Cabanyes i Tapioles, apareixien les primeres barraques als peus de Montjuïc, i s’hi instal·laven diversos tallers de metal·lúrgia, la tipografia Gilabert i la casa Luís Inglada dedicada a la fabricació de vaixelles i coberts de taula. També hi ha diverses notícies de paletes als quals els hi cau un objecte des de la bastida produint la mort d’una nena, o els primers atropellaments infantils. Un cas estrany va tenir lloc el 1915, quan una criatura de dos anys va beure accidentalment àcid clorhídric. Poc després tancaven el parvulari per les seves condicions pèssimes. Encara el 1921, un gos mossegava de gravetat a deu nens, abans que els veïns el matessin. El 1929 moria un altre nen al pujar en marxa al tramvia i relliscar. I el mateix any resultava penjat un nano de dotze anys jugant amb la corda d’una persiana mentre estava pujat a un tamboret. Les últimes morts infantils recollides pels diaris daten de la Guerra Civil, quan els bombardejos franquistes es van acarnissar especialment amb el barri del Poble-sec. Des d’aquell instant, les notícies relacionades amb els nens són ben diferents i tenen a veure amb aquest centre lúdic mencionat al principi, on els petits aprenen a desenvolupar la seva imaginació i a practicar activitats com ioga o shiatsu. Pel que sembla, el geni del lloc s’ha apaivagat.

XAVIER THEROS (Diari El País)

Continua llegint

Història

El Foment té la seu de Creu dels Molers des de 1992

12 de Setembre de 1922 Es crea el Foment Excursionista de Barcelona

Publicat

on

L’entitat naixia com a fusió de dos grups: Avant Sempre i l’Agrupació Excursionista Joventut, que es trobaven per anar a la muntanya. En una excursió a la Font Picant del castell de Burriac, varen acordar aquesta unió i elegir-ne president Artur Perpinyà. La primera seu social era a la cruïlla del carrer de Rocafort amb la Creu Coberta, actual avinguda Mistral; però el periple de seus fou continu, tant per Sant Antoni, com pel Poble-sec i el Raval, fins que el 1951 ocuparen un pis de la Gran Via, 579. Tot i això, el 1990 la propietat els proposà deixar aquella seu, per ampliar una acadèmia del mateix edifici. Amb la compensació rebuda, varen adquirir l’actual seu, que des del 17 de maig de 1992 és al carrer de la Creu dels Molers, 6.

En tots aquests 100 anys, la participació de les dones ha estat fonamental, des de la creació inicial de la Comissió Feminal, tot i que durant el franquisme aquesta participació es va intentar entorpir per part de les autoritats del règim.

Des de 1923, el Butlletí del Foment sempre ha anat informant els socis de les activitats que s’hi han fet. També cal remarcar que des de 1924 s’ha anat fent el concurs fotogràfic, cosa que permet tenir un bon recull gràfic de les activitats.

El Foment Excursionista de Barcelona sempre ha tingut com a activitat principal l’excursionisme, entès com a foment, formació i coneixement del medi natural, de la seva gent, tot fent servir els mitjans més adequats per fer correctament aquesta aproximació; tant per a nens i joves, com adults i els més veterans. En aquest sentit, hi ha les seccions de Muntanya, el Grup Especial de Muntanya, el Grup de Jovent, el Grup Infantil, la secció de Càmping i la d’Esquí. També ha anat tenint grups dedicats a moltes diferents activitats: escacs, ping-pong, atletisme i un grup de teatre, amb nombrosos premis, sobretot els anys seixanta. També s’han creat les seccions d’Escalada, Espeleologia i BTT. I cada setmana s’hi reuneix el grup d’Amics de la Sardana del Poble-sec.

En diversos moments, socis del Foment han participat en activitats de muntanya i escalada destacades. A tall d’exemple, recordem que el soci Carles Vallès formava part de la primera cordada catalana a l’Everest, l’any 1985.

Des de la seva tornada al Poble-sec, el Foment ha participat en moltes activitats del barri i ha organitzat la Caminada de Montjuïc. Del naixement del Foment Excursionista de Barcelona, ara fa 100 anys.

Continua llegint

Història

Mercedes Serós, ‘la nina de porcellana’

Va ser una de les més importants cupletistes dels anys 20. Original de Saragossa, va cantar en català i castellà

Publicat

on

Per

Mercedes Serós, de nom complet Mercedes Serós Ballester (Saragossa, 1900 – Barcelona, 1970). Molt aviat va venir a Barcelona amb la seva família i s’instal·len al número 84 del carrer Vila i Vilà, molt a prop del Paral·lel. La seva mare, anomenada la Viosa, i el seu germà petit treballaven a l’Edén Concert, una com a encarregada de vestir les artistes i l’altre com a botones. Va començar ballant i cantant cançons populars catalanes fins que es va passar al cuplet i es convertí en la gran rival de Raquel Meller (aragonesa també) als escenaris i a la vida privada. Tant és així que la Meller li va va posar Merceditas al seu gos pequinès i s’hi referia sovint com Merceditas Serás. La rivalitat entre elles va durar tota la vida, arribant a afectar els seus partidaris, diferencies que van arribar molts cops a les mans.

La seva vida privada va ser molt agitada. La seva primera parella va ser un jove de “vida agitada i bona família” anomenat Alejandro Soler Rovirosa, amb un ull de vidre verdós i un monocle en l’altre, que va morir el 1918. La seva següent parella pertanyia a l’empresa que va fondre els lleons de l’estàtua de Colom. El 1923 es va casar amb un home amenaçat de mort, un tal Crupinera, i que va desaparèixer després de les noces. Va aconseguir la separació civil i canònica el 1928, en ser considerat mort. Va tenir un romanç amb el torero Emilio Méndez, que va acabar de forma accidentada, com era d’esperar veient els antecedents.

A l’escenari, el seu vestuari era molt tradicional, li agradava sortir amb vestits folklòrics, amb llacets de tots tipus. El periodista Àngel Zúñiga la va definir com La muñeca de porcelana. Amb motiu de la festa de l’Armistici de la Primera Guerra Mundial a Barcelona, el 1918, es va presentar amb un vestit ple de llaços i cintes amb totes les banderes dels països aliats, inclosa la catalana i la republicana.

Quan va estrenar l’Emperadriu, una sardana urbana, ella volia sortir vestida de pubilla catalana. Però els seus autors, Misterio i Viladomat, volien vestir-la de menestrala. Per un cop va transigir i també va triomfar.

Estrena de clàssics de la cançó espanyola

Catalanista o espanyolista, Mercé o Mercedes… Va cantar als aliats malgrat que va ser molt germanòfila. Va ser madrina de la legió i amiga de la germana de Millán Astray. El 1926 va estrenar El novio de la Muerte, després himne de la Legión.

Álvaro Retana va dir d’ella: “Causaba algo de extrañeza encontrar una nena tan fragil y tan pura en los programas del Edén Concert integrados por mujeres rebosantes de curvas y de lujo, y esto prestaba cierto aliciente mórbido a Merceditas Serós, lanzada a los procelosos mares de las variedades”.

El 1925 va arribar a debutar a l’Olympia de París, amb gran èxit. En aquella sala va estrenar Valencia del maestro Padilla. Però la pèrdua de suport popular del cuplet la va anar apartant dels escenaris i es va retirar a mitjans dels anys 30, passant a l’oblit, però la seva vida no va tenir res a veure amb la misèria en la qual van caure altres artistes del seu temps. Un cop retirada dels escenaris va viure feliçment casada amb Pelayo Rubert fins a la seva mort a causa d’una apoplexia el 23 de febrer del 1970. Una petita nota a La Vanguardia el 1970 anunciava la seva mort, gairebé ningú la recordava.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Història

Evocació de la Bodega Apolo

Publicat

on

L’any 1946 un aragonès conegut com el maño Gascón va llogar el local on es va instal·lar la famosa Bodega Apolo. Al cafè Arnau hi havia al pis superior un ball-taxi i l’encarregat, Manuel Puga, amic de Gascón, el va assessorar en el tema de la Bodega. Primer van formar una mena de societat però va acabar per esdevenir Puga l’únic encarregat.

La Bodega es va dedicar a les varietats i actuaven artistes passats de moda i també afeccionats. Per allà van desfilar molts artistes de tota mena, els preus del menjar i de les consumicions eren molt barats i un record molt viu de la gent gran és aquell gran taulell ple d’entrepans i menges diverses. Hi van actuar gent com Mirko, la Niña de Vallecas, el tenor Manuel de Mozos i molts altres que avui hem gairebé oblidat però que van tenir públic i seguidors.

Puga era molt ocurrent i enginyós, anunciava que en aquell lloc tots els artistes, bons i dolents, podien menjar opíparament per pocs diners i que allà uns artistes naixien i uns altres morien. L’escenari es va muntar amb uns bocois i uns taulons al damunt. En previsió d’algun accident, Puga va haver de donar d’alta de la Seguretat Social els artistes més habituals. L’any 1990 la bodega va desaparèixer, en enderrocar-se els antics edificis, i alguns dels artistes encara van actuar a la Bodega Bohèmia del carrer Lancaster.

La dona d’un meu cosí que cantava molt bé cobla andalusa va actuar en una ocasió, amb unes amigues, de forma espontània, a la Bodega. Ho va fer tan bé que va trobar qui la volia contractar, però en aquella època estava molt mal vist allò de dedicar-se a la faràndula.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021