Connecta amb nosaltres

Cultura

La reformulació del Paral·lel

El Paral·lel canviarà bona part de la seva direcció cultural amb la compra d’El Molino o la nova gestora de la Sala Barts

Publicat

on

Després que aquest passat mes de gener es confirmés que el solar de l’antic Teatre Talia no acollirà mai més espectacles culturals de gran format per donar pas a equipaments i pisos per a joves i gent gran (veure pàgina 9), altres punts icònics de l’avinguda del Paral·lel sí encaren una segona vida cultural. Per una banda, el Teatre Apolo des de fa un any viu una resurrecció de la mà del grup madrileny Smedia (abans havia passat dos anys en la penombra a conseqüència d’una mala gestió econòmica per part d’Ethika Global). Per l’altra, les darreres intervencions en matèria cultural capitanejades per l’Ajuntament de Barcelona apunten envers un nou enfocament a les futures cartelleres. A hores d’ara, però, en quin punt es troba aquesta reformulació de l’avinguda de les llums? Si bé el Paral·lel podrà tornar a esdevenir la icònica avinguda que va representar a la ciutat al llarg del segle XX (les comparacions no aporten mai res de bo), és possible que la multimilionària injecció econòmica municipal pugui ajudar a acabar de revifar aquest eix cultural. Una empenta que pot resultar factible sobretot quan sales com el Teatre Condal, el Teatre Victòria o el mateix Teatre Apolo han sobreviscut al cop més dur de la pandèmia.

L’estat de la qüestió

Mentre que l’edifici del Teatre Arnau no fa més que acumular pols des del 2000 (encara que l’any 2011 va ser comprat per l’alcalde Jordi Hereu), la partida per a la seva reforma, calculada en 11,6 milions d’euros, sembla no arribar mai (els darrers en reclamar-la han sigut els representants municipals de Ciutadans). En canvi, on sí que existeix una esperança de futur és pocs metres més amunt de l’avinguda.

Des de la compra de l’Ajuntament d’El Molino el passat mes de juliol per 6,2 milions d’euros, la sala de l’emblemàtica Elvira Vázquez ja ha tornat a obrir les portes per acollir esdeveniments com el BCNegra 2022 del passat febrer. Si més no, l’activitat duta a terme en els darrers mesos poc té a veure amb els espectacles que van il·luminar la seva façana fins a l’any 2019. Almenys, però, Vázquez ha aconseguit evitar el que a tota costa no volia pel seu fill: vendre-se’l a un privat que el prostituís, segons va declarar el dia de la compravenda de l’edifici (en el qual es van arribar a invertir fins a 25 milions d’euros per reformar-lo).

En aquesta línia, la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va exposar en l’entrevista del passat mes de març al ZONA SEC que els despatxos municipals treballen des de fa setmanes en els plecs per poder fer el concurs d’adjudicació de la sala (la gestió serà privada). Un espai, que, segons va confirmar el titular de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, reobriria de forma oficial “al llarg” de 2022 sense oblidar la seva essència “canalla”, però amb la intenció de donar cabuda al teatre de petit format, les arts escèniques experimentals, la gastronomia i l’audiovisual.

La Sala Barts

El darrer cop d’efecte al Paral·lel, però, ha arribat després de la sortida a concurs públic i adjudicació de la Sala Barts. Un procés que posarà a prova la capacitat de la nova gestora per atraure nous públics a l’equipament de titularitat municipal. La raó: al llarg de la darrera dècada s’ha consolidat com un dels espais més potents de la indústria cultural de Barcelona gràcies a la tasca duta a terme per la promotora The Project.

De fet, ha sigut a finals d’aquest mes de març que el jurat municipal ha decidit adjudicar la sala durant els quatre anys vinents (prorrogables) al projecte Músiques en Paral·lel, després d’obtenir la puntuació màxima al concurs. Però… qui hi ha al seu darrere? La cooperativa de serveis tècnics Quesoni, la cooperativa L’Afluent (la qual ja gestiona la direcció artística del Barcelona Acció Musical (BAM) i els Concerts de la Fabra i Coats), així com la Sala Upload del Poble Espanyol.

La intenció de l’Ajuntament és que d’ara endavant la Sala Barts es converteixi en un espai de “programació, producció artística i cultural, suport al teixit musical, entorn de la música, les arts escèniques i la creació de la ciutat”. No obstant això, serà el pas dels mesos qui dictamini l’encert o l’error de virar la direcció de l’equipament cap a una programació estrictament musical.

La Sala Barts tancarà el 17 d’abril

The Project, la gestora de la Sala Barts al llarg dels darrers deu anys, ha comunicat que el darrer dia que mantindrà l’equipament amb la persiana aixecada serà el 17 d’abril. Segons ha explicat la promotora cultural, entre les raons per les quals han pres aquesta decisió estan les “discrepàncies amb el contingut de les bases del nou concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona”. Al seu parer, el nou ús que li vol donar el consistori no encaixa amb el plantejament artístic transversal que s’ha desenvolupat a la sala, ja que se’n vol fer un ús primordialment musical.

Els responsables de The Project ja van avançar que no es presentarien al concurs, perquè el veien perdut per avançat. Tanmateix, han recordat que sota la seva gestió la Sala Barts ha aconseguit sumar més d’un milió i mig d’espectadors, seduïts per la programació de musicals, comèdies, teatre familiar o concerts de primer nivell, com Estopa, Alan Parsons, Andrés Calamaro o Jethro Tull, entre d’altres. Una programació que va quedar avalada sobretot després d’embutxacar-se els premis ARC i Enderrock, com la millor sala de concerts de Catalunya per votació popular.

Per últim, destacar que els qui tabé s’han quedat amb les ganes de gestionar la Sala Barts han sigut els responsables del Festival Cruïlla. Tot i aplegar nombrosos suports del panorama escènic català, el seu projecte “no ha encaixat amb els criteris que l’ICUB ha considerat determinants per a la gestió de l’espai”, tal com han lamentat en un comunicat on han agraït la confiança dels seus patrocinadors i han felicitat als adjudicataris del concurs públic.

Cultura

Que venen els llops!

Comanegra publica un recull amb els millors relats d’Angela Carter

Publicat

on

Angela Carter (1940-1992) va ser una de les autores europees que va revolucionar la literatura occidental de la segona meitat del segle XX. Carter fou editora, professora, periodista i novel·lista, per bé que on destacà més fou en el terreny de la narrativa breu, on excel·lí amb reculls tan magnífics com Fireworks: Nine Profane Pieces (1974); The Bloody Chamber (1979) o Black Venus (1985).

La seva prosa moltes vegades juga amb elements i tècniques propis de la novel·la gòtica, de la ciència-ficció i de la psicoanàlisi; i en aquests jocs narratius hi trobem una revisió de la imatge clàssica de la dona (i de la feminitat) que havíem llegit fins aquell moment. Amb tot, dissortadament, fins ara costava molt degustar la narrativa d’Angela Carter traduïda al català, ja que els llibres Sàvies criatures (Edicions de L’Eixample, 1991) i La cambra sagnant (Proa, 2000), feia molt que no eren a les llibreries.

Ara, gràcies a la traducció que n’ha fet Martí Sales de la tria de narracions efectuada per Alba Cayón i Jordi Puig, aquesta situació ha estat degudament esmenada al recull La companyia dels llops i, per tant, ja podem gaudir d’una bona colla de relats, escrits entre 1965 i 1982, que representen el bo i millor de l’autora: “Licantropia”; “El gabinet d’Edgar Allan Poe”; “Endinsar-se al cor del bosc”; “La filla preciosa del botxí”; “La companyia dels llops”; “Reflexos”; “El petó”; “La cambra sanguinolenta”…

Si no heu tastat encara aquesta autora, no ho dubteu ni un instant, apropeu-vos a la llibreria que tingueu més a mà i feu-vos amb aquesta joia que ha editat Comanegra dins la col·lecció Portàtils. N’estic ben segur que gaudireu molt amb aquests relats i que el realisme màgic de l’autora us farà oblidar el fred d’aquestes dates.

Continua llegint

Cultura

És Nadal al Paral·lel, a la Fira de Montjuïc i al Poble Espanyol

Publicat

on

Arriba Nadal i també els dies festius en què no sabem com omplir les agendes. Més enllà de retrobar-nos amb la família al voltant de la taula, també poden aprofitar aquestes dates per gaudir dels espectacles teatrals i la cultura que se celebra al Paral·lel durant les festes.

Comencem per un clàssic de l’avinguda, i és que El Petit Príncep torna a celebrar-se per 10a temporada. Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 signen l’espectacle que ens descobreix la història del Petit Príncep a la Sala Paral·lel 62 des del 9 de desembre fins el 20 de gener.

Per altra banda, al Teatre Condal trobem l’espectacle El nostre Nadal, en concert, amb les ex-concursants del programa Eufòria de TV3 Alèxia Pascual i Paula Costas. Un espectacle per a tota la família per compartir una nit especial, plena de nadales, desitjos i algunes sorpreses màgiques.

Propostes fora de l’avinguda 

Del 27 al 31 de desembre torna el Festival de la Infància a la Fira de Montjuïc. Serà de nou un espai inclusiu per entretenir-se tot fomentant hàbits de vida saludable i valors com la solidaritat o el respecte pel medi ambient. La novetat aquest any és un espai per a nens i nenes molt petits: de 0 a 4 mesos, amb jocs i un entorn adaptat a les seves necessitats.

Per altra banda, el Poble Espanyol torna a celebrar el Nadal, que es converteix en quatre mons plens de màgia que ompliran d’esperit nadalenc tots els racons. Del 2 al 10 de desembre, el 16 i 17 i del 21 al 29 el Poble Espanyol s’omplirà de llums amb diversos espais com ara els quatre mons nadalencs per gaudir en família: el món màgic anomenat Wishland, el món màgic dels regals, l’Il·lusionàrius, el món màgic de la tradició, el Tradicionàrius i el món de les aventures màgiques, Magicland. També es podrà veure Jingle Bubbles, el nou espectacle familiar de la companyia Enlaire, creat per Pep Bou; els Vespres de Nadal i concerts de Gòspel i Blues en un recinte il·luminat i nadalenc per a totes les edats.

Continua llegint

Cultura

L’Associació de Veïns del Poble-sec reclama complir els compromisos del mandat anterior enfront la imminent reobertura d’El Molino

Publicat

on

Després de molt temps d’incertesa, l’Ajuntament de Barcelona ha confirmat que ja té pensats els usos de la sala El Molino, de propietat pública des de l’any 2021. L’Ajuntament ha anunciat en els últims dies que planeja que el local tancat es converteixi en un escenari on es programi música d’autor, flamenc, rumba i jazz, i que un gestor privat l’administri a canvi d’un cànon.

Aquest fet ha despertat malestar entre les entitats i col·lectius veïnals, que, sota l’Associació de Veïns del Poble-sec, han enviat una carta al regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, en què reclamen una reunió i traslladen les principals inquietuds veïnals: “Ens preocupa com no veiem que es facin passos endavant per fer realitat la posada en marxa del teatre”. Així també, des de l’Associació, s’afegeix que El Molino ha de tornar a engegar el teixit cultural “seguint els compromisos adquirits en la legislatura passada”.

En el passat mandat l’Associació de Veïns va acordar amb el consistori 3 punts fonamentals: “Que El Molino tingués una terrassa oberta a la plaça de la Bella Dorita, que les entitats del barri puguem utilitzar l’espai per als nostres actes i que les entitats culturals puguin fer-lo servir també com un espai propi del dia a dia”. La problemàtica, però, és que en el mandat anterior l’equip de govern va assegurar a l’Associació que les bases ja estaven redactades i llestes per publicar-les en l’actual mandat, pel que no entenen perquè el procés s’està dilatant d’aquesta manera.

Actualment, des del consistori s’estan redactant les bases del concurs públic que es publicaran en les properes setmanes. Per part seva, l’alcalde Jaume Collboni, informa que els plecs de la pròxima adjudicació estan en mans dels serveis jurídics de l’Ajuntament. Al seu torn, preveu que el projecte estigui a disposició “en les pròximes setmanes” per a rebre ofertes de “les associacions i empreses que es vulguin presentar al concurs”. Agrega que atorgar la concessió perquè es reprengui l’activitat en l’espai –adquirit per l’Ajuntament en 2021– és “una prioritat”.

Tot i així, des de l’Associació de Veïns destaquen que “els temps es van dilatant i és imprescindible obrir El Molino ja. Primerament, perquè és un equipament públic i està tancat, però també per canviar les dinàmiques de la plaça de la Bella Dorita i que el Paral·lel torni a ser un espai de referència en la cultura barcelonina”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021