Connecta amb nosaltres

Cultura

La reformulació del Paral·lel

El Paral·lel canviarà bona part de la seva direcció cultural amb la compra d’El Molino o la nova gestora de la Sala Barts

Publicat

on

Després que aquest passat mes de gener es confirmés que el solar de l’antic Teatre Talia no acollirà mai més espectacles culturals de gran format per donar pas a equipaments i pisos per a joves i gent gran (veure pàgina 9), altres punts icònics de l’avinguda del Paral·lel sí encaren una segona vida cultural. Per una banda, el Teatre Apolo des de fa un any viu una resurrecció de la mà del grup madrileny Smedia (abans havia passat dos anys en la penombra a conseqüència d’una mala gestió econòmica per part d’Ethika Global). Per l’altra, les darreres intervencions en matèria cultural capitanejades per l’Ajuntament de Barcelona apunten envers un nou enfocament a les futures cartelleres. A hores d’ara, però, en quin punt es troba aquesta reformulació de l’avinguda de les llums? Si bé el Paral·lel podrà tornar a esdevenir la icònica avinguda que va representar a la ciutat al llarg del segle XX (les comparacions no aporten mai res de bo), és possible que la multimilionària injecció econòmica municipal pugui ajudar a acabar de revifar aquest eix cultural. Una empenta que pot resultar factible sobretot quan sales com el Teatre Condal, el Teatre Victòria o el mateix Teatre Apolo han sobreviscut al cop més dur de la pandèmia.

L’estat de la qüestió

Mentre que l’edifici del Teatre Arnau no fa més que acumular pols des del 2000 (encara que l’any 2011 va ser comprat per l’alcalde Jordi Hereu), la partida per a la seva reforma, calculada en 11,6 milions d’euros, sembla no arribar mai (els darrers en reclamar-la han sigut els representants municipals de Ciutadans). En canvi, on sí que existeix una esperança de futur és pocs metres més amunt de l’avinguda.

Des de la compra de l’Ajuntament d’El Molino el passat mes de juliol per 6,2 milions d’euros, la sala de l’emblemàtica Elvira Vázquez ja ha tornat a obrir les portes per acollir esdeveniments com el BCNegra 2022 del passat febrer. Si més no, l’activitat duta a terme en els darrers mesos poc té a veure amb els espectacles que van il·luminar la seva façana fins a l’any 2019. Almenys, però, Vázquez ha aconseguit evitar el que a tota costa no volia pel seu fill: vendre-se’l a un privat que el prostituís, segons va declarar el dia de la compravenda de l’edifici (en el qual es van arribar a invertir fins a 25 milions d’euros per reformar-lo).

En aquesta línia, la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va exposar en l’entrevista del passat mes de març al ZONA SEC que els despatxos municipals treballen des de fa setmanes en els plecs per poder fer el concurs d’adjudicació de la sala (la gestió serà privada). Un espai, que, segons va confirmar el titular de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, reobriria de forma oficial “al llarg” de 2022 sense oblidar la seva essència “canalla”, però amb la intenció de donar cabuda al teatre de petit format, les arts escèniques experimentals, la gastronomia i l’audiovisual.

La Sala Barts

El darrer cop d’efecte al Paral·lel, però, ha arribat després de la sortida a concurs públic i adjudicació de la Sala Barts. Un procés que posarà a prova la capacitat de la nova gestora per atraure nous públics a l’equipament de titularitat municipal. La raó: al llarg de la darrera dècada s’ha consolidat com un dels espais més potents de la indústria cultural de Barcelona gràcies a la tasca duta a terme per la promotora The Project.

De fet, ha sigut a finals d’aquest mes de març que el jurat municipal ha decidit adjudicar la sala durant els quatre anys vinents (prorrogables) al projecte Músiques en Paral·lel, després d’obtenir la puntuació màxima al concurs. Però… qui hi ha al seu darrere? La cooperativa de serveis tècnics Quesoni, la cooperativa L’Afluent (la qual ja gestiona la direcció artística del Barcelona Acció Musical (BAM) i els Concerts de la Fabra i Coats), així com la Sala Upload del Poble Espanyol.

La intenció de l’Ajuntament és que d’ara endavant la Sala Barts es converteixi en un espai de “programació, producció artística i cultural, suport al teixit musical, entorn de la música, les arts escèniques i la creació de la ciutat”. No obstant això, serà el pas dels mesos qui dictamini l’encert o l’error de virar la direcció de l’equipament cap a una programació estrictament musical.

La Sala Barts tancarà el 17 d’abril

The Project, la gestora de la Sala Barts al llarg dels darrers deu anys, ha comunicat que el darrer dia que mantindrà l’equipament amb la persiana aixecada serà el 17 d’abril. Segons ha explicat la promotora cultural, entre les raons per les quals han pres aquesta decisió estan les “discrepàncies amb el contingut de les bases del nou concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona”. Al seu parer, el nou ús que li vol donar el consistori no encaixa amb el plantejament artístic transversal que s’ha desenvolupat a la sala, ja que se’n vol fer un ús primordialment musical.

Els responsables de The Project ja van avançar que no es presentarien al concurs, perquè el veien perdut per avançat. Tanmateix, han recordat que sota la seva gestió la Sala Barts ha aconseguit sumar més d’un milió i mig d’espectadors, seduïts per la programació de musicals, comèdies, teatre familiar o concerts de primer nivell, com Estopa, Alan Parsons, Andrés Calamaro o Jethro Tull, entre d’altres. Una programació que va quedar avalada sobretot després d’embutxacar-se els premis ARC i Enderrock, com la millor sala de concerts de Catalunya per votació popular.

Per últim, destacar que els qui tabé s’han quedat amb les ganes de gestionar la Sala Barts han sigut els responsables del Festival Cruïlla. Tot i aplegar nombrosos suports del panorama escènic català, el seu projecte “no ha encaixat amb els criteris que l’ICUB ha considerat determinants per a la gestió de l’espai”, tal com han lamentat en un comunicat on han agraït la confiança dels seus patrocinadors i han felicitat als adjudicataris del concurs públic.

Cultura

Horrors d’Estocolm

Natt och Dag ha escrit una brillant trilogia de novel·la històrica amb notes terrorífiques

Publicat

on

Niklas Natt och Dag (Estocolm, 1979) és, sense cap dubte, el darrer diamant del que coneixem com novel·la negra nòrdica, un calaix de sastre en el que hi hem fet cabre des de Stieg Larsson fins a Camilla Läckberg, passant per Åsa Larsson, Henning Mankell, Jo Nesbo, Arnaldur Indriðason o Anne Holt. Però, com veurem, ens equivocaríem si pensem que les novel·les de Natt och Dag són més del mateix.

Aquest jove autor va irrompre el 2017 amb 1793. El llop i el vigilant, la primera part de la trilogia de Bellman noir. En aquesta obra, Natt och Dag hi barreja de forma sensacional la novel·la històrica amb elements del millor thriller –el grau d’excel·lència en la seva escriptura ha fet que l’obra hagi estat comparada amb El nom de la rosa d’Umberto Eco–.

L’escriptor va demostrar amb 1794. El foc i el minotaure que l’èxit no havia estat una casualitat, atrapant encara més el lector en la segona part de les aventures del vigilant Mickel Cardell i Anna Stina Knapp en un Estocolm terriblement fosc. Però encara quedava el millor: 1795. La germandat, un magnífic tancament per a la trilogia en el marc d’un Estocolm més corrupte que mai.

La trilogia ha estat traduïda al català per  Jordi Boixadós per a l’editorial Proa i, en un parell de setmanes, ja els tindrem tots tres en butxaca –un format ideal per a dur-los de vacances aquest estiu!–. En aquestes traduccions, Boixadós (1958) hi demostra la seva gran sensibilitat lingüística. Per cert, si voleu que aquest encís perduri, us proposo que llegiu alguna novel·la del mateix Boixadós, “el Tarkovski de les lletres catalanes”, com la magnífica Mentre la neu sigui blanca (2022) o l’excel·lent novel·la negra, L’home que comptava diners (2015).

Continua llegint

Cultura

Saturació d’espectacles culturals durant l’estiu

Trobar un equilibri entre la quantitat d’esdeveniments i la preservació de la qualitat de vida del veïnat és essencial

Publicat

on

Amb l’arribada de l’estiu, el Poble-sec es prepara per rebre una allau de festivals culturals que ompliran els seus carrers de música, art i entreteniment. No obstant això, aquesta proliferació d’esdeveniments també planteja interrogants sobre la saturació del barri i l’equilibri necessari per mantenir la qualitat de vida dels seus residents.

Si bé aquests festivals contribueixen a la vitalitat i dinamisme del barri, alguns residents expressen preocupació per la creixent saturació i els impactes associats. L’augment de l’afluència de visitants durant els esdeveniments pot donar lloc a soroll excessiu, congestió als carrers i dificultats per per tal d’accedir a serveis bàsics. A més, la pressió sobre l’habitatge s’intensifica amb el creixement dels lloguers turístics, la qual cosa desplaça a alguns residents i amenaça la cohesió social del barri.

Ple a la muntanya de Montjuïc

Només aquest estiu, la muntanya de Montjuïc albergarà els concerts del Poble Espanyol (Elrow, l’OFFSònar, el Brunch electrònic) i la riuada de gent que gaudirà del cinema a la fresca a la Sala Montjuïc, i així també amb l’extensa programació del Festival Grec. A banda, evidentment, de totes les sales de festes que viuen a l’estiu una pujada d’assistència de turistes.

Beneficis econòmics

És important destacar que els festivals també són una oportunitat perquè el barri es beneficiï econòmicament i es promogui el turisme cultural, però tampoc és bona la sobresaturació de programació cultural. És essencial trobar un equilibri entre la promoció d’esdeveniments i la preservació de la qualitat de vida del veïnat, cosa que s’assegura amb la deslocalització i no en un únic espai dels espectacles, com fa uns anys que fa el Festival Grec, que no se celebra només al Teatre Grec sinó també a molts altres punts de la ciutat.

Continua llegint

Cultura

100 anys de l’Escacs Comtal Club amb Miguel Illescas d’invitat

Exposicions, sopars, tornejos i un documental són els protagonistes de les celebracions del centenari del club

Publicat

on

Aquest any l’Escacs Comtal Club celebra una fita significativa en la seva història: el seu centenari com a referent dels escacs a la ciutat. Fundat el 1923, és un dels clubs d’escacs més antics d’Espanya, i una de les 13 entitats que varen fundar la Federació Catalana d’Escacs el 1925. En tot aquest temps, el club ha estat un bastió per als amants d’aquest apassionant joc, promovent la companyonia, l’aprenentatge i la competència entre els seus socis i jugadors de totes les edats.

A principis del segle XX, quasi tots els jugadors d’escacs de Barcelona es trobaven a la Sala Imperio. Quan aquesta va desaparèixer el 1918, es van dispersar. El 20 de novembre de 1923 té lloc al Café Condal de l’avinguda del Paral·lel l’acte de fundació del Club. “El Club era una manera no només de jugar als escacs, sino de fer vida social amb la familia, cosa que actualment s’ha perdut força”, comenta Gerard Rodríguez, president de l’Escacs Comtal Club.

Aquí va començar Illescas

Durant aquests cent anys ha estat un lloc de trobada i ha fomentat la participació activa de joves promeses, com és el cas de Miguel Illescas, avui dia Gran Mestre Internacional dels escacs, que va començar el seu camí en aquest petit club.

En el marc del seu centenari, l’Escacs Comtal Club ha programat una sèrie d’esdeveniments commemoratius. Entre ells s’inclouen un torneig en què conviden a 9 clubs de la ciutat per competir al Centre Cívic El Sortidor, programat per l’1 de juliol al matí, un matx de 12 vs 12 contra el Barcelona Club d’Escacs (un altre club centenari), un torneig individual per a federats a la tardor, i un sopar de socis i exsocis en què es durà a terme una entrega de plaques commemoratives i la tria d’un president d’honor, a finals de novembre. De forma simultània, estan gravant un documental sobre aquests 100 anys de vida i faran una exposició al Centre Cultural Albareda, de la qual encara queda per confirmar la data.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021