Connecta amb nosaltres

Cultura

La reformulació del Paral·lel

El Paral·lel canviarà bona part de la seva direcció cultural amb la compra d’El Molino o la nova gestora de la Sala Barts

Publicat

on

Després que aquest passat mes de gener es confirmés que el solar de l’antic Teatre Talia no acollirà mai més espectacles culturals de gran format per donar pas a equipaments i pisos per a joves i gent gran (veure pàgina 9), altres punts icònics de l’avinguda del Paral·lel sí encaren una segona vida cultural. Per una banda, el Teatre Apolo des de fa un any viu una resurrecció de la mà del grup madrileny Smedia (abans havia passat dos anys en la penombra a conseqüència d’una mala gestió econòmica per part d’Ethika Global). Per l’altra, les darreres intervencions en matèria cultural capitanejades per l’Ajuntament de Barcelona apunten envers un nou enfocament a les futures cartelleres. A hores d’ara, però, en quin punt es troba aquesta reformulació de l’avinguda de les llums? Si bé el Paral·lel podrà tornar a esdevenir la icònica avinguda que va representar a la ciutat al llarg del segle XX (les comparacions no aporten mai res de bo), és possible que la multimilionària injecció econòmica municipal pugui ajudar a acabar de revifar aquest eix cultural. Una empenta que pot resultar factible sobretot quan sales com el Teatre Condal, el Teatre Victòria o el mateix Teatre Apolo han sobreviscut al cop més dur de la pandèmia.

L’estat de la qüestió

Mentre que l’edifici del Teatre Arnau no fa més que acumular pols des del 2000 (encara que l’any 2011 va ser comprat per l’alcalde Jordi Hereu), la partida per a la seva reforma, calculada en 11,6 milions d’euros, sembla no arribar mai (els darrers en reclamar-la han sigut els representants municipals de Ciutadans). En canvi, on sí que existeix una esperança de futur és pocs metres més amunt de l’avinguda.

Des de la compra de l’Ajuntament d’El Molino el passat mes de juliol per 6,2 milions d’euros, la sala de l’emblemàtica Elvira Vázquez ja ha tornat a obrir les portes per acollir esdeveniments com el BCNegra 2022 del passat febrer. Si més no, l’activitat duta a terme en els darrers mesos poc té a veure amb els espectacles que van il·luminar la seva façana fins a l’any 2019. Almenys, però, Vázquez ha aconseguit evitar el que a tota costa no volia pel seu fill: vendre-se’l a un privat que el prostituís, segons va declarar el dia de la compravenda de l’edifici (en el qual es van arribar a invertir fins a 25 milions d’euros per reformar-lo).

En aquesta línia, la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va exposar en l’entrevista del passat mes de març al ZONA SEC que els despatxos municipals treballen des de fa setmanes en els plecs per poder fer el concurs d’adjudicació de la sala (la gestió serà privada). Un espai, que, segons va confirmar el titular de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, reobriria de forma oficial “al llarg” de 2022 sense oblidar la seva essència “canalla”, però amb la intenció de donar cabuda al teatre de petit format, les arts escèniques experimentals, la gastronomia i l’audiovisual.

La Sala Barts

El darrer cop d’efecte al Paral·lel, però, ha arribat després de la sortida a concurs públic i adjudicació de la Sala Barts. Un procés que posarà a prova la capacitat de la nova gestora per atraure nous públics a l’equipament de titularitat municipal. La raó: al llarg de la darrera dècada s’ha consolidat com un dels espais més potents de la indústria cultural de Barcelona gràcies a la tasca duta a terme per la promotora The Project.

De fet, ha sigut a finals d’aquest mes de març que el jurat municipal ha decidit adjudicar la sala durant els quatre anys vinents (prorrogables) al projecte Músiques en Paral·lel, després d’obtenir la puntuació màxima al concurs. Però… qui hi ha al seu darrere? La cooperativa de serveis tècnics Quesoni, la cooperativa L’Afluent (la qual ja gestiona la direcció artística del Barcelona Acció Musical (BAM) i els Concerts de la Fabra i Coats), així com la Sala Upload del Poble Espanyol.

La intenció de l’Ajuntament és que d’ara endavant la Sala Barts es converteixi en un espai de “programació, producció artística i cultural, suport al teixit musical, entorn de la música, les arts escèniques i la creació de la ciutat”. No obstant això, serà el pas dels mesos qui dictamini l’encert o l’error de virar la direcció de l’equipament cap a una programació estrictament musical.

La Sala Barts tancarà el 17 d’abril

The Project, la gestora de la Sala Barts al llarg dels darrers deu anys, ha comunicat que el darrer dia que mantindrà l’equipament amb la persiana aixecada serà el 17 d’abril. Segons ha explicat la promotora cultural, entre les raons per les quals han pres aquesta decisió estan les “discrepàncies amb el contingut de les bases del nou concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona”. Al seu parer, el nou ús que li vol donar el consistori no encaixa amb el plantejament artístic transversal que s’ha desenvolupat a la sala, ja que se’n vol fer un ús primordialment musical.

Els responsables de The Project ja van avançar que no es presentarien al concurs, perquè el veien perdut per avançat. Tanmateix, han recordat que sota la seva gestió la Sala Barts ha aconseguit sumar més d’un milió i mig d’espectadors, seduïts per la programació de musicals, comèdies, teatre familiar o concerts de primer nivell, com Estopa, Alan Parsons, Andrés Calamaro o Jethro Tull, entre d’altres. Una programació que va quedar avalada sobretot després d’embutxacar-se els premis ARC i Enderrock, com la millor sala de concerts de Catalunya per votació popular.

Per últim, destacar que els qui tabé s’han quedat amb les ganes de gestionar la Sala Barts han sigut els responsables del Festival Cruïlla. Tot i aplegar nombrosos suports del panorama escènic català, el seu projecte “no ha encaixat amb els criteris que l’ICUB ha considerat determinants per a la gestió de l’espai”, tal com han lamentat en un comunicat on han agraït la confiança dels seus patrocinadors i han felicitat als adjudicataris del concurs públic.

Cultura

Ser qui som

Publicat

on

El naixement d’Indòmita Editorial va ser una de les millors notícies del panorama editorial català de 2022. Aquest segell de Raig Verd Editorial està adreçat al públic juvenil a partir de 12 anys, uns lectors que travessen una etapa plena de curiositats i recerca d’alternatives. Entre les obres més destacades del seu catàleg, hi trobem El castell ambulant, de Diana Wynne Jones; Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher o Elatsoe, de Darcie Little Badger.

Com tots sabem, l’adolescència és l’època en què tots volem “crear un món millor” i Indòmita és un projecte que cerca “acompanyar el jovent en aquest nou camí” i ajudar-los a despertar les seves consciències, per tal d’estimular-los a desenvolupar un pensament crític que els permeti a convertir-se en veritables actors del seu temps i, per a aconseguir-ho, Indòmita Editorial ens porta aquest mes de juny la magnífica Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Sonora Reyes. Nascudi i criadi a Arizona, Reyes és autori d’aquesta divertida història protagonitzada per Yami, una noia lesbiana que haurà d’intentar no enamorar-se de l’atractiva Bo, l’única noia obertament queer de l’escola catòlica on estudien.

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, finalista del prestigiós National Book Award, és una novel·la de debut que va representar una autèntica escriptura catàrtica per a l’escriptori queer Sonora Reyes, sí, però també és una ficció romàntica fresca, intensa i sense relacions tòxiques. Tots aquests elements l’han convertit en la ficció friends to lovers preferida del públic LGTBIQA+, una novel·la plena d’humor en què serem testimonis d’alguns dels processos cabdals de la vida de tot adolescent: la descoberta de la pròpia sexualitat, els primers amors, etc. Així doncs, no us ho rumieu més, visiteu la vostra llibreria més propera i no deixeu passar aquesta oportunitat d’or!

Continua llegint

Cultura

‘Sobretaula’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de l’avorriment i de la imaginació…

Publicat

on

Per

De petit em costava no avorrir-me a les sobretaules. No entenia com amb la panxa ben plena, els adults podien posar-se a debatre sobre coses que no arribava a entendre; política, futbol i coses de família. Recordo l’olor de conyac, de cigaló, de cafè. La taula a mig desparar. La boirina d’un cigarro mal apagat en un cendrer infestat de burilles. L’hule amb alguna taca inesborrable. I les veus, a vegades aspres i d’altres apassionades, com de foc.

A mi m’absorbia l’avorriment. Em quedava encaixonat a la cadira i m’entretenia amb qualsevol cosa que arreplegava, perquè no em deixaven marxar de taula. També em donava per barrejar els culs dels gots a mig beure i creava beuratges nous que solien agafar un color tèrbol, com de mar de fons. Una vegada el meu tiet va fer un xarrup accidental a una de les meves pocions, la va escopir a manera d’aspersor i va tacar la paret de casa. A partir de llavors, em van prohibir jugar amb les begudes dels altres o amb qualsevol altra cosa de la taula.

Per superar el tedi, vaig haver de recórrer a un instrument que no sabia ni que existia: la imaginació. La veritat és que va ser una sorpresa adonar-me que la imaginació em vessava del cervell. El cas és que quan l’hora de la sobretaula arribava i m’havia de quedar callat i encaixonat a la cadira, jo fugia i m’endinsava en un nou món que creava sobre la marxa. A vegades viatjava a l’espai i tocava estrelles amb les mans. I m’embrutava amb polsim estel·lar que després utilitzava per fer brodats. Era meravellós cosir sense saber-ne. A l’hivern, quan les sobretaules eren més llargues, jo viatjava als antípodes, a una illa quasi deserta. Dic quasi perquè a vegades em trobava la nena de classe que m’agradava i jugàvem a nedar amb uns taurons que havien decidit fer-se vegetarians. Era curiós, perquè els taurons d’aquella illa anaven evolucionant a cada sobretaula i, un dia, en plena tempesta tropical, van sortir de l’aigua per sentir per primera vegada la pluja repicant contra les seves pells de neoprè.

La darrera vegada que vaig haver de recórrer a la imaginació, jo grimpava una de les muntanyes més altes de l’Himàlaia. Tot anava bé fins que un temporal de neu i vent va arrencar-me del terra i va fer-me voleiar fins a un altre món. Sobtadament, em vaig trobar assegut en una taula recentment desparada, tot sol. Al meu voltant hi havia un munt d’aparells tecnològics: un telèfon intel·ligent, un portàtil, una tauleta i un smart TV. Tots ells m’han mantingut ben ocupat fins ara. Utilitzen reels, notificacions, sèries, fotos i altres argúcies per entretenir-me.

De fet, ara que ja m’he fet gran, encara no he pogut sortir d’aquest nou món. M’he quedat atrapat, com quan em quedava encaixonat a la cadira de la sobretaula. I ja no m’avorreixo, o això crec. Del que n’estic segur és que aquí la imaginació ja no em fa cap falta.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Dagoll Dagom s’acomiadarà dels escenaris amb la darrera versió de ‘Mar i Cel’

Publicat

on

Per

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el seu comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. Mar i Cel s’ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l’han vist més d’un milió de persones. Aquest 2024, torna l’espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada. Sembla una conjunció gairebé astral que en el moment que Dagoll Dagom fa 50 anys d’existència i el final de la seva trajectòria, sigui l’any del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l’any 1609.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024