Connecta amb nosaltres

Cultura

Llegenda

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha escrit un conte ambientat en el dia de Sant Jordi, el dia dels llibres, de les roses, de passejar amunt i avall…

Publicat

on

M’afanyo, com cada matí. Agafo l’armadura i surto de casa ben d’hora. Avui serà un bon dia de feina. Travesso la plaça acolorida amb grafits i, des del Paral·lel, contemplo la magnitud de les tres xemeneies. Cap llibre diu que vaig acabar amb una bèstia de tres caps; malaguanyats historiadors. La fortor del tràfec desdibuixa la ciutat. Travesso l’avinguda Drassanes. M’atabalo amb un patinet elèctric que sembla que m’empaiti com un cavall desbocat. Per fi, arribo a la Rambla de Santa Mònica, on tinc marcat el meu espai amb un petit símbol. M’engipono l’armadura, la llança, l’espasa i el casc. Col·loco el recipient buit al meu davant i em quadro com ho feia a l’exèrcit. No em moc. Aquesta és la meva feina; estàtua humana. Avui és 23 d’abril, un dels pocs dies que els vianants se senten generosos; és el meu dia. Per cada moneda que rebo faig uns moviments amb l’espasa, com si lluités. La gent em fotografia, riu i marxa. A estones maleeixo la immortalitat que m’ha atorgat el santoral, potser hauria d’haver mort el dia que se’m va ocórrer matar el drac. El passeig s’omple de gom a gom de seguida. Quasi tothom m’assenyala i diu el meu nom amb la paraula “Sant” al davant. Buido el recipient de tant en tant, no fos cas que pensin, que m’estic fent ric. Em prenc un descans. Li faig un gest al Quixot que treballa a l’altre costat del passeig. Fem un cafè plegats. Em diu, enfadat, que seran pocs els que llegiran els llibres que compraran avui. Pensa que la gent ha deixat de llegir, d’imaginar; tot, per deixar-se hipnotitzar per la immediatesa dels telèfons mòbils. Jo ric, assenteixo, li dic que no és cosa meva, que només soc un mata-dracs retirat. Ell em contesta que si encara estic aquí, viu, és per alguna cosa. Demanem el compte. Mentre em col·loco un altre cop al meu lloc, penso en el que m’acaba de dir el Quixot, sé que a vegades delira, però és un home de paraula noble. Em pregunto, per què no he envellit. Em pregunto, per què he hagut d’assistir a totes les misèries humanes, dècada rere dècada. Torno a casa amb les butxaques plenes de xavalla. Avui soparé com cal. Deso l’armadura entresuada a la galeria. Em dutxo. M’assec al sofà i engego la tele. L’informatiu comença amb la notícia dels llibres més venuts durant el dia i, després, continua amb el de sempre; guerra, pandèmia, crisi econòmica, futbol… M’adono que el món fa més por que el drac que vaig matar, m’adono que la por és un drac amb massa caps. M’adono que hi ha molts dracs per matar. M’adono que tinc molta feina per fer i, que tot plegat, potser, serà una nova llegenda.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024