Connecta amb nosaltres

Cultura

Llegenda

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha escrit un conte ambientat en el dia de Sant Jordi, el dia dels llibres, de les roses, de passejar amunt i avall…

Publicat

on

M’afanyo, com cada matí. Agafo l’armadura i surto de casa ben d’hora. Avui serà un bon dia de feina. Travesso la plaça acolorida amb grafits i, des del Paral·lel, contemplo la magnitud de les tres xemeneies. Cap llibre diu que vaig acabar amb una bèstia de tres caps; malaguanyats historiadors. La fortor del tràfec desdibuixa la ciutat. Travesso l’avinguda Drassanes. M’atabalo amb un patinet elèctric que sembla que m’empaiti com un cavall desbocat. Per fi, arribo a la Rambla de Santa Mònica, on tinc marcat el meu espai amb un petit símbol. M’engipono l’armadura, la llança, l’espasa i el casc. Col·loco el recipient buit al meu davant i em quadro com ho feia a l’exèrcit. No em moc. Aquesta és la meva feina; estàtua humana. Avui és 23 d’abril, un dels pocs dies que els vianants se senten generosos; és el meu dia. Per cada moneda que rebo faig uns moviments amb l’espasa, com si lluités. La gent em fotografia, riu i marxa. A estones maleeixo la immortalitat que m’ha atorgat el santoral, potser hauria d’haver mort el dia que se’m va ocórrer matar el drac. El passeig s’omple de gom a gom de seguida. Quasi tothom m’assenyala i diu el meu nom amb la paraula “Sant” al davant. Buido el recipient de tant en tant, no fos cas que pensin, que m’estic fent ric. Em prenc un descans. Li faig un gest al Quixot que treballa a l’altre costat del passeig. Fem un cafè plegats. Em diu, enfadat, que seran pocs els que llegiran els llibres que compraran avui. Pensa que la gent ha deixat de llegir, d’imaginar; tot, per deixar-se hipnotitzar per la immediatesa dels telèfons mòbils. Jo ric, assenteixo, li dic que no és cosa meva, que només soc un mata-dracs retirat. Ell em contesta que si encara estic aquí, viu, és per alguna cosa. Demanem el compte. Mentre em col·loco un altre cop al meu lloc, penso en el que m’acaba de dir el Quixot, sé que a vegades delira, però és un home de paraula noble. Em pregunto, per què no he envellit. Em pregunto, per què he hagut d’assistir a totes les misèries humanes, dècada rere dècada. Torno a casa amb les butxaques plenes de xavalla. Avui soparé com cal. Deso l’armadura entresuada a la galeria. Em dutxo. M’assec al sofà i engego la tele. L’informatiu comença amb la notícia dels llibres més venuts durant el dia i, després, continua amb el de sempre; guerra, pandèmia, crisi econòmica, futbol… M’adono que el món fa més por que el drac que vaig matar, m’adono que la por és un drac amb massa caps. M’adono que hi ha molts dracs per matar. M’adono que tinc molta feina per fer i, que tot plegat, potser, serà una nova llegenda.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Contra el mal oratge…

L’editorial Adesiara, una de les més afectades per les pedregades de la diada de Sant Jordi

Publicat

on

El novembre de 2007 un equip format per Anna Porta, Joachim de Nys, Cruz Artidiello i Jordi Raventós posava en marxa una petita editorial independent, Adesiara, amb “la ferma voluntat de treballar per la cultura del país”. Al llarg de quasi quinze anys, aquesta editorial martorellenca ha demostrat la seva estima tant pel continent, la cura amb què editen els seus volums és magnífica, com pel contingut, tot posant a disposició del públic lector títols, tant antics com moderns, que no havien estat mai traduïts al català o bé que ja no es podien trobar a les lleixes de les llibreries.

Adesiara fou una de les editorials que més va patir les inclemències meteorològiques de Sant Jordi –“festa gran” que, segons Miquel Martí i Pol al seu poema Abril, reuneix “pluja, roses i llibres”, tot i que, enguany, el sant n’hauria fet un gra massa–.

Ara, passat ja el temporal, crec que la millor manera de mostrar-los el nostre afecte és precisament comprar els seus llibres i gaudir de les seves edicions de, per exemple, el Calígula, de Suetoni; Les bacants, d’Eurípides; el Tal qual, de Paul Valéry; L’Anticrist, de Joseph Roth; la Vida nova, de Dante Alighieri; El gran Meaulnes, d’Alain-Fournier; La dama de la lloba, de Renée Vivien; El poble aeri, de Jules Verne; Lo ferrer de tall, de Frederic Soler; La parada, de Joaquim Ruyra…

Així que, encoratjo a tots els lectors per a què, dins de les seves possibilitats, recordi que tots els sants tenen capvuitada, i aprofiti per a comprar algun llibre d’aquelles editorials i llibreries que més es van veure afectades per la pluja i la pedra que va caure per Sant Jordi. Només així, aconseguirem que puguin tornar a ser-hi el proper Sant Jordi.

Continua llegint

Cultura

Descubrim les nostres arrels

‘Festes i tradicions catalanes’, un llibre de cultura catalana per a tots els públics

Publicat

on

El doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació i especialista en  les tradicions i els costums de Catalunya, Àngel Rodríguez Vilagran (1966), acaba de publicar un interessant i documentadíssim volum sobre les festes catalanes a partir del Calendari Litúrgic. A Festes i tradicions catalanes. Origen, simbologia i costums (L’Arca-Redbook Ediciones), el lector hi trobarà un bon reguitzell de pinzellades sobre creences, costums i tradicions de casa nostra que, de ben segur, li faran passar molt bon estones.

En aquest llibre, que és tot ell una veritable revetlla, descobrirem secrets sobre el porquet de Sant Antoni, sabrem per quin motiu hi ha tretze oques al claustre de la catedral de Barcelona o si la Moreneta ha estat sempre negra o no. Voleu saber quin és el patró dels pagesos catalans? I el dels bombers? I el de les embarassades? Coneixeu per què el grèvol, la ponsètia o el vesc són tradicionals de Nadal? Sabríeu explicar en què consisteix la cremada del Dimoni a Badalona o la Festa de la Llum de Manresa? Teníeu notícia que a Bausen, a la Vall d’Aran, hi ha un cementiri municipal amb només una única tomba?

Com haurà pogut endevinar el lector, ens trobem davant d’un d’aquells llibres que són una delícia de fullejar un cop i un altre, i a més us podrà servir per nodrir les sobretaules amb un bon munt d’informacions i curiositats que us convertiran en l’ànima de la festa!

No ho dubteu més i endinseu-vos en aquest recull sobre el patrimoni i la cultura de casa nostra que, a més, us servirà per trencar estereotips i per descobrir que celebracions com les de Sant Valentí i Halloween són més catalanes que no us pensàveu.

Continua llegint

Cultura

Pau Garsaball, gran actor

Publicat

on

Pau Garsaball (Granollers 1920) va començar fent de galant amb la companyia de Maria Fernanda Ladrón de Guevara. Quan es va tornar a poder fer teatre en català va treballar amb la companyia de Maria Vila i Pius Daví. Aquesta companyia va fer tres temporades al Victòria, en temps difícils, i amb obres com Lo Ferrer de TallL’Hostal de la Glòria o El milionari del Putxet. L’any 1962, en morir Maria Vila, Garsaball va posar damunt del seu taüt un ram de flors i una bandera catalana, cosa que li va comportar una multa de cinquanta mil pessetes de l’època.

L’actor, a causa d’aquest fet, es va retirar temporalment del teatre i va muntar un modest negoci d’impremta. Quan es va estrenar En Baldiri de la Costa, al Teatre Talia, li van demanar que fes el paper principal i va tornar als escenaris. Va ser empresari del Teatre CAPSA, on va assolir un gran triomf amb El Retaule del Flautista. Pau Garsaball va morir l’any 1991, amb setanta-un anys. Vivia a l’avinguda Mistral i en ocasions se’l podia veure per Montjuïc. El seu nom s’hauria de donar a algun espai del nostre barri, per la gran defensa que va fer sempre del teatre i, sobretot, del teatre en català, a banda de ser un actor de gran categoria.

Un dels actors que va compartir escenari amb ell al CAPSA, amb el Retaule, va ser Toni Moreno, qui interpretava el famós flautista. Ens ha deixat fa poc, si fa no fa a la mateixa edat en què va morir Garsaball, i no se n’ha parlat gaire. Maria del Mar Bonet, que havia treballat amb ell, l’ha recordat a la seva pàgina de facebook.

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021