Connecta amb nosaltres

Societat

Català? Només a l’aula

L’alumnat del Poble-sec opta per relacionar-se i entretenir-se en altres llengües com el castellà o l’urdú

Publicat

on

El català gaudeix d’una bona salut a les escoles del Poble-sec? Els alumnes el perceben com a útil? Realment està en perill? Funciona la immersió lingüística? El debat ha copat desenes de titulars als mitjans de comunicació, hores de tertúlia i fins i tot ha començat a esdevenir un tema habitual a les sobretaules. Si bé l’eix central de la controvèrsia s’ha vist contaminat en els darrers anys per l’atzucac polític, el professorat local assegura que els afers de banderes no han entrat pas a les aules. “El debat social que hi ha a l’exterior sobre el català, el castellà i els percentatges no ha arribat als alumnes i tampoc hem tingut cap queixa al respecte”, exposa el director dels Maristes Anna Ravell, Ramon Rúbies. Aleshores, quina és la realitat del català entre els infants i adolescents del Poble-sec?

‘‘El català viu una situació complicada; hem de tenir en compte que, al nostre institut, la gran majoria de l’alumnat prové de famílies d’immigrants que han arribat fa relativament poc temps”, planteja la tècnica de diversitat i inclusió de l’Institut Consell de Cent, Sònia Piñol. Cal tenir en compte que aproximadament dos de cada cinc poblesequins són d’una nacionalitat diferent de l’espanyola i que aquests provenen principalment d’Itàlia, Pakistan, Índia o Colòmbia, segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2020). “Molts dels alumnes no tenen ni el castellà com a primera llengua, motiu pel qual el català és per a ells la seva tercera o quarta llengua”, afegeix Piñol.

Minoria de catalanoparlants

Si bé a l’Institut Consell de Cent els adolescents catalanoparlants representen un petit percentatge de tot l’alumnat, en sumar el fet que la majoria circumscriu el català només en el context acadèmic “complica molt les coses pel seu ús social”, considera la tècnica educativa. Una dinàmica que, fins i tot, es produeix entre els infants més petits de famílies catalanoparlants: “Estem molt sorpresos perquè a les hores del pati observem com alumnes catalanoparlants es passen al castellà en les seves estones de lleure; no passa al revés i no sabem dir en quin percentatge succeeix, però passa”, explica la directora de l’Escola Poble-sec, Elisabet Egea.

Es repeteix la circumstància a la secundària? En aquest context, el català ja és gairebé inexistent en els espais d’oci. “Crec que el català té un bon estat de salut a nivell de llengua educativa vehicular al centre, però una altra cosa és l’ús al pati, l’esbarjo o en moments no lectius; quan s’adrecen als educadors normalment ho fan en català, però entre ells no és així”, comenta el responsable de l’Anna Ravell. De fet, la situació coincideix amb la realitat que viu l’INS Consell de Cent: “Al pati se sent castellà, urdú… però pràcticament no se sent català”, confirma Piñol.

Una llengua acadèmica

Tal com exposa Piñol, el fet que per a molts únicament treballin el català al centre i que després en el seu dia a dia passi a ser una llengua inexistent complica molt la seva adquisició: “La seva rutina fora de l’institut és en castellà o altres llengües, si en sortir de les classes el català tingués una presència més significativa potser l’observarien d’una forma diferent, però és residual en la seva realitat”. Tot i això, Egea assenyala que aquesta circumstància sociolingüística no suposa cap problema a l’alumnat a l’hora d’enfrontar-se a una llengua que, o bé els resulta desconeguda, o bé no la dominen com d’altres: “En 23 anys que soc mestra, mai cap nen m’ha mostrat rebuig pel català”. “No la qüestionen ni hi ha resistència a aprendre català”, rebla Rúbies des de la seva experiència en secundària.

Tot i això, en el que tots tres docents coincideixen és en com ha evolucionat la manera d’ensenyar català a l’aula: “En aquest aspecte tornem a trobar-nos amb la diferència lògica del barri, la qual condiciona l’aprenentatge: no podem encarar les classes com fèiem fa 15 o 20 anys”, confessa el director de l’Anna Ravell. “El nivell a secundària i batxillerat no ha variat molt, però sí que s’han desencadenat diferències per la procedència dels alumnes; jo per exemple faig biologia de 1r de batxillerat en català i m’adono que als qui venen de Xina o Filipines els hi costa més expressar-se, però hem de tenir en compte que no és perquè sigui en català, sinó perquè els hi passaria el mateix amb el castellà; no són les seves llengües maternes”, valora.

Ensenyar des de zero

Mentre que des de l’Anna Ravell ja han reformulat metodologies perquè l’aprenentatge sigui diferent, “sobretot a finals d’infantil i primer cicle de primària”, des de l’Escola del Poble-sec asseguren que moltes vegades es troben que han d’ensenyar el català pràcticament des de zero. “Hem de fer un treball de consciència fonològica, fer-ho tot molt transversal… però els nens petits són esponges i l’aprenen de seguida”, confessa Egea. Una habilitat que a partir de tercer de primària ja es comença a perdre, motiu pel qual comença a entrar en joc el paper de les aules d’acollida: “Ja comença a ser una mica més complicat l’aprenentatge i el que procurem és que es puguin sentir còmodes amb l’aprenentatge d’un vocabulari bàsic”, resumeix.

Una dinàmica educativa que no evita que, per als fills de les famílies nouvingudes o castellanoparlants locals, el català passi a ser la seva segona o tercera llengua: “Si tinguéssim una gran majoria d’alumnes catalanoparlants potser hi hauria moltes coses de la llengua que no caldria que fossin explicades, però com no la fan servir de forma habitual, hem hagut de canviar molt la perspectiva de l’aprenentatge”, sintetitza Piñol, una qüestió on la motivació individual resulta clau, explica la mateixa formadora: “Si es trobessin el català en diferents àmbits com l’entreteniment audiovisual potser la veurien com una llengua més útil. No la començaran a valorar fins al dia que hagin de sortir del barri per temes d’estudi o treball i entrin en contacte amb ambients on el seu ús és més freqüent”, conclou.

Societat

La Festa Major del Poble-sec torna a la normalitat

Els actes festius es faran sense restriccions i amb activitats per a tots els gustos i totes les edats

Publicat

on

La Festa Major del Poble-sec tornarà a ser el que era fa tres anys. L’aixecament total de les restriccions a actes multitudinaris permetrà que aquest 2022 sigui l’any del retrobament de les entitats i la cultura popular als carrers del Poble-sec, un anhelat respir després de dues edicions estranyes.

La Festa Major començarà el divendres 15 de juliol a les 19.30 hores amb el Toc de Festa a càrrec de les entitats de cultura tradicional catalana, que donarà pas al pregó, a la plaça Navas a les 21 hores. Enguany, com a representants dels professionals que han treballat durant la pandèmia, el faran sanitaris dels dos Centres d’Atenció Primària que donen servei al barri (vegeu l’entrevista de la pàgina 8).

La cultura popular seguirà ben viva dissabte, amb la Trobada de gegants, que arriba a la 29a edició. També prendrà protagonisme la música, amb concerts organitzats per les entitats: a la plaça Santa Madrona, plaça Navas, carrer Nou de la Rambla, plaça Ovidi Montllor, plaça Margarida Xirgu, Parc del Mirador, carrer Blai i carrer Blesa. D’entre tots, en destaca un d’emblemàtic: la Salseta del Poble-sec, que farà el ball inaugural de Festa Major al Parc de les Tres Xemeneies.

Tampoc hi haurà limitacions per fer els correfocs. La Diada Infantil dels Fills de Satan serà diumenge 17 a les 21 hores, mentre que el dels adults serà dissabte 23 a les 22 hores, amb inici a la plaça Navas, en la que serà la 36a Diada Infernal.

20 anys de la Bodega Saltó

Entre les activitats d’aquest any n’hi haurà una d’especial: la celebració del 20è aniversari de la Bodega Saltó (vegeu l’entrevista del número anterior), un acte commemoratiu que comptarà amb l’actuació de Ni Deu ni Doors. Serà dijous 21 a les 21 hores al carrer Blesa, davant del local.

Altres clàssics que no poden faltar a una Festa Major són les sardanes: es faran ballades el dissabte 16 a la plaça Ovidi Montllor a les 17.30 hores amb la cobla La Jovenívola; i diumenge 17 a la plaça Santa Madrona a les 19 hores amb la cobla Baix Llobregat i els Amics de la Sardana del Poble-sec.

Qui busqui un ball amb orquestra, a més del ball inaugural, també podrà anar a la plaça de Santa Madrona el dissabte 23 ja que a les 23 hores començarà el Ball de Festa Major amb l’Orquestra Krater. En aquest mateix espai hi haurà un altre acte tradicional com són les havaneres i el rom cremat, amb el grup Mar i Vent. Seran diumenge 24 a les 19.30 hores.

El final apoteòsic arribarà el diumenge 24, amb el castell de focs per posar punt final a deu dies seguits de festa al barri. L’organitza l’AVV del Poble-sec, amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants Poble-sec i Paral·lel i del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Sopars populars, activitats infantils, mostres de danses, trobades de puntaires, de vehicles clàssics o de plaques de cava aniran omplint tots els dies d’activitat en els diferents carrers del Poble-sec. El detall de la programació es podrà consultar a www.festamajorpoblesec.cat.

Continua llegint

Societat

Ajuntament i Sala Apolo acorden un pla per reduir el soroll nocturn

La mesura s’aplicarà les nits de dimecres i dijous, les quals acostumen a aplegar als joves universitaris que surten de festa

Publicat

on

Primera passa per reduir les molèsties que ocasionen els joves universitaris a les comunitats de veïns que envolten el parc de les Tres Xemeneies. Segons ha pogut saber ZONA SEC, el Districte de Sants-Montjuïc i els responsables de la Sala Apolo han pactat unes mesures per minvar les molèsties que generen els universitaris que surten de festa els dimecres i els dijous.

D’entrada, l’Ajuntament instal·larà dos sonòmetres al carrer Nou de la Rambla amb l’objectiu d’analitzar si s’està incomplint la normativa municipal a les entrades de la Sala Apolo i la discoteca Plataforma. Un estudi que no aportarà resultats de forma rigorosa fins a finals de juliol, quan es determinarà si cal prendre mesures i com s’han d’implicar els responsables dels espais d’oci i restauració de la zona. La intenció és que, si les dades dels sonòmetres proven un excessiu soroll nocturn, primer s’aposti per les solucions des d’una perspectiva propositiva, de manera que les mesures coercitives o de regulació d’horaris quedarien per una segona fase.

Impacte de la festa universitària

Segons confirma el regidor del Districte, Marc Serra, un dels aspectes que més preocupa és l’impacte de les festes universitàries que es generen als entorns del parc de les Tres Xemeneies els dimecres i dijous a la nit. La raó: el cartell d’aforament complet habitual a la Sala Apolo després de la pandèmia (tot i la gran capacitat del recinte: 3.000 persones). “Cada dijous i cada dimecres omplen i tot plegat ha provocat una dinàmica de botellot que va des de les 23 hores fins a les 3 hores de la matinada”, exposa Serra.

Arran les queixes dels veïns, les actuacions de la Guàrdia Urbana han acabat en la sanció de centenars de joves en una mateixa nit per consum d’alcohol a la via pública i/o incomplir les ordenances de civisme a l’hora de fer les seves necessitats fisiològiques. “Hem arribat a comptabilitzar fins a 300 o 400 persones fent botellot”, especifica Serra. De fet, mentre que l’operatiu policial en un primer moment es va focalitzar a les nits de dijous a partir de les 2.30 hores, des de fa unes setmanes aquest s’ha avançat a la 1 de la matinada i també s’ha estès als dimecres de major afluència.

Entrada anticipada

Per tal de fer entrar els joves a la Sala Apolo, els responsables del local i l’Ajuntament han pactat permetre l’accés a la pista de ball abans del que es feia fins ara. Una mesura que anirà acompanyada de beneficis econòmics per a aquells que accedeixin a avançar la festa: en cas d’accedir abans de la 1, l’entrada costarà 10 euros (en comptes dels 15 euros habituals). En paral·lel, la sala destinarà dos agents de relacions públiques per informar els joves que estiguin a la plaça que, si entren abans, s’estalviaran diners. Una entrada que es farà de forma més ràpida, ja que l’espai del guarda-roba (ara sense servei per ser estiu) es destinarà a incrementar la zona de compra i validació d’entrades.

També s’han instal·lat dos WC portàtils a la plaça per evitar que els joves es dirigeixin a carrers més amagats, com Palaudàries, a fer les seves necessitats i impregnin d’olors la via pública. En un primer moment és el Districte qui es farà càrrec del seu cost, després serà la Sala Apolo qui assumeixi la despesa.

L’exemple del carrer Blai

La mesura dels sonòmetres no és nova al Poble-sec. El primer indret on es van instal·lar va ser al carrer Blai; una mesura que posteriorment va permetre “justificar la reducció horària de les terrasses”, recorda el regidor. En aquest sentit, el mateix Serra recorda que finalment els restauradors es van avenir a col·laborar per reduir les molèsties nocturnes al veïnat: “S’ha arribat a un relatiu equilibri a Blai i ara plantegem si val la pena fer-ho també al carrer Nou de la Rambla; per ara ens hem trobat amb una bona predisposició dels restauradors i operadors de la Sala Apolo, però quan veiem les dades que han pres els sonòmetres tindrem una millor informació amb què prendre decisions”, avança.

Continua llegint

Societat

Menys carrils, més seguretat

L’urbanisme tàctic és la via que ha trobat l’Ajuntament per aplicar el programa ‘Protegim les escoles’ sense haver d’efectuar grans inversions

Publicat

on

Menys cotxes, més seguretat escolar. Amb el programa Protegim les escoles, al llarg del proper curs l’Ajuntament de Barcelona executarà més obres als entorns de cinc centres educatius del Poble-sec per tal de millorar la seguretat viària i la contaminació. Com? Mitjançant l’eliminació d’alguns carrils de circulació per donar prioritat a vianants i amb la transformació de l’espai: en comptes d’estar a disposició dels vehicles, es convertiran en petites places amb bancs, grades i zones de joc, entre d’altres.

Segons el consistori, els projectes de millora dels entorns escolars han estat presentats i consensuats amb les comunitats educatives d’escoles i instituts. S’ha de destacar que al Poble-sec s’executaran reformes a cinc entorns escolars nous, que se sumaran als que ja s’han dut a terme. Més concretament, les remodelacions previstes per aquest futur curs acadèmic afectaran als accessos de l’Escola Infantil Jesús Maria, el Col·legi Sant Pere Claver, l’Escola Sant Francesc Xavier, l’Escola i Institut Bosc de Montjuïc i Institut del Teatre.

Les actuacions

A l’Escola Infantil Jesús Maria es durà a terme l’ampliació de la vorera del carrer de Tamarit mitjançant l’urbanisme tàctic, el qual permetrà retallar dos carrils a la circulació de cotxes. En el cas del Sant Pere Claver-Jesuïtes del Poble-sec, la pacificació serà als carrers de Vila i Vilà i a Puig i Xoriguer. Es trauran les places d’aparcament que queden just davant de l’escola i es convertiran en espais d’estada i recollida dels infants.

Pel que fa a l’Escola Sant Francesc Xavier, es pacificarà el carrer de la Bòbila (entre França Xica i Mare de Déu del Remei) amb jardineres i espais de joc. Un canvi que anirà en la mateixa línia de la que es durà a terme davant de l’Institut del Teatre: a l’extrem del carrer de la Bòbila i a la plaça de Margarida Xirgu també s’instal·larà mobiliari urbà.

Per últim, a l’Escola i a l’Institut Bosc de Montjuïc es pacificarà tot un tram de l’avinguda de Miramar mitjançant la reducció de l’amplada dels carrils de circulació als dos passos de vianants, es reforçarà la senyalització i s’instal·laran noves baranes.

Les anteriors reformes

Cal tenir en compte que el Poble-sec ja té experiència en aquest tipus d’actuacions urbanístiques. De fet, les comunitats educatives de fins a set centres del Poble-sec ja han experimentat el nou format d’entrada i sortida escolar. En aquest cas, les reformes que es van dur a terme també van implicar l’ús de l’urbanisme tàctic i la redistribució del trànsit.

Mentre que per a l’Escola Bressol Municipal Nic i l’Escola Poble-sec es va ampliar la vorera del passeig de l’Exposició arran la supressió de dos carrils per a serveis i es va elevar el pas de vianants del carrer Nou de la Rambla, a l’Escola Maristes Anna Ravell es va decidir ampliar la vorera del carrer d’Anníbal. Una actuació que va anar en la mateixa línia que la que es va executar a l’Institut Consell de Cent (en aquest cas, amb l’ampliació de la vorera del carrer de Carrera).

Per últim, recordar que les altres obres que es van dur a terme als entorns escolars de la Llar d’Infants La Gavina-Concòrdia van consistir en el reforç de la senyalització i la incorporació de nou mobiliari urbà als carrers de la Concòrdia i la França Xica, mentre que a l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer es va suprimir un carril de circulació als carrers de Lleida i de Rius i Taulet i es van crear nous passos de vianants protegits amb semàfors. A més, l’Escola Tres Pins també es va veure beneficiada per l’ampliació de la vorera dels carrers dels Vivers i dels Tres Pins.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021