Connecta amb nosaltres

Cultura

Combatre els nous feixismes

Marcia Tiburi: “Les persones ja no tenien vergonya de dir que eren racistes”

Publicat

on

Les periodistes Jordina Arnau (La Selva del Camp, 1991) i Alba Sidera (Girona, 1979), acaben de publicar una Guia pràctica contra l’extrema dreta que intenta explicar-nos com podem entendre i combatre els nous feixismes d’arreu del món (Pagès Editors). Aquestes dues membres del Grup de Periodistes Ramon Barnils, però, ens adverteixen que no disposem de cap fórmula màgica que ens permeti derrotar l’extrema dreta en un tancar i obrir d’ulls; no obstant, amb aquesta guia pretenen ajudar-nos a fer el primer pas per a combatre-la, conèixer-la.

En aquest llibre hi trobem tot un reguitzell d’entrevistes que ens ajuden a fer-nos una bona composició de lloc d’on som realment. Aquestes intervencions, a més, estan flanquejades per un magnífic pròleg d’Alba Sidera que, de la mà de la supervivent dels camps de concentració Liliana Segre, ens transportarà per vuitanta anys de la història d’Itàlia, un país amb una “transició del feixisme a la democràcia [que] no va ser tan modèlica com pot semblar des de fora”, i un epíleg del periodista valencià Miquel Ramos.

En les intervencions d’aquesta guia hi trobem les mirades de vuit persones especialitzades en extrema dreta: des de la filòsofa Marcia Tiburi, que va haver de fugir de Brasil per les amenaces de mort dels feixistes, fins a Olga Rodríguez, una de les fundadores de ElDiario.es, que ens recordarà que la “impunitat del franquisme explica moltes coses sociològicament i encara ho contamina absolutament tot”.

Per últim, voldria destacar l’exhaustiu repàs que fa Jordi Borràs, un dels màxims experts en extrema dreta de casa nostra, de la història i la situació d’aquest moviment a Catalunya, i més concretament la part en què Borràs explica com la Catalunya franquista de finals dels seixanta va esdevenir un dels centres propagandístics neonazis més importants del món.

Continua llegint

Cultura

Cultures de Montjuïc

Publicat

on

Per

Proposta unificada de programació cultural feta des de la Taula de Cultura Comunitària dinamitzada pel Pla Comunitari de Poble-sec (Cooperasec) i amb el suport de Comunalitats de Poble-sec dins de l’esdeveniment Viu Montjuïc. La jornada -anomenada “Cultures de Montjuïc”- tindrà lloc al 8 d’octubre als Jardins i Teatre Grec al voltant de la idea de les cultures diverses i invisibilitzades, tant actuals com històriques.

Comença a les 11:30 h amb ACTIVITATS FAMILIARS a càrrec del Palau de la Màgia, amb l’espectacle “Cartonutti i les 3 RRRs” un show de MÀGIA comunicativa perquè tant infants com adults puguin conèixer d’una manera divertida els beneficis de les tres erres: Reciclar, Reutilitzar i Reduir. Posteriorment, a les 12:30 h es farà un TALLER de màgia per a tothom.

Seguidament, de 13:30 a 16:30 h podrem gaudir de “Fandango Jarocho”, MÚSICA tradicional de Veracruz (Mèxic) que permet reunir-se per tocar, cantar i ballar.

A la tarda, de 17 a 18 h tindran lloc les peces de TEATRE COMUNITARI: “Poble-sec, terra de l’aigua”, impulsada per Vostok Collective a partir dels records i les vivències d’un grup de participants del programa per a gent gran Baixem al Carrer de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, una proposta del Centre Cívic el Sortidor i “Esquerdes Memòries Joves”, produïda per Sisme Creatiu i Nómade projectes, un projecte de creació col·lectiva comunitària sobre les vulnerabilitats i resiliències de joves i persones grans (temporada del 2022 del Teatre Arnau).

De 18:15 a 19:15 h es podrà gaudir del RECITAL POÈTIC PERFORMATIU “La geganta diu que sí” construït a partir de versos de dones poetes del barri. Impulsat per Dau al Sec i La Bibliomusicineteca.

Per acabar, de 19:30 a 21:50 h tindran lloc 3 CONCERTS:

“Amor de Hombre”, recital de boleros i swing sobre l’experiència amorosa entre homes; Rumba Catalana a càrrec de l’Associació Carabutsí en el marc de Temporada Teatre Arnau 21-22, i JAZZ, amb el trio Migration Music una proposta del Centre Cultural Albareda.

A més, durant tot el dia, hi haurà dues paradetes amb llibres de la llibrera feminista La Raposa i de la BiblioMusiCineteca i l’Associació Cultural Llibre Solidari (Poble-sec).

Continua llegint

Cultura

Precisa com un bisturí

Ramona Solé s’ha afermat com una de les millors plomes criminals del país

Publicat

on

Ramona Solé (Lleida, 1968) és coneguda per la seva dedicació al món del llibre, tant des del seu blog literari (Tumateix Llibres), com des de diferents mitjans de comunicació, entre els que destaca Lleida TV. A més, és l’organitzadora de festival de novel·la negra i criminal Les Borges Negres. En el terreny literari, considero que és una de les plomes més interessants del panorama català, tot i que, possiblement, encara és massa poc coneguda pel públic lector.

Si ens centrem en la seva trajectòria en la novel·la negra, el punt de partida d’aquesta el trobem al 2016 amb la novel·la Quaderns (Llibres del Delicte), on la intriga ens porta a un petit poble lleidatà on desapareix una escriptora amb agorafòbia. L’any del seu debut, Solé també coordinarà l’edició del recull de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte), en què diversos autors, entre els que podem trobar Alexandra Cuadrat, Marta Esparza, Anna Sàez o Montse Sanjuán, escriuen peces del gènere negrecriminal relacionats amb Lleida.

Les bones sensacions que va deixar Quaderns –la novel·la fou nominada a millor novel·la debutant al Festival Morella Negra–, van quedar més que confirmades amb Instint de supervivència (2017), una novel·la fosca on hi prima l’element psicològic a l’hora d’explicar fins on ens poden portar les nostres baixes passions.

Per últim, la publicació el març de l’any passat de Bisturí (Llibres del Delicte), una magnífica història que ens posa davant del dilema justícia/revenja, va ratificar que Solé és una escriptora a tenir molt en compte si us agrada la novel·la negra. A més, aquest mes d’agost, el Festival Cubelles Noir ha atorgat a aquesta novel·la el premi a la millor novel·la negra en català. Encara necessiteu més incentius per apropar-vos a les històries de Ramona Solé?

Continua llegint

Cultura

Neix el REC Cultural, la moneda amb què consumir cultura

Només es podrà fer servir a Sants i el Poble-sec i suposarà un descompte de fins al 50%

Publicat

on

Des de l’1 de setembre Barcelona compta amb una nova moneda amb què consumir cultura: el REC Cultural. Segons ha explicat l’Ajuntament de Barcelona, impulsor del projecte, aquesta moneda permetrà bonificar el consum de cultura en aquells projectes establerts, d’entrada, a Sants i al Poble-sec com a prova pilot fins al 28 de febrer de 2023.

El REC Cultural es podrà utilitzar en centres cívics, botigues, espais de formació, sales de concerts i museus dels dos barris. Durant la prova pilot es bonificaran un total de 200.000 euros que aniran destinats al veïnat i, especialment, a 500 famílies beneficiàries de serveis socials de Sants i el Poble-sec. Més concretament, aquestes famílies rebran un xec de 200 recs i, de l’altra, la resta del veïnat podrà accedir a una bonificació per al consum de cultura.

El funcionament

Qualsevol persona usuària que es doni d’alta a l’aplicació REC Barcelona, disponible a l’App Store i Google Play, podrà bescanviar euros per recs culturals i així obtenir la bonificació d’un 50% del que s’ha bescanviat per gastar en cultura. Fins ara hi ha una cinquantena d’establiments adherits al REC Cultural, entre els quals es troben equipaments com el Castell de Montjuïc, el Caixaforum o el MNAC, llibreries com La Carbonera, Mamut i La Inexplicable i sales de concerts com Sinestesia, Meteoro i Laut. L’objectiu del consistori és que la llista es pugui ampliar al llarg de les properes setmanes.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021