Connecta amb nosaltres

Economia

Turisme, oportunitat perduda?

El Govern del Districte admet que algunes mesures pandèmiques, com l’increment de les terrasses, pot generar tensions veïnals

Publicat

on

S’acaba la pandèmia, tornen els turistes. Al llarg de les darreres setmanes, l’anada i vinguda de maletes pels carrers del Poble-sec s’ha incrementat en correlació amb la pujada del mercuri als termòmetres. Un ascens que ha tornat a posar a molts veïns en alerta tan bon punt han rememorat les tensions que es poden arribar a generar entre aquells que venen a gaudir de la ciutat i aquells que han de seguir amb la rutina laboral. Si bé en els anys A.P. (Abans de la Pandèmia), per a molts, la situació ja va ser límit, ara caldrà analitzar si des de l’administració local s’ha aprofitat el parèntesi pandèmic per corregir i/o revertir la dinàmica.

Tal com explica el conseller del Poble-sec pel PSC, Eudosio Guitérrez, per ara ja s’ha confeccionat un pla en matèria de civisme i seguretat, “on es posarà molt d’èmfasi en el control policial”. A més, detalla, continuaran col·laborant amb els empresaris del triangle que conformen els carrers de Blai, Paral·lel, Nou de la Rambla i Vila i Vilà per contractar agents cívics. Tanmateix, però, el mateix conseller demana paciència en algunes matèries, com per exemple la reducció de taules per terrassa (després d’haver-les ampliat durant la pandèmia): “Hem de reconèixer que hi haurà una certa lentitud per una qüestió tècnica; potser ho acabarem pagant aquest estiu i és possible que tinguem tensions en aquest sentit, però farem tot el possible perquè no ens interessa gens que la ciutadania pagui les conseqüències”, admet.

Fer complir la normativa

Si bé l’incivisme estival s’acostuma a associar amb el turista, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, recorda que no només són els nouvinguts els qui generen molèsties veïnals: “No tota la gent de les Tres Xemeneies, per exemple, són turistes, hi ha molta gent que és local; el que hem de tenir clar és que aquí hi ha una ordenança de civisme que l’Ajuntament hauria d’aplicar de forma ferma i rigorosa”, expressa.

En correlació amb el turisme, Gàzquez també assenyala com l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat de l’aturada pandèmica: “Creiem que cal un decreixement del turisme de mala qualitat i un increment del turisme de bona qualitat, d’aquell que és responsable, que fa els àpats als restaurants i fa vida cultural; van dir que prendrien mesures en aquest sentit, però al llarg d’aquests dies ja hem començat a veure com torna el turisme d’abans i com no s’ha aplicat cap canvi”, lamenta.

Ni decreixement, ni estancament

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), en canvi, van més enllà i assenyalen que l’única manera de retornar la ciutat als seus veïns és mitjançant la reducció directa de visitants a la ciutat. Una mesura que, des d’una visió teòrica, podria anar en consonància amb el programa polític de Barcelona en Comú, però que a la pràctica, segons critica el membre de l’ABDT, Daniel Pardo, no s’ha executat ni de bon tros: “El que s’ha fet durant la pandèmia ha sigut rescatar el sector turístic i mantenir-lo en vida artificial mitjançant diners públics; no s’ha repensat res i l’únic objectiu ha sigut el de tornar al mateix model insostenible, injust i ambientalment nociu que teníem abans de la pandèmia”, recela.

Si bé l’ABDT observa com hi ha diferències d’acció política entre els comuns i els socialistes a l’executiu de coalició, recorda com “tot i les contradiccions, al final resulta ser un únic govern municipal”. “Durant el primer mandat de Barcelona en Comú ja vam poder veure un declivi en la valentia de desenvolupar polítiques contra el turisme: vam passar del PEUAT (la restricció en la posada en marxa de noves places hoteleres a les zones massificades) a acords vergonyosos com el del Port i l’ampliació de la terminal de creuers”, recorda. A parer de Pardo, l’exemple més clarivident d’aquesta línia descendent és “l’estratègia de màrqueting turístic que s’ha posat en marxa des de la pandèmia, on directament es torna a regalar la ciutat al sector privat”.

Qualitat i/o quantitat?

Més enllà que des de l’AVV del Poble-sec comparteixen amb l’ABDT la necessitat d’un “decreixement”, de forma paral·lela també reclamen al sector un gir en la seva oferta: “No pot ser que es continuï oferint garrafón i tapes de baixa qualitat a preus desmesurats”. Tal com considera el seu president, la predisposició dels empresaris hauria de començar a girar “cap a l’oferta de qualitat i els preus raonables”. “Sobretot perquè al final els serveis de qualitat no només atrauen els turistes, sinó també als mateixos barcelonins”, al·lega.

Un sentit de la corresponsabilitat empresarial a la qual també apel·la el conseller del PSC: “La indústria turística és compatible amb la ciutat, però sí que és cert que hauríem de buscar la manera de fer-lo més sostenible mitjançant la cultura, el comerç o la gastronomia per posar-lo al servei de la ciutat, i no al revés”. Des del punt de vista de Guitérrez, “és un error el discurs negatiu que s’ha començat a instal·lar amb el tema del turisme; (…) el que hem de fer és anar tots a l’una i no permetre algunes coses que en els darrers anys s’han permès; rectificar és de savis”, assenyala. En tot cas, l’oportunitat per demostrar-ho tot just comença.

Economia

Panorama desolador per a l’habitatge

Totes les administracions són culpables de la situació del mercat de l’habitatge. Cal augmentar l’oferta: construir més i una regulació integral

Publicat

on

Per

Quan els Comuns van accedir el 2015 al consistori de la nostra ciutat, la idea d’abaratir l’habitatge i facilitar-ne l’accés a les rendes més baixes era excel·lent. En acabar el mandat ens trobem que 1) s’han construït menys pisos, per obligar als promotors a reservar un 30% de l’obra nova a habitatge de protecció pública: 38% menys d’oferta, segons el Col·legi d’Arquitectes, i preus a l’alça. A Barcelona hi ha actualment en projecte 4.300 habitatges de protecció, la meitat ja en obres, però Madrid en té més de 8.000, sense necessitat d’atacar els promotors. 2) L’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït un 51% la legislatura passada, comparant l’estoc del primer trimestre del 2019 amb el mateix període del 2023, segons Idealista, és a dir, lloguers més cars. I un titular sagnant: “París multiplica per vint l’oferta de pisos socials respecte a Barcelona” (La Vanguardia 03/03/2024). 3) Barcelona és el paradís dels okupes. Segons el Ministeri de l’Interior, Catalunya té més de 1.600 casos, el 40% de tot l’Estat, dels quals més del 90% a Barcelona. Subvencionar ONG que fan “cursets d’okupació” no soluciona el problema de l’habitatge.

Habitatges de promoció oficial

Pel que fa a la Generalitat, va tirar endavant la Llei 11/2020 per limitar el preu dels lloguers, que dues sentències del TC del 2022 va deixar en calçotets. Què es pot esperar de la metròpoli? Segons l’Idescat, els habitatges de promoció oficial acabats per l’Incasòl van ser 52 el 2018, 1 el 2019, 0 el 2020, 0 el 2021, 0 el 2022 i 40 el 2023, tots ells a la demarcació de Barcelona. Cap a la resta de la colònia. Pel que fa a l’Estat, ni hi és, ni se l’espera. S’ha limitat a copiar –i malament– la llei catalana que limita el preu dels lloguers. Pel que fa a les perspectives per al 2024, un informe de Forcadell i la Universitat de Barcelona destaca que els problemes per a accedir a un habitatge s’aguditzaran, l’oferta continuarà sent molt reduïda i la demanda elevada, i tot plegat portarà a les habitacions a ser el mercat estrella. L’actual regulació produeix un desplaçament dels habitatges de lloguer cap als de temporada i turístics, poc i mal regulats.

Properes eleccions

Caldrà veure si la urgència residencial es reflecteix en els programes electorals de les eleccions del 12 de maig, però mentre els partits de dretes ignoren la gent, els d’esquerres ignoren el mercat i així no hi ha solució possible. De mentre, els unionistes de PP i PSOE es tiren pel cap les respectives corrupteles de la pandèmia. I l’esquerra caviar malauradament és plena d’incapaços empoderats, ineptes superbs, inútils amb màster de negats, aprofitats i vividors (que viuen d’utilitzar la marca “esquerra”). Una esquerra que té com a idea genial canviar que els nens aprenguin a pixar asseguts, per tenir igualtat amb les nenes. I la cirereta: “Acollim!, acollim!”, que sobren pisos. D’on no n’hi ha no en raja.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Rabbit R1: IA de butxaca

Publicat

on

Per

D’ençà que els nostres avantpassats van evolucionar de micos a Homo sapiens no hem parat d’innovar. Els humans sempre volem inventar i millorar la nostra vida. Podem dir que la darrera innovació tecnològica més disruptiva (de les que hi ha un abans i un després) s’ha presentat aquest passat MWC i es diu R1. L’enginy l’ha creat la desconeguda empresa Rabbit (conill en anglès) i proposa fer un pas endavant en l’evolució dels mòbils. Si feu l’exercici de treure-us el mòbil de la butxaca i mirar les seves pantalles, quantes apps hi conteu? En el meu cas potser 200, terrible! Cada servei, cada negoci, cada entitat té la seva app. En els mòbils actuals “fer coses” és cada cop més feixuc i fa més mandra.

Interactuar amb la veu i rebre respostes

Si volem saber si hi ha bicicletes disponibles a l’estació Bicing més propera hem de cercar l’app Smou de l’Ajuntament, fer clic per obrir-la, mirar el plànol, veure si hi ha bicicletes, fer clic sobre la disponible i clicar de nou per reservar. Tot són botons, desplegables, escriure en un teclat on els dits no caben… Però què proposa Rabbit R1? Treure’l de la butxaca, prémer el botó de parlar –a l’estil walkie-talkie– i dir-li quelcom similar a: ‘‘Busca’m una bicicleta propera i reserva-la!’’, i Rabbit respondria: “He trobat una a l’estació de Paral·lel amb Parlament i tens 5 minuts per agafar-la”. Això serà el futur!

El Rabbit R1 no pretén eliminar els mòbils (almenys per ara), però sí afegir una tecnologia amigable amb els humans i, sobretot, amb la gent més gran. Quina és la diferència amb un chatGPT de butxaca? Molta. El nou enginy no es limita a contestar preguntes, la innovació del Rabbit és que executa ordres. És un assistent real, no com la Siri o Alexa. A més, per complementar la comunicació incorpora una petita pantalla tàctil i una càmera 360°. Possiblement, el futur no serà portar aquest enginy de 199 dòlars a la butxaca. El més probable és que acabi comprat per un gegant de la tecnologia i integrat dins d’un mòbil per fer-los evolucionar cap a una tecnologia més humana. Rabbit ja ha proposat el camí tecnològic a seguir.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024