Connecta amb nosaltres

Història

Caserna de les Drassanes (1792-1935)

Les antigues drassanes van deixar de construir vaixells el 1663, anys després de la Guerra dels Segadors

Publicat

on

La caserna de les Drassanes estava situada al final de la Rambla en l’espai comprès entre l’antic convent de Santa Mònica (avui ocupat pel centre cultural Arts Santa Mònica) i el Portal de la Pau, just al lloc on avui s’aixeca l’edifici de la Comandància de Marina del Sector Naval de Catalunya, davant del monument a Colom. Era una edificació construïda el 1792 al voltant d’un gran pati central i adossada totalment al recinte de les antigues Drassanes del que n’era com una mena d’annex que completava l’equipament militar. La part posterior de l’edifici donava al carrer del Portal de Santa Madrona, on hi havien situades les parades de llibres de vell i des d’on s’accedia per un entramat de carrers estrets al sector més sòrdid del Barri Xino.

El 1927 el govern de la Dictadura del general Primo de Rivera va iniciar un procés de modernització de casernes i aquarteraments militars. Es tractava de clausurar les instal·lacions més velles –moltes cèntriques– i crear-ne altres de noves al voltant de la ciutat.

La caserna de les Drassanes es va considerar una de les més obsoletes i es va deternimar que seria una de les que resultarien afectades i que es cedirien els terrenys a la ciutat.

El conjunt de les antigues Drassanes havia deixat de dedicar-se a la construcció i armament de vaixells des del 1663, després d’acabada la Guerra dels Segadors. A partir d’aleshores el recinte va esdevenir caserna militar. Tot i l’esmentada afectació de l’any 1927, les Drassanes van seguir ocupades per militars fins a la Guerra Civil i el 20 de juliol de 1936 durant l’assalt contra els militars sublevats hi va morir d’un tret al cap l’anarquista Francisco Ascaso.

La Caserna annexa però, ja havia començat a ser enderrocada al febrer de 1935, la qual cosa va permetre alliberar i fer visible la façana lateral de les Drassanes i obrir el primer segment de la via B de l’antic Pla de Reforma de Ciutat Vella (un eix que pretenia unir el port amb el carrer Muntaner a través del Raval), que després el franquisme batejaria com Avenida García Morato i avui conegut com l’Avinguda de les Drassanes.

El diumenge 3 de febrer de 1935 la caserna va ser oberta al públic per ser visitada per la ciutadania abans de l’enderrocament. Només una setmana després començaven els treballs de demolició amb un acte presidit per l’alcalde Pich i Pon que va pujar al terrat per empènyer un tros de balaustrada cap al carrer i iniciar simbòlicament l’execució de les obres. L’enderrocament de la caserna es va perllongar durant mesos i va ser viscut per la ciutadania amb entusiasme ja que millorava la imatge del final de la Rambla. La Guerra Civil va endarrerir tot el procés i fins als inicis dels anys 50 l’espai va romandre com un solar buit i abandonat fins que es va enlairar el nou edifici de la Comandància de Marina. A l’altra banda, les velles Drassanes van poder ser lentament restaurades per acollir-hi el Museu Marítim.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Història

Evocació de la Bodega Apolo

Publicat

on

L’any 1946 un aragonès conegut com el maño Gascón va llogar el local on es va instal·lar la famosa Bodega Apolo. Al cafè Arnau hi havia al pis superior un ball-taxi i l’encarregat, Manuel Puga, amic de Gascón, el va assessorar en el tema de la Bodega. Primer van formar una mena de societat però va acabar per esdevenir Puga l’únic encarregat.

La Bodega es va dedicar a les varietats i actuaven artistes passats de moda i també afeccionats. Per allà van desfilar molts artistes de tota mena, els preus del menjar i de les consumicions eren molt barats i un record molt viu de la gent gran és aquell gran taulell ple d’entrepans i menges diverses. Hi van actuar gent com Mirko, la Niña de Vallecas, el tenor Manuel de Mozos i molts altres que avui hem gairebé oblidat però que van tenir públic i seguidors.

Puga era molt ocurrent i enginyós, anunciava que en aquell lloc tots els artistes, bons i dolents, podien menjar opíparament per pocs diners i que allà uns artistes naixien i uns altres morien. L’escenari es va muntar amb uns bocois i uns taulons al damunt. En previsió d’algun accident, Puga va haver de donar d’alta de la Seguretat Social els artistes més habituals. L’any 1990 la bodega va desaparèixer, en enderrocar-se els antics edificis, i alguns dels artistes encara van actuar a la Bodega Bohèmia del carrer Lancaster.

La dona d’un meu cosí que cantava molt bé cobla andalusa va actuar en una ocasió, amb unes amigues, de forma espontània, a la Bodega. Ho va fer tan bé que va trobar qui la volia contractar, però en aquella època estava molt mal vist allò de dedicar-se a la faràndula.

Continua llegint

Història

1992: Neix l’associació Els Amics de la plaça de Santa Madrona

Va aconseguir millorar la convivència al veïnat

Publicat

on

L’associació Els Amics de la plaça de Santa Madrona es va fundar l’any 1992 amb la finalitat d’organitzar actes per tal de millorar la convivència veïnal i la cohesió social de l’entorn de la plaça de Santa Madrona i del Poble-sec.

Els anys previs a la celebració dels Jocs Olímpics foren durs per a la ciutat, però molt especialment per al nostre barri. S’havien bolcat molts diners en el condicionament de Montjuïc i millorar-ne els accessos; però el Poble-sec restava molt postergat, respecte a les millores fetes en altres barris.

El problema de les drogues era molt present als nostres carrers, i afectava molt severament la zona de la plaça de Santa Madrona. En aquells moments, no hi havia cap zona de vianants, més que la part central; és a dir, el carrer de l’Olivera tenia circulació de vehicles entre Grasses i Font Honrada. La zona es va convertir en punt de distribució de drogues, en tenir accés per aquest dos carrers i pel mateix de l’Olivera.

Llavors, els veïns van decidir lluitar per redreçar la situació; i la manera que tingueren de fer-ho fou organitzant activitats al carrer, per controlar i atabalar els distribuïdors habituals, que es varen veure obligats a deixar la zona. Les festes a la plaça, per a totes les edats, els sopars al carrer i l’augment de la coneixença entre els veïns foren determinants per aconseguir-ho. I, davant la solidesa del bloc veïnal, les autoritats varen ordenar que la vigilància policial també s’incrementés.

Un cop aconseguida la normalització, els anys següents, els blocs d’activitats que es feien en el cicle anual se centraven en quatre moments: la Diada castellera de Santa Madrona, la Festa Major per Sant Jaume, la Castanyada i el Nadal, amb el seu cagatió.

Tal com comentàvem en el número anterior, el juliol de 2002 es va inaugurar la remodelació de la plaça, que és tal com avui la podem trobar: tota per a vianants. I en això també havia donat el seu fruit la lluita veïnal, encapçalada pels Amics de la plaça.

Avui dia, tot i que la vida comercial s’hi ha vist força minvada, amb la desaparició de diversos establiments, els Amics continuen dinamitzant la vida del veïnat. Actualment, les activitats més notables són: la Diada de Santa Madrona, les Sardanes a la Fresca –amb l’Associació d’Amics de la Sardana del Poble-sec–, la Festa Major i la Marató de TV3, amb la parròquia de Lurdes. I el Amics continuen potenciant les activitats, per tal de mantenir la cohesió i el bon ambient entre els veïns de la plaça i dels carrer adjacents. De la creació dels Amics de la plaça de Santa Madrona, ara fa 30 anys.

Continua llegint

Història

L’escut del Barça a Santa Maria del Mar

Publicat

on

Per

Més d’un visitant queda parat quan, admirant l’interior de Santa Maria del Mar, aixeca la vista i pensa que té una al·lucinació. I això passa quan la vista es clava en un escut del FC Barcelona amagat en una de les vidrieres de la basílica. La realitat és que la presència de l’emblema blaugrana no té res a veure amb el barcelonisme del temple, sinó que cal buscar-lo en un dels episodis de destrucció que ha viscut al llarg de la història l’anomenada Catedral del Mar.

Una donació de 100.000 pessetes de l’època

L’escut es troba al peu d’un dels finestrals del segon pis, a l’esquerra, segons es mira cap a l’altar. Va ser col·locat allà a finals de la dècada dels 60 del segle passat, quan es va decidir restaurar els vitralls, que havien resultat molt danyats com a conseqüència de l’incendi que va patir la basílica el 17 de juliol de 1936, just el dia abans de l’inici de la Guerra Civil. El Barça va col·laborar amb 100.000 pessetes de l’època i en agraïment a aquesta donació es va posar el seu escut en una vidriera.

L’escut de vidre emplomat del Barça fa 50 x 40 cms i va ser realitzat per Pere Cánovas Aparicio, el gran mestre vitraller, mort el 2020, i que comptava amb més de seixanta anys d’ofici a les espatlles.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021