L’efectiu va a la baixa i el 2022 només el 59% de les compres a la zona euro es van fer en efectiu, tretze punts menys que el 2019, i el 46% dels diners gastats en compres van ser pagats amb targetes en front del 42% en efectiu. El primer de novembre el Banc Central Europeu (BCE) va començar la fase de preparació de dos anys per a la creació d’un euro digital, després d’una primera fase iniciada l’octubre de 2021. L’euro electrònic no substituirà l’efectiu i, a diferència de les criptomonedes, tindrà un valor fix equivalent al de l’euro físic. Serà gratuït, privat i segur contra fraus, blanqueig de capitals o atacs informàtics al BCE, disponible per a transaccions entre particulars, punts de venda, comerç electrònic i amb les administracions i no caldrà connexió a internet per fer tots els pagaments amb telèfon o amb targeta.

Avantatges i dubtes

Els ciutadans podran disposar d’una cartera electrònica creada pel seu banc o per una entitat pública i canviar euros físics per digitals i viceversa en caixers habilitats, i l’Eurosistema assumirà els costos de la compensació, gestió i liquidació de les transaccions. Els bancs centrals de la Xina, Rússia i els Estats Units també estan desenvolupant el iuan, el ruble i el dòlar digital, respectivament, però en el cas de la moneda xinesa amb la sospita, més que fundada, de que pot tractar-se d’una nova eina de control de la població. La protecció de dades dels usuaris serà també el punt més polèmic de la nova moneda europea. Segons el projecte actual, el BCE no podrà veure ni les dades personals dels usuaris ni identificar els particulars amb els seus pagaments. Caldrà, però, veure el projecte acabat i les lleis i reglaments redactats.

Una altra enganyifa?

En el terreny polític, no soc feliç. Els pactes entre els autodenominats partits independentistes i els gihadistes constitucionals fan pudor d’una nova enganyifa de l’Estat. L’única espurna d’esperança és el fet que el 5 d’octubre el rei es va reunir a la Zarzuela amb la presidenta del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Síofra O’Leary, una jurista irlandesa d’armes tomar i el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido, i al cap de pocs dies el PSOE va canviar totalment de discurs i aparegué (oh, miracle!) un acord de pau amb supervisió internacional, on sempre havien dit que ni parlar-ne. No obstant això, al nucli profund de l’Estat hi ha individus com Felipe González (un terrorista d’estat) i José Maria Aznar (un criminal de guerra), alguns jutges prevaricadors, una colla de militars franquistes, bisbes encobridors de pedòfils (són més de perdonar-se que d’amnistiar), la Sexta, El País i la caverna mediàtica mentint sobre Catalunya, i al capdamunt de tots ells un individu d’una família de tarats endogàmics, incultes, luxuriosos, lladres, ganduls i mentiders. Ja ho va dir el 1902 el premi Nobel de la Pau suís Charles Albert Gobat (1843-1914): “Catalunya no serà feliç ni respectada fins que se separi d’Espanya”.

JOSEP MARIA TORREMORELL
Economista

Ubicat on era l’antic Pakta (carrer de Lleida, 5), el restaurant Alapar s’ha emportat el Premi Barcelona Restauració en la categoria de Qualitat Gastronòmica. Guardó que el consolida com un establiment de referència no només del barri, sinó de tota la ciutat. Pel jurat de la quarta edició dels premis, Alapar ha merescut la distinció per oferir “una proposta gastronòmica única a la ciutat, per ser un local d’avantguarda i d’alta gastronomia que representa la ciutat més cosmopolita”.

Una picada d’ullet al Japó

Alapar es defineix com una ‘‘Izakaya mediterrània”. És a dir, un local d’inspiració japonesa, però amb producte local i de proximitat. La carta del restaurant destaca per oferir una cuina casual, gustosa i divertida, amb picades d’ullet al país nipó i amb un ampli assortiment de plats pensats per compartir amb un segon comensal. De fet, la proposta gastronòmica que encapçalen en Jaume Marambio i la Vicky Maccarone ja apareix a la Guia Michelín. Tal com han destacat des de la cuina del restaurant a les seves xarxes socials, el premi està “carregat de significat”. “Tot l’equip s’esforça dia a dia per aconseguir l’excel·lència. Estem molt emocionats i només podem donar les gràcies amb majúscules i continuar treballant dia a dia”, han expressat. La resta de guardons dels IV Premis Barcelona Restauració, han recaigut en el Quimet d’Horta, d’Horta-Guinardó (premi a la integració en el barri); el Root & Rolls, de l’Eixample (premi al local notori o innovador); en La Forquilla, de Nou Barris (premi sostenibilitat), en El Café del Centre de l’Eixample i en la figura del restaurador Pere Chias (ambdós, premis honorífics).

Les dades del dèficit fiscal de Catalunya són un malson reiteratiu com el dia de la marmota. S’han fet públics els càlculs del 2020 i 2021: 20.772 i 21.982 milions d’euros, respectivament, que marxen i no tornen, un 9,8% i 9,6% del PIB català (“la generosidad catalana”, que diu Núñez Feijóo). Aquests anys, els catalans vam aportar el 19,2 % de tots els ingressos de l’Estat i només vam rebre el 13,6% de les despeses, però sense la Seguretat Social (els cotitzants i els pensionistes són els que són i no hi ha cap distinció territorial), les despeses de l’Estat a Catalunya són el 9,2% del total. Aquest dèficit fiscal (el més elevat del món) equival a la meitat del pressupost de la Generalitat, i ja acumula més de 400.000 milions d’euros des de 1986. Per pal·liar-ne els efectes, la Generalitat, en lloc d’enfrontar-se a l’Estat delinqüent, ha creat 15 impostos propis que en total no recapten més enllà dels 4.700 milions anuals.

Contribuents i beneficiaris

A la UE hi contribueixen tots els països i tots reben unes aportacions comunitàries, del que resulta un saldo net positiu o negatiu. Nou països són contribuents nets i la resta beneficiaris nets. El que més aporta és Alemanya, que té el dèficit més elevat amb la UE: 25.572 milions d’euros el 2021 (el 0,7% del seu PIB!). És a dir, mentre que cada alemany (són 84,3 milions) aporta al conjunt de la UE 303 euros, l’aportació neta de cada català (som 8 milions) a l’Estat és de 2.748 euros. Dit d’una altra manera, el 2021 cada ciutadà europeu (sense els alemanys) va rebre d’Alemanya 70,5 euros i cada ciutadà de l’Estat (sense els catalans) va rebre de Catalunya 554,8 euros. La cirereta del pastís és que el deute públic de Catalunya és de més de 85.000 milions, dels quals 72.000 són amb l’Estat (uns 9.000 euros per català), és a dir, cornuts i pagar el beure, perquè després de ser espoliats, els mateixos que ens roben després ens presten els nostres diners!

Diferents amnisties

En el pla polític, sobten els escarafalls contra l’amnistia-farsa (no hi ha cap delicte per esborrar) amb l’argument que “vulnera la igualtat entre ciutadans de l’Estat”. En canvi, l’amnistia fiscal del ministre Montoro a centenars de “patriotes”, el concert econòmic basc o l’efecte capitalitat que dota a Madrid d’ingressos extraordinaris i el propi dèficit fiscal, sembla que no. Mentrestant, ERC intenta apuntalar el president de la Generalitat donant-li més espai als Telenotícies del que tenia Franco al No-Do. Penós veure l’irrellevant president degradant la institució de la Presidència i com se’n burlen a les xarxes socials (que si Pere Aranohiés, que si el nan galtut, etc.) La seva grotesca proposta d’acord de claredat, desautoritzada pel Parlament, s’ha recolzat en uns “experts” que han emès un informe que Vicent Partal des de Vilaweb ha qualificat de “desficaci, mostra de cretinisme, niciesa, estupidesa, insensatesa, blederia, inèpcia, badomeria, favada, oradura, parida i collonada”, i es queda curt. Processisme per aferrar-se a la trona, el mateix objectiu que té Pedro Sánchez, el tafur de la Moncloa.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista