Connecta amb nosaltres

Economia

Fre al progrés de Catalunya

La guerra contra Catalunya: manca d’inversions, dèficit fiscal, lawfare judicial, Catalangate, genocidi lingüístic, infiltrats policials…

Publicat

on

Les escandaloses dades de la (no) inversió de l’Estat a Catalunya el 2021 (només es va executar un 35,7% del pressupost), van inspirar l’article de L’Econòmic “Hi ha voluntat de frenar el progrés de Catalunya?”, prudent per la interrogació, però important per l’autor: Josep Reyner, del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Cal afegir que al País Valencià només es va executar un 42% i a les Illes Balears un 77,8%. És a dir, els territoris catalanoparlants representem el 29,6% de la població estatal però sols rebem el 16,6% de les inversions: 90 euros per habitant en la part dels Països Catalans sota domini espanyol enfront dels 309 euros que rep cada madrileny (amb execució pressupostària del 184%). Uns exemples: la segona i tercera àrees metropolitanes de l’Estat sense connexió d’alta velocitat (i amb trams de via única) després que s’hagin invertit 64.000 milions en l’AVE; els accessos al port de Barcelona, previstos per al 2012, avui encara pendents de l’estudi bàsic; i el corredor del Mediterrani aturat. Per què? Perquè ens han declarat la guerra.

Una amenaça per a l’Estat

James F. Dunnigan i Austin Bay són dos analistes militars que creen jocs de guerra (simulacions) per al Pentàgon i al U.S. Army War College. La segona edició del seu llibre A Quick & Dirty Guide to War (1985) simulava 14 possibles guerres i les seves estratègies: fins ara, onze ja s’han produït i només tres encara no: la tercera guerra mundial, una pels minerals del Carib i una entre Catalunya i Espanya. En plena “transició” per perpetuar el franquisme, els autors hi veien tres peces per inclinar la balança: França, ETA (llavors molt activa) i la peça clau: València. Un corredor mediterrani potent i unit seria una seriosa amenaça per a la idea que el franquisme borbònic tenia i té de l’Estat. I en van prendre bona nota; d’aquí que, per no donar facilitats a l’enemic, exploten els Països Catalans amb dèficits fiscals únics al món. D’aquí també els intents de destruir el català. Saben que el poble que conserva la seva llengua guarda la clau de la seva llibertat.

Com si fossin terroristes

Tampoc no sorprèn la figura del policia espanyol infiltrat en moviments cívics catalans, com si fossin grups terroristes o criminals. Recordo que, encara en plena dictadura, el primer dia de classe Rafael Ribó, professor a la facultat d’Econòmiques, enviava una salutació al policia infiltrat que sens dubte teníem a l’aula. La dinastia franquista és la mateixa. En resum: hi ha algú que inverteixi en una propietat ocupada? Fins i tot els feixistes ho sabien i en els seus comunicats de guerra deien que tal província “ha sido restituïda a la patria”; el nostre deia: “hemos ocupado Cataluña”, i només s’ocupa allò que no és teu.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

La inflació pot haver tocat sostre

S’apliquen remeis d’inflació de demanda a l’actual inflació d’oferta, per la covardia dels polítics a perdre les seves poltrones si prenen altres mesures

Publicat

on

Per

L’IPC definitiu d’octubre, ha resultat en un increment interanual dels preus del 7,3% en el conjunt de l’Estat i del 6,8% a Catalunya, la dada més baixa de totes les comunitats, després de la de Madrid (6,3%). Quan llegiu aquestes línies ja s’haurà publicat la dada avançada de l’IPC de novembre (la definitiva, el 15 de desembre). Però el més preocupant és que la inflació subjacent, la més estructural, que no inclou els components més volàtils i conjunturals com són l’energia i els aliments frescos, es manté en el 6,2%, en una progressió sempre al alça des del 0,0% de l’abril del 2021 fins al 6,4% de l’agost d’enguany. Per cert, una dada que demostra que la guerra d’Ucraïna no n’és la causa malgrat que hagi afegit llenya al foc.

No tot és culpa de Putin

La inflació pot ser causada per l’excés de demanda o per la manca d’oferta. L’actual és d’oferta, però el remei aplicat és el mateix que si fos de demanda: apujar els tipus d’interès. Per què? Doncs perquè actuar sobre l’oferta és més complicat i té conseqüències polítiques i els polítics segueixen enganxats a les seves poltrones. Mesures possibles? Modificar els sistemes de càlcul del preu de l’energia, crear centrals internacionals de compra de primeres matèries, impostos progressius sobre el luxe en funció del valor, analitzar l’eficiència de cada cèntim de despesa pública, etc. A llarg termini els preus baixaran perquè l’increment de tipus d’interès farà que l’economia es vagi aturant, però amb un cost social molt elevat. Diran que la culpa és de Putin, però, i les tones de diner gratuït injectat al sistema els darrers anys? I l’augment del deute públic? I l’incompliment dels compromisos de dèficit?

‘Mestrestant’

Per incompliments, el del partit que administra el mestrestant de la Generalitat amb només un 24,4% de suport parlamentari, després de renegar de l’1-O, mentre no para d’ampliar la seva base espanyolista segons el CEO, i ara convertit en el masover de la colònia castellana. Fins i tot ha pactat la “supressió” del delicte de sedició, ara dit “desordre públic agreujat”: serà delicte “intimidar persones o coses”. Com diu Antonio Baños en una piulada: “ja tinc una cadira acollonida”. Les “mirades d’odi” que veien els piolins en nosaltres ara són terrorisme. Caldrà manifestar-se amb ulleres de sol. I mentrestant… els bascos pacten amb l’Estat pagar només 1.472 milions d’euros pel cupo, dels 15.963 recaptats el 2021. Catalunya en va recaptar 44.200, dels quals ens tornaran només 26.600 el 2023. I mentrestant… davant el no de la Generalitat a ampliar l’aeroport, Aena anuncia que invertirà 2.400 milions més a Barajas. I mentrestant… 1.500 empresaris catalans i valencians pidolen a Barcelona l’eix del Mediterrani parlant en castellà! (alguns d’ells van treure les seus de Catalunya). I mentrestant… el suïcidi de la nació catalana està servit.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Suspens en la gestió de residus

La meitat dels establiments comercials inspeccionats per l’Ajuntament no separa bé els residus i desborda els contenidors destinats al veïnat

Publicat

on

Si bé el reciclatge per part del veïnat és més aviat una recomanació que no pas una obligació, en el cas dels establiments comercials la normativa municipal en matèria de gestió de residus és ben diferent. Un aspecte, però, que sembla que no tots els gerents de negocis del Poble-sec semblen conèixer, ja que la darrera macroinspecció duta a terme per la Direcció de Serveis d’Inspecció el passat octubre ha deixat unes xifres preocupants: dels 79 locals comercials que han visitat al Poble-sec, més de la meitat no gestionaven bé els residus que generaven.

Fonts municipals assenyalen que la inspecció no va tenir un caràcter sorpresa per als responsables dels establiments. Segons han explicat a ZONA SEC, dies abans diferents equips d’informadors van visitar i explicar als comerços de les zones amb recollida de residus específica i individualitzada com han de gestionar els residus i el cartó comercial (horaris, dies, llocs on dipositar-lo, etc.). Malgrat tot això, el 51% dels comerços inspeccionats dies després van seguir presentant algun incompliment en relació amb la gestió dels residus que generaven. Irregularitats que, segons les mateixes fonts, han derivat en sancions de fins a 300 euros.

La restauració, el sector més inspeccionat

Les dades a les quals ha tingut accés aquest mitjà de comunicació posen de relleu el fet que els equips d’inspecció s’han centrat sobretot en els locals de restauració. Dels 79 negocis inspeccionats, 25 eren restaurants (15 dels quals no feia un bon tractament dels residus) i uns altres 10 només tenien servei de bar (la meitat dels quals també han rebut una sanció). Pel que fa al negoci de l’alimentació en general, s’han visitat fins a onze locals i només quatre han esquivat la multa.

Des del consistori assenyalen que l’actuació d’inspecció s’ha emmarcat en la campanya de corresponsabilització del Pla Cuidem Barcelona, després de detectar un gran nombre de contenidors desbordats per culpa de l’ús que en fan els comerços, quan en realitat només els poden fer servir els veïns. De fet, recorden que els establiments ja compten amb un sistema de recollida comercial. En aquest cas, cal destacar que si bé al conjunt de la ciutat un de cada tres establiments incompleixen la normativa, al Poble-sec han resultat ser la meitat del total.

Continua llegint

Economia

Cap a la setmana laboral de quatre dies

La setmana laboral de quatre dies ha demostrat ser beneficiosa per empresaris i treballadors, almenys en les grans empreses

Publicat

on

Per

La Llei de Fàbriques britànica del 1850, va obligar els molins tèxtils a tancar els dissabtes a les dues de la tarda i així va néixer la “setmana anglesa” de cinc dies i mig. Aquí tardaria gairebé un segle en arribar, com a pas previ a la setmana de cinc dies. Ara s’està provant la setmana laboral de quatre dies, que pot fer-se de tres maneres: la primera és la que s’ha aprovat a Bèlgica, consistent en repartir les mateixes hores setmanals en quatre dies: el treballador cobra el mateix, però té l’avantatge de gaudir de tres dies de festa a la setmana. Una segona via és reduir tan la jornada laboral com el sou, i la tercera manera és reduir les hores de feina i mantenir la retribució, però si es produís una pèrdua de productivitat no crec que els accionistes hi estiguessin d’acord.

Ara hi ha en marxa la prova pilot 4 Days Week Global en la que hi participen més de 180 grans empreses de més de 3.000 treballadors de diversos països. Un tast dels primers resultats: el 88% dels empresaris ho veuen positiu, atès que en el 49% la productivitat ha augmentat i en el 46% s’ha mantingut. Per això, el 86% d’aquestes empreses volen mantenir la setmana de quatre dies quan acabi la prova pilot. Al 63% de les empreses els va resultar més fàcil atraure i retenir talent, i el 78% dels empleats són més feliços i estan menys estressats: poden descansar més, i compaginar millor la feina amb la vida familiar i personal,  redueixen temps de desplaçaments i estalvien en transport uns 3.700 euros anuals. Això no obstant, en les empreses més petites, la prova no ha funcionat tan bé. Trobareu més informació a www.4dayweek.com.

Els que encara treballen menys són els nostres representants polítics, amb privilegis de tota mena i sous que ells mateixos es fixen. Aquests pactes sí que es compleixen. En canvi, les lleis aprovades pels partits pseudoindependentistes del Parlament, que haurien millorat la vida dels ciutadans, són tombades per l’Estat profund, mitjançant la màfia judicial: impost a l’energia nuclear (2014), taxa als operadors d’internet (2015). I el 2016: el decret-llei contra la pobresa energètica, impost als habitatges buits, igualtat efectiva homes-dones, prohibició del fracking, llei d’emergència de l’habitatge, llei contra el canvi climàtic. Si aquest Parlament de fireta no violenta la legalitat espanyola, l’última colònia castellana d’Europa està perduda, però lamentablement tenim traïdors dins del Parlament. No oblideu el que va dir Kenneth Rogoff, execonomista de l’FMI i professor de Princeton i Harvard: “Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món” (diari Ara, del 4 d’abril de 2011).

Josep M. Torremorell      

jmtorremorell@yahoo.com 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021