L’escriptor Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 – Barcelona, 1984), va néixer en una família de pagesos jornalers, que varen anar a Amposta per tenir cura de la casa del senyor Carvallo i la seva senyora, Cecília Meyer de Carvallo. Aquests dos fets varen ser cabdals a l’hora de forjar el futur escriptor, perquè, per una banda, les necessitats familiars van fer que es posés a treballar d’escrivent en una oficina ampostina amb només dotze anys i, per una altra, la senyora Cecília, el va iniciar en el seu amor per la literatura al posar la seva amplíssima biblioteca a l’abast d’un jove amb una curiositat quasi infinita.
Periodista de professió, després d’una magnífica opera prima titulada L’inútil combat (1931), on s’avançà a les novel·litzacions existencialistes de Sartre i Camus, la ploma d’Arbó se centrà, sobretot, en descriure la vida de la gent que vivia a la Ribera d’Ebre. Així, podem citar les magnífiques novel·les Terres de l’Ebre (1932) i Camins de nit (1935), escrites abans de la Guerra Civil, un esdeveniment tràgic que el va fer abandonar la ploma durant una llarga dècada.
Ara, gràcies a la feina realitzada pel filòleg Joan Antoni Forcadell, podem gaudir per primera vegada de tota la narrativa breu que l’autor va dedicar a les terres de l’Ebre i les seves gents recollida en el volum Totes les narracions del Delta (Proa). En aquest magnífic recull, hi trobarem des de narracions ja publicades fins a peces inèdites de gran valor literari que ens traslladaran, de cop, al bell mig del paisatge ebrenc on viurem un espai mític que esdevindrà veritablement magnètic. Un espai que, si voleu, podreu recórrer en persona aquest estiu gràcies a la ruta literària “L’home, la ribera i la paraula” creada per Espais Escrits.