Connecta amb nosaltres

Sin categoría

A les portes d’una nova recessió?

Als Estats Units es preveu una recessió curta, en canvi a Europa, titella dels EUA i l’OTAN, es preveu una tardor i un hivern complicats

Publicat

on

Les dades dels economistes porten un retard en la publicació (llavors la situació real ja ha canviat) i sovint són contradictòries. Als Estats Units, els ha vingut molt bé la guerra d’Ucraïna. Primer van baixar les borses, després el dòlar va actuar com a moneda refugi i s’ha apreciat un 20% en front de l’euro, recolzat pels increments ràpids dels tipus d’interès de la Reserva Federal. Els americans importen més barat, poden lluitar millor contra la inflació i, com dominen l’estratègia geopolítica, creen conflictes (sempre a l’exterior) i activen el comerç (no només d’armes) en benefici propi, alhora que uneixen un país dividit contra un enemic comú. Ara, amb dos trimestres de decreixement del PIB, entren en una recessió, que probablement serà curta, mantenen a ratlla la inflació i els salaris estan continguts. A Europa, titelles al servei dels EUA i l’OTAN, les reaccions són més lentes i encara que el BCE apujarà els tipus d’interès aquest setembre no es resoldrà el tema tan de pressa.

Dades contradictòries

Les dades de l’Estat espanyol són contradictòries. Només un parell d’exemples. L’últim IPC definitiu publicat (del 10,3 % a Catalunya i 10,8% a l’Estat) és molt preocupant. El 2008, en plena crisi, el barril de petroli va assolir un màxim històric de 140 dòlars. Llavors un litre de gasolina costava 1,26 euros. Avui el barril de cru val uns 100 dòlars i el preu mitjà de la gasolina és d’1,85 euros (sense descomptar els 20 cèntims). El petroli és un 30% més barat, i la benzina, gairebé un 50% més cara. Problemes de refinat? De transport? Augmenta la demanda? D’altra banda, la caiguda de l’activitat industrial coincideix amb un augment de l’ocupació en el sector. De debò? L’únic cert és que les previsions de creixement del PIB es  revisen a la baixa i la recessió treu el cap, amb una Alemanya que ja no creix i arrossegarà altres països.

Comparatives manipulades

En fi, la premsa espanyola manipula (darrerament s’hi ha afegit TV3), i les televisions, cada vegada que donen una dada de l’Estat (especialment de Madrid), sovint hi afegeixen una comparativa amb Catalunya. La recaptació tributària de l’Estat en el primer semestre ha augmentat un 24% degut a la inflació, però no diuen que, tot i no haver-hi cap empresa catalana en l’IBEX 35, el 41% de l’impost de societats s’ha recaptat a Catalunya (el paguen les PIMES). Han dit que el primer semestre Madrid ha creat 12.539 empreses i Catalunya 10.637, però no han dit que a Madrid se n’han dissolt 4.497 i a casa nostra només 1.132: el saldo net és de 9.505 empreses més a Catalunya i 8.042 a Madrid. És com si diguessin que els creuers deixen contaminació zero a Madrid, no com a Barcelona!… No us cregueu res: us manipulen.

JOSEP MARIA TORREMORELL / Economista

Continua llegint

Entrevistes

Cristina Dalfó: “Volem estar ben organitzats i preparats pel dia que realment es pugui tirar endavant la independència”

Aquest mes fem una visita al barri de Sants per parlar amb la Cristina Dalfó Simó (Girona, 1968), una de les impulsores del Consell Local per la República – Sants-Montjuïc. Aquesta organització, que tot just s’acaba de constituir, ja aplega més de 2300 persones que tenen en comú el sentiment independentista i la voluntat que Catalunya esdevingui una república. La Cristina és filla de l’escriptora i política valenciana Isabel-Clara Simó, qui va ser una de les veus més entusiastes en la defensa de la independència de Catalunya.

Publicat

on

En primer lloc, explica’ns una mica qui ets i quina relació tens amb el Districte de Sants- Montjuïc…
Des que soc adulta visc a Sants i em considero santsenca d’adopció, perquè vaig néixer a Girona i em vaig criar a Figueres. Soc professora de la Universitat de Lleida al campus d’Igualada. També formo part de l’Assemblea Nacional de Catalunya, de la territorial del districte, des de la seva fundació. I abans d’això ja vaig participar a Sants Decideix i a Sants-Montjuïc per la Independència. Suposo que per motius familiars he estat independentista des de sempre.

Parlem del recent estrenat Consell Local per la República de Sants-Montjuïc. Per què heu decidit constituir-lo?
Bàsicament perquè hi havia consells locals a tot Catalunya i faltava el de Sants-Montjuïc. Ens vam reunir algunes persones, amb algunes de les quals ja ens coneixíem d’altres espais com Òmnium o l’Assemblea i amb altres no, i vam decidir crear el consell. Al desembre vam començar a treballar i la junta s’ha constituït fa unes poques setmanes.

Com s’estructura el Consell i quantes persones l’integren actualment?
Ara mateix el formem 2300 persones, que ja érem del Consell per la República Catalana i, en constituir-se el consell local del districte, hem passat a formar-ne part. Pel que fa a l’estructura, tenim un equip de coordinació d’onze persones que, per voluntat de tots, no té càrrecs. Fem democràcia participativa i ens repartim la feina entre tots, per equips.

Quin és l’objectiu d’aquesta organització?
L’objectiu bàsicament és fer xarxa de botigues, d’empreses, de persones… per no deixar decaure el sentiment independentista i per estar ben organitzats i preparats pel dia que realment es pugui tirar endavant la independència. De moment, el que ens proposem és donar-nos a conèixer, participar en tots els actes per la independència que es vagin organitzant i organitzar-ne de propis.

Teniu la sensació que aquest sentiment decau?
Amb la pandèmia tot ha passat a un segon terme, per força, i tots els moviments reivindicatius ens hem vist limitats, però no hem notat que les forces flaquegin; el Consell per la República general està arribant als 100.000 afiliats i és una xifra que creix. Creiem que la gent està amb ganes, però expectant, perquè puguem fer coses.

Qualsevol persona pot formar part del Consell? Quins compromisos ha d’adquirir?
Qualsevol persona que sigui independentista, indiferentment de si és o no d’un determinat partit polític, i que estigui afiliada al Consell per la República pot sumar-se al consell local. Demanem, a qui pugui, una mica d’implicació, però això depèn de cadascú i de les seves possibilitats.

Quins mètodes de comunicació feu servir? 
Tenim canals de Telegram i correu electrònic encriptat. També fem difusió a través de les xarxes socials.

L’objectiu últim del Consell és assolir una república independent. Quin grau de confiança tens ara mateix que això es pugui aconseguir a mitjà termini?
Sabem que hi ha molta feina a fer encara i que els polítics són difícils de moure, tot i que déu n’hi do, en determinats moments, tot el que han fet. I per això han pagat conseqüències extremadament dures, tant els que estan a la presó com els que estan a l’exili. Crec que hem pagat la ingenuïtat que teníem al començament, però estem determinats i no tenim cap dubte que arribarà. Pot trigar més o menys, però arribarà.

Creus que actualment l’independentisme té una estratègia clara de futur?
La pandèmia, com deia, ens ha paralitzat a tots, però crec que sí que hi ha una estratègia d’internacionalització. No esperem grans ajudes de fora, però sí que es conegui el cas català. Es tracta de portar l’Estat espanyol a una situació insostenible i, quan això passi, quan els passem per sobre perquè no ens poden ficar a tots a la presó, aleshores haurem guanyat. Però és clar, aquesta no és una estratègia a curt termini, sinó a mitjà termini.

A banda de la lluita estrictament política, també reivindiqueu una reformulació del model social i econòmic i promoveu que es consumeixi a través d’empreses afins a la República. 
Bàsicament el que fem és donar informació a la gent, i que ells i elles puguin decidir quines empreses li convenen més. Si li convenen les empreses de l’IBEX 35 o li convenen més les empreses situades a Catalunya i que no actuen contra Catalunya; empreses que no tenen una mentalitat tan jeràrquica i que també fan créixer el país. Tenim una llista llarga d’empreses que atenen els clients en català i que ofereixen un tracte diferent, més proper. També són empreses que aposten per l’ecologia, el feminisme i la democràcia participativa.

Per últim, volem aprofitar per preguntar-te sobre la teva mare, Isabel-Clara Simó. Quin és l’aprenentatge més important que t’endús d’ella? 
La meva mare em va ensenyar que s’ha de lluitar per allò que creus i per fer la vida millor per a tothom. Creia fermament en l’autodeterminació dels pobles i en treballar perquè la gent tingui una vida digna.

Continua llegint

Sin categoría

L’espectador és part de l’obra

Lasinnombre, nova galeria al barri

Publicat

on

Després que espais d’exhibició d’art com El Catascopio o LafuturA hagin abaixat la persiana al barri, encara hi ha qui s’aventura a obrir-ne un de nou i això sempre és motiu de celebració. Aquest en concret es diu Lasinnombre Gallery, que es troba a Concòrdia, 15 i és un espai multidisciplinari on es vol exhibir el nombre més gran d’expressions artístiques possible, des de les belles arts fins a vídeo art, passant per música, teatre, poesia, etc. “Un lloc on es pot interactuar amb els autors per enfortir vincles creatius i estimular futurs projectes. Un espai on l’espectador deixa de ser un mer observador per passar a ser part de l’obra”, ens explica Marc Solana, artista i impulsor de la sala.

Espai d’assaig i creació

Oberta des de setembre d’enguany, Lasinnombre Gallery, a més, posa a disposició dels creadors de qualsevol disciplina artística un espai d’assaig i creació per als seus projectes. Quan preguntem a Solana per què van triar el Poble-sec per ubicar la sala, ens contesta que “ens va semblar el context perfecte per al nostre projecte, ja que sempre ha estat un barri molt actiu culturalment i amb molta projecció per a projectes com el nostre. Ens hem sentit molt acollits al barri i de veritat que ho agraïm molt”, diuen.

‘DIALOGOS’

Des del 26 de novembre, aquesta sala d’art ofereix DIALOGOS, una exposició monogràfica de Bernat Saus, artista amb un llarg recorregut, malgrat la seva edat. “Diàlegs és un inici, un experiment, una nova porta que Bernat Saus està creuant per expandir la paleta d’expressions i recursos que té al seu abast, per créixer com a artista i, per tant, com a persona i fer un pas més enllà d’allò que és tangible i real per arribar a l’essència del que coneixem com a art”, conclouen des de la nova sala.

L’accés estarà restringit a l’aforament de la sala. Es poden concertar visites particulars en horaris convinguts. Més informació al carrer Concòrdia, 15 i a: www.lasinnombre.cat

Continua llegint

Sin categoría

Dos espais pensats per oxigenar el dia a dia

06-05-1995 Inaugurat el parc de les Tres Xemeneies i el Mirador del Poble-sec

Publicat

on

La pandèmia ens va fer passar per alt aquesta efemèrides; però avui volem recordar els orígens. Parlem de dos espais ben diferenciats: d’una banda, el parc de les Tres Xemeneies, que ocupa part del lloc on hi va haver la fàbrica de la llum que va rebre la denominació de la Canadenca; de l’altra, l’espai que avui hi ha des del passeig de Montjuïc muntanya amunt fins a l’antiga carretera del castell i Miramar.

A finals del segle XIX, en un espai nou, fora de la vella muralla i a la vora del port, es va establir la fàbrica d’electricitat més important de Barcelona, la central tèrmica, alimentada de carbó –d’aquí la denominació popular de la zona del barri com a “terra negre” – la central de Mata, ja que el front oposat al Paral·lel era al carrer Mata. El 1896 havia pujat la primera xemeneia; el 1908, la segona; i el 1912 la tercera. Totes tenen 72 m d’alçada i 4m de diàmetre màxim. Simultàniament a la construcció de la primera xemeneia de Mata, es construí, al costat, la central del carrer Carrera, que alimentà la xarxa de tramvies de Barcelona de 1896 a 1968. El 1919, la fàbrica de la llum del Paral·lel, adquirida per l’enginyer Frederick Stark Pearson, va ser protagonista d’una vaga que va acabar amb l’aprovació de la jornada laboral de vuit hores, que popularment es va conèixer com la vaga de la Canadenca.

Comença el desmantellament

Durant les dècades posteriors, la creació de centrals hidroelèctriques va provocar una diversificació important de la generació d’electricitat. La tèrmica de Mata passà a ser la d’abastiment de la zona meridional de Barcelona; des dels darrers anys cinquanta passà a funcionar amb fueloil; i el 1987 es va iniciar el seu desmantellament, per motius de seguretat i de preservació del medi ambient.

Entre 1988 i 1995, es reconstruir i remodelar la parcel·la compresa pel Paral·lel, Cabanes, Vila i Vilà i Palaudàries, i es construí un nou edifici –la seu de Fecsa-Endesa–, el poliesportiu, aparcaments subterranis i el nou parc de les Tres Xemeneies. A la vegada, durant anys s’havien fet treballs de remodelació de la vorera sud del passeig de Montjuïc. On hi havia hagut magatzems, tallers i fàbriques, la majoria vinculats amb el port, que havia anat creixent cap al delta del Llobregat, es va crear el nou parc del Mirador del Poble-sec, que enllaça amb la part inferior dels jardins de Miramar. De la inauguració dels parcs de les Tres Xemeneies i del Mirador del Poble-sec, ara fa 25 anys.

XAVIER RODRÍGUEZ

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021