Les dades dels economistes porten un retard en la publicació (llavors la situació real ja ha canviat) i sovint són contradictòries. Als Estats Units, els ha vingut molt bé la guerra d’Ucraïna. Primer van baixar les borses, després el dòlar va actuar com a moneda refugi i s’ha apreciat un 20% en front de l’euro, recolzat pels increments ràpids dels tipus d’interès de la Reserva Federal. Els americans importen més barat, poden lluitar millor contra la inflació i, com dominen l’estratègia geopolítica, creen conflictes (sempre a l’exterior) i activen el comerç (no només d’armes) en benefici propi, alhora que uneixen un país dividit contra un enemic comú. Ara, amb dos trimestres de decreixement del PIB, entren en una recessió, que probablement serà curta, mantenen a ratlla la inflació i els salaris estan continguts. A Europa, titelles al servei dels EUA i l’OTAN, les reaccions són més lentes i encara que el BCE apujarà els tipus d’interès aquest setembre no es resoldrà el tema tan de pressa.
Dades contradictòries
Les dades de l’Estat espanyol són contradictòries. Només un parell d’exemples. L’últim IPC definitiu publicat (del 10,3 % a Catalunya i 10,8% a l’Estat) és molt preocupant. El 2008, en plena crisi, el barril de petroli va assolir un màxim històric de 140 dòlars. Llavors un litre de gasolina costava 1,26 euros. Avui el barril de cru val uns 100 dòlars i el preu mitjà de la gasolina és d’1,85 euros (sense descomptar els 20 cèntims). El petroli és un 30% més barat, i la benzina, gairebé un 50% més cara. Problemes de refinat? De transport? Augmenta la demanda? D’altra banda, la caiguda de l’activitat industrial coincideix amb un augment de l’ocupació en el sector. De debò? L’únic cert és que les previsions de creixement del PIB es revisen a la baixa i la recessió treu el cap, amb una Alemanya que ja no creix i arrossegarà altres països.
Comparatives manipulades
En fi, la premsa espanyola manipula (darrerament s’hi ha afegit TV3), i les televisions, cada vegada que donen una dada de l’Estat (especialment de Madrid), sovint hi afegeixen una comparativa amb Catalunya. La recaptació tributària de l’Estat en el primer semestre ha augmentat un 24% degut a la inflació, però no diuen que, tot i no haver-hi cap empresa catalana en l’IBEX 35, el 41% de l’impost de societats s’ha recaptat a Catalunya (el paguen les PIMES). Han dit que el primer semestre Madrid ha creat 12.539 empreses i Catalunya 10.637, però no han dit que a Madrid se n’han dissolt 4.497 i a casa nostra només 1.132: el saldo net és de 9.505 empreses més a Catalunya i 8.042 a Madrid. És com si diguessin que els creuers deixen contaminació zero a Madrid, no com a Barcelona!… No us cregueu res: us manipulen.
JOSEP MARIA TORREMORELL / Economista