En primer lloc, explica’ns una mica qui ets i quina relació tens amb el Districte de Sants- Montjuïc…
Des que soc adulta visc a Sants i em considero santsenca d’adopció, perquè vaig néixer a Girona i em vaig criar a Figueres. Soc professora de la Universitat de Lleida al campus d’Igualada. També formo part de l’Assemblea Nacional de Catalunya, de la territorial del districte, des de la seva fundació. I abans d’això ja vaig participar a Sants Decideix i a Sants-Montjuïc per la Independència. Suposo que per motius familiars he estat independentista des de sempre.
Parlem del recent estrenat Consell Local per la República de Sants-Montjuïc. Per què heu decidit constituir-lo?
Bàsicament perquè hi havia consells locals a tot Catalunya i faltava el de Sants-Montjuïc. Ens vam reunir algunes persones, amb algunes de les quals ja ens coneixíem d’altres espais com Òmnium o l’Assemblea i amb altres no, i vam decidir crear el consell. Al desembre vam començar a treballar i la junta s’ha constituït fa unes poques setmanes.
Com s’estructura el Consell i quantes persones l’integren actualment?
Ara mateix el formem 2300 persones, que ja érem del Consell per la República Catalana i, en constituir-se el consell local del districte, hem passat a formar-ne part. Pel que fa a l’estructura, tenim un equip de coordinació d’onze persones que, per voluntat de tots, no té càrrecs. Fem democràcia participativa i ens repartim la feina entre tots, per equips.
Quin és l’objectiu d’aquesta organització?
L’objectiu bàsicament és fer xarxa de botigues, d’empreses, de persones… per no deixar decaure el sentiment independentista i per estar ben organitzats i preparats pel dia que realment es pugui tirar endavant la independència. De moment, el que ens proposem és donar-nos a conèixer, participar en tots els actes per la independència que es vagin organitzant i organitzar-ne de propis.
Teniu la sensació que aquest sentiment decau?
Amb la pandèmia tot ha passat a un segon terme, per força, i tots els moviments reivindicatius ens hem vist limitats, però no hem notat que les forces flaquegin; el Consell per la República general està arribant als 100.000 afiliats i és una xifra que creix. Creiem que la gent està amb ganes, però expectant, perquè puguem fer coses.
Qualsevol persona pot formar part del Consell? Quins compromisos ha d’adquirir?
Qualsevol persona que sigui independentista, indiferentment de si és o no d’un determinat partit polític, i que estigui afiliada al Consell per la República pot sumar-se al consell local. Demanem, a qui pugui, una mica d’implicació, però això depèn de cadascú i de les seves possibilitats.
Quins mètodes de comunicació feu servir?
Tenim canals de Telegram i correu electrònic encriptat. També fem difusió a través de les xarxes socials.
L’objectiu últim del Consell és assolir una república independent. Quin grau de confiança tens ara mateix que això es pugui aconseguir a mitjà termini?
Sabem que hi ha molta feina a fer encara i que els polítics són difícils de moure, tot i que déu n’hi do, en determinats moments, tot el que han fet. I per això han pagat conseqüències extremadament dures, tant els que estan a la presó com els que estan a l’exili. Crec que hem pagat la ingenuïtat que teníem al començament, però estem determinats i no tenim cap dubte que arribarà. Pot trigar més o menys, però arribarà.
Creus que actualment l’independentisme té una estratègia clara de futur?
La pandèmia, com deia, ens ha paralitzat a tots, però crec que sí que hi ha una estratègia d’internacionalització. No esperem grans ajudes de fora, però sí que es conegui el cas català. Es tracta de portar l’Estat espanyol a una situació insostenible i, quan això passi, quan els passem per sobre perquè no ens poden ficar a tots a la presó, aleshores haurem guanyat. Però és clar, aquesta no és una estratègia a curt termini, sinó a mitjà termini.
A banda de la lluita estrictament política, també reivindiqueu una reformulació del model social i econòmic i promoveu que es consumeixi a través d’empreses afins a la República.
Bàsicament el que fem és donar informació a la gent, i que ells i elles puguin decidir quines empreses li convenen més. Si li convenen les empreses de l’IBEX 35 o li convenen més les empreses situades a Catalunya i que no actuen contra Catalunya; empreses que no tenen una mentalitat tan jeràrquica i que també fan créixer el país. Tenim una llista llarga d’empreses que atenen els clients en català i que ofereixen un tracte diferent, més proper. També són empreses que aposten per l’ecologia, el feminisme i la democràcia participativa.
Per últim, volem aprofitar per preguntar-te sobre la teva mare, Isabel-Clara Simó. Quin és l’aprenentatge més important que t’endús d’ella?
La meva mare em va ensenyar que s’ha de lluitar per allò que creus i per fer la vida millor per a tothom. Creia fermament en l’autodeterminació dels pobles i en treballar perquè la gent tingui una vida digna.