Connecta amb nosaltres

Societat

La vertebració del Paral·lel

L’entorn de les Tres Xemeneies: “Quedarà un espai més diàfan i amb una major percepció de seguretat”

Publicat

on

El Paral·lel pot tenir una nova oportunitat de reeixir? Si bé en el camp artístic l’oferta marcada per les indústries culturals és la que s’ha acabat imposant als vespres i nits de l’avinguda, ningú dubta que aquest vial encara té l’assignatura pendent de les hores diürnes. Si bé la reforma de l’alcalde Xavier Trias va establir una nova disposició urbanística, tothom és conscient de què la icònica via va quedar inacabada. De fet, la reforma dels seus extrems mai s’ha resolt i al llarg dels dos mandats els comuns hi han volgut passar de puntetes respecte a la qüestió. Si més no, però, també és una certesa que incidir en els extrems pot resultar ineficaç si no s’actua prèviament en els trams més degradats de l’avinguda.

Un d’aquests projectes que cerca la vertebració de la zona sud del Paral·lel és precisament el que afecta l’àmbit de les Tres Xemeneies. La zona, font de conflictes i inseguretats, encararà a partir de l’any vinent una renovació pactada entre consistori i veïnat. De fet, està previst que les obres comencin el mes de juny amb l’objectiu de crear una cal·listènia per a la pràctica esportiva, traslladar els murs dels grafiters perquè no es generin espais buits o ombrívols a la plaça, ampliar la zona de jocs infantils i instal·lar una nova pista de bàsquet on ara hi ha l’espai d’skaters. “Quedarà un espai més diàfan i amb una major percepció de seguretat”, valora el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’enderroc de l’illa del Caribe

Si bé la intervenció a la plaça de les Tres Xemeneies permetrà donar un nou aire a aquesta àrea verda, el posterior enderroc de la benzinera, la discoteca Brisas del Caribe i el taller seran els que posin el veritable punt final a l’actual imatge degradada del parc. En el seu lloc s’aixecarà una residència per a 400 estudiants amb gimnàs, biblioteca i piscina. A més, l’Ajuntament ja ha pactat amb el promotor privat la cessió d’un local de 200 metres quadrats de l’edifici per crear un equipament destinat als joves del barri. Ara, l’únic que desitja el veïnat és que la residència que es començarà a construir a finals d’any no es converteixi en un alberg encobert. Un fet que podran començar a comprovar a partir del segon semestre del 2024.

Per últim i amb la intenció d’esborrar del mapa pràcticament tots els punts de generació d’inseguretat al sud del Poble-sec, destacar la reforma del carrer de Piquer i del Parc de les Hortes de Sant Bertran. En aquest darrer cas, la zona verda, infrautilitzada i degradada per la manca de manteniment, encara una reforma pressupostada en dos milions d’euros que pretén seduir a les famílies poblesequines perquè s’apropin a fer servir els nous jocs infantils que s’instal·laran i a gaudir dels jardins que hi ha projectats. En aquest sentit, el carrer de la Carrera deixarà de ser una frontera viària al sector, ja que la zona verda l’absorbirà i totes dues parts del parc tindran ús ciutadà a partir de l’eliminació de l’actual pipicà (aquest es traslladarà 200 metres més enllà, en unes instal·lacions més òptimes al Parc del Mirador).

L’edifici de la Fecsa

Malgrat els canvis projectats sobre el sector sud del Paral·lel, tant veïnat com administració són conscients que la peça clau al sector encara resta pendent. El gran edifici de la FECSA, abandonat des de fa una dècada, segueix a l’espera d’un acord entre Ajuntament i la propietat, Conren Tramway. Mentre que el promotor vol reconvertir l’espai qualificat per a serveis tècnics en un gran pol d’oficines, el consistori es nega a facilitar la transformació de l’edifici si part de la plusvàlua estimada en 50 milions d’euros no va associada a contrapartides per al veïnat.

“Seguim en negociacions, però no hi ha novetats; estem pendents que es pugui arribar a un acord econòmic”, assenyala Serra. En aquest sentit, des del Govern el regidor reclama que part d’aquests beneficis que obtindrà la propietat es destinin a crear nous equipaments per al barri. “El resultat del procés participatiu va deixar en evidència que hi ha diverses necessitats al barri; un acord amb la propietat seria una bona oportunitat per tenir al Poble-sec un auditori, o traslladar el CECOR (centre de gestió d’emergències) a aquest punt, fet que permetria revertir la percepció d’inseguretat en aquest àmbit”, afegeix el regidor, qui tampoc descarta crear-hi un nou equipament juvenil que treballés en consonància amb el que es crearà als baixos de la residència d’estudiants. “Tot això, però, depèn de l’acord amb el privat”, recorda. Encara que aquest mitjà de comunicació s’ha posat en contacte amb Conren Tramway per recollir el seu punt de vista, a l’hora de tancar aquesta edició no ha obtingut resposta.

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024